DB Multiverse

Capítol 139

Traduït per Bardock

Després d'un instant de silenci i d'una tensió intensa, en Ginew i en Vegeku s'afuaren l'un sobre l'altre. Empunyant les mans de l'altre, van plantar els peus al sòl i van desplegar les seves aures. En Ginew estava satisfet dels seus nous poders. Els Superguerrers eren realment invencibles! Això no obstant, va començar a suar de mica en mica i després a cedir. El seu adversari romania estoic, mantenint el mateix aferrament. En Ginew va desplegar la seva energia al màxim tot aplicant totes les seves forces als seus braços, però no va servir de res. En lloc d'empènyer en Vegeku, les seves pròpies cames es van enfonsar encara més a terra. Va grinyolar les dents i després va emetre un crit de dolor quan el Guerrer de l'Espai va estrènyer la seva presa, fent escruixir els punys d'en Ginew. Aquest, va trontollar i va clavar una puntada de peu fàcilment evitada per en Vegeku, que el va alliberar.

En Ginew va sacsejar ràpidament les mans sospirant d'enervament. Es va tornar a llançar contra ell etzibant ràfegues de cops a gran velocitat i girant al voltant d'aquell personatge arrogant. Cadascun dels seus atacs era precís i poderós, però cap d'ells no va fer blanc. En Vegeku, sense ni tan sols mirar, blocava els cops amb una facilitat desconcertant. En Ginew emprava tècniques avançades i fintes vicioses per atènyer-lo, però no aconseguia trencar la defensa de l'ésser fusionat. En Ginew es trobava al màxim del seu Superguerrer, mentre que en Vegeku només n'havia desplegat la meitat.

«Aquest paio és realment repugnant! —pensava en Ginew en el seu fur interior.»

Avorrit a causa dels esforços patètics d'aquell intrús indesitjable, en Vegeku va donar-li una gran bufetada amb el revés de la mà que va projectar en Ginew a terra. La sang vermella de la Guerrera de l'Espai volà pels aires. En Ginew, atordit, va aconseguir redreçar-se amb dificultats i va titubejar. En Vegeku el divisava amb un aire hostil i va dir amb un to agressiu i superior:

«Ni la meva petita Bra no s'aproxima a la dècima part del meu nivell. De fet, ningú de cap univers. Sóc en Vegeku, el guerrer suprem!»

«Que n'ets, de fatxenda! —va burlar-se en Ginew—. No siguis tan modest, Guerrer de l'Espai! Així, no creus que existeix, en alguna part d'un univers entre els milers possibles, un altre Vegeku molt més fort o un Broly amb energia insuperable? O un Cèl·lula capaç d'escombrar galàxies amb un sospir? O fins i tot un ésser superior a totes les races de l'univers, inclosos els Déus? Ets pretensiós i això sempre ha estat el més irritant dels Guerrers de l'Espai.»

«Aparentment, has adoptat aquesta característica sense problemes —va replicar en Vegeku endurint la mirada—. Estàs embriagat d'un poder que no et pertany! Et creus extraordinari, però tu no tens les capacitats reals de la Bra. A més, cal una harmonia entre el cos i l'esperit i tu no la tens.»

«Què en saps, tu? —va remugar en Ginew netejant-se la sang que lliscava per la seva boca.»

«Fa molt de temps, et vas apropiar del cos d'en Son Goku, un dels Guerrers de l'Espai que em composen. Però la seva ànima era tan pura i estava tan lligada al seu cos que amb prou feines vas poder fer servir la dècima part de la seva força fins i tot quan te n’havies habituat. Tant se val que hagis arribat a l'estat de Superguerrer, no ets res en comparació a les capacitats de la meva filla. Ella és incapaç de plantar-me cara, per tant no tens cap possibilitat contra mi. Abandona.»

«Que no hi toques?! —s'exclamà en Ginew tot rient—. Tiraré per terra el teu raonament i t'ho simplificaré perquè el teu cervell primitiu ho comprengui. El meu intercanvi funciona en base a dues coses: la meva capacitat d'adaptar-me al cos i la bondat de l'ànima del meu hoste. He passat els meus darrers trenta anys canviant de receptacle una vegada rere l'altra habituant-me a diversos nivells de poder. Fins que vaig prendre el control d'en Cold. Els Dimonis del Fred disposen d'un poder desmesurat en l'escala galàctica. Es va obligar a restringir-se mitjançant diverses formes de reducció, ja que no podia controlar-se. Sóc un expert del combat i del cos i el vaig domar ràpidament amb algunes dificultats, però vaig poder romandre en la forma original. He passat dècades controlant-lo, empenyent-lo més enllà dels límits, sentint-me en Cold fins a la més petita de les seves cèl·lules! Gràcies a aquesta prova, puc generar sense risc totes les reserves de l'hoste que adquireixo, sense por de desbordament. Sobretot en un cos que no és pura bondat! La teva filla arrogant no és perfecta, igual que tu, Guerrer de l'Espai. Però ningú no es torna fort sense perdre forçosament la seva ingenuïtat... Això és inconcebible! Em pregunto què obtindria si ara m'apropiés del cos d'en Son Goku. Ha, ha, ha! Val a dir que domino força bé aquest cos! Sóc més digne del seu poder que la teva insuportable noieta!»

Amb aquestes paraules, en Ginew va desplegar tot el poder del cos de la Bra i va passar al segon nivell de força, tot explotant-lo al màxim. En Vegeku no havia dit ni ase ni bèstia durant el discurs del capità, admetent a contracor la part de veritat que contenia. I vet aquí que el paràsit havia arribat allà on la seva filla no havia pogut mai, el control total del seu poder màxim en el segon nivell.

A l'estadi, en Bu va xiular d'admiració, i el Gran Kaitoxin va interpretar-ho com una reacció a causa del combat que s'estava disputant en aquell moment davant els seus ulls. Però en Bu només tenia interès per la batalla que tenia lloc a l'espai.

«Gens malament el poder de la noieta quan és dominat! —va pensar interiorment—. En Gohan podria rivalitzar amb ella en el primer nivell, però ara és molt més superior!»

Exhibint un aire d'estupefacció, en Vegeku va sospirar desdenyosament i també va passar al segon nivell de força. Estava tip d'aquell combat fútil i volia enllestir-ho ràpid. Qualsevol espectador exterior podria veure la diferència de poder entre ambdós. Però en Ginew estava tan encegat pel seu potencial extraordinari que es sentia totpoderós. Abalançant-se sense contenir-se sobre en Vegeku, va etzibar un poderós ganxo que el seu "pare" va esquivar ràpidament tot reculant. En Ginew el va perseguir i va llançar una sèrie de cops cos a cos compactes i precisos. Volia pegar més i més, assaborir tota la seva energia! El resultat no fou l'esperat, atès que en Vegeku blocava cada atac, però estava ebri de tant poder. Podria devastar sistemes sencers simplement aplaudint i desplegant la seva força i això l'estimulava. Malauradament per a ell, encara existia un nivell superior, irrealista i repugnant.

Mentre en Ginew es pensava que tenia avantatge i que en Vegeku cedia sota els seus assalts incessants, unes boles d'energia i uns Kienzans que en Ginew havia disparat en ràfega, van tocar el Guerrer de l'Espai i el van travessar. Havia vençut! Però només era una imatge residual...

En Vegeku es va teletransportar darrere d'ell, transformant-se instantàniament en tercer nivell. En Ginew amb prou feines va tenir temps de girar-se que fou tetanitzat per l'enorme poder que el submergia. Abans de rebre de ple un cop de puny devastador al rostre, va sentir:

«Anem al gra.»

L'asteroide sobre el qual es trobaven es va desintegrar, polvoritzat per l'impacte. En Ginew fou expel·lit per l'espai, estavellant-se sobre la roca imponent des d'on en Bu els observava. Aquest, va obrir àmpliament el seu ull i es va descompondre en un líquid negrós mentre en Ginew topava eixordadorament contra la ubicació on es trobava el globus ocular dos segons abans. El Djinn, atent a l'agudesa demencial d'en Vegeku, va embruixar el líquid abans d'esvair-se, transformant-lo en un bassal de mercuri. Res il·lògic a l'espai. Era preferible això que no pas un estany rosa i gelatinós que l'hauria desemmascarat en un tres i no res.

L'asteroide es va desplaçar sota la força del xoc. En Vegeku es va teletransportar a prop de la seva filla desfigurada que surava en el líquid negre. El Saiyà no hi va parar atenció, donat que estava preocupat per l'estat del cos de la Bra on hi residia un Ginew seminoquejat. Els danys no eren gaire greus. Tot i que no es podia comparar amb la seva força descomunal, el segon nivell de la Bra semblava haver resistit suficient, tot i que no havia emprat tot el seu poder. S'imaginava la reacció de la Bra quan tornés i va somriure.

Va aferrar en Ginew pel coll, el qual gemegava, el va alçar, va situar el rostre a prop del seu i va dir assenyalant-lo amb el dit:

«Ho has entès?! Ara...»

«Change!!!!! —s'exclamà en Ginew traient forces de flaquesa per emparar-se desesperadament del cos d'en Vegeku.»

Ho havia aconseguit! En Vegeku s'havia confiat i ja no sospitava! S'havia cregut que la seva filla era incapaç de moure's i no s'havia adonat que els seus rostres eren al tocar l'un de l'altre. L'energia del Body Change era ràpida i no es podia esquivar. D'aquesta manera, havia pogut entabanar en Son Goku a Namek, encara que en Ginew n'ignorava la causa... I en aquell instant, en Vegeku no tenia temps de reacció! El contacte energètic era directe.

La seva tècnica fou un èxit i el seu esperit s'endinsà en una nova espiral agitada i acolorida. Estava a punt d'apropiar-se de l'ésser més poderós dels universos. Res no l'aturaria, seria l'amo absolut!

«Sí! Sóc invencible! Tots els universos seran meus! Ha, ha, ha!»

Per fi va arribar a la seva destinació. No obstant, va notar ràpidament que alguna cosa no rutllava. No recordava haver ferit en Vegeku al llarg del tors. Ni que tingués quatre braços. Ho va començar a comprendre, però no s'atrevia a obrir els ulls. Aquell malxinat l'havia tornat al seu cos precedent! Però... Com? Decidint-se a mirar, va veure amb furor el Saiyà alçant el cos de la Saiyana per sobre d'ell amb una expressió d'alleujament al rostre per part d'ella. L'ésser fusionat havia aprofitat la seva desesperació per engalipar-lo i obligar-lo a canviar-se amb la seva filla. El pitjor de tot per a en Ginew era que no podia deixar anar la seva frustració ni cridar de ràbia, atès que el seu cos estava massa ferit. Va fer un cop d'ull als Dimonis del Fred a terra, encara fora de combat. Va estremir-se pensant que seria a la seva mercè quan es despertessin.

—Al sac... i ben lligat!! —va dir en Vegeku amb un to de satisfacció.

—Buf... Has trigat massa temps —va dir la Bra amb enuig, però amb un somriure d'agraïment—. Ep... m'has fumut una bona bufa?

—D'això... Jo també me n'alegro de veure't —va respondre en Vegeku mentre la Bra constatava les seves ferides.

Un soroll darrere d'ells va captar la seva atenció. En Cooler i en Freezer s'havien despertat i es redreçaven peniblement. En Cooler va escopir sang i va dir amb un to furiós:

—Llardosos! Us penseu que podeu venir i... Maleïts micos!

—Espera! —l'interrompé en Freezer—. On és en Ginew, Guerrer de l'Espai! Què li ha passat?

—Bé, com pots veure, l'he obligat a obeir-me —va respondre en Vegeku assenyalant la Bra amb el dit i després en Cold—. Ha reintegrat el teu pare, pots fer-ne el que vulguis. És tot teu. Ara he de tornar amb els meus, a reveure!

En Cooler no podia suportar el to trapella d'aquell Guerrer de l'Espai execrable. Es va abalançar a sobre d'ell per etzibar-li un cop de puny, però el darrer es va teletransportar amb la seva filla que abaixava la vista, immòbil.

—Caguetes! —va maleir en Cooler—. Freezer, mobilitzem les nostres tropes i ataquem-los!

—Deixa aquell Guerrer de l'Espai tranquil, no estem a la seva altura —va dir amb calma en Freezer apropant-se al tanc—. Capità Ginew, quin retrobament tan sorprenent! O sigui que, durant tots aquests anys, t'has amagat aquí, davant els nostres nassos, anomenant-nos fills, donant-nos ordres, manipulant-nos com t'ha donat la gana. Sí, ho veig a la teva mirada corrompuda, voldries matar-me però estàs indefens. Ha estat una gran actuació, ho he d'admetre.

—Freezer, es pot saber què...

—...Tu —continuà en Freezer endurint l'esguard i impedint el seu germà d'acabar la frase—, miserable cuc de terra! Seria millor que haguessis mort quan et vaig executar, te'n penediràs d'haver jugat amb mi! Estàs a la meva mercè i et faré desaparèixer d'una vegada per totes! Cooler!

—Serà un plaer! —va exclamar en Cooler imitant el seu germà i dreçant el seu braç vers en Cold amb una bola d'energia al palmell de la seva mà.

A despit d'això, en el moment d'aniquilar en Ginew, el qual desafiava els germans amb la mirada, llest a acceptar la seva fi imminent, els tres Dimonis del Fred foren presos d'una intensa migranya. En Cooler s'ensorrà a terra, cridant de dolor:

—Què passa? Aaaaahhh!!

—Ja ho sé... —va rondinar en Freezer tractant de mantenir-se amb prou feines dempeus—. Quin mag impiu es creu capaç de controlar un autèntic Dimoni del Fred?! Pollós!

—Quin ésser corromput pel mal es creu capaç de resistir a la més antiga de les màgies...? —reia en Babidi emprant tot el seu poder màgic per convertir la família.

En Cold, esgotat mental i físicament, no va trigar a subjugar-se. En Cooler, ràpidament, fou el següent. Estava ple de ressentiment i d'odi. En Freezer fou el darrer i el més difícil. En Babidi sabia que aquella espècie tenia afinitat amb els poders psíquics, però aquest disposava, sorprenentment, d'un gran recurs mental. Fou tan ardu de corrompre'l com en Cèl·lula un pèl abans. No obstant, va acabar trencant les seves defenses mentals i el va sotmetre. El seu exèrcit estava gairebé llest. Va cridar en Bu al seu costat i li digué a en Dabra que es preparés. Només quedaven algunes persones interessants com a objectius i podria conquerir l'estadi. L'hora ja havia gairebé arribat.

Mentrestant, a l'univers 16, en Vegeku havia tornat amb en Gohan i els altres. La Pan, en Trunks i en Goten foren sorpresos de l'estat patètic de la Bra, amb el rostre i el cos coberts de sang i esgarrinxades. En Vegeku aferrava la Bra i digué a en Cor Petit:

—Mongeta màgica, sisplau!

Agafant un bon grapat de mongetes, la Guerrera de l'Espai va endrapar-les totes sense importar-li la imatge que donava i es va dirigir als seus apartaments sense mirar els seus propers ni el terreny de combat, d'on provenien els sons de cops poderosos. Va dir tot mastegant les Mongetes Màgiques:

—Vaig a jeure.

Va desaparèixer al passadís de l'univers 16 sota les mirades inquietes de la Pan i de la Videl. L'Ub, des de l'univers 18, percebia la seva aura però va desaparèixer uns instants després. Potser més tard li preguntaria sobre el seu estat. En Gohan es va aproximar a en Vegeku i va dir:

—I en Ginew?

—De tornada dins d'en Cold i per tant ja no és el meu problema! Que en Freezer l'elimini si vol.

—La Bra hauria d'analitzar el seu proper adversari... ara que aquest afer està resolt —va afirmar en Cor Petit—. Crec que ho necessita, considerant el que estem veient. El que està succeint sens dubte l'interessaria...

—Això seria intel·ligent per part d'ella! —sospirà en Vegeku—. Però va a la seva... Ei, espera, com d'interessant? És tan fort, en Gast?

—No només ell —va respondre en Gohan amb suor al front—. Mira.

Tombant la mirada al ring, en Vegeku va tenir un autèntic xoc que el va petrificar. Enmig de la superfície de combat, en Gast estava sagnant amb un genoll a terra davant d'en Vegeta de l'univers 3 transformat en Superguerrer de tercer nivell. I darrere d'en Gast, una immensa massa de músculs en una armadura negra brillant il·luminada per una intensa aura verda esmaragda...

Una estona abans, mentre en Vegeku s'ocupava del cas Ginew a l'espai...

En Gast Carcolh es trobava davant per davant d'en Raichi, el qual estava sobre el seu globus de vidre, tal com era habitual. Havia seguit l'aura d'en Vegeku fins que havia desaparegut en direcció a l'espai, però li va restar importància. Aquell problema no era cosa seva. Pel que fa al Tsuful, havia verificat per darrera vegada els seus fantasmes per tal d'assegurar-se que tot anava bé. Tots els seus fantasmes de la ronda anterior estaven llestos, així com el nou... Picant la seva bola de vidre amb els dits, va frunzir les celles i avançà lleugerament vers en Gast. El Namekià va manifestar amb un to pacient:

—Has de tocar el ring, ancià...

—Permet que els meus espectres se n'ocupin, venerable Namekià... —va replicar en Raichi.

Van aparèixer al voltant d'ell una multitud de Namekians, vilatans i infants. Aquests estaven escudats pels adults per evitar que fossin esclafats per la gravetat. Els dos Gohan es van desconcertar, ja que els espectres estaven més afectats que a la ronda anterior. En Bu va xiular dins la seva presó.

En Gast i els altres Namekians vius a l'estadi es van indignar a causa de l'escena:

—Vas... liquidar Namekians?

—No hi ha cap innocent en la meva consciència! —va respostejar en Raichi tot agitant-se—. Aquests Namekians van ser eliminats pels Saiyans... una vegada rere l'altra els Saiyans! Cadascun dels meus fantasmes, tret de les víctimes d'aquest torneig, eren els objectius d'aquests monstres. La meva gent, els Namekians, el meu jove amic... Ho has de comprendre. Hem d'eradicar aquestes criatures infernals. Són assassins sense fe ni llei! Tu, que ets justicier, ho comprens! Tenim el mateix ideal de pau! Deixa que obtingui les Boles de Drac per realitzar-lo!

—Ni la pau ni la justícia et guien —va recalcar en Gast—, més aviat tens un ideal de venjança. El teu cor està turmentat, ho vaig notar des del principi. Digue'm, Si guanyessis, faries servir els teus desitjos per fer ressuscitar la teva gent, igual que jo?

En Gast tenia esperança. Com amb en Satanàs Cor Petit, desitjava apaivagar l'ànima del vell Tsuful i alliberar-lo dels seus dimonis i de la seva rancúnia. Malauradament, l'odi de l'ancià era inextingible. Rondinant amb un to obscur, va dir:

—Els morts no tornen.

—No obstant, et trobes envoltat d'ells.

En Gast va començar a avançar, pas a pas. En Raichi ho va considerar un gest ofensiu i ordenà als Namekians que l'ataquessin. En una fracció de segon, els seus fantasmes van desaparèixer amb impactes de cops a les seves galtes. En Gast estava palplantat davant d'ell amb una mà sobre el seu escut. En Raichi es va estremir, espantat.

—Vius en el passat... atrapat en la teva cuirassa de negació —va continuar el Gran Namekià—. Tu i els teus fantasmes heu patit prou. Vas liquidar els Guerrers de l'Espai al teu univers, deixa els altres universos tranquils. Ja és hora que prosperis... per al teu propi bé! Retira't del torneig i troba la pau al teu món.

En Gast, sense escarrassar-s'hi, va trencar l'escut d'en Raichi, que va recular ràpidament. El Namekià no volia matar-lo, ans al contrari. Volia pressionar-lo perquè deixés estar el seu objectiu genocida. Però el Tsuful no es donava per vençut.

—Un noi, que volia tornar a veure el seu germà covardament assassinat, ha estat mort per un monstre com els Guerrers de l'Espai! —va grunyir en Raichi plaçant les mans sobre la seva bola—. No deixaré mai de lluitar per eliminar aquests escarabats. Si t'oposes a mi, no valdràs res i t'eliminaré sense contemplacions!

Va aparèixer en Hildegan darrere d'ell, emetent un crit de furor que va fer brunzir els timpans de tothom. Qui millor per venjar en Tapion que utilitzar la seva criatura per portar a terme aquesta croada?

En Hildegan va etzibar un poderós cop de puny a en Gast, el qual va estendre el braç i va frenar en sec l'atac sense titubejar. El Namekià va enviar una impulsió que es va escampar arreu del cos del monstre gegant. En Hildegan va desaparèixer a poc a poc en un vapor argent davant els ulls atònits d'en Raichi. Era impossible! Qui era, aquest Namekià?

—Envia'm el que vulguis —va dir en Gast—, que em desfaré de tot. La meva gent tornarà, vaig fer un jurament. Tu també seràs el meu enemic si fiques els nassos en el meu camí. És la teva darrera oportunitat.

En Gast va tornar a avançar cap a ell, llest per obligar-lo a abandonar, però un poderós cop de peu va colpejar el seu rostre, ejectant-lo diversos metres. Va aconseguir mantenir-se dret, i va constatar amb consternació que en Vegeta de l'univers 13, amb llargs cabells daurats i raigs al seu voltant, es trobava entre ell i en Raichi. En Vegeta va proclamar:

—No toquis el patró, Namekià. Inclina't o mor en nom de la seva causa!

—Què?! —va enrabiar-se l'autèntic Vegeta al seu espai.

Escumejava de còlera. No era el seu alterego d'un altre univers, sinó ell, exactament ell! A sobre, sotmès a un Tsuful poca-solta i abjecte. Fins i tot havia tingut l'audàcia de retirar-li la seva capa, un símbol orgullós de la seva reialesa i de la seva dominació! Quin llefiscós...

En Gast va fer una ganyota en veure aquell guerrer fer-li front. Com a Namekià, sabia mesurar la força dels seus adversaris. Tot i que sabia que era superior a aquell Vegeta, derrotar-lo no seria bufar i fer ampolles. No estaven igualats, però havia de lluitar seriosament. Es va abalançar contra en Vegeta amb el puny endavant, trobant-se amb el del Guerrer de l'Espai, que va fer un somriure de satisfacció. El sòl es va esquerdar mentre en Vegeta deia a en Gast:

—Has fet la teva elecció. Millor, serà un plaer lluitar amb tu. Moriràs per la glòria del Patró Raichi!

Va enllaçar un ganxo que en Gast va blocar amb els seus dits. La mà del Namekià va vibrar a causa d'un poder com aquell i, efectivament, seria un rival difícil. Ambdós es van separar i després es van afuar l'un contra l'altre a través d'un cos a cos explosiu. El poder que desplegaven no tenia res a veure amb el combat entre en Cèl·lula Junior i en Vegeta a la ronda anterior. En Bu i en Gohan ho havien apercebut: era gairebé idèntic al del seu enfrontament quan en Bu havia absorbit en Gotrunks. Almenys, en Gast es trobava en aquell mateix nivell. En Vegeta fou desbordat de mica en mica, rebent ràfegues de cops al tors i al rostre. Fins i tot empès als límits per en Raichi, el tercer nivell no era fàcil d'administrar i desplegar-lo al màxim. Inclús per a un fantasma. Si més no, aconseguia tornar cada trompada, i, a pesar que era més resistent, en Gast sagnava i sentia el mal dels atacs del Guerrer de l'Espai. En Vegeta va allunyar-se i es va posar en posició, bramant:

—Garlick Cannon!

En Gast va encreuar-se de braços davant d'ell i va entomar de ple el tret energètic. Les seves cames van dibuixar un profund solc mentre reculava. Va dissipar l'atac tot emetent un crit furiós, revelant un Vegeta de nou llest per a un combat cos a cos. Els seus punys van entrexocar violentament, l'esquerre d'en Vegeta es va esquerdar, arravatant-li un crit de patiment. En Gast ja n'estava tip i lluitaria a fons! Va desplegar la seva aura i assestà a en Vegeta una tempesta de cops que deixaren grans senyals d'impactes arreu del seu cos. Però el Guerrer de l'Espai va rugir el seu poder i va intentar etzibar una gran trompada que en Gast va esquivar saltant enrere.

El Namekià fou sorprès de trobar-se un objecte mentre s'allunyava. Va veure una lluor esmaragda reflectint-se als seus costats i va comprendre què era mentre empassava saliva. Davant d'ell, rere en Vegeta que arborava un rictus de victòria, es trobava l'espai de l'univers 18. En Gohan, en Cor Petit, en Vegeta i en Son Goku feien una expressió de pur horror. En Goten i en Trunks s'havien convertit en Superguerrers com a conseqüència d'un reflex provocat per un terror intens. En Gast es va girar lentament i va veure el rostre d'en Broly, el Llegendari Guerrer de l'Espai, a prop del seu amb un immens somriure sardònic i ple de crueltat al rostre. En Broly va dir amb una veu obscena:

—Digues adéu a la teva vida, mosquit!

Una increïble força es va abatre sobre la testa d'en Gast, qui va doblegar el genoll cridant de dolor. El puny d'en Broly l'havia gairebé deixat fora de combat i els dos Guerrers de l'Espai reien davant la seva patètica feblesa. En Raichi grinyolava les dents, però no deia ni ase ni bèstia. El Namekià havia escollit el seu destí. No podia notar els seus poders però sabia que en Broly sobrepassava en Gast.

En Vegeku, que feia vint segons que havia tornat, estava astorat i meravellat. Si en Gast era vençut per en Broly i aquest embogia, tindria dret a un combat de revenja! Va decidir restar retirat de moment i veure com en Gast s'ho manegava. Amb relació als Vargues, el pànic era total:

—Un altre cop ell! Reforceu l'escut al màxim!

—Prepareu-vos a fer fora tot l'univers 3 si cal!

—Però en Satanàs Cor Petit encara continua al torneig secundari...

—Tant se val, aquest monstre és massa perillós!

Quant als Kaitoxins, els Déus estaven espantats i preparats per lluitar. Aquell Broly era lluny de ser tan fort com el primer, per tant encara es trobava al seu abast per projectar-lo contra un astre. En Bu va demanar al seu guardià, que s'obstinava a refusar la seva petició:

«Allibera'm, sisplau! Desitjo enfrontar-m'hi, no em facis patir, és massa horrible! És una ocasió única, t'ho suplico! Deixa-m'hi lluitar!»

En Gast s'allunyà ràpidament d'en Broly. Aquell enfrontament esdevenia realment perillós per a ell i havia d'enllestir-lo. Es va dirigir vers en Raichi tot perseguit per en Vegeta i en Broly. En Raichi va fer aparèixer en Cèl·lula Junior i en Bojack per aturar-lo, però ambdós fantasmes van ser polvoritzats a l'acte, incapaços de detenir-lo. En Gast va xocar contra un Oozaru que havia aparegut tot d'un plegat, frenant-lo momentàniament. El va eliminar amb un gest viu, però el mal ja estava fet; en Broly havia aconseguit situar-se davant d'ell. No tenia cap més sortida. Aplicant tot el poder al seu puny, va etzibar el seu cop més fort al tòrax del Guerrer de l'Espai Llegendari... Qui es va burlar del Namekià. El braç del Namekià estava cobert d'esgarrinxades per on lliscava la seva sang. En Gast va sentir un fort sentiment de terror, ja que aquell atac provava que era totalment impotent. El seu estat no va millorar quan va sentir que en Vegeku deia al lluny:

—Sí, és clar. No saps què significa la paraula "invencible"? D'aquesta forma només aconseguiràs trencar-te els ossos.

En Broly, amb un ganxo ampli de revers, va expulsar en Gast pels aires amb sang que s’escapava de la boca del Namekià. El Llegendari Guerrer de l'Espai reia eixordadorament i es va envair de la seva energia, la qual s'havia duplicat. En Son Goku, en Vegeta i en Gohan es van crispar. Ja no el podien aturar. En Broly es va desplaçar tan ràpid que en Gast no podia seguir-lo amb els ulls. Estava, realment, tan aclaparat? Fou agarrat per en Broly i, malgrat emprar totes les seves forces, no aconseguia alliberar-se'n. El seu temor es va accentuar quan va veure en Vegeta, allunyat, exhibint un somriure vàndal. Aquest, va estendre els braços i va enviar una filera de Kienzans sobre un Gast que lluitava violentament, en va. Els discs el van atènyer directament, després van decaure en el tors invulnerable d'en Broly, qui reia per les butxaques. Les restes escampades d'en Gast, amb els ulls vidriosos, es van desplomar al sòl. Braços, cames i el tors havien estat tallats i només el seu cap romania sencer.

Els dos Cor Petit es van quedar de pasta de moniato mentre els Vargues van començar a comptar en el moment en què els membres d'en Gast tocaven el sòl. En Raichi va sospirar tristament, per bé que en Vegeku s'escruixia els artells. Al cap i a la fi, semblava que la seva intervenció seria necessària.