DB Multiverse

Capítol 142

Traduït per Bardock

En Vegeta es trobava a l'espai de l'univers 12. En Trunks va notar la seva presència i el va cridar:

—Oh, pare? Què hi fas, per aquí? Si vens a veure com estic, no pateixis, l'A-16 i jo estem bé.

—Me n'alegro —va dir en Vegeta sense somriure—. Però no vinc a veure't, sinó als teus veïns.

—A l'altre Vegeta? —es va sorprendre en Trunks—. Però si acabes de passar davant d'ell!

—A l'altre costat... —murmurà en Vegeta, amb la mirada ombrívola.

En Trunks va obrir uns ulls com uns gots. A la seva dreta, l'Emperador de l'univers 13 observava el seu doble amb un aire circumspecte. Coneixia aquella mirada. Ell la posava quan es disposava a passar a l'acció. L'acte en qüestió era extermini pur i dur.

En Vegeta de l'univers 18 va tallar en sec la discussió i va franquejar ràpidament la barrera de l'univers 11. Però abans de penetrar en el passadís que conduïa als apartaments, un soroll de l'estadi va atraure la seva atenció. Es va girar i va constatar amb disgust una placa de metall que acabava d'aparèixer al centre de la superfície de combat. No va ser l'únic que va remarcar aquell fenomen estrany.

—Però si allò és...! —va fer en Gohan de l'univers 16, sorprès.

—Les meves dades indiquen que hi ha un poder molt fort per aquí! —va cridar l'Eleim de l'univers 19, fent que totes les mirades es giressin cap a ell.

—És veritat, el sento! —va dir l'Ub en veu alta esguardant el seu voltant.

En Vegeta de l'univers 18 fou pres del pànic i va fer mitja volta ràpidament per tal de precipitar-se al passadís de l'univers 11, però una sensació estranya s'activà tot d'un plegat, atrapant-lo amb una percepció desagradablement recognoscible.

«I... som-hi! —va llançar en Bu de l'univers 4 amb un to joiós.»

Sota els ulls atònits del seu guardià diví, la bola de goma es va esvair abruptament. Però no va ser l'únic que es va volatilitzar. Nombrosos crits de sorpresa es van escoltat en el nombrosos espais. El Gran Kaitoxin observava a tots amb un breu cop d'ull. La veu d'en Cor Petit de l'univers 18 va arribar a les seves orelles, confirmant les seves pors.

—Tots els participants han desaparegut!

En un planeta llunyà, a una distància terroritzant de l'estadi, en un racó perdut a l'univers 0...

En Son Goku va fer un pas enrere, atordit. Uns segons abans estava envoltat d'en Son Gohan, en Cor Petit i l'Ub, amb qui xerrava. El darrer encara estava davant d'ell, però no hi havia ni rastre del seu fill ni del Namekià. També va constatar l'absència del balconet...

Altres personatges es trobaven amb ells. Va reconèixer en Trunks i la Pan, pròxims a ell. També va distingir, a través d'una espessa fumarada, la silueta d'en Vegeta, a qui havia seguit amb els ulls mentre el Guerrer de l'Espai marxava a l'altra banda de l'estadi. Altres ombres els envoltaven i va adonar-se que corresponien a altres membres dels diversos universos. Dos Heloïtes eren a la seva dreta i, una mica més al lluny, en Kaitoxin del Sud.

Va fer aquesta reflexió ràpidament amb els seus sentits en alerta. Però quan va obrir la seva boca per mostrar la seva sorpresa, es va haver de dur la seva mà a la gola per estossegar amb força. L'estranya boira que flotava en l'ambient l'ofegava i l'impedia de respirar. En aquell lloc desconegut, va veure amb ulls apagats que tothom patia aquella asfixia violenta. Els Heloïtes semblaven insensibles tot embolcallats d'un halo que emanava de les seves armadures. Absorts, esguardaven les seves rodalies.

En Son Goku va caure de genolls a terra, li mancava l'aire i tenia els braços tremolosos. Es sentia pròxim al desmai. Ja no percebia res. Moriria d'aquesta forma juntament amb els seus companys?

Quan la seva visió s'extingia a poc a poc, una poderosa llum blanca el va colpejar i el va englobar. Va creure que la seva fi era imminent i es va resignar. No obstant això, no era pas l'abraçada gelada de la mort que l'envoltava, sinó el vigor dolç i fort de la vida. L'aire beneït omplia els seus pulmons. Respirant profundament, va assaborir aquell oxigen al màxim i es va alçar. Al centre de tots els lluitadors, en Gast Carcolh era dempeus amb els braços estesos. El Gran Namekià havia creat una immensa àrea resplendent que s'estenia al voltant d'ell i que encerclava a tothom. En Son Goku va fer un crit d'admiració. Aquell Namekià era realment extraordinari. En adonar-se que podia parlar en aquella zona lluminosa, es va girar immediatament vers els seus propers, exclamant-se:

—Com esteu? No esteu ferits, oi?

—Estic... bé —va dir l'Ub estossegant—. Què ha passat?

—On som?—va dir la Pan amb una veu inquieta.

Veient en Vegeta dirigint-se al centre del lloc, en Son Goku també es va dirigir en aquella direcció, seguit de l'Ub, la Pan, en Trunks i els dos Heloïtes. S’apropà a en Gast i li digué amb una veu agraïda:

—Ja podem respirar! Moltes gràcies!

—No es mereixen —va contestar en Gast tot esguardant al seu voltant—. Aquell gas és nociu, tòxic. He neutralitzat les toxines i purificat els vostres organismes, no tindreu seqüeles.

—Sorprenent! —s'exclamà en Xeniloum, impressionat pel talent del Namekià.

—Tot això és molt guai —va dir en Goten de l'univers 16—, però... On som? I per què?

—Si ens hi parem a pensar, tots som participants... —va afirmar en Trunks de l'univers 12 dirigint-se cap a ells—. Però no tots els que participem som aquí.

—Tens raó —va dir el seu doble de l'univers 18—. De fet falten en Freezer, en Cold, en Cèl·lula, en Kakarot, en Dabra... és a dir, els busca-raons.

—Ei, un moment! —va dir en Kaitoxin del Sud en veu alta, reaccionant al comentari d'en Trunks—. On... On és en Vegeku!? I en Bu?

—Sóc aquí —va remugar una veu enfadada darrere d'ell.

El Kaitoxin es va girar i va veure dos superpotències palplantades davant d'ell, l'una al costat de l'altra. En Bu arborava un somriure burlesc mentre en Vegeku plegava els ulls, consternat.

—Què insinues? Que sóc un malxinat? Tros de...

—N... No, ho has interpretat malament! —va respondre en Kaitoxin tremolant.

—Bah, deixeu-ho estar —va intervenir en Bu, que havia tornat a la seva aparença normal en lloc del seu estat de bola—. Afanyem-nos a descobrir on som.

—Això no serà difícil de determinar! —va cridar en Xeniloum de l'univers 19 caminant furiosament cap a ell—. Has estat tu, has tornat a armar enrenou!

—I ara! —respongué en Bu alçant les mans, en estat de xoc—. Sóc una víctima, igual que vosaltres!

—I et penses que et creurem?

—Calma —s'interposà en Gast—. Si en fos el responsable, no seria aquí amb nosaltres. Estaria tancat en la mà del Gran Kaitoxin i seria incapaç d'utilitzar els seus poders. Tots nosaltres som innocents.

En Xeniloum va mirar en Bu de dret en dret, fixant-lo amb un aire acusatori i després s'allunyà observant-lo amb la cua de l'ull. El Djinn li va somriure amb un aire maliciós. Aleshores, en Son Goku va tenir com una revelació i proclamà:

—Ja ho sé! En Freezer ens ha convidat a casa seva! Vigileu, envellirem!

Tothom es va girar cap a ell. L'Eleim el fitava amb estranyesa, com si el Guerrer de l'Espai hagués inhalat massa vapor nociu. En Son Goku els va mirar amb un aire sorprès, tot preguntant:

—Què? Pot ser, oi?

—És cert que vas lluitar contra en Freezer en la seva ment —va remarcar en Vegeku—, però m'hagués adonat si estiguéssim en la mateixa situació. Crec que ens trobem en un planeta llunyà. No noto gens ni mica l'estadi. No sento ni en Gohan ni ningú.

—I com hem arribat fins aquí? —s'interrogava la Pan de l'univers 16.

Es va sentir un soroll sord darrere d'ells i es van girar intrigats. En Vegeta de l'univers 18 estava agenollat i havia enfonsat el seu puny en una placa de metall que en Vegeku i en Son Goku van reconèixer immediatament. En Vegeta arborava un visatge furiós.

—Tros de merda! Si hagués estat més ràpid ho podria haver impedit! És culpa meva!

—Què t'empatolles, pare? —s'inquietà en Trunks abans de reconèixer la placa—. Però, si és...

—És en Babidi! —va afirmar en Vegeku situant-se al costat d'en Vegeta—. Ens ha enviat a la quinta forca amb la seva màgia i els altres participants deuen estar sota el seu poder corrupte! I d'altres persones també.

—Tots els que som aquí no tenim ni un pèl de maldat —va dir en Bu—. O potser no era capaç de posseir-nos perquè som massa poderosos —va afegir amb un to burleta en veure que els visatges, perplexes, es giraven cap a ell.

—Hi ha éssers poderosos entre els corromputs —va dir en Gast—. Els Dimonis del Fred i els Saiyans deuen haver estat els primers posseïts. Hi ha Guerrers de l'Espai molt poderosos que no són amb nosaltres...

—Au, va —intervingué en Son Goku tot comprenent de què parlava en Gast—, en Gohan no pot haver estat posseït per en Babidi! És massa pur per a ell...

—Ell no és un participant —va parar esment en Vegeku—. En Babidi no es deu haver interessat en ell ni en en Cor Petit.

—Aleshores, tots els que no han estat corromputs deuen estar sent atacats pels esclaus d'aquell miserable! —va cridar en Vegeta amb un to furiós—. La Bra... no es pot defensar bé. Si li passés alguna cosa... Merda!

Els altres no van dir ni ase ni bèstia. Observaven que en Vegeta tremolava de còlera i girava la vista. Quant a en Vegeta de l'univers 13, frunzia les celles, perplex davant l'actitud del seu doble. Realment, no actuava com un autèntic Príncep dels Guerrers de l'Espai i, a sobre, era molt poderós! Això l'intrigava i l'irritava d'allò més. Estava a punt d'increpar-lo per dir-li què pensava quan en Trunks de l'univers 16 es va posar a parlar d'ell:

—Llavors, si tots els paios sàdics i malvats són a les ordres d'en Babidi, què hi fa ell aquí?

En Vegeta es va crispar mentre la Pan del mateix univers es situava davant d'ell i li deia:

—És cert, tu ets més dolent que la tinya, oi?

—Deixeu-me estar, mocosos! —va cridar en Vegeta arrugant les celles—. I jo què coi sé!? El vostre bruixot de pa sucat amb oli deu tenir por de mi i prou!

—La veritat és que és sorprenent —va dir en Goten.

—No ho trobo estrany —va dir en Vegeku reflexionant—. Sé que tinc els meus... defectes i alguns vicis menyspreables...

—Ara no és un bon moment per a això! —va murmurar en Trunks.

—... i precisament, en Babidi podria haver-me atacat o almenys intentar-ho. Comptant-me, som tres Vegeta teletransportats. Penso que ens devíem creuar en el seu univers —va afegir referint-se als altres Vegeta—. Provaria de posseir la nostra ment, però el nostre orgull ens va permetre no obeir les seves ordres. Té por de la nostra facultat d'alliberar-nos del seu control!

—Una explicació molt maca —va interrompre'l l'Eleim—, però no és d'utilitat. Estem atrapats aquí, inclosos els Guerrers de l'Espai.

—De fet —s'interrogava en Son Goku mirant al seu voltant—, falta un Goten, el nostre... deu haver estat controlat?

—Ha anat al lavabo... del nostre apartament abans no fossin transportats aquí —va respondre en Trunks.

—No hi ha ningú de l'univers 9—va advertir l'Ub—, i ells també eren als seus apartaments.

—Estic segur que en Yamcha, en Tenshinhan i en Krilin són massa purs per a en Babidi —digué en Son Goku—. L'apartament els ha protegit! Qui més es trobava en els seus apartaments?

—En XXI de l'univers 5, les tropes dels Dimonis del Fred, els androides de l'univers 14, en Cèl·lula de l'univers 17 i els guerrers del tercer —enumerava en Gast, qui havia reflexionat sobre totes les amenaces que podrien esperar-los—. A part del bruixot, crec que tots els altres han estat convertits. Tenim molta feina a fer.

—Hem de tornar de seguida i aturar en Babidi! —va exclamar en Son Goku.

—Hm —sospirà en Vegeku tancant els ulls—. El seu cop d'estat ha fracassat per endavant. En Gohan és allà per partida doble. I la Son Bra també es troba dins el nostre apartament... Fins i tot sense ella, en Gohan és suficient per calmar tots aquells insectes! No tenen res a pelar.

Va esperar mentre mantenia les parpelles closes. Uns segons després, es va començar a posar nerviós. Esperava reaccions d’alleujament, un cert apaivagament que sabia que s’instauraria gràcies a la seva presència i al seu carisma. Però la veu d’en Son Goku va arribar a les seves oïdes i va tornar a obrir els ulls. Tothom estava situat al voltant de la placa de metall malmesa per en Vegeta i ningú no havia parat esment a les seves paraules.

«No em paren atenció, aquests ximples... »

En Son Goku, ajupit davant la placa, es va girar vers en Bu. Aquest també es trobava en la mateixa situació que ells i no el considerava una amenaça de debò. De fet, el reconfortava malgrat la seva pèrdua d’estreps el dia anterior. Els seus poders immensos podrien ser molt útils en aquella situació.

—Teòricament, això és una entrada a la seva nau. I funciona amb màgia. La pots obrir, Bu?

Tothom observà el Djinn, que també va ajupir-se i va col·locar una mà sobre la placa. Emetent una feble aura rosada, va tancar els ulls un moment i, a continuació, va redreçar-se amb una mà al maluc i va dir amb un to falsament negatiu:

—Hauria pogut si fos ben bé una entrada. Però no està connectada a la seva nau. Tan sols és un tros de metall. S’utilitza per a l’encanteri de teletransportació, però ara és inservible. En Babidi s’esperava que moríssim tots enverinats. Malauradament, no puc fer res. Si encara fos usable, el cop de puny d’en Vegeta no m’ho hauria posat fàcil.

—Hm —va grunyir en Vegeta de l’univers 18.

—Què farem, doncs? —s’inquietava la Pan de l’univers 18.

—Prou de preocupar-vos! —va cridar en Vegeku atraient mirades perplexes—. Calmeu-vos, no ens hem d’alterar ni esglaiar! La Son Bra i en Gohan són allà, no hem de tenir por! Què coi us passa?

—Creus que tot va bé —va replicar en Vegeta afusellant-lo amb la mirada—. Però nosaltres pensem en els altres. No vull deixar la Bra a la mercè d’aquells monstres. En Gohan és poderós, sí, però en Cèl·lula és massa perillós! Potser a tu t’importa un rave la teva família, però a mi no!

En Vegeku va fer mala cara mentre en Kaitoxin del Sud afegia:

—A més, tenen l’avantatge del nombre. L’exèrcit de l’univers 8 deu haver estat completament corromput, a més dels espectadors. No sabem si en XXI ha estat afectat i en Dabra i el Monstre Bu són amb en Babidi. No sabem què passarà si no ens afanyem a tornar!

—Podem tornar amb la teletransportació —indicà en Son Goku.

Els participants es van tombar cap a en Vegeku, el qual es sentia xocat tot d’un plegat. En aquell moment tothom depenia d’ell. Fent un sospir d’avorriment, va col·locar dos dits al seu front i va imaginar-se l’estadi. La teletransportació d’en Kibitoxin no necessitava notar l’energia per arribar a un lloc, només calia pensar-hi. Amb tot, malgrat els seus esforços, no aconseguia localitzar l’estadi. En Babidi els devia haver enviat a l’altra punta de l’univers perquè no en pogués. No sentia cap energia i no sabia en quina direcció es trobava l’estadi. L’espai era tan vast que li caldrien diverses hores.

—No puc determinar-ne la posició —va admetre en Vegeku a contractor serrant els punys—. Estem en un racó perdut de l’univers, a les quimbambes!

En Vegeku es sentia inútil i, encara pitjor, humiliat. Ell, un gran justicier que res no l’aturava, era incapaç de solucionar la urgència de la situació!

En Son Goku el va mirar de dret en dret durant uns instants. Comprenia el seu amargor, però no es donaria per vençut. Va decidir agafar el bou per les banyes:

—Haurem de fer servir el Canvi de Lloc Instantani a la manera antiga, la tècnica dels Yadrats. Només cal trobar l’estadi, buscant les energies dels guerrers. Concentrem-nos en en Son Gohan, la Son Bra i en Cèl·lula, formen part de les més elevades!

—Suposo que és terriblement lluny! —va exclamar-se l’Ub, aclaparat pels milions de galàxies que havien de sondar, i és que la magnitud de la tasca era gegantesca.

—El trobarem costi el que costi! —va replicar en Son Goku—. No hem d’estar de braços creuats, proveu de percebre una energia encara que sigui mínima. Feu servir la vostra màxima amplitud en diferents direccions!

Gairebé tothom va posar fil a l’agulla. En Gast va tancar els ulls i es va aureolar d’una llum verda. Els Heloïtes van activar els seus detectors i van començar a escanejar diversos sistemes, mentre que l’Ub, en Vegeta, els tres Trunks, en Goten i les dues Pan projectaven les seves aures pertot arreu. Només dos individus no es van unir a la recerca col·lectiva. En Vegeta de l’univers 13 observava els altres en silenci, poc predisposat a ajudar aquells personatges arrogants i patètics que obeïen sense hesitar aquella còpia lamentable d’en Kakarot amb bon cor per tal de salvar les seves famílies tan fútils. En Bu de l’univers 4 reia interiorment. Sabia on era l’estadi. Des que havia començat el torneig, s’havia implantat pertot l’asteroide, deixant una traça insignificant de si mateix a fi de controlar-ho tot. Especialment els esdeveniments de l’estadi. Havia hagut de començar de zero després que en Gast l’hagués arreplegat del tot amb la seva tècnica estranya. Però tenia parts de si mateix més enllà dels apartaments i només una gran part d’ell havia estat teletransportada.

«I tant que és lluny... —pensava, focalitzant els seus pensaments en un ull que havia format en la part superior d’una paret de l’edifici—. Deixaré que el busqueu... Si us ajudés, em perdria un autèntic espectacle.»