DB Multiverse

Capítol 84 escrit per Stef84

Traduït per Bardock

—Quina merda de nit —grunyí la Bra—. Què és tota aquesta pantomima?

El fantasmes deambularen al voltant dels participants, mentre en Dende, espantat pel seu propi destí, s'amagà darrere d'en Mirai Gohan.

—Què et penses que fas? —cridà en Mirai Gohan.

—No... no m'abandonis... —gemegà en Dende.

—Argh... —va fer en Mirai Gohan—. Segur que desitjaves que succeís això.

—Què es suposa que hem de fer? —preguntà la Maron amb una llàgrima a l'ull.

—No ho sé —plorava el coratjós Chuck de quatre grapes—. Em fan por els fantasmes.

—Què? —cridà la Maron—. Però... si tu ets un heroi! No pots tenir por d'uns fantasmes tan vulgars.

—Això demostra que no has vist la pel•lícula en què una noia fantasma maleeix la gent per videotrucada i els mata set dies més tard deixant anar una mena de càpsula...

—Una càpsula? —repetí la Maron.

—Una càpsula... maleïda! —afegí en Chuck—. A més, no sóc l'únic que està espantat. Mireu! Tots els herois de tots els universos estan en la mateixa situació que jo!

En efecte, en Vegeku i el Supernamekià estrenyien amb força els braços, cridant mentre el fantasma d'en Tidar s'aproximava a ells. En Vegeta va començar a enviar boles d'energia pertot arreu cridant "no us apropeu!". Més lluny, en Goten i en Trunks jugaven amb la Pan fantasma, rient-li la broma que li havia fet a la Bra, la qual estava a punt de patir una crisi nerviosa.

—Vinga, Vegeta —digué en Goku—. No has de tenir por. Mira, ni jo ni els nanos no en tenim, de por...

—Evidentment! —cridà en Vegeta—. Sou massa ximples per tenir por!

—No t'entenc...

—A això em referia!

En aquell instant, un riure estrepitós esclatà:

—Hu! Hu! Hu! Hu! Hu! Hu! —va fer l'Ozotto—. Pobre Dende! Has condemnat el teu equip! Que potser havies oblidat el meu poder especial?

—Oh... merda! —digué en Dende.

—Què? —va fer en Mirai Gohan girant el seu cap vers en Dende, el qual encara s'aferrava a ell.

—D'això... havia oblidat que l'Ozotto té un poder especial...

—Sí, però quin és? —exclamà en Chuck.

—La possibilitat d'absorbir l'energia fantasmagòrica dels espectres.

—Mil milions de llamps i trons! —cridaren alhora els Ràngers del Risc Espacial.

L'Ozotto va utilitzar la seva habilitat. Va concentrar la seva energia. Aleshores, els fantasmes es van arremolinar al seu voltant cada vegada a més velocitat.

—I ara què passarà? —preguntà en Broly Junior a en Dende.

—El seu poder incrementarà i ell s'engrandirà... —respongué.

—N'estàs segur? —preguntà la Maron.

—Això és el que va passar el darrer cop.

—Què? —cridaren els ràngers.

—Emm... —va fer en Dende—. No us ho he explicat mai? Va ser fa uns mesos. Estava caminant a prop d'un bar sòrdid en un viatge diplomàtic en un altre planeta. I vaig trobar-me un nadó extraterrestre.

—Què hi feia, allà? —preguntà en Broly Junior.

—No ho sé. Segurament la seva mare l'havia abandonat perquè tenia una cara horripilant. De totes maneres, el vaig portar a la Terra. Jo era com la seva mare. Però ell no parava de fer entremaliadures. Fins i tot, un dia, va fer caure el Senyor Popo daltabaix del palau! L'infortunat s'estavellà contra la part inferior de la torre d'en Karin.

—Ah —reflexionà en Gohan— per això no l'hem tornat a veure.

—No! —digué la Maron—. És mort?

—No exactament —respongué en Dende—. Però em treu de polleguera que sempre hagi sigut un penques. És molt temperamental. Tots aquells anys de convivència esguerrats per un simple accident. En fi... Em vaig empipar molt i vaig decidir castigar aquell ésser. Vaig invocar els fantasmes. Aleshores, el marrec es va engrandir, va fugir i va esdevenir el nostre pitjor enemic.

—Per tant, tot això és culpa teva —grunyí en Chuck mentre els Ràngers s'aproximaven a en Dende amb un aire amenaçador.

Després d'absorbir el darrer fantasma, el cos de l'Ozotto va començar a créixer. Els seus músculs van augmentar en volum, la seva cua va desaparèixer i unes banyes es formaren a la seva esquena.

—La seva força ha augmentat molt —digué la Bra—. Això no s'acabarà mai. Hauré d'intervenir-hi. Començo a estar-ne fins als nassos.

Més allunyats, els Ràngers del Risc van acabar amb en Dende. Ja estaven preparats per combatre l'Ozotto. Van executar la seva millor dansa i s'abalançaren a sobre d'ell.

Però l'Ozotto era el doble de gros i fort que abans. Es llançà vers la Maron i va enfonsar el seu puny a l'estómac de la jove noia, la qual va topar contra en Chuck. Ambdós s'estavellaren contra el terra, a prop del cos masegat d'en Dende. En Yajirobee esquerdà l'aire amb la seva espasa, però l'Ozotto l'esquivà i va tallar, fortuïtament, l'altre braç d'en Gohan.

—Nooooooooooooo! —cridà.

Aleshores, va esclafar-se contra el terra, plorant, i va començar a arrossegar-se com un cuc amb el seu braç tallat.

—Ups —va dir en Yajirobee mentre el puny de l'Ozotto colpejava el seu rostre.

L'únic guerrer que es mantenia flotant pels aires era en Broly Junior. Estava bullint de còlera. Es transformaria en el Superguerrer Llegendari de l'Espai? Va mirar els universos presents a baix, cercant en Goku, en Kakarot i fins i tot en Goten. Però el fum li impedia de veure res. Estava enrabiat i el seu pare li havia ensenyat a transformar-se si pensava en en Kakarot. De vegades ho aconseguia si recordava la seva infantesa. Però no va funcionar. Malaurat el seu intent de transformació, va rebre de ple l'atac de l'Ozotto, el qual li havia disparat una ona d'energia que havia emergit de la seva boca. En Broly va quedar abrasat i va caure, fumejant, a terra.

—Hu! Hu! Hu! Hu! Hu! Hu! —esclafí a riure l'Ozotto—. No teniu res a pelar, contra mi.

Al sòl, en Trunks es va apropar a en Mirai Gohan per donar-li una mongeta màgica. Però el guerrer ferit no va reaccionar a causa de l'estat de xoc en què es trobava. Pitjor encara; estava bavejant. Els altres membres dels Ràngers no estaven pas en millors condicions. La Maron tractà d'aixecar-se sense èxit. L'Ozotto volia acabar amb ells. La Bra es preparava per intervenir, estranyada i molesta que ningú més no s'involucrés. Aquella història era massa enrevessada per intervenir-hi. Però si deixava que aquells babaus morissin, la càrrega ètica i moral no la deixarien viure durant un temps.

En aquell moment, a l'univers 9:

—Creus que som les persones més normals del multivers —començà a preguntar en Krilin al seu amic Tenshinhan—, d'entre tots aquests gamarussos que no paren de fer piruetes, el monstre que ens amenaça de destruir-nos a tots, i els que li riuen les gràcies?

—D'això... et recordo que tinc tres ulls i tu no tens nas. Crec que les persones normals són...

Aleshores, un crit ressonà:

—Prou!

Tothom es va girar cercant a qui havia dit allò. En Goku, a l'univers 18, semblava que havia reconegut aquella veu. Va mirar a l'espai de l'univers 9, però en Krilin semblava tan estupefacte com els altres. No obstant això, la veu que en Goku havia sentit era la d'en Krilin. Aleshores va percebre que un home de baixa estatura descendia per les escales de les grades. El seu rostre es revelava a poc a poc a l'ombra.

—Ostres, en Krilin! —es sorprengué en Goku—. És el del nostre univers? No sabia que havia vingut.

—Ni jo tampoc —murmurà en Gohan mirant el seu pare.

Aleshores, en Goku va veure que el seu fill no mirava pas al mateix lloc que ell, sinó una mica més a la dreta. Alçant la vista, va veure que un altre Krilin descendia per les escales de les grades i s'aproximava a l'univers 16.

—Krilin? —cridà en Vegeku—. Però què hi fas aquí?

Els dos Krilin s'enlairaren i arribaren al mateix temps al ring.

—Vatua —digué un dels dos—, tu també has vingut?

—Sí —respongué l'altre—. Si he entès correctament el fonament principal del torneig, tu i jo som la mateixa persona. Per tant, és lògic que tots dos haguem decidit d'intervenir.

—Sí. No podem permetre que la nostra filla mori. Encara que sigui d'un altre univers.

—Mirà —digué en Yamcha al seu Krilin—. S'assemblen molt a tu, però amb cabells.

—Sé que sóc molt més bell sense cabells —remarcà en Krilin de l'univers 9—. I, a més, no duen la meva magnífica closca. Jo sóc molt millor.

L'Ozotto, que no feia cas d'aquella interrupció, va aterrar al ring:

—Qui sou vosaltres, homenets?

—Ho sabràs ben aviat —digueren ambdós Krilin—. Hem d'anunciar una terrible veritat relativa a la nostra vida.

Els dos alterego, amb la mà al cor, començaren un monòleg revelador:

—Durant molt de temps —digué en Krilin de l'univers 18—, he amagat el meu poder davant de vosaltres. Us he amagat tantes coses...

—No, pare! —digué la Maron.

—Aquest no és el teu pare vertader —digué en Chuck.

—Els meus pares encara són en un creuer romàntic. Aquests Krilin són tot el que em queda en aquesta vida...

Als universos 16 i 18 tots estaven atònits sense saber què pensar.

—És el moment ideal de dir-ho tot —reprengué en Krilin de l'univers 16—. Sóc de Padné i Tanakin del Planeta Noseless. Vaig ser enviat a la Terra a fi de conquerir-la.

—La meva missió era entrenar-me amb l'home més poderós de la Terra —continuà el del 18—, i així va ser. Aleshores, va venir un nen, que també fou enviat per conquerir la Terra...

Mentre tothom escoltava absort aquell discurs pensant que era una broma, en Goku es sentia perdut:

—De qui parla?

—De tu, sabatot! —cridà en Vegeta—. Aquest tap de bassa em posa dels nervis. Què ens vol dir?

—Al principi —prosseguí en Krilin del 16—, jo era millor que ell. Aleshores vaig amagar els meus poders i vaig reduir la meva força per tal de no fer-me notar.

—Em va sortir el tret per la culata i vaig morir diverses vegades.

—No diguis bestieses! —digué en Vegeta—. Demostra'ns que el que dius és cert!

—D'acord —digué en Krilin—, no tinc nas. Això és una prova irrefutable dels meus orígens noselessians.

—M'importen un rave els teus orígens, tros de quòniam! —cridà en Vegeta—. Em refereixo a la teva força.

—Ah, bé. Us en faré una demostració.

En Krilin va emplaçar les seves mans al seu cap i va enretirar la seva perruca!

—Una perruca? —digué en Gohan de l'univers 18, astorat.

—Després del meu casament amb l'A-18, li vaig dir tota la veritat a la meva esposa. Que sóc un alien; que sóc molt poderós; que si esclato de ràbia podria humiliar-vos a tots plegats i no em voldríeu veure mai més. I li vaig revelar la font del peu poder infinit: el meu magnífic crani lluent. Aleshores, ella em va recomanar de tapar-me'l amb aquesta perruca.

—Si és cert això, tu deus ser immensament poderós ja que ets calb —digué en Yamcha referint-se a en Krilin de l'univers 9.

—Ah, merda —respongué el darrer—, no hauria d'haver-me recobert la calba amb pols de talc. Si ho hagués sabut abans...

—Que no n'estaves al corrent, dels teus orígens? —preguntà en Tenshinhan.

—No, vaig caure de cap quan tan sols era un nadó. Deu ser per això.

Els Krilin van concentrar les seves energies. De cop i volta, es van transformar. Els seus músculs augmentaren significativament en volum. Recordava a una d'aquelles tècniques del Follet Tortuga.

—Òndia —murmurà en Vegeta.

—Per tots els dimonis de l'infern —rondinà en Cor Petit.

—Merda —es queixà l'Ozotto.

Tots els dispositius de combat esclataren amb només aquell desplegament de poder.

—És... superior al meu tercer nivell de força —digué en Goku.

—Superior a la meva força mística —afegí en Gohan caient de cul a terra.

—Casum l'olla! —cridà en Vegeta—. Ell és l'únic de la colla que és més baixet que jo. Com pot ser que sigui més fort que jo?!

—Sou molt poderosos —admeté l'Ozotto—. Però no és suficient.

—Ja ho sabem —respongueren els Krilin—. Ens fusionarem!

—Necessitaran més que no pas això —digué en Vegeku.

Els Krilins dels universos 16 i 18 executaren la dansa que havien après uns anys abans per tal d'unir-se en un sol ésser perfecte: en Superkrilin!

El públic va embogir! Les noies i en Dende cridaven amb deliri ardent. En Superkrilin era magnífic. Els seus músculs prominents sobresortien per sobre de la jaqueta de la fusió deixant al descobert els seus bells pectorals. El seu llarg cinturó voletejava gràcies al vent. La seva mirada era obscura. El seu poder havia esclatat.

—Bé, ja el tenim aquí —digué en Vegeku—. És molt més fort que jo.

—És guapíssim! —digueren sincerament les dues Videl.

—Què? —feren els Gohan dels universos 16 i 18.

—Bufa! —digué la Bra.

No gaire lluny d'allà, la Maron observava el seu pare.

—O sigui que tu ets el resultat de l'amor entre un alien sense nas i un robot? —digué en Chuck.

—Això explicaria per què la Maron és tan forta —digué la Videl.

—Però això no explica per què, per altra banda, en Yajirobee i en Satan també ho són —digué en Goku, intrigat.

—Bah, que no heu vist el radar del meu ull? Salta a la vista que sóc un Guerrer de l'Espai! —cridà en Yajirobee—. Amago la meva cua sota la meva disfressa.

—Que tendenciós —digué en Dende, esmaperdut.

—Ah —digué la Bulma de l'univers 9—, això que diu és cert. Les falses cues s'han tornat a posar de moda.

—Vinga —digué l'Ozotto a en Superkrilin—. Lluitem. Encara que el teu poder hagi augmentat, no tinc por de tu.

El combat va començar. En Superkrilin va precipitar-se vers el seu rival, el qual era enorme, però en Superkrilin també ho era amb la seva impressionant musculatura.

S'intercanviaren puntades de peu, cops de puny i diverses ràfegues d'energia.

A l'univers 4, algú contemplava l'espectacle amb un aire de decepció:

—I pensar que en el meu univers el vaig matar enlloc d'absorbir-lo... —digué en Bu—. I ara és més fort que jo...

Aleshores, començà a comptar els grans de sorra...

El combat va durar uns minuts. En Superkrilin era impressionant. Tothom l'animava, tret d'en Vegeta, qui remugava en una cantonada. Li costava d'acceptar la realitat.

Aleshores, va succeir un esdeveniment que ho va capgirar tot. Una mena de xiclet rosa es dirigia cap a en Superkrilin a tota velocitat i el va colpejar de ple. Mentre cridava, va ser succionat a l'interior de la goma rosada, la qual va tornar ràpidament al seu propietari. En Bu de l'univers 11 acabava d'absorbir en Superkrilin.

—Merda —digué en Bu de l'univers 4—, per què no ho he pensat abans? Sempre vaig una passa endavant respecte els demés!

—Què has fet, Bu?! —cridà en Babidi—. No tens dret d'absorbir la gent del torneig. Escup-lo!

—Bu? —digué en Bu, el qual no comprenia el problema.

—Ets més fort, almenys? —preguntà en Babidi—. No has canviat d'aparença.

—Sí, senyor —digué en Dabra—. Miri; és més petit i té sis puntets al front. I encara no té nas...

Mentre en Babidi observava aquells canvis tan ínfims del seu monstre, l'Ozotto s'impacientava...