DB Multiverse
Dragon Ball Multiverse, la novel·la
Escrit per Loïc Solaris & Arctika
Adaptació per Fins el capítol 145: Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles. A partir del capítol 146: Skywalker.
Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!
Intro
Part 0 :0Part 1 :12345
Round 1-1
Part 2 :678910Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930
Lunch
Part 7 :3132333435Round 1-2
Part 8 :3637383940Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970
Night 1
Part 15 :7172737475Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990
Round 2-1
Part 19 :9192939495Part 20 :96979899100
Round 2-2
Part 21 :101102103104105Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115
Night 2
Part 24 :116117118119120Round 3
Part 25 :121122123124125Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
Capítol 32
Traduït per Bardock
En Bu esperava la seva comanda de menjar mentre seguia atentament les converses que es produïen per tot arreu, especialment aquella que incumbia a en Broly. Desitjava enfrontar-s'hi! Aquell desig corresponia al caràcter d'en Son Goku. La seva part de Vegeta volia demostrar la seva superioritat. Però no només es tractava d'això. En Bu havia absorbit milers de persones diferents, i els seus pensaments eren influenciats per tothom, i no només per una o dues persones en particular. Havia absorbit gent més orgullosa que el propi Vegeta. I totes aquelles influències feien que el Monstre també frisés per enfrontar-se amb en Vegeku.
Però en Bu sabia que en Vegeku també compartia aquella sensació. Tenia un dilema. Si finalment el Monstre lluitava contra en Broly, en Vegeku refusaria enfrontar-se a ell. Havia endevinat les seves intencions, en Vegeku?
Bé... ja me n'ocuparé d'això després de menjar..., pensà, seient a taula.
Al cap i a la fi, en Vegeku es veuria obligat a defensar-se si en Bu decidia atacar-lo.
—La seva comanda acaba d'arribar, senyor. Els plats són acabats de fer i s'han elaborat amb molta cura —digué un Varga.
En Bu es va sorprendre lleugerament. Pobrets Vargues...
—Gràcies. Milloraré una mica més la qualitat —digué simplement aixecant-se del seu lloc per apropar-se al menjar que encara treia vapor.
La cresta del seu cap es va moure, apuntant als vehicles que transportaven tota la seva teca. I, després d'un flaix, tot es va transformar en llaminadures!
El Varga es va quedar de pedra durant més de deu segons, ja que allà hi havia llaminadures. Quin malbaratament! Si li explicava al cuiner, de ben segur es suïcidaria! Tot aquell menjar tan bo i apreciat pels Vargues... transformat en vulgars llaminadures. Des d'un bon principi, el Varga encarregat del quart univers no apreciava gaire aquell combatent i per culpa d'aquell incident el detestava!
Aquest paio és un dimoni! Com ens ha pogut fer això?!, pensà, marxant d'allà per tal de no veure el Monstre devorant les llaminadures.
En Bu va ficar-se a la boca una llaminadura amb un gran somriure. Haver transformat tot aquell suculent menjar en llaminadures li produïa plaer! De fet, podria haver encarregat llaminadures des d'un bon començament, però no hauria empipat a aquell Varga i hauria estat una llàstima! A l'univers 11, l'altre Monstre Bu no s'havia perdut detall de la transformació del menjar en llaminadures... i va pensar que havia estat molt bona idea.
Contràriament a l'espai 5, on semblava que no hi havia cap participant ni menjar, a l'espai 6 es van servir diversos plats. Les noies no tenien gaire gana. Es qüestionaven la seva presència en aquell torneig...
La Kat havia perdut i ella era, físicament parlant, la més forta. No havia tingut cap opció de guanyar. Però allò no era el pitjor que havia succeït. Havien mostrat la seva força i els seus poders a la colla d'en Bojack i era perillós. En Bojack no sabia d'on procedien, però potser ho podria arribar a intuir. Havia estat una gran imprudència per a un hipotètic guany minúscul, va pensar la lluitadora d'exuberant davantera.
Van aparèixer dues taules separades per tal que mengessin ambdós grups. Així ningú no es cohibiria. Les noies van seure al voltant d'una taula rodona i van començar a xerrar, mentre que el grup d'en Bojack les espiava somrient. En Bojack, el pirata espacial, aquell que havia assassinat una nena, segurament seguiria matant durant el transcurs del torneig per tal d'esbrinar d'on procedien aquelles noies. Tenia curiositat. La Kat l'havia sorprès; era bastant forta i no es pensava que encara restés gent tan hàbil en el seu univers. No obstant això, no li arribava ni a la sola de la sabata.
—No em pensava que existiria ningú més fort que en Bojack, però m'equivocava! —digué la Kat serrant les dents.
—És cert que el teu adversari era fort —l'encoratjà una de les seves amigues—. Però aquí n'hi ha encara de més impressionants: aquell que ha guanyat d'un sol cop amb un cop de puny a l'aire, aquell de les explosions, aquell capaç de regenerar-se en tres segons, i aquell que s'ha transformat en mico gegant. Les nostres habilitats no són res en comparació a tots ells.
—Alguns d'ells semblen bona gent. A mi m'agrada aquell del cabell fosc i tenebrós, el que està al costat del paio de la capa que sembla un enciam —digué la més vella de les noies joves.
—Tu sempre has tingut uns gustos ben estranys —respongué la segona lluitadora.
—És espantós! —intervingué un cop més la Kat—. En Bojack no hauria tingut pietat de mi si m'hagués tocat lluitar contra ell! Ha matat una nena amb les seves mans nues!
—Calma't, Kat, ja s'ha acabat —la reconfortà la quarta participant—. Relaxa't i deixa'ns lluitar. No és necessari que pateixis tant. Si totes perdem a la primera ronda, tocarem el dos. En Bojack no serà capaç de seguir-nos la pista si continua participant. Vinga, mengem.
La Kat va ser parcialment reconfortada amb aquella idea. L'espera perquè la primera ronda finalitzés seria molt llarga per a ella, però no hi havia cap més sortida. No volia demanar tornar tota sola i abandonar-les. En el fons, desitjava que les seves amigues perdessin els seus respectius combats però sense que hi hagués cap víctima. Era un pensament una mica egoista i poc propi d'ella, però el seu combat contra en Kakarot l'havia traumatitzada per complet.
La pèl-roja Zangya, a l'altra taula, estava satisfeta. Li encantava infondre terror amb la seva força. Aquella tal Kat era una víctima més de les que reaccionava així davant d'ella. L'única pega era que tothom al seu univers coneixia a en Bojack i no pas a ella. Era molt menys coneguda que el seu cap, i això l'emprenyava una mica.
Fent un glop de la seva copa, va mirar de reüll a en Bojack. Malgrat la seva aparença, estava sempre calmat. Encara que hagués vençut a una simple nena, s'havia sorprès gratament de la velocitat de la seva contrincant. A la segona ronda s'hauria de veure les cares amb en Cèl·lula. Força interessant; un combat entre dues criatures verdes!, pensà la Zangya somrient, deixant la seva copa de vidre.
Va alçar la vista de la taula per observar el Namekià gros de l'espai 7. Era ben verd. Feia més de deu minuts que bevia. Cinc o sis gots de vidres buits es trobaven apilats a la taula. Els buidava a poc a poc d'un sol glop. Semblava un turista de vacances. Aquell paio tan gros havia restat tota l'estona tranquil. Fins i tot, massa. De vegades semblava que s'adormís. Alguns dels combats que s'havien disputat eren prou interessants i escandalosos. Era estrany que un colós com ell no parés ni la més mínima atenció als combats. Que potser es creia tan poderós i estava tan segur d'emportar-se la victòria que no es volia dedicar ni un sol moment a observar els seus adversaris? Va obrir els ulls quan en Bojack havia assassinat aquella nena i el seu pare s'enrabiava. Quina conclusió se'n podia extreure? Tothom esperava amb candeletes que lluités aviat per veure'l en acció, igual que es desitjava saber-ne la identitat del paio de l'univers 5.
En contraposició, tothom coneixia el potencial de l'univers 8 i ningú no s'esperava grans coses d'ells. En Cooler, tot i que havia lluitat amb totes les seves forces, havia estat vençut en un obrir i tancar d'ulls. El seu braç dret, en Sauza, havia estat aniquilat. Tres membres de les Forces Especials d'en Ginew havien estat vençuts i, un d'ells, en Rikum, havia quedat fet un nyap després del seu combat i es trobava a la sala de recuperació de la nau d'en Freezer. Quedava per saber quin era l'abast del poder d'en Freezer, qui s'havia classificat per a la següent ronda gràcies a l'abandonament d'en Jeice. A la segona ronda s'hauria de veure les cares amb en Nappa. No obstant això, encara hi havia més membres d'aquell univers que també participaven.
L'àpat va permetre a les tropes d'en Ginew de recuperar forces, tret d'en Rikum, que seguia recuperant-se. Van aparèixer dues taules a l'espai 8. La primera, preparada per als amos de l'univers: els Senyors Freezer, Cooler i el seu pare, el Rei Cold. La segona, encara més llarga, era per a tots els seus súbdits. Òbviament, els primers a ser servits foren el Rei Cold i els seus fills. En Cooler no va menjar la seva part; només bevia una espècie de licor verd que tenia bon gust, però tenia el cap una mica confús per culpa de beure-se'l tan ràpid i sense moderació. A diferència d'en Cold i d'en Freezer, en Cooler parlava tot sol, maleint que el seu adversari hagués fet trampes durant el combat. Va començar a reflexionar deprimit sobre alguns mals records, i també sobre alguns errors comesos al llarg de seva vida. En Freezer es burlava de veure'l en aquell estat:
—Oh, oh, oh, oh! En quin estat més deplorable et trobes, Cooler! Feia molt de temps que no et veia així! De fet, l'última vegada —continuà en Freezer fent veure que pensava—, va ser quan no podies tenir un fill!
—Silenci, Freezer! —replicà en Cooler amb veu distorsionada i una mica marejat—. No tens ni idea de res.
—Bah —digué en Freezer arronsant les espatlles—. Això explicaria per què el meu imperi sempre ha estat més extens que el teu. Et creus millor que jo només per haver-me guanyat en el nostre darrer combat, però que sàpigues que el teu deliri per l'alcohol frenarà la teva progressió i alentirà els teus reflexes!
—Freezer —intervingué el pare Cold—. Deixa de comportar-te com si fossis una criatura. És vergonyós.
—Si la situació hagués estat a l'inversa, ell hauria fet el mateix —protestà en Freezer.
—I tu, Cooler, deixa de beure... —continuà en Cold dirigint una mirada dura al seu fill.
Al capdavall, no li agradava veure el seu fill gran d'aquella manera. Des de quan li agradava beure tant aquella mena de beguda? Causava un efecte estrany en el seu fill. Mentre més en bevia, més en volia i més es queixava. Era insuportable.
—Bé, ja et mostraré què és l'autèntica força —prosseguí en Freezer—. Venceré a en Nappa en un tres i no res. L'humiliaré! Aquell mico filós no serà capaç de tocar-me!
En Freezer rigué com un babau. Encara que fos pràcticament impossible que en Nappa el guanyés, almenys ell havia arribat a la segona ronda. Allò suposava una victòria vers en Cooler! Després d'en Nappa s'enfrontaria a un altre Guerrer de l'Espai, el nom del qual no recordava, o bé contra un hominoide amb un número com a nom. A priori, no hi havia cap mena de perill. Però no se'n refiava, ja que en Cooler havia perdut contra un paio aparentment feble.
Al costat dels tres conqueridors de l'univers 8, les Forces Especials d'en Ginew discutien sobre els combats. Malauradament, cap d'ells no seguia en el torneig. Parlaven sobre les derrotes, les humiliacions i els deshonors.
—Tant de bo no hagués tingut tan mala sort! —es queixà en Jeice menjant un gran tros de carn—. Podria haver guanyat si no m'hagués tocat contra el Senyor Freezer!
—La nostra força i les nostres oportunitats ja es van esfumar fa molt de temps —sospirà en Burter, bevent-se d'un sol glop la seva beguda.
—Sou uns inútils —intervingué subtilment en Kiwi—. Sou patètics! Hauria d'haver participat jo en lloc de vosaltres!
—Què t'empatolles? —digué en Jeice defensant-se— Tu tampoc no tindries res a pelar contra els lluitadors d'aquest torneig! Ho vam fer a sorts i vas perdre!
En Kiwi pensà en allò que havia succeït uns dies abans, tot just quan els Vargues els van explicar l'idea del torneig multiversal. Els tres membres de les tropes d'en Ginew i en Kiwi estaven presenciant un combat a mort entre dos lluitadors, o millor dit, entre dos esclaus. Un esdeveniment d'aquella mena no era pas inhabitual. Tothom sabia qui seria el guanyador d'aquell combat. En Rikum, en Burter i en Jeice apostaren a favor del bon guerrer, i, quan en Kiwi es disposava a fer el mateix, en Jeice li va dir:
—No pots apostar exactament el mateix que nosaltres, ja que, perquè sigui una aposta de debò, algú ha d'apostar a favor del costat contrari. Si no ho fas, et criticaré davant del Senyor Freezer.
Com era habitual, no tenia cap més sortida. Feia molt de temps que aquell equip li feia la guitza. Qui perdés l'aposta hauria d'anular la seva participació en el torneig dels Vargues. I, per acabar-ho d'adobar, ell no podia participar i els altres tres havien perdut!
—Mireu-vos! —es defensà en Kiwi burlant-se dels tres perdedors—. Un poruc que abandona, un altre que es creu el més ràpid de l'univers i que ha sigut vençut amb tan sols un cop, i l'altre que ha sigut malferit per un simple Namekià! Lamentable!
En Jeice i en Burter no digueren res. Al cap i a la fi, en Kiwi tenia raó...
—Si el capità Ginew encara fos aquí, res d'això no hauria passat —remarcà en Jeice, conscient que tot allò que els havia passat era per culpa de l'absència del seu líder—. Sense ell... no hauríem perdut... ell ens hauria donat força i coratge... ell era el més fort, i hauria guanyat el seu combat, i els següents!
—Sense ell —intervingué en Burter—, la nostra tropa ja no és la mateixa. Igual que sense en Guldo. Sense ells hem perdut credibilitat, i la nostra efectivitat en el combat es veu minvada...
—Podria haver estat pitjor... —digué en Jeice tractant de reconfortar a en Burter i a si mateix—. Les tropes d'en Cooler també han perdut. A més, l'únic participant, en Sauza, ha sigut mort per un vell menyspreable!
Els dos membres de les tropes d'en Ginew miraren l'altra banda de la taula. Els dos companys d'en Sauza ploraven la mort del líder del seu equip. Les dues meitats del seu cos havien sigut transportades a la nau.
En Burter recordà quelcom. Feia molt de temps, en Sauza i en Ginew foren enfrontats per designar el líder de les tropes d'en Freezer. El combat fou apassionant, llarg i dur per als dos soldats d'elit, i, finalment, la victòria se l'endugué en Ginew. Però les seves forces estaven igualades. En Sauza era més fort que en Rikum i que en Jeice, i més ràpid que en Burter, i havia perdut contra un vell de l'univers 9. Significava que en Sauza s'havia afeblit amb el pas dels anys? O aquell vell tortuga era realment fort? Els seus dos companys que havien aparegut juntament amb ell també eren tan forts com ell?
En Burter mirà l'espai de la seva esquerra, l'univers 9. Tenia curiositat de saber amb exactitud l'abast dels seus poders.
Reiniciem la novel·la!
Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.
Salut!