DINOVENA PART: AVANÇANT EN LA SEGONA RONDA!

Capítol 91

Traduït per Bardock

En Nappa feia uns exercicis d'escalfament a l'univers 13. El seu adversari, en Freezer, no es movia.

—Oh! Ara en Freezer estomacarà en Nappa! —declarà en Kakarot amb un somriure—. Sempre i quan no ho faci el propi ring... —va prosseguir adreçant-se al seu germà gran que estava davant d'ell.

—Tanoca! En Nappa pot aguantar aquesta gravetat fàcilment. Ens hem entrenat per suportar això i més.

En efecte, tots els Guerrers de l'Espai estaven acostumats a una gravetat base deu vegades superior a la de la Terra. Però, en els seus desplaçaments a través de l'univers durant desenes d'anys, havien tingut l'ocasió de millorar el seu cos. Cap d'ells no es veia obstaculitzat per una gravetat de 100G. A més, en Raditz i en Nappa podien utilitzar la seva forma d'Oozaru a fi d'obtenir més força si la gravetat era realment elevada.

Però en Raditz ja havia perdut, i en Nappa, a menys que s'ho manegués per derrotar en Freezer, mai no podrien demostrar com els dos Guerrers de l'Espai, que no eren Superguerrers, podien suportar una gravetat cent vegades superior a la del desaparegut Planeta Vegeta.

—Hem preparat un pla, ja veuràs... —va afegir en Raditz uns segons després que en Nappa ja sortís de l'espai 13 per dirigir-se a l'espai 8.

En Freezer parlava amb el seu germà i amb el seu pare. Donava l'esquena a tot l'estadi i en Nappa va cridar-lo en arribar davant del muret:

—Ei, bola de billar!

En Freezer va reconèixer de seguida la seva veu i es va girar.

—Ha, ha! Fins i tot em fa cas! —es mofà el guerrer Saiyà—. Ha picat l'ham, aquest escanyolit!

En Cooler reia per sota el nas darrere d'en Freezer, el qual serrà les dents i abaixà el cap. Havia de deixar passar aquella humiliació per culpa de les regles del torneig! Preferia abstenir-se de respondre. Però en Nappa no se'n podia estar:

—No pateixis, jo també sóc calb. Però almenys no sóc un tap de bassa. Bé, he vingut a presentar-me davant el meu contrincant i antic cap. Un esquitx de cap, més ben dit.

Una vena aparegué a la templa d'en Freezer. Estava a punt d'esclatar de ràbia.

En Nappa prosseguí com si res i no varià el seu to:

—Molts universos són plens de Saiyans... I vosaltres sou els únics Dimonis del Fred. No us fa vergonya?

En Freezer considerava que en Nappa s'havia passat de la ratlla!

—Et liquidaré en un minut, mico orgullós.

Va fer un esforç incommensurable per no saltar sobre el Guerrer de l'Espai. Podia aguantar uns segons més, encara. Què carai feia aquell maleït Varga que havia d'anunciar el combat?!

—Ni ho somiïs! No arribaràs a tocar-me! —digué en Nappa gesticulant irrespectuosament amb les mans per tal d'enfurismar encara més el seu contrincant—. Tothom et supera. I no tan sols em refereixo a alçada. No seràs capaç de donar ni un sol cop en tot el torneig —va afegir per a més inri.

—Et faré patir de tal manera que te'n penediràs de no haver abandonat! —cridà en Freezer, ben decidit a matar en Nappa.

Se les empescaria per tal que el Guerrer de l'Espai no pogués parlar i fos incapaç d'abandonar. El faria patir de debò i lentament. Volia jugar amb ell! I en Nappa no tindria cap altra opció que suplicar-li que li perdonés la vida.

—Primer combat! En Nappa de l'univers 13 contra en Freezer de l'univers 8! —cridà finalment el presentador.

El públic s'extasià i aplaudí tot animant els dos combatents. En Nappa començà a enlairar-se però es va girar quan ja s'havia elevat dos metres:

—Encara tens la teva cadira voladora? Durant molt de temps crèiem que t'havies quedat garratibat! —va mofar-se d'en Freezer, el qual estava, cada segon que passava, més envaït pels seus impulsos assassins.

—Patiràs! —va cridar-li.

En Freezer n'estava tip. Va desaparèixer del seu espai i va aparèixer, en un tres i no res, al ring. En Nappa es prenia el seu temps amb un somriure maquiavèl·lic als llavis.

—Se li ha pujat la mosca al nas, a aquest escarransit!

—Afanya't a tocar el ring perquè pugui convertir-te en pols, mico filós!

—Oh! Que susceptible! Relaxa't una mica, company!

En Nappa era a uns centímetres per sobre el ring. En Freezer tenia els ulls injectats de ràbia. Feia molts anys que no estava tan enfurismat. Va estrènyer els punys tan fort que li feien mal.

—Merda... de... mico! Et reduiré a cendres! T'aniquilaré! Te'n penediràs d'haver nascut!

A en Freezer no li sortia la veu. Només tenia una idea al cap a causa de la seva ràbia, de la seva bogeria, del seu desig de matar. Maleïts Guerrers de l'Espai!, pensava el tirà tancant els ulls i comprimint gairebé tots els seus músculs. Sort que els vaig eliminar!

En Nappa va dubtar un instant. Realment, tenia opcions de guanyar...? Va decidir arriscar-se. Va tocar el ring amb la punta del seu peu i va abalançar-se sobre en Freezer, el qual va obrir els ulls per comprovar que el Guerrer de l'Espai era a pocs metres d'ell. A continuació, el puny d'en Nappa va colpejar la seva galta.

En Freezer va caure de costat i en Nappa va allunyar-se a tota velocitat. Va situar les seves mans als seus malucs i va somriure àmpliament. Victòria! Quina sensació tan agradable el fet d'haver sigut capaç de pegar el tirà! En Nappa no s'hauria imaginat mai que podria venjar-se personalment després que en Vegeta liquidés en Freezer.

En Freezer va aixecar-se de seguida. Bullia de còlera. Va envoltar-se d'una gran aura violeta mentre cridava de ràbia i de vergonya. Havia estat completament humiliat i ho detestava! A més, no s'havia esperat pas que en Nappa fos tan ràpid. El seu nivell s'apropava al d'un membre de les Forces Especials d'en Ginew que els Guerrers de l'Espai havien conegut feia molts anys.

La seva aura va desaparèixer però la seva ràbia era encara palpable. En Freezer es va llançar contra en Nappa tot cridant:

—Me les pagaràs!

L'hora de la venjança havia arribat. El Guerrer de l'Espai es trobava palplantat, enterament a la seva mercè...

—Ah, per cert, abandono —s'apressà a dir en Nappa.

—Q... Què? —va fer el Dimoni del Fred quan era a tan sols un metre del seu rival.

—Si em poses una mà al damunt... et desqualificaran —va afegir el Saiyà amb sarcasme.

—Fa... Fastigós!!

La ràbia seguia augmentant al seu interior. Tremolava de fúria i d'infàmia.

—Victòria d'en Freezer per abandonament! —cridà el presentador Varga.

En Nappa va tocar el dos del ring per unir-se a en Raditz, el qual l'havia ajudat a idear aquell pla per treure de polleguera en Freezer. En Nappa era conscient que no estava al seu nivell. No hi havia res millor que perdre amb classe!

—Sí! —van fer els dos Guerrers de l'Espai xocant les seves mans. Ambdós ho consideraven una victòria.

En Freezer restà alguns segons més al ring, immòbil i incapaç de bellugar-se ni de reaccionar amb enteresa. No podia articular ni una sola paraula tot i que tenia unes ganes immenses de cridar i de destruir-ho tot. Va contemplar l'opció d'acabar amb aquell torneig de pa sucat amb oli. Podria destruir tot aquell munt de rocs i a tothom que s'interposés en el seu camí gràcies a la seva fabulosa tècnica!

Quan va aconseguir calmar-se una mica, va tornar al seu espai en silenci. En Cooler i en Cold no digueren res. Tampoc no es mogueren. Valia més no fer res...

—Es troba bé, Governador? —va preguntar en Burter tímidament.

Aquestes foren les ses últimes paraules. En Freezer, exasperat, va fer un moviment molt ràpid amb el seu braç vers en Burter. El seu cap va esclatar immediatament i el seu cos va mantenir-se dempeus durant uns segons i després es va desplomar davant d'un Jeice terroritzat.

Rere en Freezer es trobava el Varga encarregat de l'univers 8. Estava completament absort amb una mà endavant. No va ser capaç de fer sortir cap paraula del seu bec i estava de pedra. Si s'indignava sabia que s'arriscava a perdre la vida. En Freezer va adonar-se de la seva actitud i li digué:

—Deixa'm! Tinc dret a fer-ho, és el meu univers! I el soldat que he matat forma part del meu exèrcit!

A continuació, va pensar:

Potser he estat de sort i he liquidat en Ginew! És el meu únic consol!

El Dimoni del Fred entrà al passadís per dirigir-se a la seva nau. Necessitava calmar-se. Necessitava desconnectar.

El presentador va anunciar el segon combat:

—I ara, en Son Goku de l'univers 18 contra l'A-17 de l'univers 14!

—He, he! Per fi em podré desempallegar d'aquesta frustració de fa tants anys! —va dir l'androide.

L'A-17 estava preparat. La seva germana va aparèixer darrere d'ell. Faria un esforç per presenciar aquell combat. I, a més, lluitaria contra en Son Goku.

—Per fi! —va dir en Son Goku—. Ja em toca, i a sobre contra un androide! Feia molt de temps que desitjava lluitar contra un d'ells! No hi va haver res més frustrant que no poder lluitar-hi en aquella època!

En Goku va recordar la revelació del Trunks vingut del futur en la qual va sentir a parlar per primera vegada dels dos androides invencibles. En Goku desitjà lluitar contra ells, però va quedar glaçat quan el fill d'en Vegeta i de la Bulma va comunicar-li que moriria per culpa d'una malaltia del cor. Però, fins i tot amb el medicament que va donar-li, va estar allitat massa temps per poder lluitar contra ells. L'A-19 no era res en comparació a l'A-17 i l'A-18. I en Cèl·lula era completament diferent. I, més tard, era mort i no va poder lluitar contra l'esposa d'en Krilin, l'A-18. I després d'en Bu... no hi havia pensat realment. Podria venjar-se en el torneig. Venjar-se d'aquella maleïda malaltia que l'havia frustrat!

—Corres el risc d'endur-te una decepció —va dir-li en Vegeta quan estava a punt d'envolar-se cap al ring.

—Què? No siguis esgarriacries!

I va enlairar-se. L'A-17 l'esperava al ring:

—Et mataré, Goku. I no ho faré per en Gero, sinó per mi!

Els bessons androides havien estat creats pel Doctor Gero, un geni científic a les ordres de l'Exèrcit de la Cinta Vermella. Quan en Goku encara era un vailet, va desmantellar tot sol l'exèrcit, el qual cercava les Boles de Drac a fi de conquerir el món. En Gero va aconseguir escapar-se'n, però l'atac d'en Goku va destruir i suprimir tots els invents i descobriments del científic. El seu treball va desaparèixer. L'obra de tota una vida i totes aquelles hores de feina intensiva foren eradicades per un barbamec!

Va jurar venjança i va millorar els seus androides. La seva missió: eliminar en Son Goku. L'A-16 era extremadament poderós, però, després de diversos tests, només va poder concloure que aquell ninot de llautó era massa pacífic perquè l'obeís. Un temps després, va capturar dos bessons per substituir aquell robot completament mecànic per uns androides amb base humana. No eren tan poderosos com l'A-16, però eren més que suficients per aniquilar en Son Goku.

El problema principal era que en Gero no podia controlar-los. El rentat de cervell no els havia fet obedients. Això va succeir en innombrables universos: aclaparat per la situació, el geni va despertar els dos androides i fou assassinat per les seves creacions. Mentrestant, els darrers, ben lliures de consciència, van guardar en el fons de les seves ments una idea que en Gero els havia inculcat: matar en Son Goku.

L'A-17 tenia la possibilitat de satisfer el seu desig latent, però, d'una altra banda, no acceptava que aquell desig fos originari d'en Gero, el seu "creador", un home que odiava amb totes les seves forces.

—També és una sensació estranya per a mi —va dir en Goku a l'androide—. Mai no he lluitat contra tu.

En Goku i l'A-17 es col·locaren en posició de combat. Tots dos somrigueren. A continuació, s'abalançaren l'un a sobre de l'altre. Els primers cops foren aturats per l'altre. Van aturar-se un moment, es miraren, somrigueren i van reprendre el combat seriosament. Múltiples cops ressonaven a la superfície del terreny de combat. Les tècniques d'ambdós contrincants es revelaven a poc a poc i els cops s'encadenaven cada vegada amb més velocitat. L'A-17 va obtenir de seguida un lleuger avantatge en termes de velocitat i de força. En Goku, el qual s'ho passava d'allò més bé, esquivava i aturava nombrosos cops. Es va allunyar diversos metres del seu adversari després d'esquivar un ganxo. L'A-17 restà al seu lloc. En Goku estava satisfet per aquell intercanvi de cops. Era feliç de lluitar contra un androide!

—La meva germana es deu haver afeblit perquè ha estat a punt de perdre contra un simple humà com en Yamcha. Però, en canvi, jo no tinc problemes contra el gran Son Goku!

—Estàs lluitant al màxim?

—Ha, ha, ha! I ara! Només faig servir la meitat del meu poder! I tu?

—Tampoc.

En Son Goku es va convertir en Superguerrer, cosa que no va sorprendre a l'A-17. Ja havia vist aquella transformació molt abans del torneig. En canvi, se'n va fer creus de la velocitat del seu adversari quan va etzibar-li un cop de puny directe a la seva galta. Un cop molt poderós que el va desplomar a terra i el va deixar fora de combat...

Per a en Son Goku fou una sorpresa. No s'esperava abatre un androide d'un sol cop de puny. I encara menys perquè no havia aplicat tota la seva força en aquell cop. En Vegeta tenia raó: el combat havia estat decebedor.

—Trenta segons inconscient, victòria per a en Son Goku! —va comunicar el presentador.

—Segueixes sense voler la meva ajuda, estimada? —va dir en Yamcha assegut a la cornisa de l'espai 14 amb un gran somriure al seu rostre.

L'A-18 estava massa astorada per respondre. Encara tenia la mirada fixada en el ring, on el seu germà era carregat per un Namekià. Com era possible que fossin tan febles si havien eliminat tota la humanitat i havien vençut la resistència d'en Vegeta, d'en Cor Petit, dels Terrícoles Tenshinhan, Yamcha i Krilin i, fins i tot, d'en Son Gohan? Aquell Yamcha de l'univers 9 era més fort que ells, i en Son Goku era immensament superior!

L'ajuda oferta per en Yamcha era sincera? Realment volia fer-la reflexionar?

—Em pensava que t'entretindries una estona més —va dir en Vegeta al seu amic i rival quan aquest va arribar a l'espai 18.

—Bé, sí... m'he excedit més del compte... he acabat el combat massa ràpid, igual que ahir.