DB Multiverse

Dragon Ball Multiverse, la novel·la

Escrit per Loïc Solaris & Arctika

Adaptació per Fins el capítol 145: Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles. A partir del capítol 146: Skywalker.

Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!

Intro

Part 0 :0
Part 1 :12345

Round 1-1

Part 2 :678910
Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930

Lunch

Part 7 :3132333435

Round 1-2

Part 8 :3637383940
Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970

Night 1

Part 15 :7172737475
Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990

Round 2-1

Part 19 :9192939495
Part 20 :96979899100

Round 2-2

Part 21 :101102103104105
Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115

Night 2

Part 24 :116117118119120

Round 3

Part 25 :121122123124125
Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
Part 30 :146147
[Chapter Cover]
Part 30, Capítol 147.

Capítol 147

Traduït per Skywalker

Mentrestant, als apartaments de l'Univers 9 es desenvolupava una escena una mica estranya. Al mig de la sala hi havia en Raditz, el Saiyà de l'Univers 3, sense roba i amb una mirada perplexa. El vell Kaitoxin finalment havia concedit la seva petició, després d'una llarga reflexió, i estava satisfet, almenys abans de començar. Aquest avantpassat havia estat ballant al seu voltant durant diverses hores, i es va preguntar si aquest anomenat ritual no era només una broma. Tanmateix, no tenia cap més opció. D'això depenien la seva vida i la d'en Kakarot. A més, la força del seu nebot era tal que estava disposat a apostar-s'ho tot pel tot i a invertir seriosament en aquesta oportunitat, per molt que trigués.

Al seu voltant, els terrícoles miraven l'escena amb curiositat. Aquest ritual diví també seria efectiu? Podria aquest ancià revelar realment el potencial ocult dels guerrers a través d'aquesta dansa? L'havien vist a l'inici del combat de la Videl contra en Cold, durant la qual ell va prometre que podia incrementar-li el poder, i semblava convençut. No obstant això, encara no estaven segurs de les "nobles" intencions del Guerrer de l'Espai, malgrat que el vell Kaitoxin estigués prou segur.

—♪Hum hum! Ha! ♩Sí!!♬ —Va taral·lejar el vell Déu.

En Yamcha també hi era. Després de portar a l'A-18 al seu espai, va decidir deixar-la al seu llit, segura, a prop del seu germà. Tenia pensat parlar-ne amb el Kaitoxin un cop acabés el seu ritual. I més precisament sobre aquest XXI, intrigant i incòmode. Semblava que la divinitat el coneixia, i volia disposar dels detalls més antics d'aquest monstre que pogués tenir.

Mentrestant, uns crits horribles havien travessat les parets i els havien penetrat a la ment amb força. Tot i que el Saiyà no semblava afectat, la resta dels presents van quedar esgarrifats, sentint el dolor de milions de persones. L'antic Déu Neptú els havia prohibit sortir, però l'angoixa i el dolor encara estaven molt presents en els seus cors.

En Yamcha es va recuperar força ràpid i esperava pacientment que s'acabés la dansa divina. Però encara es preguntava què eren aquells crits. Segons els seus càlculs, la tercera ronda s'havia acabat, i la quarta ja hauria d'haver començat. Va recordar que el primer combat havia de ser un enfrontament entre en Son Goku i l'Ub de l'Univers 18, un combat professor-alumne. Tenia curiositat per veure com els hi estava anant.

—Vaig a fer un cop d'ull al torneig —va dir als seus companys mentre sortia de l'apartament.

Tan bon punt va obrir la porta, va sentir que enormes poders xocaven al ring. Es va quedar bocabadat. Els dos lluitadors eren igual de forts? No, no eren les energies de dues persones. N'hi havia dotzenes, d'energies variables, que s'escampaven per tot l'estadi en un caos indescriptible. Va córrer cap al centre del seu espai al final del passadís, i va poder veure en persona els combats cos a cos generals.

Tant guerrers com espectadors lluitaven bestialment, sense treva. Al cel, en Cèl·lula de l'Univers 17 i un Saiyà s'enfrontaven ferotgement. L'ésser perfecte semblava dominar el combat. Un namekià malferit lluitava contra en Freezer i en Cooler, mentre el seu pare, el que havia derrotat la Videl, semblava lluitar contra un enemic invisible, davant dels Kaitoxins de l'Univers 1 que s'ho estaven suant. A tot arreu hi havia combats, i va veure amb horror com l'A-17 de l'Univers 14, que trepitjava una muntanya de cadàvers d'espectadors, amb la cara coberta de sang, tenia una marca en forma de M que li brillava al front.

En Yamcha no va perdre el temps i va tornar cap al seu apartament. Va obrir la porta furiós i va entrar precipitadament.

—Què està passant, Yamcha? —es va preguntar en Tenshinhan.— De qui són aquestes energies de fora?

—Mmm, nois?! A fora en passa una de ben grossa —va dir en Yamcha mentre respirava.— Hi ha combats per tot arreu!

—Què? —va dir en Krilin, dempeus.— Què vols dir?

—És una baralla! Tots contra tots! En Cèl·lula, en Freezer, l'A-17, els déus... I entre el públic també!

—Com pot ser això? —va preguntar la Videl amb la cara arrugada.— El torneig semblava que es desenvolupava sense problemes! Aquest és un altre moviment d'en Buu?

—No ho sé. Però han desaparegut diversos participants, i la resta tenen la marca d'en Dabra de l'univers 11 al front...

—És un moviment d'en Babidi. ♪Um, sí!

Tothom es va girar. El vell Kaitoxin havia fet aquesta declaració sene aturar la seva dansa ritual. Pel que semblava, no estava sorprès.

—Aquest bruixot deu haver corromput els cors impurs de l'estadi, i ha llençat, Hum ♪ ha, una ofensiva general —va continuar.— Pel que fa als participants purs, no sé què els deu haver passat.

—Aleshores, per què aquest Saiyà no ha quedat afectat? —va comentar en Tenshinhan, mirant en Raditz amb un semblant trist.

—Jo hauria notat l'acte de bruixeria —va respondre el Kaitoxin, començant moviments complicats.— ♪Sí, ha ho!♬ En Babidi no volia córrer cap risc, suposo.

—Hem d'ajudar a restaurar l'ordre! —va dir en Krilin, agafant el seu bastó.

—Sí, la situació està degenerant, ens necessiten! —va exclamar en Yamcha, posant la mà a la maneta de la porta.

—I un be negre! Tots us quedeu aquí! —va ordenar el vell Kaitoxin.

Tothom es va quedar gelat, commocionat per aquesta ordre sense sentit. Fins i tot en Raditz va mirar el déu sorprès. El Kaitoxin va continuar ballant, adoptant un ritme més ràpid.

—Si el ritual és interromput, en Raditz i jo podríem morir! Heu de protegir-nos de qualsevol atac provinent de l'exterior! Ei!!♪

—Què?

La cara d'en Raditz va empal·lidir de sobte. No va signar-ho això! Aquest vell l'advertia d'això just ara? Aleshores, què li passava pel cap? En Raditz va mirar els terrícoles amb pànic. Semblaven tan indefensos com ell.

—Imagino que hem de seguir la teva petició, venerable Kaitoxin —va admetre en Tenshinhan.— Ningú travessarà aquesta porta.

—Uf —va sospirar en Raditz.— M'ho podries haver dit abans de començar, mestre Kaitoxin. A més, jo no soc de cor pur, així que podria estar exposat a aquest mag, oi?

—No et preocupis per això, Saiyà —va respondre el Kaitoxin.— Només espera i no et moguis.

En Raditz va callar pacientment i va tancar els ulls. El venerable va somriure i va pensar: "Ha picat l'ham! En Raditz no gosarà moure's, el tinc a la meva mercè!"

Aleshores, la porta de l'apartament es va obrir violentament. Dos soldats de l'exèrcit d'en Freezer van aparèixer de sobte. Un d'ells va exclamar:

—Veus? Aquí hi ha gat amagat, m'ho ha xerrat el meu dispositiu! Hahah...

La seva frase va quedar a mitges, tallada bruscament pel colze de Videl que li va aixafar el coll. Els ossos del seu company també van ser aixafats per un atac d'en Tenshinhan. Els seus cossos es van estavellar fortament contra el terra. En Krilin els va mirar mentre en Yamcha es va precipitar cap a la porta per tancar-la.

—Són morts —va dir el mestre de la tortuga.— Realment regna l'anarquia allà fora.

—Deuen haver detectat els nostres poders quan he anat a donar una ullada —va dir en Yamcha, fregant-se els cabells.— I crec que tindrem alguna visita més. Esperem que no sigui massa poderosa.

A prop de les grades, certs oficials superiors de l'exèrcit del Fred van rebre dades interessants.

—Acabem de detectar un nou centre de resistència —va dir en Jeice, amb la mà al detector.— Sembla que hi ha participants amagats als apartaments de l'Univers 9.

—No hi ha ningú de l'univers 9, estan amagats! —va afegir en Sauza, apretant els punys.— Fem que surtin, vull venjar-me del tap de bassa.

Els dos comandants es van reunir i van volar cap a l'Univers 9. Amb els seus nous poders, aquells mosquits no tenien cap possibilitat de plantar-los cara.

Mentrestant, en Cor Petit es trobava en una situació difícil. La lluita contra els tres Dimonis del Fred li havia esgotat gairebé tota l'energia, sobretot els innombrables cops poderosos que havia rebut d'en Cold. Va aconseguir plantar cara als dos germans, però la seva resistència millorada per la màgia d'en Babidi era monstruosa. Si s'allargava el combat, perdria. Els havia d'eliminar ja, amb un cop directe.

Va donar una ullada al costat. La Kaitoxin de l'Oest anava perdent terreny a poc a poc, mantenint a ratlla com podia a en Cold, que pam a pam avançava cap a ella. Tanmateix, continuava casi paralitzat i no es podia alliberar.

"Perfecte!", va pensar en Cor Petit. "Els Kaitoxins segueixen sent més poderosos que els Dimonis del Fred! Si aconsegueixo guanyar uns segons..."

En Freezer no li va permetre aquest luxe. Estava exasperat per la resistència d'aquest llimac, i el volia erradicar ràpidament. Això significaria un enemic menys i més temps per dedicar a adversaris més importants. Va llançar un cop de punt al pit del namekià... Que va desaparèixer.

—Què...?

—Allà! —va cridar en Cooler, assenyalant en Cor Petit, a pocs metres de distància.

El germà gran va fer un gest amb el dors de la mà per decapitar el namekià, que va tornar a desaparèixer.

—És un miratge... llimac! —va cridar en Freezer.

Podia sentir els seus moviments i la seva presència, però el guerrer de pell verda sempre els superava en velocitat. Girant ràpidament, va llançar una ona d'energia que en Cor Petit va evitar de nou de la mateixa manera. En Freezer va estendre un dit cap a la seva nova posició i va enviar una explosió d'energia que va fallar el seu objectiu. Durant uns trenta segons, els dos germans van perseguir en Cor Petit que els evitava fent un ús excessiu de la transposició. Aquesta tècnica que havia utilitzat sovint en el passat durant el TTorneig d'Arts Marcials era igual d'eficaç, però només podia utilitzar-la per guanyar els segons necessaris per al seu darrer atac.

Després d'esquivar-los de nou, en Cooler va deixar de moure's, frustrat pel fugitiu. Va aturar en Freezer amb un gest de la mà i va dir:

—Pff! Si prefereix fugir, aniré a ajudar el pare!

—El pare? Voldràs dir...

—Bé, sí... Hmm. Què hi farem. La missió és primordial! Mort als Kaitoxins.

Van donar l'esquena a en Cor Petit i van marxar a donar suport al seu pare. Aquesta decisió va ser fatal. Mentre esquivava els seus atacs, en Cor Petit havia acumulat tota l'energia que li quedava, a les puntes dels dits, col·locats al seu front. Anava a demostrar a aquests dimonis que, tot i que el seu poder no havia progressat gaire en vint anys, continuava sent un bon tàctic i un expert en combat.

—Segons guanyats —va dir amb un somriure, esbufegant amb força.

Va deixar escapar un crit ferotge mentre llançava dos Makenkosappo simultanis dirigits cap els dos Dimonis del Fred, que es van girar sorpresos. Van quedar garratibats per la quantitat d'energia que es dirigia cap a ells. Tanmateix, quan els raigs estaven a punt de tocar-los, els van esquivar amb habilitat.

—Xxtt! Només ets un idiota, namekià! —va dir en Cooler.— La propera vegada, intenta no cridar si vols sorprendre a un enemic!

—Ei, Cooler...? —va cridar en Freezer amb veu tremolosa.

—Què, què hi ha...

La seva veu es va apagar, deixant pas a la pura sorpresa.

Els Makenkosappo s'havien desviat de sobte de la seva trajectòria i canviaven constantment de direcció, tancant els Dimonis del Fred en una gàbia mortal. En Cor Petit va riure quan va veure les seves cares horroritzades. Havia passat molt de temps perfeccionant aquesta tècnica, inspirant-se en el Kamehame controlat d'en Son Goku, que el va utilitzar contra el seu pare en el passat. Era la seva manera d'honrar el seu amic i antic rival i eliminar dos dels enemics que tenien en comú. Havia posat tota la seva energia en aquest atac, no es podia permetre fallar.

—Iaaaahhh! —va cridar, enviant un impuls extra cap els seus dits, que després es va estendre pels raigs.

Els extrems dels dos atacs es van ramificar bruscament cap en Freezer i en Cooler, que no van tenir temps de reaccionar, sorpresos per aquest canvi sobtat. Tots dos estaven atrapats en un laberint d'extrema proximitat en el qual els cada vegada més moure's.

En Freezer, el menys àgil dels dos, va ser perforat per tots els costats, el seu cos es va convertir en un trencaclosques on faltaven peces. La seva sang brollava massivament dels seus membres esquinçats i desintegrats, i les poques restes del seu cos van caure al buit, completament massacrades. Pel que fa a en Cooler, va ser colpejat a la cua, la cama i l'espatlla. El Makenkosappo li va tallar completament el braç dret, fet que el va fer cridar terriblement:

—Aaaaaahhh!!

—Huff... hufff... —va dir en Cor Petit, sense alè.

El namekià estava completament exhaust. Un somriure li adornava la cara. Al final, no va poder desfer-se d'ambdós del tot. Ho havia donat tot contra aquests contrincants poderosos i superiors en nombre. Només va poder somriure amb orgull per la seva actuació, però també amb desesperació davant l'últim fracàs.

—Malparit! —va cridar en Cooler, corrent directament cap a ell.

En Cor Petit no es podia moure. Va rebre un bon cop de puny del Dimoni que li va anar directament a la galta i el va fer sortir impulsat cap a les grades amb força. El seu cos esgotat va passar ben a prop d'en Son Gohan i en Cèl·lula que es van aturar momentàniament, sorpresos per la interrupció. Van veure que en Cooler hi anava al darrere.

—Cor Petit! —va exclamar en Son Gohan, que es va adonar de l'estat del namekià de l'univers 18.

—No fiquis el nas on no et demanen! —va cridar en Cèl·lula en veu alta mentre l'atacava.— Ja et tinc, Son Gohan!

—Merda! —en Gohan va maleir internament mentre aturava els cops.— És molt més fort que no em pensava! Encara li queda tanta energia? Això no serà fàcil!...

Mentre els dos enemics jurats continuaven el seu combat, en Cor Petit es va estavellar amb força contra les grades, fent-les col·lapsar en una explosió descomunal. El namekià va fer una ganyota de dolor, amb la cara sagnant. Va veure en Cooler en ple descens, disposat a donar-li el cop de gràcia. Resignat, va tancar els ulls i va dir:

—Enllesteix-ho... No me'n penedeixo. Hi he posat el coll, estic extenuat...

—Jo no —va exclamar una veu estranyament coneguda a prop seu.

A continuació un fort soroll, i va obrir els ulls sorprès. Quina va ser la seva sorpresa quan va veure en Cooler amb el seu cos plegat per la meitat, amb la cama d'en Cor Petit de l'univers 16 enfonsada a l'abdomen.

—Haaaouuugh!! —va cridar en Cooler, escopint un gran raig de sang.

El Cor Petit que acabava d'intervenir només s'havia enfrontat a petits esvalotadors. Les seves habilitats eren les mateixes que les del seu doble, almenys abans de llençar-se a lluitar contra en Cold, en Freezer i en Cooler alhora. Davant d'un Dimoni del Fred debilitat, no hi havia cap risc de derrota.

En Cor Petit no va perdre el temps i va formar una poderosa bola d'energia al palmell de la mà. La va pressionar contra l'estómac d'en Cooler, sense donar temps a reaccionar. En Cooler tenia els ulls ben oberts, horroritzat pel seu destí. El seu crit es va dissoldre en l'explosió que va venir a continuació, i el seu cos es va desintegrar per l'ona d'energia d'en Cor Petit. Els dos joves Dimonis del Fred estaven morts definitivament, només quedava en Cold.

—Estàs bé, Cor Petit? —va preguntar la Videl de l'Univers 16, agenollada al costat de l'esgotat namekià.

—No gaire, però gràcies… —va dir en Cor Petit, somrient a la Videl.

La terrícola va somriure de tornada abans de girar-se i donar una puntada de peu poderosa a la cara d'un dels esclaus d'en Babidi. Mentrestant, en Cor Petit de l'Univers 16 va estendre la mà cap al seu doble que la va agafar sense dubtar-ho. El dolor l'esgotava i el va fer esgarrifar. Va ser llavors quan la mà del seu alter ego va aparèixer davant de la seva cara, amb una mongeta màgica entre els dits.

—Té. Pren-te-la. Nosaltres en tenim de sobres.

—Gràcies —va respondre en Cor Petit empassant-se la mongeta.— Com us va?

—Hem deixat fora de combat la majoria dels espectadors corromputs. Tanmateix, he vist soldats entrant als passadissos dels apartaments. Pel que fa a en Son Gohan, no sé si aconseguirà vèncer en Cèl·lula.

—No servim de res per en Son Gohan —va dir amargament en Cor Petit de l'univers 18.— Només podem observar. En Cèl·lula s'ha tornat molt poderós...

—On és el teu Son Gohan? En Cèl·lula mai seria capaç de guanyar-los a tots dos alhora.

—S'està cuidant d'en Babidi. Si l'elimina, podrem reprimir aquesta insurrecció ràpidament.

—Bé. Hauríem de tenir cura d'en Cold, si es transforma no serem rivals.

—D'acord. Podem començar per desfer-nos també dels seus soldats, hem de fer neteja de l'estadi.

Els dos namekians van marxar de comú acord, no sense abans llançar una mirada preocupada a la Videl que lluitava a la grada. Pel que sembla, va gestionar la situació sense gaires dificultats. En Cor Petit de l'univers 18 també estava amoïnat per la Bra i la Videl del seu univers. Era incapaç de sentir les seves energies, en aquest xoc de poders. Desitjava que estiguessin bé...

Davant la porta dels apartaments de l'Univers 5...

Un soldat es va apropar lentament al marc de la porta, observat atentament per en Babidi. Havia de conèixer millor aquest bruixot estrany i tancat al seu refugi, que feia temps que no donava senyals de vida. No volia que cap encanteri d'aquest mag ho engegués tot a rodar.

El soldat es va quedar a la porta, desconfiat, però el seu amo li va instar a tirar cap endavant. Va tocar el mànec de la porta i, de sobte, va començar a patir violents tremolors. La seva pell es va tornar escarlata i es va esfumar envoltat d'una multitud d'espurnes morades. En Babidi va empal·lidir davant d'aquest encanteri que protegia la porta. El misteriós mag s'havia protegit realment de qualsevol intent d'entrar al seu espai. En Babidi va esperar un moment i, a falta de reacció, va decidir deixar aquest Univers en pau. El perill que representava aquest mag era realment massa gran, i es va centrar en sotmetre tot l'estadi i prendre el control dels universos, abans que un element disruptiu destruís tots els seus esforços.

Dibuixat per:

Homola Gábor      

DB Multiverse
Pàgina 2423
DBMultiverse Colors
Pàgina 262
Super Dragon Bros Z
Pàgina 100
321Y
Pàgina 361
Yamoshi Story
Pàgina 42
Chibi Son Bra did her best!
Pàgina 181
DBMultiverse Special OAV - Broly Final War
Pàgina 45
DBM Novel·la
Capítol 147
DBM Novel·la
Capítol 146
14 De Novembre

Reiniciem la novel·la!

Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!

L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.

Salut!

Comenta aquesta notícia!

[banner]
Carregant els comentaris...
Idioma Notícies Llegeix Els autors Fil Rss Fanarts FAQ Guia del torneig Ajuda Universos Bonus Esdeveniments Promos
EnglishFrançaisItalianoEspañolPortuguês BrasileiroPolskiEspañol LatinoDeutschCatalàPortuguês日本語中文MagyarNederlandsKoreanTurcاللغة العربيةVènetoLombardΕλληνικάEuskeraSvenskaעִבְרִיתGalegoРусскийCorsuLietuviškaiLatineDanskRomâniaSuomeksiCroatianNorskFilipinoБългарскиBrezhoneg X