VINT-I-CINQUENA PART: CONTRA L'ADVERSARI QUE VA FER DE TU LA PERSONA QUE ETS

Capítol 121

Traduït per Bardock

—Començarem el primer combat: en Son Goku de l'univers 18 contra en Freezer de l'univers 8! Entreu al ring, i no toqueu el muret, sisplau!

A l'altra banda de l'estadi, el Dimoni del Fred va aterrar amb un somriure glacial als llavis. Imperceptiblement, el Príncep menor de l'univers 8 va placar el seu peu endarrere contra la paret en senyal de desafiament. En Son Goku, dibuixant una expressió beneita, va franquejar el muret tot recolzant-s’hi, i a continuació... va desaparèixer. Un soroll sord va ressonar a l'estadi, tot seguit

un silenci i finalment un gemec de dolor. Uns riures van esclatar per part dels espectadors, organitzadors i participants. En Son Gohan, la Pan, en Trunks i en Goten es van precipitar cap a la barrera i veieren el Guerrer de l'Espai bocabadat tot estès sobre el sòl esquerdat sense comprendre la gràcia de la situació. En Cor Petit i en Vegeta van girar la mirada cap a un altre lloc, afligits per aquell espectacle. En Kakarot de l'univers 13 va carrisquejar les dents en escoltar els comentaris sarcàstics dels seus companys, mentre que en Vegeku romania amb els ulls tancats, avergonyit, sota la rialla burlesca d'en Cèl·lula en l'espai annex. En Son Goku, embadalit, es va incorporar i va tornar a col·locar la seva mà a la barrera, la qual va respondre immediatament amb una descàrrega energètica. Els seus camarades van etzibar-li uns comentaris:

—La gravetat és de 1.000G, pare —va dir en Son Gohan.

—"No toqueu el muret" —va afegir en Cor Petit—. En l'instant en què els dos lluitadors toquen el ring, el combat ja pot començar i, segons sembla, la barrera de protecció s'activa automàticament. Parteix del muret... en forma cilíndrica, tal com han dit.

—Està prohibit ajudar a un altre participant —va parar esment en Goten irònicament, recordant-li subtilment el retret que li havien fet durant el combat d'en Gast a l'anterior ronda.

—Molt bé, entesos! —va respondre en Son Goku, visiblement ruboritzat, situant una mà rere el seu cap.

Per la seva banda, en Freezer no havia reaccionat a l'escena que ocorria davant dels seus nassos. Va mantenir el seu rictus ple de crueltat i de satisfacció i esperava pacientment que el seu rival estigués llest. El record de la humiliació que havia patit amb en Nappa encara li coïa i estava disposat a emprar el seu últim recurs donat que el seu adversari, el qual s'acabava de transformar en Superguerrer, devia haver-lo superat amb escreix. Estava a punt d'enfrontar-se amb el seu pitjor malson considerat com un dels guerrers més poderosos que existien. Això no obstant, sempre restarien com uns micos arrogants i perillosos per a la supremacia de la seva família. El seu pare havia hagut de fer servir tot el seu poder contra un d'aquells micos de cabells daurats i no cometria l'error de subestimar aquell Guerrer de l'Espai, el qual, a més, li recordava vagament a alguna cosa...

A l'univers 18, els ocupants observaven els dos enemics avançant l'un vers l'altre. En Cor Petit va dir:

—Freezer... Goku... Reviurem un enfrontament llegendari...

—Que s'acabarà en dos segons —el tallà secament en Vegeta.

Val a dir que en Freezer l'havia matat i no havia aconseguit vèncer en Goku, però tots dos havien esdevingut Superguerrers de l'Espai i fins i tot molt més enllà. Desitjaria liquidar aquell tirà amb les seves pròpies mans, sense transformar-se, humiliar-lo, però el fet de veure'l vençut per en Goku ja seria plaent.

Els dos combatents es van encarar a pocs metres de distància, escrutant l'altre a la callada.

—Escolta'm, Saiyà... —va dir finalment en Freezer—. Vols venir a casa meva?

En Goku es va quedar de pedra, sorprès.

—Què? —respongué amb estupor.

—Et convido —va reprendre en Freezer estenent-li la mà—. Vols venir a casa meva?

—Mmmm... Sí —va hesitar el Guerrer de l'Espai gratant-se la galta—, per què no.

Una lluor rogenca va començar a brillar en els ulls d'en Freezer, els quals estaven clavats en els del seu adversari. Instantàniament, els dos protagonistes es van trobar en un lloc molt diferent, un paisatge nevat, glacial, fins i tot àrtic. En Son Goku va esguardar, alarmat, les rodalies.

—Ets a "casa meva" —va anunciar en Freezer—, un món il·lusori en les nostres ments. Si guanyo aquí, seré el guanyador del combat. Què me'n dius... Superguerrer?

—Dit i fet —va respondre-li en Goku amb un somriure extasiat als llavis—. Em sorprens, Freezer. No em pensava que algú com tu seria capaç d'una estratagema com aquesta.

—No s'és mai prou prudent —va replicar el Dimoni del Fred, encara somrient—. Vaig obligar a un mag que m'ensenyés alguns secrets abans de convertir-lo en pols. Però les seves classes no cauran en sac foradat. A vosaltres, els Saiyans, us encanta enfrontar-vos a desafiaments, oi que sí? Així, acceptaràs aquest?

—Cap problema! En efecte, el combat serà més interessant.

—Perfecte... —va xiuxiuejar en Freezer exhibint un rictus sàdic.

Va desaparèixer sobtadament. Una persona ordinària no sabria dir si fou per art de màgia o prodigiosament, però per a en Son Goku era fàcil trobar el seu enemic. Va alçar el seu avantbraç dret i va aturar la cama d'en Freezer, el qual va desplaçar-se davant d'ell per assestar-li alguns cops ràpids que foren aturats fàcilment pel Guerrer de l'Espai. El tirà galàctic va provar de colpejar en Son Goku amb una poderosa puntada de peu al rostre, però el darrer el va interceptar. Va empunyar la seva cama i va girar ràpidament sobre si mateix abans de llançar-lo contra una roca coberta de neu. En Freezer es va girar per frenar i va llançar-se novament sobre el Guerrer de l'Espai, qui va esquivar els seus múltiples atacs i aprofità una obertura per propinar-li un cop directe a en Freezer, el qual va acabar per terra amb el mentó ensangonat. Un aire de decepció va recobrir el rostre d'en Goku, qui va etzibar-li a l'alterego del seu antic enemic:

—L'únic inconvenient és que fa molt de fred! Però aquest indret no t'atorgarà cap avantatge, Freezer. No hauries d'haver triat millor? No em guanyaràs en aquestes condicions!

Aleshores va percebre que la sensació de malastrugança, que havia sofert des de la seva arribada en aquell món espiritual, començava a emparar-se d'ell a poc a poc. Va començar a estossegar i es va posar la mà al cor. Tenia la sensació d'asfixiar-se i es va espantar: que potser tornava a brollar la malaltia cardíaca que va patir durant l'atac dels androides?

—Tinc... tinc la impressió de sufocar-me! —va esbufegar—, i...

Va col·locar la seva mà al rostre perquè tenia una sensació estranya, i és que li havien aparegut arrugues! Va quedar absort. En Freezer, ja incorporat, va cridar-li amb un to glacial i cruel:

—Oh, ja te n'has adonat? No hi ha gairebé oxigen en aquesta atmosfera. Cadascun dels teus moviments t'esgotarà com una mala cosa. A més a més, el procés d'envelliment s'accelera, aquí! Ja has envellit vint anys.

Va adoptar una postura gairebé imperial, plena de suficiència i d'arrogància, com la d'un autèntic monarca tirànic i va continuar amb una veu supèrbia i xiulant:

—El fred, l'aire i el pas del temps... Tot això només impacta sobre les races inferiors com la vostra! Aquest combat ja està dat i beneït! Capitula abans no decideixi eliminar-te, maleït Guerrer de l'Espai!

—No perdem més el temps! —va exclamar en Goku transformant-se instantàniament en el tercer nivell.

Però tan bon punt havia desplegat tot el seu poder, va quedar clavat al sòl i va tornar al seu estat normal. Es sentia sufocat i afeblit, encara més vell.

—No! —va murmurar-se—. El tercer nivell m'exigeix massa en aquestes condicions!

Va acabar de dir la seva frase quan en Freezer ja s'havia llançat a sobre d'ell. Va pegar el Guerrer de l'Espai amb una gran puntada de peu directa al rostre i fou expedit diverses desenes de metres enrere abans d'aterrar a la neu. Es va aixecar peniblement, amb la majoria de cabells grisosos i un espès bigoti sobre el llavi superior. El Dimoni es va abalançar de nou contra en Goku, el qual el va veure arribar i va passar al segon nivell. Sense esperar, va aprofitar una obertura d'en Freezer per etzibar-li un ganxo que el va projectar diversos metres al lluny, amb la boca rajant sang. Però aquest simple gest va agreujar l'estat del lluitador de l'univers 18, qui va estossegar encara amb més força.

—Ha, ha, ha... —va riure un Freezer ja aixecat—. Em divertiré una mica...

Va flotar pels aires i va arronsar el braç esquerre per sobre de la seva testa. A la punta d'un parell de dits estesos emanava una llum. El Supersaiyà, en reconèixer la tècnica, amb prou feines va tenir temps d'encreuar els braços davant d'ell quan el Dimoni va abaixar el seu braç a una velocitat fulgurant. Un llarg raig d'energia va fregar una mica en Goku, creant una fosa profunda d'una distància remarcable en el sòl. Quan amb prou feines s’havia estabilitzat al sòl, va notar que un objecte es dirigia cap a ell a una velocitat vertiginosa. Va desplegar la seva aura daurada i s'envolà a fi d'esquivar les roques que en Freezer li disparava gràcies a les seves capacitats telepàtiques, sense deixar respirar al seu adversari i així no acabar amb ell ràpidament mentre gaudia del plaer de jugar amb ell. El Guerrer de l’Espai s’ho va manegar per esquivar tots els projectils, però va percebre massa tard que en Freezer s’havia llançat darrere d’un dels blocs rocosos. El Dimoni el va destruir i va colpejar en Goku amb una sèrie de cops poderosos encadenant una puntada de peu que va projectar el fill d’en Bardock un centenar de metres, polvoritzant un enorme monticle al seu passatge.

Amb un aire triomfant, en Freezer va assenyalar amb un dit en Son Goku, qui amb prou feines es mantenia dempeus, i va disparar una salva de trets d'energia a una velocitat increïble. En Son Goku, encara en segon nivell de força, va aconseguir esquivar-ne la majoria, però cadascuna de les seves esquivades feia disminuir els seus reflexes i en deteriorava la seva percepció. Un tret el va colpejar de ple al pit, obligant-lo a posar un genoll a terra. En Freezer deixar-ne constància:

—Els teus moviments s'alenteixen per moments!... Acabem-ho d'una vegada!

Va aixecar el braç cap amunt tot formant una bola d'energia fosca amb la qual el seu alterego de l'univers 18 havia volgut destruir Namek però havia estat interromput per la Genkidama del Saiyà. El tirà, emplenat de joia, va bombardejar la bola cap a ell bramant:

—Adéu-siau, mico filós!

En Goku, cada vegada més envellit, no aconseguia aixecar-se. Traient forces de flaquesa, va alçar el seu braç dret apuntant en Freezer. Aquest, en veure-ho, va decidir enviar-ne una desena més.

—Et penses que podràs aturar-les totes?! —va exclamar en Freezer—. Estàs acabat!! Desapareix!

En Goku, com si estigues vivint una escena apocalíptica, veia arribar des de la llunyania aquelles esferes fosques que segurament l'eliminarien. En Freezer va tancar els ulls un segon per assaborir aquell instant de glòria; triomfaria allà on el seu germà havia fracassat: esborraria del mapa un Superguerrer! Quan va tornar a obrir els ulls, va discernir a pocs centímetres d'ells la mà d'en Son Goku, el qual s'havia teletransportat davant d'ell. El Demoni del Fred va adonar-se immediatament que havia fet servir el desplaçament instantani dels Yadrats, i el seu cor va començar a bategar mentre el Guerrer de l'Espai murmurava amb una veu molt feble:

—...meha.

Una ona rompent sorgí de la seva mà i va polvoritzar la testa d'un Freezer que no va tenir temps d'esbossar cap mena de gest. Una ràfega executada per un Superguerrer de segon nivell, tot i que estigués molt afeblit, era massa per a en Freezer. De cop i volta, ambdós personatges es trobaven a l'estadi amb els seus respectius cossos, exactament en la mateixa posició abans de traslladar-se a la il·lusió. Després de tocar-se el rostre, en Son Goku va dir amb una veu alleugerada i trasbalsada:

—Diria que he guanyat.

—Què ha passat? —va preguntar la Videl a en Son Gohan a l'espai 18—. Han estat palplantats diversos segons, i ara diu que ha guanyat...?

—Ha estat un combat mental —va dir el seu marit—. Les seves ments s'han connectat i han lluitat. Fa molt de temps ho vaig emprar amb en Krilin per entrenar-nos.

Sense saber els detalls de l'enfrontament, en Gohan i els veterans de combat del seu univers havien detectat els múltiples augments i disminucions de poder dels dos adversaris immòbils. La lluita mental s'havia disputat en pocs segons!

—Vés per on —va intervenir en Vegeta—, no m'imaginava que en Freezer fos prou intel·ligent per poder fer això. Ha intentat fer servir una ensarronada per derrotar en Kakarot.

Al centre de l'estadi, el darrer esbufegava d'alegria i de joia, al contrari del seu adversari, el qual escumejava, literalment, de ràbia. Va balbucejar, contenint amb prou feines la seva còlera:

—N... No! He dit que si guanyava, seria el vencedor del combat, però no he dit res del que passaria en cas contrari. Aquest combat encara no s'ha acabat, t'esclafaré, mico filós!

—Entesos... —va sospirar en Goku amb un aire jovial—. Si insisteixes, Freezer.

Sense prevenir, va colpejar el Dimoni del Fred amb una trompada ben situada tot noquejant-lo. Un Varga va anunciar:

—Victòria una mica repetitiva d'en Son Goku de l'univers 18.

Per al presentador, el qual no s'havia atalaiat del combat mental, la lluita tot just acabava de començar.

A les graderies, dos espectadors havien observat el combat, un mirant les musaranyes i l'altre amb atenció. El dels cabells clars va dir al seu company:

—Mestre, què opina d'aquest home? Finalitza els seus combats d'un sol cop, igual que vostè. Seria un rival digne de la seva categoria, oi?

El seu contigu, un calb vestit de groc amb guants vermells de cuir, va riure i va respondre indiferent:

—Podria ser interessant. D'això, tinc dues localitats gratuïtes per presenciar aquest torneig, i les vendes començaran ben aviat. Hauríem de tornar. Vinga, Genos, ja mirarem la repetició del torneig si t'interessa tant.

—D'acord, mestre Saitama.

En Son Goku, que havia tornat al seu espai, tocà suaument el muret per comprovar si passava res. La barrera protectora invisible era segura i només s'activava durant els combats. A l'univers 8, en Cold i en Cooler restaven en estat de xoc. Un dels seus havia tornat a ser derrotat per un Saiyà i, a sobre, d'un sol cop! En Cooler esperava amb candeletes que el seu germà es despertés per tal d'humiliar-lo com es mereixia, perquè, si més no, ell havia durat més temps. Quant a en Cold, sabia que s'enfrontaria contra una Superguerrera força més poderosa, i esguardava amb perplexitat la seva futura adversària. Potser el seu pla rutllaria...

Ningú, inclosos els lluitadors, no s'havien adonat que un ésser havia presenciat el combat en la seva integritat. A l'espai 1, en Bu, encara contingut sota la forma d'esfera, s'havia projectat en la ment d'en Freezer i no es va sorprendre de la perseverança d'en Son Goku, la qual ja n'era posseïdor en el seu univers des de feia anys.

«Ha guanyat, tal com m'esperava —va pensar—. Amb dificultats, però l'ha vençut. Encara sort que el vaig assimilar, de ben segur que és una de les meves absorcions més útils i forma part de les meves preferides. Aquesta lluita m'ha revelat moltes coses sobre les seves autèntiques capacitats i realment no era necessari donar-li un cop de mà. Ell i en Vegeta seran grans adversaris!»

L'anunci dels Vargues va prosseguir:

—I ara, el Monstre Bu de l'univers 11 contra l'Ub de l'univers 18!

L'Ub, que s'escalfava i feia exercicis d'estiraments una mica apartat, es preparava per dirigir-se al terreny de combat quan en Cor Petit el va interpel·lar.

—Vés amb compte, Ub—va aconsellar-li—. Has lluitat contra el Bu del nostre món, però aquest és força diferent... Encara conserva la seva part maligna. No abaixis la guàrdia.

—Sí —va exclamar el jovenet.

—Fes-lo a miques, nano! —van bramar els Heloïtes—. Comptem amb tu, guanyaràs!

L'Ub va elevar el dit polze cap a ells amb un gran somriure als llavis i va enlairar-se cap al ring. En posar els peus a terra, va notar una intensa pressió sobre el seu cos. Una gota de suor lliscà pel seu front.

—Aquesta gravetat és pitjor que la de la sala d'entrenament! —digué per a si mateix.

Un gran crit ressonà pertot l'estadi:

—Bu! —va cridar llargament el Djinn saltant vers el ring abans de ser esclafat en un bassal embafador rosa a causa de la gravetat. El bruixot va posar una mà al seu front amb el rostre tot enrojolat. En Dabra va mirar cap a una altra banda.

Sorprenentment, el Monstre Bu, qui semblava que no entenia què acabava de passar, es va reformar bruscament acompanyant el seu retorn amb un Tatxan!, abans de proclamar tot ostentant una mirada viciosa i determinada:

—Guanyaré el torneig!!