DB Multiverse

Capítol 35

Traduït per Bardock

A l'espai reservat a l'univers 16, en Son Goten i en Trunks tenien temps de sobra per a predir el futur guanyador del torneig. Amb un gran somriure dirigit als seus familiars i amics, digueren la seva:

—La nostra victòria està assegurada —proclamaren amb un aire jocós—. Si tot rutlla segons la nostra previsió, la segona meitat de la taula d'aparellaments serà per a nosaltres!

En Cor Petit va fer uns ulls com unes taronges. Allò que havien dit era una bestiesa sense sentit, com de costum. El gran Namekià es preguntava com era possible que una persona tan immadura fos el president d'una gran multinacional. En el seu univers, no havien lluitat ni contra en Vegeku ni contra la Bra. A més, no tenien en compte els altres participants...

—Au, explica'ns com us ho fareu, microbis —digué la germana preferida d'en Trunks—. Vull riure una mica.

En Trunks era, habitualment, tractat de "microbi" per la seva germana, però va ignorar aquella observació i explicà:

—És ben senzill. El pare t'estovarà i seràs eliminada. Serà l'únic oponent que en Gotrunks temerà. No obstant això, crec que som més forts que tu, germaneta. Però tant se val; el destí ha parlat i perdràs contra el pare.

—Que tens accés als poders de la Baba la vident? —preguntà la noia encreuant els braços.

—Exactament, i ens ha costat un ull de la cara. I no en parlem de la comunicació interuniversal! He hagut de vendre fins i tot una empresa filial per a poder efectuar el pagament! —bromejà en Trunks.

—Exactament —afegí en Goten seriosament—. Ha venut la que es trobava en dèficit. Volien fabricar anticàpsules. Unes càpsules gegantines que només podien desar un o dos objectes com a molt. Un bluf!

En Gohan va aconseguir somriure malgrat el seu dolor.

—Bé, si ho entès correctament —digué en Vegeku—, considereu que no podeu guanyar-me. Però què me'n dieu d'en Bu de l'univers 4, d'en Broly de l'univers 20, del Supernamekià de l'univers 7 i dels vostres dobles de l'univers 18?

—Ho, ho —digué en Goten—. Crec que no li arriben ni a la sola de la sabata al gran Gotrunks.

—Molt bé... com em vencereu si teniu previst guanyar el torneig? —preguntà el seu pare, interessat en la resposta.

—Bé, aquí és on intervenen el destí i els Déus. I ens sap greu però estaràs de pega. Han decidit un ordre d'enfrontaments en què seràs vençut en un tres i no res. Potser en el teu primer combat contra una d'aquelles noies maques de l'univers 6.

—Sí, contra la pèl-roja —intervingué en Gohan.

—No, capsigrany! La pèl-roja fa equip amb el desgraciat d'en Bojack. No t'has fixat en el color de la seva pell? Serà contra una altra. Utilitzarà els seus poders especials com l'altra noia contra en Kakarot i abandonaràs gentilment.

—Sí, això és perquè no ets capaç de pegar les noies que no et fan la guitza... —aclarà el germà d'en Gohan.

L'ambient es va tornar pesat. En Gohan va comprendre que no havia estat gaire subtil i abaixà el cap fent veure que s'interessava pel seu menjar.

—De totes maneres —digué en Trunks tractant de canviar l'ambient—, no perdràs per la força física, sinó pels poders màgics tipus "en nom de la lluna et castigaré" o alguna cosa d'aquestes.

—És evident que no has mirat mai "Les aventures d'en Vegeku" a la televisió, fill. Sóc immune a tot tipus de màgia. He fet a miques mags més poderosos que en Babidi.

—No m'interessa l'anime. A més, els alienígenes en 3D no són compatibles amb la televisió de casa. I, a sobre, no aparec en el teu anime. És una presa de pèl —replicà en Trunks.

—Em sap greu, però no ets un superheroi. A més, com no fas res en tot el dia no podries interpretar el teu personatge.

—Això seria cert si no fos perquè em passo tot el dia tancat en una oficina —respongué en Trunks.

—Cap exercici físic, en tot cas. Els teus braços són tan tous com el caramel i el vostre Gotrunks perdrà contra l'oncle Krilin o contra algun membre de les Forces Especials d'en Ginew —afegí la Bra aprofitant l'ocasió per riure's dels seus germans.

—Qui resta de les Forces Especials per participar? —preguntà en Gohan—. Si no recordo malament... aquell tap de bassa rodanxó capaç de detenir el temps, i... el propi Ginew, oi?

—No els he vist. Crec que no hi són —digué el seu pare.

—Potser s'han quedat vigilant l'imperi... —conclogué en Gohan.

—Ehem! —estossegà en Trunks—. Parlem de temes interessants, és a dir, de nosaltres. Quan en Vegeku sigui eliminat, la donzella es trobarà amb un paio groller a la següent ronda. Serà vençut per un bàrbar. Potser contra el pelat del 13 amb cara de pervertit.

—Tu parles d'en Raditz, el germà d'en Son Go... d'en Kakarot —precisà el Namekià.

—Això mateix! Serà insensible als encants femenins com el seu germà i guanyarà. A la següent ronda es veurà les cares amb en Gotrunks. I en Gotrunks venjarà aquella donzella indefensa!

—Les donzelles indefenses no es vengen, sinó que es salven —intervingué la Videl, que havia estat atenta a la conversa.

—Ah, sí! Però, malauradament, serà eliminada.

—Quin desig demanareu quan guanyeu? —preguntà en Vegeku.

—Ehm... —va fer en Trunks.

—D'això... —prosseguí en Goten.

—Crec que demanarem a en Shenron que afaiti el cap de la Bra —respongué el noi dels cabells lila.

—Diràs a en Porunga —murmurà un Cor Petit ben atent.

—Pelada de per vida! —precisà en Goten.

La Son Bra no va perdre els estreps. Sabia que aquell parell de pallassos es burlaven d'ella en presència d'en Vegeku, el qual els podia salvar d'una resposta no verbal per part d'ella. Restà en silenci ja que no tenia res a dir.

—De fet, jo tinc un desig —digué en Goten, seriós—. I no li demanaré pas a en Shenron.

—Porunga —digué en Cor Petit serrant les dents.

—Demanaré permís als organitzadors perquè em permetin fer un volt a l'univers 6 després del torneig.

Els altres restaren silenciosos durant un instant.

—No ens quedarà gaire, de temps. Tan sols uns minuts...

Definitivament, en Goten havia trencat l'harmonia. Tots ells tornaren a menjar en silenci. En Vegeku va notar que l'energia d'una certa persona, present a la taula, augmentava. La còlera i l'odi eren els precursors d'aquell increment d'energia que tan sols seria temporal. Era cert que aquella família encantadora no havia experimentat mai el terror de la guerra, tret d'en Son Gohan, però els hi costava d'acceptar la mort de la Pan encara que fos temporal.

Allò que més els fastiguejava era el somriure sàdic del monstre Bojack. S'havien de resignar a acceptar que la Pan havia mort amb un sol cop després d'un gran atac, però aquella rialla no ajudava a acceptar-ho. En Bojack, d'una manera o altra, ho havia de pagar.

La Bra sabia que si es transformava en Superguerrera podria esclafar aquell desgraciat amb facilitat. No estava a la seva altura, no pas tan enrabiada com estava. L'havia treta de polleguera aquell moment en què el seu germà i el seu pare havien perdut el temps respectant les regles d'aquell torneig de pa sucat amb oli quan, en realitat, la seva missió era prioritària. A més, a qui coi li importava, el torneig?

Mentrestant, pensava: Creieu que una colla de lloros poden privar-nos d'actuar? A més, en Vegeku és amb nosaltres... ha deformat dimensions, ha fet i ha desfet governs, ha vençut éssers immaterials, ha despertat Déus malèfics tan sols per a eliminar-los... i un simple comandament a distància l'atura? Oh, no! Si li donés la gana podria eliminar en Bojack i l'organització. Els altres participants es matarien els uns als altres després de ser lliures d'aquelles regles i s'ho passarien d'allò més bé! Tot ocorreria ràpidament i els participants més dèbils sucumbirien davant dels més poderosos! La Bra desitjava enfrontar-se amb contrincants del nivell de la seva família. Si l'atzar de les rondes feia que s'enfrontés contra un figaflor, no podria desfogar-se! I com ella tenia prohibit de matar, havia de deixar ben sencer els seus adversaris. Ella necessitava esbravar-se!

En Gohan percebia l'hostilitat de la seva germana. Ell també rumiava...

La teva còlera està més que justificada, però no oblidis que la còlera és el teu punt feble, Bra. Com a pare que sóc no he volgut cap mal a la meva única filla. I com a instructor, sé perfectament que el patiment forma part de l'aprenentatge. A més a més, m'imagino que en les missions arreu de l'univers amb en Vegeku has hagut de prendre decisions inaudites per a una noia acabada d'entrar en l'adolescència. Tinc la sensació que la Pan és com el meu pare. I tu també. Sé que morireu diverses vegades durant la vostra existència. Per què ho crec, tot això? Algun dia arribaria un perill i no estareu a l'altura. Podria ser que succeís en aquest torneig. Les vostres aventures tan sols acaben de començar i espero que les meves ja s'hagin acabat.

La tensió es va esvair a poc a poc. En Cor Petit mirava de reüll el Supernamekià de l'univers 7, el qual feia servir una palleta per beure. En Cor Petit feia temps que havia sobrepassat el poder de tots els Namekians. Però aquell devia de ser molt més poderós. Mut com una tomba i sòlid com una roca, aquell Namekià representava tota la seva espècie arreu de l'univers i no participava en el torneig a fi de posar a prova les seves capacitats. Volia guanyar-lo. La seva determinació era ferma, però tindria la força necessària? Per primer cop, en Cor Petit lamentava no participar en el torneig perquè li agradaria de lluitar contra aquell adversari. Sentia tristesa per la petita Pan, la filla del seu protegit, però en Cor Petit no era d'aquells que posava l'espatlla per plorar.

L'àpat continuava. Els Vargues van arribar amb una safata per a emplenar els plats i els bols buits. Però la frustració no va durar gaire gràcies al que va succeir després.

—Qui creus que guanyarà el torneig?

La pregunta era seriosa i va ser formulada per en Cor Petit.

—Jo —respongué en Vegeku amb la boca ben plena.

—No et preocupa ningú? Ni aquest Supermonstre Bu? —continuà el Namekià.

—Ah... És el més perillós de tots els oponents. No només és dels que té més poder, sinó que també posseeix les habilitats del Bu que coneixem: energia il·limitada, regeneració infinita, poders màgics... i si a tot això hi afegim tots els guerrers misteriosos que hagi absorbit, noves tècniques i una intel·ligència aguda... sí, és un adversari increïble. Però contra mi no hi té res a pelar...

La resposta semblava contundent. Tan segur de si mateix estava, en Vegeku?

—I en Broly? —demanà la Bra—. Sempre heu exagerat amb ell...

—Hm. En Broly és un cas especial. El seu poder deu haver augmentat molt durant els últims anys. Ha romàs en la seva forma de Guerrer Llegendari de l'Espai, aquella insensible als cops. Intueixo que acabarà alliberant-se del bloc de gel amb el seu poder descontrolat. Serà terrible. Crec que és un dels més poderosos del torneig. Un enemic a tenir molt en compte —va xuclar uns fideus d'un gran bol abans de prosseguir—. Un autèntic monstre indestructible que es torna més perillós cada segon que passa. Però serà desqualificat i retornat al seu univers. Perquè segurament atacarà els espectadors. Serà com un cavall desbocat.

—Així doncs, no el pots derrotar? —preguntà en Son Goten amb malícia, sabent que el seu pare evitaria respondre directament.

—I és clar que puc. Si no sóc el seu primer adversari, serà retornat al seu univers per violar el reglament i matar tots els espectadors abans de parar atenció sobre el seu oponent. En canvi, si jo fos el seu primer oponent sabria captar la seva atenció. He, he!

—Atenció, sisplau, benvolguts lluitadors i espectadors! Feu el favor d'acabar el vostre àpat, ja que el torneig es reprendrà en deu minuts... Amb el combat entre en Vegeku de l'univers 16 i el participant desconegut de l'univers 20!

Amb aquell comunicat sobtat, gairebé tot l'univers 16 es va ennuegar a causa de la sorpresa. Sobretot en Trunks, que es colpejava el pit com si no pogués empassar-se el menjar. A en Goten se li va escapar el bol de la seva mà i, en un intent d'atrapar-lo, es va donar un cop de cap contra la taula. En Gohan va escopir tot el que tenia dins de la seva boca i la Bra va caure d'esquenes de la seva cadira. Només en Cor Petit, amb els braços plegats, restava indiferent. Però els seus ulls delataven que estava tan sorprès com els altres. Però ho va comprendre tot de seguida... Tot era producte d'un pla que en Vegeku havia enginyat amb en Bu de l'univers 4. I, finalment, havia acceptat la proposta del Saiyà fusionat. Però... per què? El Namekià reflexionà un moment i la seva mirada el va conduir a l'espai de la seva dreta.

L'espai reservat per a l'univers 17 era el més tranquil de tot l'estadi. Contràriament a aquells universos amb un bon grapat de participants i d'espectadors, com el 2, el 8 (Imperi d'en Cold), el 16, el 18 o bé el 10 (els participants que havien marxat), l'univers 17 només estava compost per dues criatures. No s'havien mogut gaire del seu lloc i no havien menjat res, al contrari, per exemple, de l'univers 4, l'únic participant del qual havia menjat una quantitat enorme de llaminadures.

En Cèl·lula esperava pacientment amb els braços encreuats i una mirada dura. Els seus ulls s'havien mantingut molt actius movent-se per tot arreu per tal d'observar tot allò que l'envoltava. Entre les seves cames, el seu fill observava els espectadors de les grades bellugant-se una mica però mantenint un comportament correcte. Estava impacient perquè el seu combat no arribés gaire més tard. En Cèl·lula volia que s'enfrontés amb un adversari desconegut que no sospités de la seva petita creació. El cel·luleta blau era molt fort, ràpid, àgil i la seva mida no feia justícia al seu veritable poder destructiu. Tenia opcions de guanyar el seu combat.

Pel que fa a en Cèl·lula, tenia una meta: treure profit del seu combat contra en Bojack. L'havia observat atentament durant el combat contra la Pan, la filla d'en Son Gohan. Al principi no havia mostrat res d'interessant, però havia aconseguit cridar la seva atenció gràcies a aquella petita transformació. Que la filla d'en Son Gohan s'hagués transformat en Superguerrera no l'impressionava pas. En Bojack l'havia liquidada amb una sola mà i ella no havia pogut fer-hi res. El combat contra ell prometia ser una bona lluita! Com a mínim, havia de ser igual de fort que en Dabra!

En tot cas, en Cèl·lula no dubtava pas de la seva propera victòria. I a la tercera ronda es trobaria amb el vencedor del combat entre en Krilin i en Tapion. El primer d'ells no seria gens difícil de batre encara que fos diferent al que havia conegut antany i tingués una edat més avançada. Respecte a en Tapion, no el coneixia; encara no l'havia vist lluitar i, per tant, no podia analitzar-lo. Hauria d'esperar-se a la segona ronda, encara que no semblava gaire impressionant. Sens dubte, guanyaria contra ell.

A la següent ronda s'enfrontaria contra en Trunks de l'univers 12 o contra en Vegeta de l'univers 18. O potser contra aquell Son Goku de l'univers 13 que es feia dir Kakarot. Un Trunks que devia d'haver millorat en deu anys, un Vegeta que tenia 30 anys més respecte al que havia conegut i un Kakarot molt diferent d'en Son Goku... Segurament deu ser menys fort que ell, pensà en Cèl·lula que, en certa manera, preferia lluitar contra el Son Goku que ell coneixia que no pas contra un homòleg diferent d'ell.

En tot cas, en Cèl·lula desitjava veure tots els combats per a fer-se una idea dels seus futurs rivals. Esperava lluitar contra en Son Goku a les semifinals! Amb una mica de sort, el seu cel·luleta arribaria a la final de l'altra meitat de la taula, guanyaria amb molta facilitat i podria demanar el seu desig. En Cèl·lula havia esdevingut molt més poderós que antany. Posseïa una força tan increïble que en Son Goku i els seus amics no s'ho podrien arribar a imaginar mai!