DB Multiverse

Capítol 67

Traduït per Bardock

L'anunci del combat no va sorprendre gens a la Syd, la guerrera de l'univers 6. Quedaven pocs combats per finalitzar la primera ronda i era evident que el seu torn arribaria tard o d'hora. Encara que continués competint, havia tingut l'esperança d'encreuar-se amb algú força més feble que ella. Algú d'un univers gentil i amb una mentalitat afable. Un paio ben plantat si era possible. Aquell home d'ulleres que havia perdut la seva filla era el seu tipus. Hauria estat de sort si li hagués tocat lluitar contra algú de l'univers 2. Però havia d'enfrontar-se a un membre de l'univers 13, un paio del mateix univers que havia intentat matar la Kat. No havia de rumiar-s'ho gaire. Alçant un braç, digué:

—Abando...

La Jet, la seva líder, va situar una mà ràpidament sobre el seu braç per aturar-la:

—Espera. No et retiris i utilitza el teu poder!

—Per què?

Justa la fusta. Per quin motiu volia, la Jet, que la Syd estigués en perill sense cap motiu? Era cert que, gràcies al seu poder, tenia totes les possibilitats de guanyar, però només rutllaria en cas d'agafar per sorpresa el seu rival. D'aquesta manera, li ho mostrarien a en Bojack.

La Jet s'acostà a la seva amiga per xiuxiuejar-li a cau d'orella:

—Vull que en Bojack es pensi que ets la més perillosa del nostre grup. Això ens atorgarà avantatge.

La Syd estava una mica avergonyida per la pregunta formulada anteriorment. No volia arriscar la seva vida ja que no era físicament tan forta com la Kat, però es va deixar convèncer. La seva superior havia tingut una bona pensada i el seu deure era acomplir la seva ordre.

—D'acord —digué animadament—, els deixaré amb un pam de nas.

En Bujin, emmurriat i assegut en la punta d'un banc, era suficientment a prop per escoltar-les.

Ho he escoltat tot, pensà mirant amb mala cara en Bojack, el qual li donava l'esquena. I no diré res.

En Bujin suportava cada vegada menys a en Bojack sobretot després de la mort de la Zangya. aquell insolent no s'havia preocupat ni tan sols d'aquelles noies misterioses. "Bah", havia dit, "ja les matarem quan tornem al nostre univers". No s'havia preguntat el perquè de la selecció d'aquelles noies per part dels Vargues si no eren tan fortes en comparació amb altres participants.

De tota forma, en Bojack mai no es preocupava de res. Per a ell, aquelles noies eren allà, simplement. Tenien un pla? En Bujin no s'hi ficaria pas pel mig.

Totes esperaven que la Syd es dirigís al ring. Després de diversos segons somrient, amb els ulls tancats, el cap inclinat a un costat i amb un dit a la seva galta, digué:

—Em... Qui em pot pujar al ring?

Al voltant d'ella, les altres tres noies, un Varga i el propi Bujin, caigueren a terra. Si pretenien fer creure a en Bojack que la Syd era la més forta del grup anaven molt mal encaminades. En Bojack rigué.

Un Namekià s'afanyà a arribar per carregar-la amb els seus baços i dur-la amablement al ring.

—Gràcies...! —digué ella mentre suraven pels aires i sense espantar-se de l'altitud.

El Namekià la deixà anar. Tan bon punt va aterrar al ring, veié que la Syd era esclafada per la gravetat, gairebé estesa a terra. La noia serrà les dents i tancà els ulls.

—Arggh! Què és aquesta gravetat? Moriré!!!

La Kat l'havia previngut, però no s'hauria imaginat mai una cosa com aquella. Semblava que la Kat no havia estat gens incòmoda, igual que altres participants. Però la Syd havia oblidat que la Kat era la lluitadora per excel·lència del grup i que les seves capacitats físiques eren totalment inhumanes.

El Namekià restà silenciós abans de marxar, ja que ella no havia manifestat la seva intenció d'abandonar.

Com s'ho fan per lluitar com si res?

En Vegeta de l'univers 13, el seu adversari, l'esperava palplantat al ring. Va sospirar davant de tanta nul·litat:

—Hm. Ja està? Abandones o espero trenta segons?

La seva derrota estava assegurada si romania estesa a terra durant trenta segons. Perdria tota sola. Quina vergonya!

Va apreciar que en Vegeta s'aproximava lentament. Ella somrigué i els seus ulls esdevingueren blancs amb unes estrelles al seu interior.

—He, he! Gamarús! —digué mirant-lo fixament als ulls.

La Syd va incrementar la il·luminació de les estrelles del seus ulls. Tanmateix, els ulls d'en Vegeta també brillaren amb més intensitat.

—Què?... —digué titubejant mentre sentia un formigueig arreu del seu cos.

La Syd va somriure. La seva tècnica havia rutllat. En Vegeta s'encorbà lleugerament amb els punys endavant. Semblava que patia, però ningú no entenia què passava exactament.

El dolor recorria el seu cos des dels seus ulls fins al seu ventre, passant prèviament pel seu crani. La seva rival esdevenia més poderosa cada segon que passava mentre el seu cos es seguia incrementant el seu volum.

—Però... què m'està passant? —titubejà en Vegeta amb una veu estranya i el cos envoltat de fum.

La Syd es va aixecar. Poca gent seria capaç d'apreciar que havia canviat. Però ja podia afrontar la gravetat sense dificultats. Somrigué i, aleshores, tothom se n'adonà: s'havia convertit en un home de cabells curts i cos musculat.

—Mira quina fila que fas, estimat! —digué la Syd al seu adversari.

En Vegeta, amb la seva roba de Príncep dels Saiyans, havia sigut transformat en dona i els seus cabells esdevingueren llargs i llisos.

—Però... Però!!! —cridà en Vegeta molt sorprès del resultat del poder de la Syd.

Fins i tot, la seva veu havia canviat. Era més aguda i sensual.

—Això mateix, ets una dona! —respongué la Syd amb una veu greu i masculina—. El meu poder m'ha permès intercanviar les nostres forces, els nostres gens, la nostra energia... I ara les nostres forces estan igualades... Has perdut una enorme part de la teva força, i de la teva virilitat —continuà mentre s'apropava confiadament a en Vegeta—. Tenim el mateix poder, encara que et trobes en un cos nou sense estar-ne habituat... I, a més, s'ha de tenir en compte l'impacte psicològic!

En Vegeta gairebé no es va moure. Era com si estigués realment atònit i abatut.

—En canvi, jo ja estic acostumada. A reveure, princesa!

En Vegeta, encara confós, s'observà els braços i les mans. El seu cos havia perdut volum muscular i havia esdevingut més refinat. Va estirar el coll de la seva armadura per verificar que s'havia adaptat al seu nou cos i va esbufegar a causa de la sorpresa. Aleshores, les seves mans seguiren les corbes del seu cos, a continuació els seus pits, el seu ventre pla i finalment les seves cames.

—No pot ser! Els meus pebrots! S'han esfumat! —cridà exasperat.

—Em referia a aquest tipus d'impacte psicològic!

La Syd s'envolà endavant. Aquell era el moment idoni per atacar i aprofitar l'efecte sorpresa. Potser el podria estabornir amb tan sols un cop. Va dirigir una gran puntada de peu a la testa d'en Vegeta, però aquest l'aturà amb una mà i sense mirar.

Abans de l'esguard d'incredulitat de la Syd, en Vegeta aixecà el cap i somrigué:

—Una enorme part de la meva força... Ha! Impacte psicològic? Que te'n fums o què?

No podia ser. Ja havia oblidat l'experiència traumàtica? Impossible. Aquells guerrers sempre havien sigut narcisistes i uns enamorats del seu propi cos. En tot cas, ella no era pas una bona lluitadora, mentre que ell era tot un guerrer experimentat. Havia de treure profit a l'avantatge psicològic.

—Sóc una noia... I què? —digué ell, un pèl enfurismat i preparat per assestar un cop de puny.

La Syd no va poder aturar el cop de puny que va rebre de ple al seu estómac. Malgrat la forta musculatura dels seus abdominals, va notar aquell cop i va ser projectada diversos metres enrere. Es va aixecar, però en Vegeta ja estava preparat per etzibar-li un segon cop de puny, seguit d'una violenta puntada de peu a la testa. La Syd tornava a ser a terra i va romandre-hi un moment estirada gairebé sense poder respirar. El Guerrer de l'Espai s'aproximà a ella caminant i, sense delicadesa, pensà:

Quina mala sort. M'hauria agradat tenir una mica més de pit...

En arribar, va propiciar-li a la Syd un cop de peu a les seves costelles.

—Sempre passa igual amb aquests mags...

La Syd va escopir sang. Estava com paralitzada.

En Vegeta es passà una mà pels seus llisos, olorosos i femenins cabells:

—Un truc de pa sucat amb oli... i ja es pensen que han guanyat.

Va ajupir-se, va agafar la Syd pels cabells i la va alçar sense problemes. El cap de la Syd es trobava llavors a l'alçada del pit d'en Vegeta.

—I ara, retorna'm els meus poders i el meu cos. Aquest cos no és adequat per lluitar, i necessitaré la meva força contra adversaris de debò. Si no ho fas, et faré patir durant hores fins que ho acceptis.

La Syd, clarament abatuda, mirà cap amunt i encreuà una mirada amb en Vegeta. Era evident que executaria la seva amenaça si no obeïa. Va utilitzar el seu poder perquè no volia patir tant com la Kat. Els seus ulls brillaren, igual que els d'en Vegeta.

—Bona minyona —digué en Vegeta metre sentia de nou un formigueig i un dolor intens propi de la metamorfosis, seguit de l'efecte de vapors arreu del seu cos. Aquesta vegada, la transformació era més agradable.

La Syd va esdevenir una noia i en Vegeta un home. Encara la tenia agafada pels cabells per fer-la patir.

—Ah, molt millor.

—La gravetat... Fa mal... —murmurà la noieta esperant que l'alliberessin d'aquell patiment.

Tant de bo hagués pensat cridar que abandonava...

—No pateixis... Ara ja no la notaràs —digué en Vegeta deixant-la anar de cop i volta, estenent el seu braç i amb el palmell de la seva mà obert vers ella.

En Vegeta va disparar un atac d'energia ben poderós sense que la noia no pogués articular ni una sola paraula. La Syd fou vaporitzada instantàniament. El ring no va quedar malmès per l'atac, però va adquirir un color negre a causa de la cremada i de la calcinació. L'olor no era pas agradable, però en Vegeta ja n'estava acostumat després de diverses dècades.

—En Vegeta de l'univers 13 guanya! —cridà el presentador Varga a través del seu micròfon sense immutar-se de la mort de la participant.

A l'univers 6, en Bojack somrigué -tan sols una mica-, en Bujin sospirà i les altres noies ploraven i cridaven. La Kat va caure de genolls a terra. No ho podia suportar. Era un nou xoc. Les havia advertit unes hores abans que el torneig estava replet de dements i que havien d'escampar la boira. Les decisions de la seva líder les havien condemnat!

A l'espai 18, en Trunks no va perdre ni un instant per fer broma. Somrient, va col·locar una mà a l'espatlla del seu pare:

—Pare, series una mare molt maca!

Si en Vegeta de l'univers 18 hagués sigut igual que el del 13, no hagués dubtat ni un sol segon en estomacar el seu fill per fer-lo callar.

A l'espai 18, ningú no es va sorprendre del comportament de l'homòleg d'en Vegeta. Era el mateix que el que havia arribat a la Terra i els havia fet patir l'atrocitat dels Guerrers de l'Espai. Els altres n'havien sentit a parlar suficientment com per saber el tipus d'ésser que era i com havia anat canviant amb el pas del temps. Fins i tot, la Pan.

Ella li tenia una certa estima. Ell, en canvi, no gaire. No va canviar la seva opinió que tenia d'ell quan el seu pare li va explicar la seva història -segurament per protegir-la i perquè estigues alerta-. Quan lluitava no semblava pas sàdic encara que s'ho jugués tot en un combat, sobretot contra el seu avi. No havia lluitat mai contra ell i potser ho faria si tots dos guanyaven els seus respectius combats de la segona ronda. Però ella havia de guanyar en Kakarot, un paio que semblava encara més maquiavèl·lic!

La primera ronda del torneig estava a punt de finalitzar... i l'hora del seu combat s'apropava inexorablement, fent-la estressar mica en mica...