DB Multiverse
Dragon Ball Multiverse, la novel·la
Escrit per Loïc Solaris & Arctika
Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles
Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!
Intro
Part 0 :0Part 1 :12345
Round 1-1
Part 2 :678910Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930
Lunch
Part 7 :3132333435Round 1-2
Part 8 :3637383940Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970
Night 1
Part 15 :7172737475Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990
Round 2-1
Part 19 :9192939495Part 20 :96979899100
Round 2-2
Part 21 :101102103104105Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115
Night 2
Part 24 :116117118119120Round 3
Part 25 :121122123124125Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
Capítol 55
Traduït per Bardock
En Nail es va despertar lentament mentre les seves ferides i els seus dolors desapareixien. Les cures que rebia van finalitzar tan bon punt va obrir els ulls. Van passar diversos segons perquè la seva visió borrosa s'acostumés a la llum. Des que havia abandonat el seu planeta només havia vist l'espai i l'estadi del torneig multivers, i no eren pas gaire lluminosos. El rostre somrient i plorós d'en Dende va esdevenir més net davant d'ell.
—Dende? —va fer feblement el guerrer abans d'aixecar-se lentament.
—Nail!
En Dende va resistir l'emoció de saltar al coll del seu amic. Havia estat molt espantat; en Nail havia estat a punt de morir i havia tingut molta sort de sobreviure.
En Nail va necessitar uns instants per recompondre's mentre mirava al seu voltant. Hi havia tres Namekians més juntament amb en Dende: un altre curador i dos guerrers. Aquests últims miraven en la mateixa direcció, vers un lloc llunyà a l'altre costat del mar més proper, on una fumarada espessa grisosa -gairebé negra-, s'elevava en el cel verdós de Namek. Tot d'una ho va recordar tot. En Nail es va aixecar subtilment amb els punys tancats i disposat a lluitar.
—Ens separarem en tres grups —va intervenir en Dende—. El primer es dirigirà cap al lloc de la col·lisió, l'altre allà baix, l'indret on s'ha estavellat el monstre... —va dir assenyalant amb un dit aquella direcció situada a la seva dreta.
—És el Rei Vegeta...
—Qui?
—És perillós! No l'hem de curar si sobreviu!
—No podem deixar-lo morir...
En Nail no va respondre res. Era inconcebible que un Namekià deixés morir una altra persona. Però com havien d'actuar, en aquell cas, tenint en compte la naturalesa d'aquell ésser infame i pervers?
—Sigui com sigui, he de marxar. He d'ajudar el primer grup.
Sense esperar un segon més va envolar-se cap a la direcció que en Dende havia indicat tot mirant en Vegeta, el qual havia estat a punt de matar-lo després d'ordenar l'extermini de tots els Namekians. En Dende va decidir seguir-lo.
En Nail va arribar al lloc en tres minuts. Es pensava que hi veuria un Oozaru, però tan sols va veure un home nuu i mullat que jeia a prop d'un cràter ple d'aigua. Tres guerrers Namekians estaven al seu voltant mentre un curador... li aplicava els primers auxilis!
—No, espereu! —cridà en Nail avançant ràpidament.
Però era massa tard. El Rei Vegeta començava a respondre. En Nail es va llançar a sobre d'ell per subjugar-lo immediatament. Encara que es guarís, en Nail seguia sent més fort que ell. Si impedia que utilitzés els seus braços no passaria res.
—Deixa'm estar! Malxinat! —va cridar en Vegeta qui es va despertar revitalitzat amb un dolor agut al seu braç.
—No faràs mal a ningú —va respondre calmadament el guerrer Namekià que havia vençut en Rikum mentre rugia interiorment.
Llavors, en Dende va arribar seguit dels altres tres guerrers. Ningú no entenia encara què estava passant. La hipòtesis de l'accident estava estancada. En Nail els ho va explicar ràpidament i, quan va parlar dels seus germans morts i traïts a causa de l'explosió de la nau, tots els guerrers serraren les dents maleint el Rei Vegeta, encara subjugat i placat contra el sòl.
El jove Dende s'aproximà i, amb un esclafit de dits, va fer aparèixer una corda molt sòlida que en Vegeta no podria alliberar-se'n amb la mera força dels seus braços.
—Espero que el primer grup hagi trobat supervivents... —va dir en Dende mirant en Vegeta abans d'enlairar-se vers les restes esclafades de la nau mare Varga seguit de tot el grup Namekià.
En Nail carregava en Vegeta vigilant-lo de ben a prop. Continuava cridant i lluitant en va per alliberar els seus canells.
Les runes de la nau encara fumejaven però tots els incendis havien estat extingits. A una cinquantena de metres, els cossos dels Namekians, dels Vargues i dels Guerrers de l'Espai estaven situats els uns al costat dels altres. Altres cossos, carregats per diversos Namekians que s'infiltraven en les runes esperant trobar sobrevivents, també s'afegien a aquella llista tan nombrosa de Namekians difunts. En Nail va somriure en veure que en Cargot era dempeus sa i estalvi tractant de contenir un altre Guerrer de l'Espai que havia sobreviscut. Era aquell que havia perdut contra la mocosa en el torneig: en Bardock. A alguns metres d'ells hi havia dos Vargues explicant-li a un curador Namekià què havia succeït.
En Nail va situar-se al costat d'en Cargot i va deixar anar en Vegeta, el qual va caure feixugament sobre el sòl marró i verd. En Dende va afanyar-se a crear una segona corda amb un esclafit de dits per lligar en Bardock abans de mirar en Cargot i compartir un somriure mutu.
—Hem de reunir les Boles de Drac —va dir en Dende esvaint el seu somriure—. Hem de reviure els nostres amics!
En Nail no hi havia pensat, en això. Estava massa obsessionat amb la pèrdua dels seus amics i concentrat en el Rei Vegeta, esperant l'oportunitat ideal per venjar-se'n.
Els dos Vargues, així com el seu interlocutor Namekià, s'aproximaren mentre dos Guerrers de l'Espai havien assimilat una informació molt important: les Boles de Drac! Les boles que haurien permès al guanyador del torneig de realitzar els seus desitjos! També n'hi havia en aquell planeta i els Namekians les custodiaven. Tant de bo poguessin robar-les i ressuscitar els seus congèneres...
—Si em permeten la interrupció, Senyors Namekians —va dir la veu feble d'un dels Vargues—, amb el primer desig hauríem de portar les ànimes dels morts a aquest planeta abans de ressuscitar-los amb el segon desig. I si els sembla bé, amb el tercer desig podríem reparar la nostra nau per tornar a casa.
—Si aquests Guerrers de l'Espai han atacat poc temps abans d'arribar a l'òrbita del nostre planeta —va començar a dir en Dende—, no hi haurà cap problema: no necessitarem el primer desig perquè seran reviscuts aquí.
—Vostè no té en compte la nostra tecnologia —va reprendre el Varga—. La velocitat de la nau mare és increïble. Temo que els primers morts es trobarien vagant per l'espai a centenars de milers de quilòmetres d'aquí. És preferible ser prudents.
—D'acord —va comprendre en Dende—. Però, malauradament, les Boles de Drac només poden ressuscitar una persona cada vegada!
—Oh! —va fer el Varga tot atònit—. Els Namekians del nostre univers van atorgar més poder a les boles...
—Haurem de parlar amb el nostre cap, en Mori —va intervenir en Nail—. Només ell pot millorar les Boles de Drac i prendre una decisió d'aquesta magnitud.
En Dende va assentir i, uns minuts després, va anar a buscar el cap de la seva tribu per tal de reunir les set Boles de Drac per comprovar si es podien millorar els seus poders i concedir els seus tres desitjos. Només van necessitar unes dues hores per reunir les set Boles de Drac. Per contra, en Mori, qui havia acceptat ajudar el seu poble i els Vargues, va necessitar alguns dies per incrementar els poders d'en Porunga.
Durant aquells dies, els Guerrers de l'Espai es van veure obligats a ajudar en nombrosos camps Namekians. Els Vargues, malgrat les seves mides tan petites, també van ajudar en tot el que estava en el seu abast. El dia en què les Boles de Drac ja estaven llestes, els Guerrers de l'Espai, vigilats per en Nail i en Cargot, i els Vargues tornaren a l'indret de la col·lisió de la nau mare, mentre que en Dende i en Mori invocaven el Drac Sagrat des del poble principal.
Els Guerrers de l'Espai van descobrir per primera vegada la màgia d'aquell mite. El cel es va enfosquir immediatament -en Vegeta intentava cercar una lluna-, i, en la llunyania, una viva lluentor s'alçava al cel abans de prendre la forma d'un estrany drac de color verd, el qual els donava l'esquena. Malgrat la distància van poder sentir alguns mots però eren pronunciats en llengua Namekiana. Uns segons després, els efectes dels dos primers desitjos foren visibles i, mentre esperaven, els dos Guerrers de l'Espai van quedar bocabadats: els cossos sense vida dels Namekians i dels Vargues van reviure. Van moure les cames i els braços com si es despertessin d'un somni molt profund abans d'obrir els ulls i aixecar-se. Van entendre ràpid què estava passant en sortir dels "taüts" que havien creat els Namekians perquè conservessin els seus cossos. Uns segons després, les ruïnes de la nau mare dels Vargues van prendre forma de cop. Semblava una nau nova de trinca gràcies al seu color blanc brillant. Els Vargues i els Namekians de l'univers 1 van ovacionar l'eficàcia demostrada, una vegada més, per les Boles de Drac, mentre que els dos supervivents Vargues, amb llàgrimes als ulls, estrenyien les potes dels seus amics que havien desaparegut.
En Vegeta els va maleir. Les Boles de Drac tenien un poder fabulós i els Vargues posseïen una gran tecnologia, però havien tingut la barra de no ressuscitar els seus homes davant d'ell!
El cel es va estritllar tan ràpid com abans s'havia enfosquit. Un raig va sortir projectat cap amunt davant de tots els presents, i sis raigs de llum van sortir disparats en direccions diferents. Cadascuna de les Boles de Drac viatjava cap a una destinació desconeguda i serien inutilitzables durant un any.
Mentre la majoria de Namekians i Vargues del primer univers pujaven a la nau, el cap Varga va demanar anar a veure el cap dels Namekians per tal de donar-li les gràcies per aquella ajuda incommensurable.
Dues hores més tard va tornar per anunciar que es quedarien unes hores més abans de marxar, el temps necessari per verificar que la nau funcionava bé i decidir el destí dels Guerrers de l'Espai.
En Nail i en Cargot van pensar detingudament una decisió tement el que ells havien vist i l'agressivitat d'aquells personatges. Sense debatre-ho extensament, el cap Namekià va prendre la decisió de retornar-los de seguida. Però les Boles de Drac estarien inutilitzables durant un any, i va demanar-li als Vargues que se n'encarreguessin. En Nail, en Cargot i una vintena de guerrers Namekians de l'univers 10 van accedir a acompanyar-los per protegir-los durant el trajecte.
Van arribar al Planeta Vegeta. El Rei Vegeta i en Bardock es trobaven admirant el planeta des d'un racó de la sala de control. Els Vargues van detectar la seva ciutat i van preparar la nau. Trenta minuts més tard, en Bardock i en Vegeta, seguits de vint-i-cinc guerrers Namekians dels universos 1 i 10, van descendir per la rampa davant de diversos Guerrers de l'Espai que els donaven la benvinguda mentre es preguntaven on eren els altres.
En Nail va adonar-se que aquella ciutat no era res més tret de runes amb uns edificis molt petits. Eren els vestigis d'una civilització que ells mateixos havien destruït? En Nail no ho dubtava pas. Una espècie de palau, amb vistes a la ciutat i a la planera rocosa del desert, havia estat construït. En Nail va donar-se compte que començava a fer-se fosc.
—Afanyem-nos. Si es transformen, tindrem problemes —va dir en veu baixa en Nail a un Namekià de l'univers 1.
El darrer va assentir i va empènyer els dos Guerrers de l'Espai. Només es volia quedar el temps necessari per soltar-los, deslligar-los i partir. Només això. Però no comptava amb la intervenció d'en Vegeta una vegada deslligat:
—Vull un duel! —va declamar davant dels seus homes—. Un combat contra algú de vosaltres dos! —va exclamar designant en Nail i en Cargot.
Aquests es miraren incrèdulament. Que se'n fumia d'ells? Els dos Namekians van donar-li l'esquena.
—Porucs! A sobre que no feu reviure la meva gent denegeu la meva pretensió? —va cridar enfurismat el Rei Vegeta.
En Nail i en Cargot es van girar al mateix temps. No sabien què respondre per fer-lo callar. Però el silenci podia ser encara més humiliant. En Vegeta perdia credibilitat davant dels seus súbdits. I en Nail va tenir una bona pensada: podria despatxar-lo ràpidament per desprestigiar-lo encara més. Finalment, va acceptar el desafiament.
Mentre en Nail s'aproximava al Rei Vegeta, aquest va fer una senyal als seus homes, els quals van allunyar-se uns metres. A continuació, el Rei Vegeta es va col·locar en posició de combat. En Nail va fer el mateix sense deixar de fixar amb la mirada el seu adversari. L'havia d'aturar de seguida si es començava a transformar. Amb la seva força al màxim, un o dos trets serien més que suficients. En Nail va esperar que el seu adversari ataqués. El primer atac va trigar a arribar. Que potser en Vegeta esperava guanyar temps? O buscava un mitjà per guanyar?
Finalment va atacar amb el puny estès endavant i cridant. En Nail va atrapar-li el braç amb un moviment simple i sense esforç. Tot seguit, va clavar-li un cop de genoll al ventre i el va projectar diversos metres. El Rei Vegeta intentava aixecar-se davant de l'astorament col·lectiu dels seus súbdits, excepte d'en Bardock, el qual sabia que no podia guanyar. Va mirar el Namekià amb una mirada dura tot escopint sang, tremolant i amb les seves cames fent figa. Estava clarament enrabiat.
De nou, l'espera va ser llarga i els dos combatents es miraven sense atacar. En Nail va trencar el silenci:
—Ja t'he derrotat. No tens res a fer. Seria millor que abandonessis.
—No em facis riure, Namekià.
Cridant una vegada més, el rei barbut va tornar a atacar en Nail, el qual, amb dos cops, el va deixar gairebé fora de combat. L'acció va ser tan ràpida que pocs Guerrers de l'Espai van ser capaços de veure-ho. Aleshores, l'únic que podien veure era el seu rei perdent i ben a prop de la inconsciència mentre es retorçava de dolor per terra escopint una mica de sang. En Nail el mirava seriosament, prudent, sever i va començar a marxar. Els altres Namekians van pujar a la nau, però en Bardock va intervenir:
—Podríeu curar-lo abans de marxar?
Ningú no va respondre. Va prosseguir:
—Ha perdut i no serà mai més el nostre rei. Fins i tot serà castigat per permetre que la nostra gent morís.
En Bardock havia parlat calmadament. Ho havia dit de debò. Després de dubtar durant uns instants, en Nail va donar el seu consentiment. Un curador Namekià, protegit per un guerrer, va apropar-se. Tan sols va necessitar dos minuts, i en Bardock va ajudar en Vegeta a aixecar-se. La nau es preparava per enlairar-se mentre esperava en Nail i en Cargot, els dos darrers passatgers.
—Espereu... —va dir en Bardock.
Els dos Namekians es van girar, esperant que aquella fos l'última vegada que els interrompien. No volien quedar-se més temps allà. A més, començava a fosquejar seriosament. Precisament, en Bardock va alçar la mirada cap al cel:
—Mireu la lluna plena.
En Nail i en Cargot també van mirar el cel i, efectivament, hi veieren la lluna plena. De sobte, en Nail va fer uns ulls com dues taronges: per què allò li recordava la bola lluminosa que el Rei Vegeta havia creat dues vegades per transformar-se? La seva mirada va dirigir-se als altres Guerrers de l'Espai, els quals somreien.
—Tal i com creia —murmurà en Nail—, es tornarà a transformar en un mico gegant! Si sóc suficientment ràpid...
Però un simple cop d'ull va fer-li comprendre que aquell no era un poder màgic i exclusiu del Rei Vegeta... sinó que tots posseïen aquella habilitat! Era cert que en el torneig tots havien tancat els ulls...
—Arranqueu! —va cridar en Nail als Vargues abans de girar-se vers en Cargot—. Hem de derrotar-los abans no es transformin!
Tots dos Namekians atacaren alhora. Van abatre diversos Guerrers de l'Espai amb cops de puny i cops etzibats amb el dors de la mà. Però no hi serien a temps, ja que els Saiyans eren molt nombrosos. Quants n'hi havia? Una cinquantena? O encara més? En Nail, que havia augmentat la seva velocitat mentre els Oozaru de davant seu incrementaven la seva grandària, va adonar-se que havien aparegut més micos gegants. Molt més. Diverses centenes.
—Nail! Cargot!
Un Namekià els va cridar des de dins de la nau Varga que ja s'havia elevat una quinzena de metres per sobre del sòl. Era el moment perfecte per marxar. Havien d'afanyar-se i deixar de lluitar. En Cargot va volar immediatament cap a la nau quan en Nail va evitar un atac d'un Oozaru que l'havia sorprès disparant un raig d'energia amb la boca oberta. Aquest primer atac fou seguit d'altres trets més que en Nail els va esquivar amb més o menys facilitat. Un raig es disposava a esclatar contra la nau, però, gràcies a en Cargot, ningú no va rebre cap dany. La nau seguia enlairant-se i en Nail també va envolar-se més alt sempre atent als trets de l'Oozaru. Sabia que no moriria a causa dels seus atacs, però volia ser prudent i no resultar ferit.
En el moment en què en Nail tan sols era a uns deu metres de distància de la nau, la qual havia adquirit més velocitat per sortir de l'atmosfera, en Cargot va ordenar-li que mirés darrere seu. Un Oozaru enrabiat havia aconseguit saltar fins a aquella altura! Volia etzibar-li un cop mortal a en Nail amb les mans juntes. Era, aquell, el Rei Vegeta insistint en guanyar d'una vegada per totes? O era un dels seus guerrers, com ara en Bardock? Tots els Oozarus eren pastats. Tant se valia qui fos; en Nail no se'n refiava. Va reaccionar ràpidament i va aturar el cop amb dificultats. Aquell Oozaru tenia la mateixa força que ell. En Nail es va abalançar, veritablement enervat, sobre el Saiyà transformat, qui començava a descendir. El Namekià va clavar un cop de peu al ventre del gorila, i, seguidament, va enviar-li una ràfega d'energia que va esclatar contra el seu ull. L'Oozaru cridava de dolor i clavava cops de puny a l'aire sense tocar el Namekià, el qual estava situat més amunt i li disparava boles d'energia. L'Oozaru les va rebre totes de ple i les explosions van causar que s'estremís de dolor i accelerés el seu descens cap al sòl.
L'enervament d'en Nail va calmar-se quan l'Ozaru va provocar un cràter al sòl. Va deixar de disparar. Va dirigir-se a tota velocitat cap a la nau on tothom l'esperava tot recobrant els seus sentits de seguida. Quan ja estava a dins, en Cargot va tancar la porta i el Varga que pilotava la nau va dirigir-la cap a la nau mare...
—Podríem haver-nos encarregat d'aquests Saiyans. Suposaran una amenaça si algun dia aconsegueixen viatjar per l'espai... —digué en Cargot mentre descendien de la nau quan ja havien aterrat a Namek.
—No ho crec pas —va respondré en Nail—. Podríem utilitzar les Boles de Drac per solucionar-ho, però en Freezer semblava una amenaça molt més grossa que els Guerrers de l'Espai i per això un Kaitoxin el va liquidar. Confio que tornarà a intervenir si els Guerrers de l'Espai esdevenen massa perillosos.
En Cargot va assentir. Tenia raó. Al seu univers tenien sort que un Déu parava atenció a totes les amenaces...
Amb els Saiyans en el seu planeta gairebé desèrtic -un indret on nombrosos habitants es mataven els uns als altres-, els Namekians podrien viure pacíficament en el seu planeta, sense ser molestats...
Nous avatars: pel·lícules i soldats
54 nous avatars disponibles!Soldats dels Dimonis del Fred, i personatges de les pel·lícules de BDZ.
Aneu al vostre perfil, seleccioneu "ALL" i cliqueu a "Mostra només els últims avatars afegits" per veure'ls!
Acolorits i seleccionats per HomolaGábor, Argelios, ZenBuu i Ammar.