DB Multiverse

Capítol 118

Traduït per Bardock

En Bu va sortir de l'habitació per anar a veure el jove prodigi de l'univers 18, el noiet que era la reencarnació d'un ésser destructiu i que posseïa un potencial encara més gran que el que es pensava que ell mateix tenia. Un cop a la seva vora, l'observà amb atenció. Quan l'havia vist per primer cop, havia notat presència seva al seu interior: "una mica de Bu", tal com havia dit en el seu rencontre. Però el que havia apercebut era el poder de la seva forma original, aquella amb aparença de marrec totalment incontrolable i desproveït de qualsevol tipus d'intel·ligència. En veure'l, en Bu va recordar el que va ser antany. Al seu fur interior, era realment feliç d'haver impedit que en Vegeta, després de separar-se d'en Goku, arranqués el capoll del seu cos que contenia el Bu grassonet. Tornar a allò que era al principi era, sens dubte, el pitjor dels seus malsons per una bona raó: no podria apreciar tot el que l'univers podia oferir, el plaer dels combats i de la vida.

Per ventura, l'Ub era tot el contrari de la seva visió horripilant. Aquell noi disposava del potencial destructor del Bu original sense els seus inconvenients i, a més, posseïa un gran sentit de la justícia i de la pau. Amb tot, el Djinn sentia afecte per aquell marrec i tenia intenció de revelar-li tots els seus poders latents ensenyant-li les capacitats inherents als Majin. Com que era la seva encarnació, disposava de tals facultats. En Bu va reflexionar:

«Hm. Vejam... Voldria xerrar amb tu tranquil·lament. Ho faré a través d'una amiga de la teva infantesa mitjançant un somni.»

Sense esperar, la creació d'en Bibidi va traspassar la consciència del noiet, creant una decoració i un escenari de la seva joventut. Analitzant-ho, en Bu es va trobar amb una mossa apreciablement bonica per la qual l'Ub tenia sentiments més que amistosos.

«Hu, hu —va riure—. Ens ho passarem bé...»

Va prendre l'aparença de l'humana i es va materialitzar en el somni de l'Ub on el darrer caminava pel seu poble natal tot desert, cridant:

—Hola! Que hi ha algú? On sou?

—Som en un somni. Només estem tu i jo —va dir-li una veu femenina situada darrere d'ell.

—Anju!? —s'exclamà l'Ub en girar-se i veient la seva enamorada de la infància—. Què... què està passant?

Es va callar de seguida en adonar-se que es trobava davant d'aquella noia amb qui no s'havia atrevit mai a parlar. Això ho va constatar la seva interlocutora, la qual estava molesta:

—O sigui que tornes al poble fet un adult, independent, poderosíssim, l'humà més fort del món i no goses encara dirigir-me la paraula. Pots parlar-me, al cap i a la fi només es un somni!

—D'això... —va fer l'Ub mirant el sòl amb una mirada escorredissa.

—Prou de fer això! —va exclamar l'Anju amb un to brusc.

L'Ub va aixecar el cap abruptament. Per fi va mirar-la als ulls.

—Sé que ets tímid —li va dir la seva amiga d'infància—, però pensa una mica en l'impacte dels teus actes! Sempre m'has evitat des que se'm va formar el pit! És humiliant!

—Em sap greu... És que...

—Ah, ja ho sé! T'intimido i t'agradaria apropar-te a mi! Però no t'atreveixes! Però no és culpa meva! Quan t'amagues rere el teu escut de timidesa, em sento insultada i em fas plorar!

—Què... com? Jo mai no t'he insul...

—Ah, no? Quan véns al poble i em veus, fas mitja volta i ni tan sols em dius hola... No és denigrant, això? Crec que em detestes! I per això m'evites!

L'Ub va romandre bocabadat. Va fer uns ulls com dues taronges. No havia pensat mai això! En realitat, no parava atenció a l'impacte dels seus actes... ni a les seves reaccions vergonyoses... i és que havia estat molt egoista! Si més no, li havia fet mal només per tenir por d'apropar-se.

—Bé, per fi ho entens.

—Sí. Ho sento.

—Perfecte. Ja li demanaràs perdó a l'autèntica Anju.

L'Ub es va gratar el clatell mirant al seu voltant, esperant que una altra Anju aparegués pel poble.

—Hm... —va dir.

—Estem en un somni! —va fer la seva amiga amb un to burleta—. L'autèntica Anju és a anys llum d'aquí, en un altre univers...

—Aleshores... tu qui ets?

—Una amiga que passa per la teva consciència. I com que el temps d'un somni és mal·leable, tenim molt de temps per xerrar i aprendre l'un de l'altre!

—De debò?

L'Ub va somriure. Aquella Anju l'havia reconfortat i sabia que segurament podria parlar amb ella quan tornés.

—Doncs bé... podríem seure...

El jove va seure en un banc i l'Anju es va situar al seu costat. Es va estremir en imaginar-se que ella se li aferraria, però va seure a una distància pròxima i respectuosa. No sabia què dir i observà el seu poble durant alguns segons, tranquil, sense ningú. Però el silenci no va durar. La falsa Anju li va preguntar:

—Escolta'm, pot fer màgia com en Bu?

—Què? No, sóc un ésser humà, no tinc la capacitat de...

L'Ub es va quedar de pasta de moniato. Aquell ésser ho sabia tot d'ell, del seu poble, dels seus orígens... i fins i tot li semblava que aquella pregunta era retòrica. L'ésser havia dirigit la discussió vers la direcció desitjada. Això no obstant, sabia que no n'era capaç, de fer màgia. L'Ub havia estat amb en Bu en el seu univers i l'havia vist fer màgia; allò no era possible per a un ésser humà!

Aparentment, l'ésser amb els trets facials de la seva amiga d'infantesa no es va sorprendre amb la resposta. Va somriure i va plantar els seus grans ulls negres en els de l'Ub, dibuixant una mirada trapella i juganera. Li va preguntar, gairebé xiuxiuejant, com si li confiés un secret, si li agradaria ser-ne capaç...

—Ehm... —va dubtar l'Ub—. D'això... no et diria que no... tu m'ajudaries?

Amb un esclafit de dits, la mossa va fer aparèixer un conill i li va dir:

—Estén el teu braç cap a ell. Seguidament, concentra't en què t'agradaria que es metamorfosés. Segurament sentiràs un cert malestar en el teu cos, però l'has d'acceptar. És l'energia de Majin que fluirà dins teu. No podràs regenerar-te com en Bu, però almenys podràs tornar els seus atacs màgics contra ell. Vinga, prova-ho!

Ho va executar de mala gana i poc convençut tot pensant en una pastanaga. Un calfred va travessar el seu cos, va sentir que un fluid estrany recorria els seus músculs i els seus nervis. Amb prou feines va resistir la temptació d'anul·lar la seva acció i va continuar concentrant-se. Una lluor violeta pampalluguejant va aparèixer al seu palmell obert, fent tremolar l'aprenent de mag arreu de tots els seus membres. Clavant un genoll a terra, va sostenir el seu braç amb l'ajuda de l'altre i va fer aparèixer una espiral màgica que va colpejar el conill. El darrer, lluny de convertir-se en vegetal, va començar a créixer de forma exponencial fins ser més gros que la cabanya que hi havia a alguns metres d'ells. L'Ub, espantat, va enlairar-se quan el mamífer va saltar a sobre d'ell amb la intenció de devorar-lo. El noi es disposava a llançar una ràfega d'energia contra el monstre quan el darrer fou colpejat per la mateixa ona energètica lila. Es va transformar en una galeta gegant per la qual només un ull extremadament entrenat podria distingir la cara d'en Bu incrustada a l'interior, cosa que l'Ub no va apreciar perquè estava massa atordit. L'Anju es va col·locar a prop d'ell, decebuda pel fracàs del seu alumne i orgullosa alhora del seu esforç.

—No passa res —va dir-li ella—, continuarem treballant-hi fins que aconsegueixis fer servir aquest poder màgic. Només cal que el dominis. Hi passarem tota la nit, si fa falta, però vas pel bon camí.

—Entesos —va sospirar l'Ub, encara sota el xoc d'aquell poder que acabava de despertar-se dins seu.

Si aconseguia controlar-lo, un horitzó vast de possibilitats s'obriria per a ell, i no seria pas poca cosa davant del seu mestre contra qui hauria de lluitar sempre que ambdós guanyessin els seus respectius combats. Sabia perfectament que no derrotaria en Goku, ja que coneixia l’abast del seu poder enorme. Però amb la seva nova habilitat el posaria contra les cordes. Va tornar-ho a practicar tot motivat.

Després de llargues sessions aprofitant el temps mal·leable dels somnis, en Bu va abandonar la seva ment deixant un residu seu en forma d'Anju per continuar ajudant-lo independentment. Aleshores, va notar un moviment a prop seu. Esparverat, es va teletransportar immediatament mentre en Goku s'aixecava a l'aguait. El Guerrer de l'Espai va esguardar les seves rodalies sense entendre el motiu del seu brusc desvetllament. En Vegeta, també despert, va sortir de la seva habitació amb les celles frunzides i va murmurar per tal de nos despertar els altres:

—Què passa, Kakarot? He notat que t'has despertat. Passa res? Has notat res estrany?

—No ho sé —va respondre en Goku amb aspecte demacrat—. Crec que alguna cosa ha passat pel meu costat, però potser són imaginacions meves... De tota forma, l'Ub sembla no haver notat res, dorm pacíficament.

—Hm —va rondinar en Vegeta—. En aquest estadi pot passar de tot i no hem de refiar-nos. Torno a dormir, estigues més atent la propera vegada.

Es va tancar de nou a la seva cambra. En Goku va romandre despert durant uns instants, encara esgarrifat pels calfreds del seu despertar brutal i seguidament va jeure. En Bu, que havia projectat una parcel·la minúscula seva en un racó de l'habitació per seguir els esdeveniments, va sospirar alleujat. Hauria d'haver sospitat que els Guerrers de l'Espai percebrien instintivament la seva presència, però aquesta vegada havia tingut sort. Sense perdre ni un instant més, va reprendre el seu trajecte. Va començar a taral·lejar víctima d'una certa eufòria:

—Pom, pom... Oh, benvolguts camarades!

Endevineu qui, a través d'un somni,

Us visitarà sense trompades

Fent que la vostra força triomfi!

El Bu Tió té uns atributs prodigiosos,

I caga combats ambiciosos!

Dormiu, que en Bu us cuidarà!

I aviat, l'espectacle començarà.

La sang fluirà, el terra tremolarà!

El cos es desplomarà i la mort arribarà!

Però no temeu, el geni vela per l'equitat!

I atorga la possibilitat d'un combat igualat!

En passar per davant dels universos 17 i 16 es va dir:

«Atenció, en Cèl·lula no dorm mai, és inútil apropar-s'hi. De totes maneres, s'ho manegarà bé. Pel que fa a la noia frenètica del 16, no necessita cap ajuda.»

Es va trobar en el passadís del quinzè univers, on hi havia la vella que feia temps que no donava senyals de vida. El Djinn es va frenar un moment, pensatiu. Podria espiar-la per simple curiositat, però no havia de perdre més temps, ja que havia d'encarregar-se de força universos i aquell no tenia cap mena d'interès per a ell. Va notar que una presència es manifestava i, en una centèsima de segon, es va situar rere una planta en forma de bassal rosa del qual en sortien dos globus oculars terroritzats observant un Kaitoxin del Sud que vigilava al seu voltant abans de tornar a teletransportar-se. En Bu va sospirar tot reprenent la seva forma. La "patrulla nocturna" que formava amb en Vegeku era realment empipadora. Sense perdre ni un instant, va penetrar al passadís de l'univers 14 mentre els dos androides estaven immersos en un somni profund. Es va aturar sobre l'A-18, recordant allò que havia sentit unes hores abans.

«I tu sembla que necessitis força reparacions i un renovament d'energia.»

Va estendre la seva cresta vers ella i va llançar un raig d'energia màgica que va encerclar la mossa, la pell de la qual va esdevenir més brillant. Cofoi, en Bu exclamà interiorment:

«Pop, et deixaré nova de trinca!»

També podria haver-se encarregat del seu bessó, però aquest ja no lluitava i no tenia cap mena de valor per a ell. Això prometia ser una bona sorpresa per a l'endemà. Sense perdre temps, va passar pel següent univers tot cantant una mica mentre girava la seva testa pels aires:

—Si no cagues, Bu, garrotada al cul... Amb els poders multiplicats per mil... Només puc guanyar amb estil...

Mentrestant, a l'univers u, els Kaitoxins havien anat a veure el seu superior, el qual empresonava fermament amb la mà el Djinn que semblava mirar per totes les rodalies. Inquiet, el del Nord va preguntar:

—Tot correcte? No ha intentat escapar-se?

—No, tot està sota control! —va respondre el Gran Kaitoxin amb un gran somriure als llavis—. Tot va bé, no us amoïneu. Ell és tan savi i immòbil com la nostra espasa sagrada plantada a la roca.

Els seus companys, sospitant, no digueren ni ase ni bèstia i van intercanviar una mirada. El de l'Est va afegir:

—Si m'ho permet, voldria romandre al seu costat per ajudar-lo a vigilar-lo.

—Per què no? —li va respondre—. Així tindré companyia i serà més agradable.

—L’hi agraeixo —va dir-li el jove Kaitoxin.

Encara malfiant, va fer diversos cops d'ull a l'ésser rosa. Aquest, semblant estar absort en els seus pensaments, ni el mirava. Quina connexió existia entre aquell parell? Era evident que el Gran Kaitoxin no havia estat manipulat, n'estaven segurs. No obstant això, no va gosar preguntar-li directament al seu superior, però el vigilaria de ben a prop.

Univers 13. En Kakarot era l'únic lluitador que encara seguia en lliça. Segons les estimacions d'en Bu, el Guerrer de l'Espai havia de lluitar contra en Vegeta de l'univers 18, de qui no dubtava gens ni mica del seu poder. Si havia de fer un pronòstic, el príncep caigut només necessitaria uns segons. Havia de trobar quelcom que fes el combat una mica més equitatiu i que signifiqués un repte per a en Vegeta.

«A veure, a veure —pensà el Majin—. Què podria fer per tu...? Vejam, vejam... Oh, tinc una idea! Si no em falla la memòria, en els teus ulls tens unes minillums que et permeten de transformar-te en mico gegant. Només hauria de fer-te sortir la cua i... bé, per què no? Per què no et transformes en Superguerrer també? Podria ser d'allò més divertit!»

Va passar directament als apartaments de l'univers 11, sabent que en Trunks i l'A-16 del dotzè univers ja no participaven en el torneig. En entrar a la sala d'estar, va apercebre el seu alterego assegut amb les mans sobre la taula central tot mirant les musaranyes. En Bu només necessitava dormir durant uns segons, i no sempre. Estava sol, esperant que els seus amos es despertessin. Durant anys, en Babidi havia treballat molt per tal que en Bu restés inactiu durant aquests moments. No volia trobar-se el món ple de llaminadures gegants en lloc d'arbres!

El Djinn va sospirar en veure'l: com carai havia pogut ser físicament així en el passat? Va maleir interiorment el Gran Kaitoxin, el qual havia reduït dràsticament les seves forces i privat de la més petita parcel·la d'intel·ligència. Amb tot, paradoxalment, era gràcies a això que havia pogut aconseguit ser l'ésser que era, enfrontant-se amb uns adversaris cada vegada més forts, fins esdevenir l'entitat més poderosa de tots els temps. No obstant, allò que tenia davant els nassos era ell mateix en un altre espai temporal, i no podia deixar-lo sol a la mercè davant les enganyifes dels seus futurs adversaris. Especialment perquè el seu proper adversari era el seu hereu, el jove nano que es trobava entrenant l'execució de la màgia en el seus somnis. Així, intentaria fer que l'enfrontament no acabés prematurament a causa d'un disbarat del seu doble ingenu. Aquest, en veure que la testa flotant se li apropava, va exclamar joiosament:

—Company!

—Xxttttt! —murmurà en Bu, espantat—. Fes menys soroll, ningú no ha de saber que sóc aquí!

—Entesos, d'acord! —va fer el Bu grassonet amb un aire càndid—. O sigui que jugarem? A fet i amagar! Tu t'amagues i jo et busco. Preparat?

La testa flotant va abaixar la vista, tot desanimat. Allò no seria gens fàcil, però, malgrat tot, l'ajudaria.

—No cridis tant... —va murmurar el dimoni—. Escolta'm, val més que t'expliqui les regles del torneig, perquè si no faràs alguna bestiesa..

Durant els següents minuts, li va precisar les regles que havia de parar orella. En Bu de l'univers 4 va incorporar jocs amb les seves paraules i va saber atraure l'atenció del beneit innocent a fi que aquest retingués els seus consells. Inspirant-se en les tècniques d'ensenyament de nombroses civilitzacions, de diversos professors que havia absorbit, va assegurar-se que tot el que li entrava per una oïda no en sortís per l'altra! També va aconsellar-li que fes com ell, és a dir, que disseminés trossos de si mateix pertot arreu de la superfície de combat. Així, no hauria de preocupar-se si el seu cos principal era desintegrat o desapareixia. Malgrat algunes interrupcions del dimoni rodanxó que aplaudia de vegades de forma eixordadora, i a pesar de la seva ingenuïtat aparent, semblava haver assimilat tot allò que necessitava saber. L'excursionista de l'univers 4, una mica alleugerat, va marxar de l'estància però no sense una certa aprensió. Un cop al passadís, va aturar-se i va estar a punt de fer mitja volta. Quan havia atacat tot l'estadi, havia mostrat literalment a en Bu de l'univers 11 com desempallegar-se d'en Babidi... impedir que parlés i eliminar-lo! Però de ben segur que no havia comprès l'al·lusió, i romandria durant centenars d'anys sota la dictadura del bruixot. Havia d'explicar-li clarament què havia de fer? No, l'escapada d'aquella nit tenia un únic objectiu: revelar algunes capacitats dels lluitadors en lliça, i no havia d'allunyar-se'n.