DB Multiverse
Dragon Ball Multiverse, la novel·la
Escrit per Loïc Solaris & Arctika
Adaptació per Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles
Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!
Intro
Part 0 :0Part 1 :12345
Round 1-1
Part 2 :678910Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930
Lunch
Part 7 :3132333435Round 1-2
Part 8 :3637383940Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970
Night 1
Part 15 :7172737475Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990
Round 2-1
Part 19 :9192939495Part 20 :96979899100
Round 2-2
Part 21 :101102103104105Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115
Night 2
Part 24 :116117118119120Round 3
Part 25 :121122123124125Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
Capítol 5
Traduït per Bardock
La nau dels Vargues va aproximar-se i va aterrar davant d'ells.
Al mateix temps que en Goku arribava utilitzant la teletransportació, l’Ub sortia del palau, el lloc on havia passat la nit, per veure la resclosa de la nau futurista obrir-se, la gran placa mòbil circular de la qual començà a levitar i a descendir per permetre que els Vargues i els Namekians desembarquessin.
El Guerrer de l’Espai i el seu deixeble acabaven d'unir-se al grup, quan, de sobte, un petit avió aterrà al costat del de la Bulma... era el de la Bra, qui el va transformar precipitadament en una càpsula.
Quan es va haver unit al grup, un Varga va prendre la paraula:
—Molt bé... ja hi sou tots?
La Videl va sospirar abaixant el cap per dirigir-se al seu marit:
—La Pan encara no ha arribat, Gohan...
Per acte reflex, en Gohan va consultar el seu rellotge sense deixar anar la maleta d’en Vegeta... i amb un somriure sincer digué:
—No pateixis... està apunt d’arribar...
Va advertir la maleta ben grossa que contenia estris per a la seva família:
—Ei, Bulma, no tindràs per casualitat una càpsula buida? M’aniria molt bé desar aquesta maleta tan grossa en una càpsula.
—Ostres... ho hauria d’haver pensat abans... —es girà cap a la Bra—: tu en tens alguna, reina?
La Bra va respondre amb el llarg sospir típic dels adolescents quan se’ls demana alguna cosa:
—Sí, mare...
Era cert que s’havia afanyat perquè es pensava que arribava tard. I en aquell moment havia de sacrificar un temps valuós per buscar una maleïda càpsula, la qual la seva mare podria buscar pel seu compte...
Una mà situada amb franquesa sobre la seva espatlla va fer sobresaltar el jove Ub:
—Estàs preparat, Ub? —li preguntà en Goku amb un somriure sincer.
El jove guerrer, crispat per la tensió, va respondre tartamudejant:
—S... Crec que sí... Espero poder demostrar els meus progressos.
Tal com era habitual, el Saiyà el tranquil·litzà:
—No hi ha res millor que un torneig per això... és allà on es viuen els millors combats. El meu millor duel contra en Tenshinhan va succeir en un Torneig de les Arts Marcials.
Llavors, va mirar el Namekià Cor Petit amb una lluor en la mirada:
—I també amb en Cor Petit. Per altra banda, el Joc d’en Cèl·lula em va produir unes emocions tan intenses, que ni en Freezer ni en Bu s’hi poden equiparar. Les competicions són insubstituïbles.
La veu d’en Vegeta va tallar-lo en sec:
—Kakarot! Insinues que els nostres combats a la Sala de l’Esperit del Temps són...
—És clar que no! El plaer de lluitar amb tu està a un altre nivell i els nostres combats a la Sala de l’Esperit del Temps són irreemplaçables... cada vegada és una oportunitat única per progressar i m’encantaria que cada dia fos possible... De fet, ho trobo a faltar...
Satisfet amb la resposta, en Vegeta completà amb una resplendor de desafiament en la mirada:
—No pateixis... tinc la intenció d’eliminar les diferències entre els nostres poders en aquest torneig!
En Gohan va redreçar-se amb un aire alegre:
—Per fi has arribat, Pan!
Va arribar a la part posterior del palau d’en Dende. Col·locant els seus peus a terra, va fer mitja volta per afanyar-se unir-se a ells. En arribar a l'entrada principal del palau, en Goten i en Trunks sortien d'allà sense fer ni el mínim soroll tot ensopegant amb ella.
—Oncle Goten! Això fa mal! Has de vigilar més! —digué la Pan amb els genolls a terra, fregant-se el cap i amb un ull tancat.
—Què? Però si eres tu qui anava amb excés de velocitat! Per què anaves tan de pressa? —digué en Goten aixecant-se amb un to molest, que contrastava amb el seu rostre de bon jan. Al cap i a la fi s’estimava molt a la Pan, que era la seva neboda preferida.
—Ella té raó, Goten. Encara que anava amb excés de velocitat, nosaltres ens hem saltat el semàfor en vermell.
—Eh?
En Trunks esperà en va una reacció del seu amic. Un instant després la decepció era llegible al seu rostre mentre pensava:
«Per una bona broma que faig de bon matí i no l’agafa...»
Una veu va atraure l'atenció del petit grup:
—Ei! Joves! Veniu cap aquí!
Mentre es dirigien cap a la nau Varga, en Goku els feia senyals amb el braç. En Goten murmurà:
—Quina verginya. No calia que cridés tan fort ni que gesticulés així!
El trio es va unir a la resta del grup. Els participants i els espectadors es van col·locar a la placa esfèrica de la nau Varga, mentre que la Bulma, en Dende i el Senyor Popo, que es trobava força més al lluny, els hi desitjaven bona sort. A la plataforma, la Videl s’inquietà per l’absència del seu pare mentre la Pan la saludava.
—No ha volgut venir, el teu avi?
—No, encara tenia mal d’esquena...
La Videl somrigué:
—Ah, sí... la seva esquena... quina llàstima.
—Atenció, ens enlairarem de seguida —va fer un Namekià.
La Bulma els hi va vociferar unes darreres paraules:
—Bona sort! Aneu amb compte...
Un Namekià la va tranquil·litzar amb un petit somriure ple de calor:
—No us preocupeu... No els pot passar res que les Boles de Drac no puguin solucionar. I, a més, no hi ha cap motiu perquè els passi res dolent.
L’ascensor va vibrar abans de levitar lleugerament. Després, va adquirir una mica de velocitat. El motor els va fer entrar a l’interior de la nau, on semblava que sols hi havia una sala circular pràcticament buida.
Tothom observava aquell indret, però només en Goku va manifestar el seu astorament:
—És increïblement gran. Deu ser ideal per entrenar-se en viatges llargs. Quins records...
—Bé —digué un dels Vargues—, ja hi som tots. Ja podem marxar. Us explicarem les regles dins de la nau principal.
Mentre en Dende, en Popo i la Bulma s'allunyaven, els motors de la petita nau s’il·luminaren. Tot seguit, va enlairar-se ràpidament vers el cel, on l'esperava en òrbita la nau principal. La Bulma va veure com s’allunyava fins que va desaparèixer abans de mostrar la seva tristor:
—És hora de tornar a casa... tota sola...
En Dende va tractar de reconfortar-la:
—No dubtaré ni un sol moment en informar-te si hi ha males notícies.
La Bulma el mirà amb benevolència:
—Gràcies, Dende. Sé que puc confiar en tu.
La petita nau Varga va arribar de seguida a l’espai per trobar-se en òrbita a prop de la nau principal. Durant els minuts d'acoblament, el silenci regnà al mòdul d’aterratge. Els guerrers de la Terra i alguns Vargues acompanyats de quatre o cinc Namekians, esperaven en silenci mentre la nau acabava la seva maniobra amb la principal. De tota manera, no hi havia cap finestra que permetés de veure què succeïa a l'exterior.
Tothom va sentir una petita vibració, i a continuació un clic fort. Un Varga va convidar als passatgers a descendir en el mateix moment en què la plataforma baixava. En Goku i en Vegeta foren els primers a sortir, menyspreant el suport sobre el qual romanien els altres.
En Goku observava amb curiositat i estupefacció tot el seu voltant, mentre que en Vegeta i en Cor Petit, tal com era habitual, encara romanien a la defensiva. Pel que fa a l'Ub, va deixar anar un "uau" d’admiració en adonar-se de l’enorme cúpula transparent per sobre d'ells que els permetia d'admirar les estrelles. La Pan creia que la nau era genial!
Mentre tothom continuava admirant l'immensa sala, en Goku va preguntar amb impaciència a un Varga si el viatge seria gaire llarg. El Varga el va respondre ràpidament per tal de calmar-lo:
—En absolut. Entrarem a l’univers on es celebra el torneig en un moment. Nosaltres l’anomenem "Univers Zero". És un univers sense vida. No hi ha risc de danyar a ningú. Mentrestant, podeu agrupar-vos, ja que ens reunirem en una sala per explicar-vos les regles del torneig i inscriure-us com a participants.
La resta de passatgers format per altres Vargues i Namekians, es van girar per contemplar les sonores manifestacions d’entusiasme d’en Goku.
En un tres i no res, els Terrícoles es va reunir per seguir el petit Varga a través d’un passadís llarg, el revestiment blanc del qual era massa enlluernador i gairebé encegador, i els va conduir a una sala que semblava força exigua en comparació a l'enorme hall que acabaven de deixar enrere.
A la sala hi havia unes quinze cadires instal·lades, totes elles col·locades davant d’una gran pantalla amb lletres negres sobre un fons blau. El Varga va convidar els participants i espectadors de l’univers 18 a seure mentre ell es col·locava davant la pantalla. En Gohan, que seia a tercera fila darrere d’en Goten i en Trunks, preguntà:
—Finalment, quant trigarem a arribar?
—Mentre us explico les regles, el motor interuniversal s’anirà carregant. Normalment es triga uns deu minuts a arribar a la nostra destinació...
El Varga va fer una breu pausa per permetre que tothom segués i parés atenció. Al mateix temps, el sistema informàtic de la nau va transcriure el llenguatge que apareixia a la pantalla per facilitar que els participants de l’univers 18 poguessin llegir. El Varga va començar a llegir en veu alta, explicant alguns detalls quan era necessari i responent totes les preguntes plantejades.
—Quant de temps disposem per entrar al ring? —preguntà en Trunks, que estava amoïnat per el temps perdut de la preparació de la fusió un cop els cridessin a lluitar.
—En segons terrestres, teniu cent vint segons. Si excediu aquest límit, es consideraria abandonament i perdríeu.
—És més que suficient —xiuxiuejà en Goten al seu millor amic.
—No teniu el dret a atacar a una altra persona que no sigui el vostre rival. No podeu rebre ajuda exterior durant un combat, però podeu entrar al ring amb qualsevol tipus de material, ja siguin armes o qualsevol altra cosa.
—Hm! Com si necessitéssim això —grunyí en Vegeta assegut a primera fila amb en Goku, amb els braços plegats i esguardant el Varga.
—D’això... perdreu si no podeu lluitar en un lapse de trenta segons, si quedeu inconscients o immobilitzats, si moriu o si us torneu invisibles. Heu de romandre en el camp de visió dels àrbitres. Per cert, us aconsello que no us acosteu gaire al vostre espai durant un combat per evitar qualsevol sospita de trampa. Repeteixo: qualsevol tipus d’ajuda exterior és estricament prohibida.
—Podem abandonar en ple combat? —preguntà l’Ub alçant la mà.
—És clar, sempre i quan ho manifesteu clarament als àrbitres. No teniu dret a atacar a un oponent que s’hagi retirat. En cas contrari, seríeu desqualificats.
Per primera vegada, en Goku semblava atent i va inquirir:
—Podríem saber els límits del ring? Si n'hi ha, és clar...
—Realment, no n’hi ha... Es permet qualsevol tipus de desplaçament durant els combats... És recomanable que quan lluiteu no us apropeu als espectadors ni als altres competidors. Heu de considerar que si us moveu massa lluny del ring us perdrem la pista durant el temps de recompte i sereu, evidentment, desqualificats. És aconsellable mantenir el ring com la pista central de lluita. Ja ho entendreu millor quan veieu l’estadi.
En aquell moment, la nau principal va començar a brunzir durant uns deu segons. Quan els petits tremolors van haver cesat, el Varga informà que ja havien arribat a l’Univers Zero.
—Abans de sortir de la sala, necessito les identitats exactes de tots els vostres participants.
En Goku s’encarregà de dur a terme el tràmit... inscrivint l’Ub, en Vegeta, la Pan, en Gotrunks... i també en Gohan.
La menció del seu nom el va molestar i de seguida va protestar:
—Ni parlar-ne, pare!
En Goku va intentar no cedir:
—Quina llàstima. Vas estar fantàstic contra en Cèl·lula i el Monstre Bu. M’agradaria veure de què continues sent capaç...
—De cap manera —replicà en Gohan girant-se cap al Varga—. No m’inscrigui.
—D’acord. Confirmeu-me. He anotat com a participants en Goku, l'Ub, en Vegeta, la Pan i en Gotrunks... correcte, oi?
Tothom va assentir.
—D’acord, doncs així valido aquesta llista.
I els va convidar que el seguissin a una sala més espaiosa, els finestrals de vidre dels quals els permetien d'admirar l’espai, les estrelles i un enorme asteroide grisenc envoltat de diverses llunes de colors tornassolats.
—M'imagino que no hi havia res en aquest univers —digué en Gohan a un Varga.
—Exactament. Vam crear tot aquest decorat gràcies a la nostra tecnologia. Mireu, ens apropem a l’estadi —conclogué el Varga assenyalant amb el dit.
La nau principal s'apropava ràpidament. L'asteroide no era tan diminut tal com semblava des dels aires. L'estadi tampoc. A mida que la nau avançava, els guerrers de la Terra van començar a percebre diferents tipus de naus estacionades al voltant de l’estadi, la forma del qual era esfèrica.
—Si les xifres us interessen, l’estadi fa dos mil metres de diàmetre y la seva altura vuit-cents metres en el cim de la cúpula on se situaran els árbitres. El ring és el miniplanetoide que veieu al centre de l’estadi. En realitat, el seu diàmetre és variable i, a grosso modo, deu fer uns cinquanta metres de diàmetre.
—S'assembla al planeta d’en Kaito —digué en Cor Petit.
—Em pregunto quina deu ser la seva gravetat —digué en Goku, que cada vegada semblava més impacient.
—Deu vegades superior al vostre planeta. Així és compensa la gravetat de l’asteroide.
«Gravetat artificial —pensà en Gohan—. Aquest asteroide és massa petit per atraure’ns.»
Durant la fase d’aproximació per part de la nau principal, l’Ub i la Pan estaven massa extasiats a causa de l’espectacle que tenien davant dels seus propis ulls. La Bra, per altra banda, no semblava que compartís el mateix entusiasme. De fet, creia que el disseny de l’estadi estava passat de moda. Pel que fa a en Cor Petit, va adonar-se d'una nau molt semblant a la d'en Freezer... però es va estalviar de comentar-ho...
—Hi ha oxigen? —preguntà en Cor Petit.
—És clar —respongué el Varga—. Hem instal·lat un sistema de gravetat per mantenir una atmosfera respirable a la superfície. Tenim màquines a l’interior de l’asteroide que produeixen tot allò necessari per poder respirar.
—Podem fer un tomb per les immediacions de l'estadi? —preguntà en Goku, que era un amant del footing com a escalfament.
—És clar que sí. Podeu anar allà on vulgueu en aquest univers.
—Genial! —respongué simplement en Goku.
Finalment, la nau va aterrar verticalment prop de l'estadi. Quan els motors es van haver aturat, una resclosa d'aire s'obrí per permetre que el Varga encarregat de l'univers 18 descendís. El Varga va sortir directe cap a l'interior de l'estadi, seguit del grup, que es distreia observant tot allò que els envoltava. Un torneig en un altre univers! Això era motiu de d'estimulació i de celebració al mateix temps!
—Univers 18... aquí estan les vostres habitacions. Us podeu moure pertot arreu, però no us baralleu amb la resta. Recordeu que teniu dos minuts per entrar al ring tan bon punt us cridem.
Després d'escoltar aquestes indicacions, el grup es va apropar a l’estadi. Van caminar a través d’un passadís llarg amb diverses portes a banda i banda. Més endavant es trobava l’accés a l’interior de l’estadi. En Goku desitjava córrer per allà, però es va contenir a fi d'escoltar el Varga que els feia de guia:
—Aquí és on us allotjareu durant el torneig. Hi ha habitacions i inclús tot allò necessari per cuinar... I, finalment, allà es troba la zona de combat!
—Uau! Fantàstic!
En Goku estava en la seva salsa. Des de la seva perspectiva, l’estadi semblava encara més gran! El nombre d’espectadors l'intimidava i segurament excedia els deu milions. A més, una gran part d'ells eren experts d'arts marcials! A causa d'aquella multitud, era difícil que els lluitadors de la Terra poguessin qualsevol tipus d’energia, fins i tot a prop d’ells.
—És increïblement gegantesc! —digué la Videl al costat d'en Gohan, al mateix temps que l’Ub i la Pan corrien pels límits del seu espai.
—És massa! —digué la jove adolescent amb entusiasme.
—Segurament creieu que coneixeu... a la gent d'aquí —va dir el Varga per finalitzar la seva presentació—, però recordeu que ells provenen d’altres universos i per consegüent... no us sorprengueu. Ara marxaré i us deixaré a la vostra. Una última cosa. El torneig podria començar perfectament en vint minuts com en dos dies... tot dependrà del que triguem a trobar candidats per als universos restants.
—I el sorteig? —preguntà de nou en Goku.
—Es realitzarà automàticament a l'atzar. S’anunciaran per megafonia en el seu precís moment.
Dit això, el Varga va deixar el grup.
En Goku romangué pensatiu durant un moment:
«Vint minuts o dos dies... tant de bo siguin vint minuts!»
Nous avatars: pel·lícules i soldats
54 nous avatars disponibles!Soldats dels Dimonis del Fred, i personatges de les pel·lícules de BDZ.
Aneu al vostre perfil, seleccioneu "ALL" i cliqueu a "Mostra només els últims avatars afegits" per veure'ls!
Acolorits i seleccionats per HomolaGábor, Argelios, ZenBuu i Ammar.