CINQUENA PART: DOS GEGANTS CARA A CARA.

Capítol 22

Traduït per Bardock

Les dues Pan dels universos 16 i 18, seguien jugant plegades i gaudien dels refrigeris servits pels Vargues en motiu de l'espera del proper combat. Divertint-se en el gran terreny que les hi havien ofert sota el ring, van decidir anar a visitar l'univers 6, tal i com havien fet les dues Bra abans.

Quan van arribar se n'adonaren que la jove Kat encara tenia llàgrimes als seus ulls. Agenollada, tractava de fer canviar de parer a les seves amigues per tal d'abandonar i tornar a casa amb elles.

Les dues Pan van saltar el muret. Encoratjada per una de les seves amigues, la Kat es va aixecar però seguia amb tristor al seu rostre. Les quatre joves eren dempeus davant de les nenes.

"Què voleu?", preguntà la noia rossa, que recolzava la seva mà dreta a l'empunyadura d'una espasa que penjava pel seu maluc.

"No sabeu que aquest no és un bon lloc per a les nenes petites?", digué una altra amb els cabells llargs i foscos i vestida de negre.

"Nosaltres som més fortes que vosaltres", es permetí el luxe de dir la Pan de l'univers 16.

L'altra Pan, la del 18, quedà lleugerament sorpresa. Sabia perfectament que els membres del seu univers eren molt més forts que el grup format per les quatre noies. Però no havia pensat dir-ho directament a les noies. Era aquesta una de les petites diferències entre ella i la seva contrapart del 16?

El grup de les noies de l'univers 6 no va dir absolutament res. Una d'elles va estar a punt de replicar, però finalment ho va deixar estar. Havien presenciat combats de membres dels universos 16 i 18. Hi havia els Saiyans Goku i Vegeta. I la petita, la Pan, havia guanyat clarament a un altre Saiyà... Coneixien "perfectament" els Guerrers de l'Espai gràcies als llibres d'història...

La noia situada al darrere, amb els cabells negres i curts, mirà un moment darrere d'ella, vers en Bojack i els seus dos camarades. Elles també els coneixien. En Bojack sembrava el terror per tota la galàxia i era un pirata espacial increïblement poderós. Afortunadament per a elles, el grup d'en Bojack no havia tingut constància de les seves existències fins aquell dia. Es preguntaven si seria un error participar juntament amb aquell grup de monstres.

"Sabem perfectament que som a anys llum del nivell d'alguns lluitadors, inclòs el grup d'en Bojack...", digué la rossa. "Però ens hi esforçarem de valent. No fiqueu el nas on no us demanen."

La Kat mirà la seva amiga que acabava de parlar, pensant que esforçar-se de valent no pagava la pena i que seria millor abandonar discretament. Al costat d'ella, la noia dels cabells llargs va assentir amb el cap. Ja havien parlat de tot allò amb la Bra de l'univers 18 i ja en tenia prou. Ella, almenys, no volia parlar amb aquelles nenes...

"Benvolguts amics", finalment començà a dir un dels presentadors de color verd. "El proper combat començarà en uns minuts!"

"Serà millor que marxem", digué una Pan a l'altra. Totes dues estaven decebudes per haver perdut el temps a l'univers 6.

Agafades de la mà, saltaren el muret i es dirigiren corrent a l’univers 18.

"És increïble", digué en Bojack creuant els braços. "Aquestes noies ens coneixen... però nosaltres no n'havíem sentit a parlar mai d'elles!"

"No representen cap amenaça per a nosaltres", incidí la Zangya fregant-se amb la mà el seu cabell taronja.

"Les liquidarem tan bon punt tornem al nostre univers i descobrim el seu amagatall", proposà en Bujin.

"Cridem al ring", reprengué el presentador, "a en Cèl·lula de l'univers 17 i a en Dabra de l'univers 11."

Aquest anunci va satisfer a molta gent. A l'univers 11, en Dabra va desencreuar els braços:

"He, he, em toca!"

S’escalfava fent moviments cap endavant i cap endarrere amb les espatlles. Somrigué, mirà a en Babidi i s'envolà cap el ring.

"Monstre Bu", començà en Babidi amb un somriure sàdic. "Si en Dabra perd, et dono permís perquè te'l mengis!"

El Monstre saltà d'alegria mentre repetia el seu nom. Després de diverses desenes de segon d'eufòria, va cessar de cridar disposat a contemplar el combat que era a punt de començar. Només desitjava una cosa: que el dimoni perdés!

A l'univers 17, en Cèl·lula somreia:

"Ja era hora. Aquest torneig començava a ser avorrit: mai sóc al ring."

Amb el seu ego habitual, continuà parlant per a ell mateix ignorant el seu petit Cèl·lula Junior que era entre les seves cames.

"Però almenys hi ha adversaris prometedors", digué per a ell mateix pensant sobretot en els universos 16 i 18, ja que eren els que coneixia millor. També hi havia l'univers 8, el d'en Freezer, que era prou interessant. Respecte els altres... hi havia en Trunks i l'A-16 a l'univers 12, l'A-17 i l'A-18 a l'univers 14, aquell paio gros a l'univers 6, i es preguntava si seria capaç de vèncer la màgia i els poders regeneratius del Monstre Bu de l'univers 11.

"Espero que aquest tal Dabra sigui suficientment poderós", digué en Cèl"lula abans d'abandonar en Cèl·lula Junior.

Amb tranquil·litat, es dirigí al ring i va aterrar amb elegància. Va creuar els braços davant del dimoni. Als universos 16 i 18, els dos Gohan i els dos Cor Petit parlaven sobre el combat.

"Ara podrem avaluar el nivell d'en Cèl·lula i verificarem si ens ha mentit o no, abans", digué en Gohan a en Cor Petit.

"Ets l'únic que t'has enfrontat amb tots dos, Gohan. Ets el més indicat per comparar-los", declarà en Cor Petit, creuat de braços i mirant el ring.

"Seguiré aquesta lluita amb molta atenció", digué el seu antic deixeble.

Darrere d'en Cor Petit i d'en Gohan, a l'univers 16, en Vegeku romania recolzat a la paret d'entrada. Desitjava veure aquest combat. La Bra va unir-se a ell, recolzant-se també a la paret al seu costat, per tal de poder xerrar amb ell amb tranquil·litat.

A l'univers 18, darrere d'en Cor Petit i en Gohan, hi havia en Vegeta i en Son Goku.

"Friso per veure els progressos d'en Cèl·lula", digué en Goku.

"Segur que no ha millorat", respongué el Príncep dels Guerrers de l'Espai.

"Hm... això penses?", preguntà el seu rival, amb curiositat al seu rostre.

"De totes maneres, si guanya els dos propers combats, se les veurà amb mi i el faré a miques!"

"No cantis victòria tan aviat, Vegeta. Primer hauràs de vèncer en Trunks."

"No hi té res a pelar."

"Als Jocs d'en Cèl·lula estàveu parells en termes de força... em pregunto qui hagués guanyat en un duel entre vosaltres..."

"Evidentment jo, Kakarot! No posis en dubte la meva superioritat!"

"Escolta'm, Vegeta!", digué tot d'una en Son Goku reemplaçant el seu aire seriós per un aire immadur. "No m'has explicat mai quin entrenament vau dur a terme a la Sala de l'Esperit del Temps! Explica-m'ho!"

"No!"

"Vinga!"

"No me'n recordo", respongué en Vegeta creuant els braços.

"No m'ho crec!"

"No!"

"Aleshores li preguntaré a en Trunks..."

"Kakarot!"

"Era broma!"

El presentador extraterrestre, equipat amb dos micròfons, interrompí els dos rivals i amics:

"Els dos lluitadors ja són al ring. Que comenci el combat!"

Aclamats per milers d'espectadors, en Cèl·lula i en Dabra es preparaven amb calma.

"Escolta'm", començà en Dabra. "Ens hem trobat al teu univers?"

En Cèl·lula pensà un munt de respostes vàlides. Podria haver dit simplement la veritat o bé una mentida, però va escollir la resposta més adequada i incerta:

"Potser. I en el teu?"

"No. Què et sembla si fem un petit escalfament?"

En Cèl·lula no va dir res. Un escalfament. Per què no? Al cap i a la fi no es coneixien. Era millor ésser prudent.

En Cèl·lula va acceptar la proposta amb un somriure. Va desencreuar els braços i va separar les cames per tal d'adoptar una postura més còmoda i va esperar. En Dabra va adonar-se de la postura defensiva d'en Cèl·lula. Es va dibuixar un somriure al seu rostre i va atacar.

El cop de puny que va anava dirigit al rostre de la criatura verda anava precedit d'una lentitud poc habitual. En Cèl·lula va aturar-lo sense cap mena de dificultat amb una sola mà, i va atacar amb l'altra, ben lluny d'aplicar-hi la seva màxima potència en la trompada. En Dabra va esquivar l'atac girant sobre si mateix. Va agafar la mà d'en Cèl·lula, que prèviament havia agarrat el seu puny, i va aprofitar l'avantatge del seu moviment per enviar en Cèl·lula pels aires. Aquest, va maniobrar sense cap mena de dificultat per aturar-se tot just pocs metres per sobre del ring. Cap per avall, veié que en Dabra s'abalançava sobre ell. Va esquivar sense dificultat diverses puntades de peu i cops de puny, però una puntada de peu més ràpida que les altres el va sorprendre. Va colpejar-li el coll, caient al ring però va aterrar amb les seves cames, romanent ajupit durant dos segons fins que en Dabra es va situar davant d'ell amb calma.

"Què et sembla?", digué.

"Força interessant", replicà en Cèl·lula atacant.

Aquesta vegada, va ser en Cèl·lula qui va abalançar-se contra el seu oponent etzibant-li cops ràpids i precisos. En Dabra els va esquivar i aturar durant una bona estona, abans de rebre un cop de colze a l'estómac que el va fer escopir. Va panteixar un instant i va contraatacar amb una puntada de peu dirigida al genoll dret d'en Cèl·lula, però aquest no s'ho esperava. Va caure de genolls a terra i en Dabra va intentar un cop de colze al coll d'en Cèl·lula, però no va sortir efecte ja que va fer una petita tombarella per esquivar-lo. Es va aixecar ràpidament i va abalançar-se de nou vers en Dabra, la mirada del qual va deixar de ser burlesca per esdevenir més seriosa. Es van intercanviar una sèrie de cops molt potents a una velocitat vertiginosa. De tant en tant, un d'ells rebia un cop de part del seu oponent. Es sentien unes ones de xocs produïdes per l'intercanvi de cops. Finalment, després de diversos minuts, cap dels dos lluitadors no tenia avantatge respecte l'altre i es van separar.

Aleshores, es trobaven allunyats a una desena de metres l'un respecte l'altre. La lluita de debò era a punt de començar. En Dabra va adoptar una nova posició i va declarar al seu adversari:

"És l'hora de mostrar la vàlua d'un autèntic dimoni! No em contindré més!"

En Cèl·lula va somriure. Frisava perquè el seu adversari no es contingués més. Ell també tenia previst passar a un nivell superior. En Dabra, molt segur de si mateix, es disposava a atacar, llançant-se sobre el seu oponent amb el braç dret estès, la seva mà oberta, el seu puny esquerre tancat i preparat per assestar el cop. En Cèl·lula va evitar que en Dabra l’agafés pel coll amb la seva mà dreta, i, a continuació, va esquivar el cop de puny que anava dirigit al seu rostre. Reculant un parell de passes, va aturar un cop de colze que en Dabra tractava d'etzibar-li aprofitant un moviment d’un giravolt. Movent-se cap endavant, va girar-se una vegada més per colpejar finalment el rostre d'en Cèl·lula amb el seu colze.

Tombat a terra, en Cèl·lula grunyí. En Dabra va enlairar-se mentre en Cèl·lula s'aixecava. El dimoni va perdre el seu somriure per adoptar una actitud més guerrera i es va abalançar sobre aquell llangardaix verdós que tenia com a adversari. Aquest, va saltar vers el dimoni. Els avantbraços d'ambdós oponents van col·lidir amb violència. La pròpia velocitat els va fer donar la volta, abans de tornar a separar-se. Els dos combatents es giraren alhora i van llançar-se una bola d'energia. Ambdues van esclatar tan bon punt van topar entre elles, produint, durant uns segons, un núvol de fum. En Cèl·lula i en Dabra prosseguiren el seu combat cos a cos a tota velocitat.

Cap espectador no era capaç de seguir l'enfrontament sota aquell núvol de polseguera. Abans de dissipar-se, en Dabra va sortir disparat cap el ring. En Cèl·lula va volar vertical i lentament per tal de descansar, somrient i visiblement satisfet d'haver colpejat el seu adversari.

"Gens malament", elogià en Dabra un cop en Cèl·lula va col·locar els seus peus a terra.

"Encara no has vist res."

Al dimoni no li va agradar gens ni mica aquella rèplica, i, després de serrar les seves dents i estrènyer els seus punys, s'abalançà una vegada més cap a en Cèl·lula. Aquest, veié amb claredat els moviments del seu adversari. Ràpidament, va contraure els seus músculs i va moure el seu cos per tal de repel·lir violentament l’atac del servent d'en Babidi. Va etzibar un cop de peu horitzontal amb fúria. En Dabra només va ser capaç de reduir la seva velocitat i col·locar el seus braços en forma de creu per poder aturar l'atac. El xoc fou més potent que qualsevol altre cop que s'hagués produït fins aleshores. El ring tremolà degut a l'impacte de l'ona de xoc, acumulant-se polseguera al seu voltant. Els espectadors no podien veure res més que la silueta distorsionada dels dos lluitadors.

En Dabra va patir un dolor punxant al seu avantbraç, però va aprofitar per atacar amb un ganxo que va topar contra el seu objectiu. En Cèl·lula va sortir volant pels aires amb la mandíbula adolorida i no va poder defensar-se d'en Dabra, que l'havia aconseguit atrapar. Agafant-lo per les dues cames, el dimoni va girar sobre si mateix més d'una desena de vegades, cada volta amb més velocitat, i va llançar-lo contra el ring,. La col·lisió d'en Cèl·lula va produir una massa de polseguera. En Dabra no es va esperar. Amb els braços estesos i els palmells de la mà oberts, cridà i va disparar una atac potent i concentrat d'energia. La bola d'energia va fer esclatar la meitat del ring amb tan sols l'impacte.