QUARTA PART: DOS UNIVERSOS EN DESGRÀCIA.

Capítol 20

Traduït per Rei Vegeku

En Nappa rigué rudement quan se n'adonà que en Kakarot havia de lluitar amb una noia de l'univers 6. Els seus companys no sabien on mirar, com si estiguessin avergonyits d'aquell riure tan estrident.

“Aquests Vargues es deuen pensar que ets un mitja merda, Kakarot!”, digué en Nappa. “Per això et fan lluitar amb aquesta nyicris!”

“Només perquè hagi de lluitar amb una noia no significa que no m'ho pugui passar bé”, digué l'alter-ego d'en Goku, mentre es feia espetegar els punys.

En Kakarot es dirigí cap el ring esfèric, convençut de que guanyaria però mantenint la prudència habitual que li havia salvat el coll en més d'una ocasió.

A l'espai de l'univers 6, la Kat rebia els ànims de les seves tres amigues. La Kat era una jove noia que, físicament, no sobrepassava la vintena d'anys, igual que les seves companyes. Amb el cabell llarg i negre i preciosos trets facials, la Kat s'ajustava els guants mentre somreia, feliç per lluitar i poder mesurar la seva pròpia força.

Al seu univers, no només era la més forta físicament parlant, sinó que també era la que més dominava les tècniques de combat cos a cos.

“Aquest Kakarot ja és meu!”, digué la Kat a les seves amigues, amb un somriure murri. "Si és com la seva còpia de la túnica taronja, serà molt fort. Però com ja sabeu, tinc un roc a la faixa."

"Coratge, Kat! Bona sort!", l'animaren les seves amigues quasi a l'uníson, mentre ella s'agenollava per saltar fins el ring.

"Ànims! Ànims!"

Una mica allunyada d'elles, la Zangya del grup d'en Bojack, començava a trobar aquell optimisme com quelcom intolerable:

"Aquelles idiotes em posen dels nervis! No deixen de riure...”

"Bah, ja les matarem quan tornem al nostre univers", respongué en Bojack.

"Ja me n'encarregaré jo mateixa. Fins i tot, es dediquen a fer una classificació dels paios més ben plantats del torneig. Quin fàstic!"

"Potser ens tocarà lluitar aviat contra elles. Estalvia't les forces."

La Kat saltà des del terra. La seva força era més que evident. Va sortir disparada cap a l'aire, assolint una distància fins al terra superior a la d'aquell ring esfèric. Just abans de començar el seu descens, va realitzar unes piruetes, possiblement per impressionar al públic.

"Aquesta atleta de l'univers 6 ens està delectant amb els seus dots gimnàstics!", anuncià un dels comentaristes a través dels altaveus. "Mireu quin estil! Mireu... Ostres no, està caient a gran velocitat!"

Sorprenentment per a ella, la gravetat del camp de batalla l'obligà a accelerar el seu descens. Va baixar uns quants metres, incapaç de frenar-se.

"Ups!", cridà en el moment en què el seu paner impactà contra el ring.

"Afortunadament, no estem a una competició de gimnàstica, sinó, els jutges li haurien posat un zero!", exclamà el comentarista, passant-s'ho bé, després de veure que la Kat no s'havia fet mal.

Recuperant-se de la seva caiguda mentre es posava de genolls se n'adonà d'un detall del ring en el qual no s'hi havia fixat:

"Aquesta gravetat és deu vegades superior a la nostra!”

En aquell moment entengué per què la seva entrada triomfal havia estat fallida. Havia sigut xuclada des de baix. Però allò que més la va sorprendre fou...

"I a ningú semblava que li afectés!"

El fet que ningú més es veiés afectat per la gravetat va inquietar a la Kat.

Encara es posà més nerviosa quan, mirant el seu adversari, veié aquell Kakarot, restant indiferent com tots aquells que havien lluitat abans.

"Ell... Utilitzaré tot el meu poder...", es digué a si mateixa, mentre s'aixecava i s'espolsava la minifaldilla.

‘Acabaré això en un tres i no res’, pensà en Kakarot. 'La següent roda em toca la petita... Llavors... Aquell tal Tronk o un Vegeta. El primer d'ells, malgrat el color del seu cabell, és un Superguerrer, però jo també ho sóc, i el guanyaré. El Vegeta de l'univers 18 encara no ha mostrat tot el seu poder, però espero que no sigui tan fort com en el meu univers!'

En aquell moment la Kat cridà l'atenció d'en Kakarot, picant-li l'ullet i fent un moviment amb la mà, de manera seductora:

"Hello, you <3", digué amb una rialleta, mentre en Kakarot s'enrojolava.

En Kakarot rugí, ja que no s'esperava que ella fos tan sensual. 'Aquesta minifaldilla... Aquest escot... No, espera! No em puc permetre cap distracció! Qui carai s'ha cregut que és, aquesta? Tindrem molt de temps per divertir-nos després. Ara per ara, només he d'acabar amb aquest combat. Em... Faré com el meu alter-ego de l'univers 18...', pensà en Kakarot.

En Kakarot, amb tota la seva força, va fer un cop de puny a l'aire amb el seu braç dret, directe cap a la Kat. Tal i com en Son Goku havia fet contra en Mahissu, el cop formà una intensa corrent d'aire que es mogué ràpidament endavant. Sorprenentment per a en Kakarot, la imatge de la Kat es difuminà, i l'ona d'aire passà per sobre d'on la Kat era feia uns instants. La Kat reaparegué del no-res i li clavà un cop de genoll a la cara d'en Kakarot. L'impacte de l'atac es manifestà amb un estrèpit cop de so, però malgrat això, el Guerrer de l'Espai somrigué, amb la seva cara pràcticament indemne, i els seus peus no es van moure ni un sol mil·límetre del lloc on era abans de rebre el cop.

"Hum... No està malament", digué en Kakarot, mantenint el somriure, mentre la Kat abaixava el genoll.

'No li ha afectat gens!', pensà nerviosa, mentre retrocedia.

"Saps amagar molt bé la teva energia", digué en Kakarot tirant-li floretes. "El cop de genoll demostra que ets més forta del que sembles. Fins i tot potser tens un poder de deu mil unitats."

"Què t'empatolles?!"

Ella començà a cridar mentre es llençava contra ell. Aquesta vegada, en Kakarot no es va deixar sorprendre i va veure perfectament els ràpids moviments de la Kat. La imatge reflectida davant d'ell semblava que la jove s'abalancés sobre d'ell, però l'autèntica Kat va reaparèixer darrere seu. Fou un error, ja que en Kakarot, sense ni tan sols girar-se, va fer un moviment amb el seu colze i colpejà amb el seu puny esquerre el nas de la jove noia.

"Però l'energia no és l'única forma de trobar-te", va aconsellar-li en Kakarot.

'Maleït!... I només deu utilitzar un u per cent de la seva força! Deu ser tan terrible com en Bojack!', pensà la Kat adolorida, mentre feia uns passos enrere. 'Així no el puc guanyar... No ho volia utilitzar, però...'

Després de fregar-se el nas ràpidament, el qual, afortunadament, no estava trencat, la Kat es preparà per realitzar el següent atac. Tancà els ulls durant uns instants. En Kakarot no es mogué, esperava veure què volia fer ella. Quan la Kat finalment va obrir els seus ulls, en Kakarot s'adonà que les pupil·les de la noia havien canviat de blau a rosa. Ella mirà cap el cel i moltes peces de roba interior femenina començaren a caure sobre el ring: calcetes, tangues, biquinis...

"Això és increïble!", cridaren els 12 comentaristes a l'uníson. "La Kat ens està fent uns regals magnífics!"

Els presentadors, que eren de color verd, van mutar a rosa. Molts d'ells tenien tangues al cap. En Kakarot, que havia mirat curiós cap amunt, estirà el braç cap a aquells objectes que queien del cel, apropant-se especialment a un biquini molt sensual. Però no semblava ni empipat ni avergonyit.

Als espais dels universos 16 i 18, en Trunks i en Goten, els bromistes entremaliats, trobaven extremadament divertida aquella situació:

"És evident que al porquet Oolong li encantaria ser aquí!", exclamà el Goten amb un gran somriure.

"Si l'Oolong hagués donat un ronyó per ser aquí, imagina't què hauria donat el Follet Tortuga!", digué en Trunks continuant la broma del seu amic i amb el mateix somriure.

Tots dos esclataren a riure.

La Kat s'adonà que en Kakarot s'havia distret per allò que no era més que una mera il·lusió, i sabia que aquesta era la seva oportunitat per atacar. Volia enllestir-ho aviat. Desplaçant-se ràpidament, s'abalançà sobre en Kakarot creant una il·lusió amb deu còpies d'ella, per tal d'agafar-li el cap mentre estava distret i, utilitzant totes les seves forces, va intentar desnucar-lo! Però fou inútil; en Kakarot no es va ni immutar...

Començant a perdre la paciència, en Kakarot la colpejà al nas una altra vegada i la Kat va caure al terra, col·locant la seva mà al nas. La il·lusió es dissipà i els comentaristes tornaren al seu color verd.

"La Kat ha caigut al terra", balbucejà un d'ells.

'Així no guanyaré mai... Maleït sigui... No volia arribar tan lluny, però...'

La Kat va serrar les dents. Era conscient que per passar a la següent ronda havia de jugar la seva última carta. 'Aquesta tècnica sempre funciona!', pensà,

La jove noia començà a girar de manera molt eròtica desprenent onades d'una essència extremadament femenina mentre cridava:

"Atac de... Feromones!"

En Kakarot quedà lleugerament atordit:

"Què carai és aquest truc?"

Al voltant de la Kat s'estava formant una boira rosa que s'anava escampant per tot el ring.

Un cop la Kat va deixar de girar sobre si mateixa, la boira va esvair-se de seguida revelant la silueta de la Kat, que mostrava una sensualitat sense precedents. Ningú no era capaç d'apreciar quin canvi s'havia produït en ella. Eren els seus llavis? Els seus ulls? Tant se val, en Kakarot quedà captivat per la seva extrema bellesa! Se li queia la baba...

"El meu guerrer guapo...", començà a dir, seduint completament en Kakarot amb una simple mirada.

"Ella... Ella és preciosa!", digueren el Guerrer de l'Espai i els presentadors, que es tornaren de color rosa una altra vegada.

"Hauràs de perdre aquest combat... Per complaure'm", digué la Kat, amb una veu que era com una joia pels sentits d'en Kakarot.

Per complaure-la? A en Kakarot li va semblar molt agradable. En aquell moment s'adonà d'aquells llavis deliciosos, brillants, i els examinà amb admiració...

Apropant-s'hi amb passos provocatius i acariciant-lo amb tendresa, la Kat pensà que aquell era el moment per treure avantatge de la feblesa del Saiyà.

"Sexy...", començà a dir la Kat, passant la seva mà esquerra per darrere del cabell del gran i fort guerrer. "Anuncia la teva retirada", digué acariciant la galta esquerra d'en Kakarot amb el nas i mossegant-li la seva orella, mentre ell es mantenia immòbil en la seva armadura.

En Kakarot quedà perplex uns segons i, sense avisar, agafà la Kat pels canells i li digué:

"T'estimo! Vull un fill teu!"

"Què?"

La Kat estava catatònica! Li acaba de dir que l'estimava? Era conscient que el seu atac de feromones era efectiu... però fins aquest extrem? Mai no li havia passat això! I per acabar-ho d'adobar, no havia abandonat! I, a més a més, volia que ella l'obeís! Malgrat els seus intents de desfer-se'n, no es va poder escapar.

"Vindràs amb mi al meu univers. I ara vés a l'espai 13", digué en Kakarot, amb una veu autoritària.

Adonant-se que la situació empitjorava per moments, la Kat no sabia ben bé què dir:

"Eps... D'acord, però primer abandona."

"Silenci! Fes el que et dic, dona!"

Sense deixar-la anar, el Guerrer de l'Espai clavà un bon mastegot a la jove Kat, que caigué al terra. Pocs instants després ja s'havia tornat a aixecar, mentre es fregava la galta vermella que havia rebut el cop. Llavors, va aixecar el seu dit mig de manera que en Kakarot se sentís al·ludit:

"Vés a pastar fang! Què et penses que fas?"

En Kakarot se li apropà ràpidament i li clavà una puntada de peu a la barbeta, enviant-la volant cap enrere.

"T'he dit que callis!", cridà de nou en Kakarot. Abans que la Kat aterrés, en Kakarot la tornà a pegar amb el puny esquerra a la cara.

La Kat estava plena de rascades de dalt a baix, despentinada, amb la jaqueta estripada i aguantant-se per només un fil que penjava del seu pit. Tot i això, la seva exuberant davantera seguia ben resguardada.

"Està totalment boig! Abandono! Abandono!!!"

"He dit que...", cridà en Kakarot, preparant un altre cop amb el puny dret, causant una mirada de terror a la Kat.

La Kat cridà d’una forma molt femenina. Era un crit impregnat de por de tornar a ser pegada. S’arrupí pensant que tornaria a ser estomacada, però aquesta vegada no va rebre cap cop. Algú havia intervingut: un home no tan alt com en Kakarot i que duia una armadura i una capa vermella, i amb el cabell punxegut. Aquell paio havia agafat en Kakarot pel canell, aturant el seu moviment i li digué:

"Si segueixes així t'eliminaran. O encara pitjor, ens enviaran als quatre a casa."

"Ve... Vegeta!..."

El Guerrer de l’Espai restà immòbil durant un moment, sorprès per la sobtada aparició d'en Vegeta el seu costat. De fet, se sentia estrany, com si no fos conscient de tot allò que havia passat durant els últims minuts...

"I tu...”, prosseguí en Vegeta mirant la Kat, encara agenollada al terra, “t'ho pensaràs millor el pròxim cop abans de provocar a un pervertit."

"Un... pervertit!?", cridà la Kat, adonant-se de com n'havia estat de terrible, aquell calvari.

"Per abandonament, en Kakarot és el guanyador del combat!", digué un dels presentadors, mentre en Vegeta i en Kakarot tornaven volant cap el seu espai.

La Kat restava al mateix lloc tremolant, fins que les seves amigues la van anar a buscar:

"Ell era... aterrador!"

"N'hauria d'estar avergonyit!", digué una d'elles. "Estic ben sorpresa, ni la teva millor tècnica no ha funcionat."

"Hem de marxar d'aquí!", continuà la Kat, agafant el braç d’una companya.

Totes quatre van tornar a l’espai 6. La Kat estava completament traumatitzada i se li havia posat la ceba al cap una única idea: tornar cap a casa.

"Ha estat una intervenció molt ràpida...”

La Bra de l’univers 16 comentà la jugada en veu alta. En Vegeta de l’univers 13 havia estat molt efectiu aturant en Kakarot en aquella acció.

"Des del moment en què ella ha cridat que abandonava i ell li agafava el braç, ha passat tan sols un segon”, prosseguí la Bra. “En Vegeta ha escoltat la seva renúncia, ha vist que en Kakarot preparava el cop i l’ha aturat eficaçment. Tot ha succeït molt ràpid.”

La Bra esperava veure la reacció del seu pare.

A dins meu, en Vegeta sabia que havia d'actuar de la manera més prudent possible. Aquell Saiyà no és com el Goku que forma part de mi; és molt més violent. Aquesta violència és el resultat de tota una vida aïllat. He notat un augment de tensió per part d’en Vegeta quan la noia ha proclamat el seu abandonament, i abans que en Kakarot no pogués pegar la Kat de nou, en Vegeta ja havia fet un pas endavant.”

La Bra estava satisfeta amb l’explicació del seu pare, però seguia tenint la sensació que alguna cosa no encaixava. Els comentaris d'en Vegeku donaven a entendre que havia estat capaç de sentir l'estat psicològic d'en Vegeta, i no solament la seva energia. Era això cert? O simplement eren suposicions del seu pare? Ella es preguntava si, igual que amb altres històries, el seu pare l'havia adornada...