DB Multiverse
Dragon Ball Multiverse, la novel·la
Escrit per Loïc Solaris & Arctika
Adaptació per Fins el capítol 145: Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles. A partir del capítol 146: Skywalker.
Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!
Intro
Part 0 :0Part 1 :12345
Round 1-1
Part 2 :678910Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930
Lunch
Part 7 :3132333435Round 1-2
Part 8 :3637383940Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970
Night 1
Part 15 :7172737475Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990
Round 2-1
Part 19 :9192939495Part 20 :96979899100
Round 2-2
Part 21 :101102103104105Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115
Night 2
Part 24 :116117118119120Round 3
Part 25 :121122123124125Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
DISSETENA PART: MALSONS
Capítol 81 escrit per Koragg h2>
Traduït per Bardock
La Son Bra estava avorrida en els luxosos apartaments facilitats pels Vargues. La victòria sobre la Zangya havia tingut un sabor agredolç per a ella, ja que l'havia matada accidentalment mentre intentava controlar la seva ràbia després de les provocacions de la seva rival recordant-li la mort de la Pan. A més, estava indignada en veure com en Bojack restava insensible davant del cos inert de la seva camarada, i, per a acabar-ho d’adobar, va ordenar a un dels Namekians que es desempallegués d’aquell cos sense vida com si fos un mitjó brut. La Bra romania estirada, intentant relaxar-se i calmar el seu desig de matar el pirata espacial. Abans d’adormir-se, va recordar els diversos esdeveniments que havien succeït des del començament del torneig.
La Bra heretà el caràcter orgullós del seu pare, en Vegeku. L'orgull era una característica comuna dels Guerrers de l’Espai. El va seguir sense dubtar-ho quan els Vargues els van recollir a l’univers 16. El torneig era una ocasió ideal de trobar nous contrincants i posar a prova el seu poder. Volia enfrontar-se a rivals tan o més poderosos que ella. Volia traspassar els seus límits. Pensava molt en el desenvolupament del torneig; les derrotes, les victòries, i moltes més coses. Quan va saber que el Superguerrer Llegendari de l'Espai, en Broly, hi participaria, la filla d’en Vegeku va sentir una gran felicitat. Si més no, a part del seu pare, era l’únic rival de la seva categoria.
Es va quedar totalment bocabadada durant la lluita titànica entre el seu pare i el Saiyà de la llegenda. Va haver de reconèixer que, encara que fos la filla de l’home més poderós de l’univers, no hagués tingut res a fer contra en Broly. Allò la fastiguejava. Quan en Bu de l’univers 4 pretenia absorbir en Broly aprofitant-se de l’estat de debilitat d’en Vegeku, la Bra es pensava que podria aturar el seu adversari sense problemes. Però, immersa en un atac de ràbia, va estar a punt de matar el seu germà i el seu pare. Aquell Bu era molt més poderós en comparació al que en Vegeku va destruir al seu univers. Era intel·ligent i totes les seves accions estaven calculades. Ella no estava al seu nivell.
Hi havia un altre lluitador que havia atret la seva atenció. Era el misteriós Gast Carcolh de l’univers 7. Havia restat calmat des del principi del torneig. S’havia enfrontat a en Cèl·lula Junior de l’univers 17, el qual havia rebut un augment de poder gràcies al seu genitor. Durant el combat, el Namekià no va lluitar a fons, i la Bra notava que el seu poder era molt més enorme del que havia mostrat. La Bra es pensava que en Cor Petit era el Namekià més poderós del seu univers; però en Gast Carcolh estava a un nivell superior. Com es podia explicar, un fenomen així? Fins i tot creia que podria fer front al seu pare, en Vegeku. Va adormir-se pensant en la segona ronda del torneig.
De sobte, la Bra va despertar-se sobresaltada. Tenia la sensació que alguna cosa anava malament, però no sabia què era. Es va concentrar intentant percebre què passava a fora. Els apartaments estaven aïllats els uns dels altres. Per tant era impossible sentir cap energia des de dins.
Dec enyorar casa meva. Aniré a fer una ullada per veure si tot va bé i tornaré al llit, pensà la abans de vestir-se ràpidament.
En marxar de la seva habitació, es va sorprendre de veure que en Vegeku, en Gohan i la Videl també havien sortit de les seves respectives habitacions.
—Què passa? —la Bra els preguntà—. Vosaltres també heu notat que alguna cosa ha canviat?
—Sí —contestà en Vegeku rotundament—. Com que els apartaments estan aïllats, he tingut una mena de premonició. He despertat en Gohan perquè vingués amb mi.
—És cert —digué en Gohan arrufant les celles—. La Videl ha insistit a acompanyar-me.
—Caram... —digué la Bra amb els braços encreuats—. On són en Goten i en Trunks? Que no han vingut? Estan massa ocupats dormint? Si és així, els despertaré a la meva manera... —afegí la Bra mentre es feia escruixir els dits.
—No cal —digué una veu doble que la Bra coneixia molt bé.
En girar-se, va veure en Gotrunks, somrient i amb els braços plegats.
—Tu? Què hi fas, aquí? Per què us heu fusionat? —preguntà la Bra amb irritació a la veu.
—El gran Gotrunks és aquí perquè he notat que hi hauria perill i gresca. Hem notat que el pare despertava en Gohan i hem pensat que ens podríem unir a la festa! Hauries d’anar a dormir, sac de nervis! —contestà en Gotrunks amb un somriure burlesc.
Com a resposta, la Bra va agafar en Gotrunks pel coll i el va encastar contra la paret mentre aixecava l'altre puny. Curiosament, no tractaria d’esquivar un hipotètic cop de puny. Simplement somreia encara més. En Gohan i la Videl van sospirar i en Vegeku somreia. No volia intervenir per veure si la Bra suportaria les provocacions infantils d’en Gotrunks.
—Torna'm a anomenar d’aquesta manera i et prometo que et faré veure la padrina!
—No fiquis el nas on no et demanen, sac de nervis! —contestà en Gotrunks, que no semblava gaire impressionat i seguia somrient.
Aleshores, la Bra va recordar per què havia marxat de la seva habitació. Va alliberar el seu germà i es va dirigir a l’espai exterior. En Vegeku va fer una senyal a en Gotrunks, a la Videl i a en Gohan perquè el seguissin. Una vegada van haver arribat, van percebre que la majoria de participants es trobaven als seus espais pertinents, mentre que els Vargues corrien en totes direccions emetent crits de terror. Els espectadors també semblaven terroritzats i assenyalaven quelcom. Hi havia alguna cosa levitant a sobre d’ells però romania a l’ombra. A continuació, una rialla demoníaca va ressonar per tot l'estadi, el qual es va il·luminar sobtadament.
—Què és això? —cridà la Kaitoxin de l’Oest.
Davant d’ells, una estranya criatura es va revelar. Tenia banyes i el seu cos i la seva pell eren de diversos colors: púrpura, negre, vermell i verd. Com en Tenshinhan, tenia un tercer ull al ben mig del seu front, el qual resplendia amb una brillantor groguenca, igual que els altres dos ulls que contemplaven la multitud. Ningú no sabia a quina raça pertanyia aquella criatura, o si era un rival del passat d’algun dels participants. Era en Freezer? En Cèl·lula? En Hildegan? Una fusió dels tres? Ningú no ho sabia. La criatura seguí rient durant uns segons abans de ser interrompuda per l’exèrcit dels Vargues. Pilotaven els seus Robots Metàl·lics de tres metres d'alçada ben equipats amb armes sofisticades i raigs làser.
—Vostè s'ha infiltrat aquí sense autorització! —cridà el comandant de l’exèrcit amb un dispositiu que amplificava la seva veu per tal de ressonar per tot l’estadi—. Faci el favor d'identificar-se!
La estranya criatura, com a resposta, va trencar a riure maniàticament una altra vegada. Sense esperar més, els pilots dels Robots Metàl·lics van intentar immobilitzar l'intrús, el qual va escombrar els robots Vargues 3000-Z amb el dors de la seva mà. Fins i tot va estabornir el comandant cap, que pilotava el famós Robot Metàl·lic T.Y.F.A. Els espectadors estaven sorpresos; la tecnologia Varga era inútil contra la bèstia banyuda! En Kaitoxin del Sud volia intervenir però la Kaitoxin de l’Oest el va aturar agafant-lo per l'espatlla:
—Deixem que aquesta criatura estranya s'expressi. No hem de posar en perill els espectadors ni els participants del torneig. Serà millor que li deixem un micròfon.
A l’espai reservat per a l’univers 18, en Son Goku intentà recordar qui era aquella criatura. No la recordava; mai no l’havia vista. Igual que els seus altres companys. Semblava molt poderosa. Un Varga fou designat per donar-li el micròfon a la criatura, la qual el va engrapar abans d'aterrar al terra:
—Em dic Ozotto! Sóc temut i venerat en nombrosos sistemes! Estic molt decebut per no haver estat seleccionat per participar en aquest torneig ridícul! Però he decidit incloure-m’hi ja que vosaltres no m’ho vau oferir, tot i que vau venir al meu univers!
—Però què vol, vostè? —preguntà el Varga espantat, el qual li arrabassà el micròfon de les seves mans.
—És ben senzill: destruir-vos a tots! Ha, ha, ha, ha! Aquest univers no sobreviurà a l’Ozotto! Aquesta és la meva voluntat!
Aleshores, en Kaitoxin de l’Est es va decidir a parlar:
—Vostè ha dit que hem vingut al seu univers. Deu anar errat; no es refereix als Vargues del seu univers?
—No. Sé la diferència! Parlo dels Vargues d’aquest univers. Van venir al meu univers fa un temps! —cridà l’Ozotto.
—Com ha vingut fins aquí? —preguntà el Varga que estava davant d’ell.
—Oh, per fi una pregunta important! —digué l’Ozotto amb un gran somriure—. Em plau contestar-la: màgia!
A l’estadi, tothom estava sorprès per allò que havia dit. No obstant això, els més sorpresos eren els propis Kaitoxins. Hi havia un altre ésser a part d’ells capaç d’obrir portals interuniversals? Com era possible?
—Bona resposta —afegí el Varga suant davant d’ell—. Ha vingut sol?
—Tant de bo fos tan fàcil! Al meu univers, sóc el líder d’un imperi que intenta conquerir la Terra. Els meus enemics no dubtarien a seguir-me...
Mentre els Vargues es limitaven a cridar “Quac quac!” corrent en totes direccions, es va obrir un portal dimensional davant de l’espai de l’univers 18. Era de color verd esmaragda i semblava que intentava atrapar les persones del seu voltant.
De sobte, van aparèixer cinc llums i van aterrar a terra amb un soroll eixordador abans que el portal es tanqués darrere d'ells.
—Presència de l’Ozotto confirmada. Hem arribat a la nostra destinació. Aquest és l'univers correcte —digué una veu femenina.
—N'estàs segura, Maron? —preguntà una veu masculina que en Goku i els altres van reconèixer de seguida.
—Confirmat! —digué una altra veu familiar per als universos 12, 16 i 18—. Aparentment, no ha causat cap dany. Hem d'acabar d'una vegada per totes amb aquest dimoni.
—Perfecte! —digué una altra veu masculina que en Goku i els dos Gohan reconegueren.
—Mestre Yajirobee, no hem de ferir gent innocent —digué una veu jove.
—Ja ho sé.
El fum causat per l’explosió va esvair-se, revelant la identitat dels desconeguts.
—Casum l'olla —va maleir l’Ozotto—. Han arribat els reforços.
Els participants dels universos 12, 16 i 18 estaven totalment sorpresos.
—Pare? Avi? —digué la Pan, totalment absorta.
—Pare? Gohan? —la Videl no es podia creure el que veien els seus ulls.
—Gohan? Satan? Maron? —digueren a la vegada els dos Cor Petit, en Goku, en Vegeta, en Vegeku i la Bra.
—Gohan, ets tu, de debò? —va fer en Trunks de l’univers 12.
—Però... Si sóc jo! —digueren els Gohan a l’uníson.
Dos dels cinc components eren en Gohan i el Senyor Satan. La Bra de l’univers 16 va reconèixer el seu germà gran. No obstant, era diferent. Tenia una cicatriu a la seva galta, però no tenia el cabell punxegut com les seves contraparts dels universos 16 i 18. Vestia igual que en Goku i només tenia un braç.
En Satan romania dempeus al seu costat; estaven atònits de veure que aquest no tenia res a veure amb el que ells coneixien. Vestia un barret de cowboy i un uniforme blau marí amb una estrella a sobre del seu llarg abric de color marró. Es podia apreciar que feia temps que no s'afaitava i la seva mirada revelava que no se'l podia prendre a la lleugera.
—Satan? —digué, somrient mentre es posava el barret, com si el seu nom fos quelcom d’un passat llunyà—. Feia molt temps que ningú no m'anomenava així. Vaig canviar-me el nom després de veure una gran sèrie de televisió protagonitzada per un heroi carismàtic i genial. Ara sóc com ell. Em dic Chuck. I ell és en Mirai Gohan.
Després de sentir el seu nom, en Mirai Gohan es girà vers els espais 12, 16 i 18 i somrigué.
—Líder... —començà en Mirai Gohan, dirigint-se a l’home que es feia dir Chuck.
—Vinga, Gohan, tens tot el dret de saludar el teu pare i els teus amics —digué en Chuck amb un gran somriure.
En Mirai Gohan va girar-se vers en Goku i els companys que havia perdut feia molt temps. Unes llàgrimes aparegueren als seus ulls en reconèixer-ne alguns.
—Hola, pare! Me n'alegro de tornar-te a veure! I a tu també, Cor Petit! Vegeta, segueixes sent el mateix de sempre! On és la mare? Vull veure-la!
—Hola, fill! Ets ben diferent. De ben segur que has patit molt! Em sap greu, però la teva mare no ha vingut amb nosaltres.
En Gohan es disposava a respondre però la Maron li va posar una mà a l’espatlla. A l’univers 16 i 18, ella era la filla d’en Krilin i de l’A-18. Amb vint-i-cinc anys d'edat, vestia la mateixa roba que en Goku, però amb l'única diferència que ella duia sabates de kung-fu en lloc de les seves botes blaves habituals. El seu cabell llarg estava recollit amb una trena.
—Gohan, no podem quedar-nos a xerrar, hem d’aturar l’Ozotto.
—Pare, m'he d'encarregar d'aquest monstre amb els meus companys. Vindré de seguida per xerrar amb tu.
En Mirai Gohan va avançar en direcció al monstre entremig d'en Chuck i de la Maron. Al costat d'ells hi havia un home amb cabell llarg i bru i ulls marrons. Era una mica més baix que en Gohan i portava la mateixa túnica medieval i els dos sabres de samurai que normalment duia als universos 16 i 18. Com a curiositat, duia un dispositiu de combat en el seu ull dret, talment com els dels Guerrers de l’Espai. El seu nom era Yajirobee. Finalment, va aparèixer l’últim personatge. Tenia la mateixa alçada que un nen de vuit anys. Tenia el tors totalment nu, cosa que permetia de veure que estava musculat. Vestia pantalons blancs amb una mena de faldilla vermella. Tenia el cabell negre i despentinat com els Saiyans, duia un collar al voltant del coll i uns braçalets i unes botes que anaven a conjunt. Es deia Broly Junior. Els espectadors estaven totalment estupefactes de veure els cinc lluitadors. Oblidant les seves pors, el Varga que es trobava davant de l’Ozotto va prendre-li el micròfon i va anunciar la notícia que hi havia un nou perill que podia impressionar a molts universos:
—Benvolguts espectadors, podeu seguir les aventures d'aquests herois llegendaris gràcies a l’adaptació de la Saban Entertainment! Un fort aplaudiment per als Power Rangers!
La multitud semblava extasiada i, en escoltar el nom, van aplaudir més i més fort.
—Ostres! Ells també coneixen els Power Rangers? —digué en Trunks de l’univers 18.
—Això sembla —contestà en Goten—. Mira de quina forma es comporten els espectadors des que han escoltat el nom...
Als cinc herois que acabaven d’arribar els avergonyia que els anomenessin d'aquella manera. En Yajirobee s'envolà de seguida i va agafar el micròfon del Varga. Volia percudir-lo, però va ser aturat per la Maron, la qual intervení amb molta rapidesa. Va prendre-li el micròfon i digué:
—Senyores i senyors. Fa uns anys, un home anomenat Bansa va venir al nostre món. Per fer-nos populars, va decidir "adaptar" les nostres aventures i ens va anomenar "Power Rangers". Però no li vam explicar la veritat sobre nosaltres. Els cinc que som aquí som l’agència dels Super Power Walker Texas Ranger de l’Espai. Som guerrers Sentai!
Es va fer un gran silenci a l’estadi després d’aquella confessió.
—Bé —digué en Vegeku de sobte—. Marxo.
—On vas? —preguntà en Gotrunks mentre en Gohan i la Videl s’intercanviaven una mirada que parlava per si mateixa.
—A veure el Namekià de l’univers 7.
—Què? —preguntà la Bra totalment sorpresa—. Per què?
—No ho sé... Per divertir-me...
La Bra no sabia què dir i va observar com el seu pare es dirigia a l’espai reservat a l’univers 7. En Gast Carcolh era allà, impassible com sempre i observant l’Ozotto. Va desviar la seva mirada en veure la fusió Saiyana apropant-se. S'observaren en silenci durant una estona. En veure que el Namekià no s’immutava, es va transformar en Superguerrer de segon nivell. Esperava desestabilitzar-lo, però en Gast Carcolh no mostrava cap emoció i seguia de braços plegats davant d’en Vegeku.
Alguns participants no paraven atenció a la intrusió de l’Ozotto a l’univers 1. Els "Superguerrers" de l'univers 13 jugaven una partida aferrissada al joc de la botifarra. En Bu de l’univers 4 estava avorrit comptant granets de sorra. Pocs minuts abans, havia absorbit, sense voler, un Varga que li agradava de passar el temps comptant la sorra. Pel que fa a les noies de l’univers 6, miraven les últimes tendències en moda a través de la holonet interuniversal.
—Som-hi. El moment ja ha arribat—digué en Chuck ajustant-se el barret.
—Exacte, Líder —afegí la Maron realitzant uns estiraments—. Avui s'acabarà tot.
—L’Ozotto desapareixerà d’una vegada per sempre —digué en Mirai Gohan desplegant l'aura daurada característica dels Superguerrers.
—Perfecte! —digué en Yajirobee desembeinant el seu sabre—. I sense aquesta amenaça de per mig, podrem celebrar la nostra victòria amb un bon tiberi!
—Espero estar a l’altura —digué en Broly Junior serrant els punys.
Els cinc guerrers van abalançar-se sobre l’Ozotto, el qual va esclatar de riure una vegada més.
Reiniciem la novel·la!
Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.
Salut!