QUARTA PART: DOS UNIVERSOS EN DESGRÀCIA.

Capítol 17

Traduït per Bardock

Amb l'anunci del combat entre en Trunks i en Cooler, gairebé tot l'univers 18 va emocionar-se. Era el moment de presenciar el combat d'un vell amic.

"He, ara veuré com me'n surto!", declarà en Trunks somrient.

"Seria divertit que perdés", va burlar-se en Goten al seu costat.

"No passa res. Aquí n'hi ha tres com jo, per tant tinc dret a tres vides. Tu només en tens dues!", replicà en Trunks.

En Goten va sospirar: "Això és fer trampes!"

"Els nois tenen raó", intervingué en Goku, aproximant-se al grup allunyat i format per en Gohan, l'Ub i en Vegeta. "En Cooler és el germà d'en Freezer, per tant, els seus poders no deuen distar gaire... Sens dubte està amagant el seu poder real, però de totes maneres no és gaire difícil de predir el guanyador."

"Espero que ell s'hagi continuat entrenant."

En Vegeta remarcà la frase amb arrogància i amb una mirada provocativa cap el seu fill, que es va girar per tal de creuar una mirada amb el seu pare. De fet, si en Vegeta hagués volgut, podria haver obligat al seu fill a fer flexions o a córrer alguns centenars de quilòmetres!

En Trunks va abandonar volant i somrient el seu espai després d'una xerrada breu amb l'A-16. Per una altra banda, en Cooler volava lentament. Romania rígid amb els braços i les cames creuades. D'alguna manera, desprenia elegància, impressionant als seus sequaços de l'univers 8. La seva mirada i els seus ulls revelaven el seu caràcter, la seva força i la seva determinació. Aquell paio no era d'aquells que deixa escapar la victòria tan fàcilment!

"Quina ironia del destí", digué en Trunks al seu adversari un cop eren tots dos al ring.

"Què t'empatolles, nano?", respongué el fill del Rei Cold amb un to de menyspreu.

"Ets l'únic de la teva família... amb qui encara no he lluitat", continuà en Trunks preparant-se per atacar.

"Força impressionant..."

"Quin és el teu nivell de poder?", l'interrompí el Guerrer de l'Espai híbrid. "Ets més fort que en Freezer?"

"Evidentment!"

En Cooler gairebé va perdre els estreps. Per què li havia formulat aquella pregunta? Qui era aquell home? Definitivament, no era un Guerrer de l'Espai, ja que els seus cabells no eren foscos... Tant se val, sigui com sigui l'eliminaria! En Cooler va aixecar lentament el seu braç i el seu canell... apuntant amb un dit a en Trunks. Aquest, que romania rígid, acabava de fer els estiraments i va mirar el seu adversari. De sobte, un raig de color lila vermellós va emergir del dit d'en Cooler i anava dirigit a en Trunks, que el va esquivar amb un simple giravolt.

"Gens malament..."

Va disparar diverses ràfegues, però en Trunks les va esquivar totes... fins i tot aquelles que en Cooler havia disparat mentre volava.

"Ja n'hi ha prou", digué en Trunks aturant un raig amb el palmell de la seva mà. "Et diré una última cosa."

"Què?", en Cooler descendí, adonant-se que el cabell del seu enemic s'eriçava lentament... com si hi hagués una ràfega de vent al seu voltant...

"Ets l'únic de la teva família..."

De cop i volta, es sentí un soroll acompanyat d'una llum brillant que va enlluernar al germà d'en Freezer. Quan va obrir els ulls, els cabells de l'home que tenia davant havien esdevingut daurats, amb una aura del mateix color i que envoltava tot el seu cos. A més, els seus ulls també havien canviat de color, i, estranyament, la seva roba li anava més estreta. Era la primera vegada que en Cooler veia un fenomen com aquell. En Trunks, somrient, va acabar de dir la seva frase mentre es dirigia cap a ell a tota velocitat:

"...a qui no he liquidat!"

En Cooler va fer uns ulls com dues taronges quan va veure que en Trunks desapareixia. I de cop i volta se'l va trobar davant seu, a pocs centímetres de distància. 'Aquests ulls... aquesta mirada... què és això? No ho havia vist mai', pensà.

En Trunks va etzibar un primer cop de puny a l'estómac d'en Cooler. Va continuar amb un tènue ganxo, i després amb una puntada de peu a les costelles. Aprofitant la seva velocitat, es va desplaçar lleugerament darrere d'ell, i va clavar-li una puntada de peu violenta a la seva cua, fent-lo estremir de dolor. En Trunks va col·locar la seva mà esquerra a la seva espasa, mentre que amb la dreta aturava un cop de puny d'en Cooler, que tot just s'havia girat. Era obvi que no n'hi havia hagut prou.

El Guerrer de l'Espai va tornar a desaparèixer, i en Cooler era incapaç de seguir els seus moviments. En Trunks va aterrar i amb la seva espasa va tallar en Cooler, creant-li un tall profund a la seva esquena blanca i lilosa. La punta de la fulla de l'espasa va topar contra el terra i va fer una petita esquerda.

A l'univers 8, en Freezer va mofar-se. 'Ja li està bé. Això li ha passat per no parar la suficient atenció i li servirà com a cura d'humilitat. Ostres... on ha anat el paio dels cabells daurats?', pensà en Freezer perdent el rastre d'en Trunks.

En Cooler tenia el mateix problema. Tractant de predir el proper cop amb la suficient antelació, va girar-se estenent la seva cama per tal d'etzibar una puntada de peu. Però va fallar: en Trunks era al seu costat després d'haver aturat la puntada de peu.

"T'ensenyaré què significa ser el més ràpid i el més poderós", digué calmadament en Trunks.

Desapareixent de nou, en Cooler no va poder veure absolutament res durant els següents vint segons, rebent tota una sèrie de cops de puny, puntades de peu i fins i tot talls violents amb l'espasa. Afortunadament per a en Cooler, les seves ferides eren poc importants. En Cooler estava furiós. De cop i volta, va cridar, concentrant la seva força i emetent una espècie d'ona de xoc que va fer retrocedir a en Trunks. Finalment... ja estava preparat per concentrar-se, per prendre mesures i predir els següents moviments del seu adversari.

A l'univers 8, en Freezer va perdre el seu somriure burlesc. Va quedar bocabadat quan va veure l'estat del seu germà després d'haver rebut tots aquells cops. Darrere d'ell, el seu pare tampoc no se'n sabia avenir.

En Cooler era dempeus, sense alè, tallat, suant i... perdent.

“Encara no he acabat”, digué en Trunks sense deixar respirar a en Cooler.

En Trunks va carregar sobre ell amb l’espasa al capdavant. En Cooler va recular, però l’espasa li va fer un tall al pit. Aprofitant aquest moviment, en Trunks va etzibar-li una puntada de peu a les seves costelles esquerres. En Cooler va caure de genolls a terra, havent-se arrossegat prèviament dos o tres metres degut al cop i deixant una marca al ring, el terra del qual era fet de sorra i pols.

"Espera", digué en Cooler entre dues respiracions i amb la seva mà estesa endavant simbolitzant al seu adversari que es detingués, mentre que la seva altra mà la mantenia a les seves costelles adolorides. "És injust", va prosseguir. "Et fas el valent, però no deus ser res sense la teva espasa!"

En Trunks somrigué degut a que el seu rival havia arribat a aquella conclusió, quan, en realitat, l'espasa no era el motiu de la seva aclaparadora avantatge. Aquest mal perdre era característic d'aquella petita família.

"Només l'he agafada per diversió...", digué en Trunks després d'uns segons de reflexió. Va plantar la seva arma al terra i va caminar lentament, encara transformat en Superguerrer.

"Ara que ets honest amb mi, jo també ho seré...", digué en Cooler aixecant-se. "I et mostraré el meu autèntic poder!"

Somrient, va estrènyer els seus punys i va tornar a concentrar la seva força, aquesta vegada a un nivell superior. Ell mateix va començar a créixer, i els seus músculs es van expandir al mateix temps. Li van aparèixer una mena de protuberàncies a les seves cames i als seus braços naturals, i una cresta al seu cap. Fins i tot, a la punta de la seva cua hi va aparèixer una cosa sòlida blanquinosa, semblant a un os, però força més resistent. En Trunks va poder apreciar altres coses durant aquesta metamorfosis:

"Les ferides li han desaparegut... i les reserves d'energia li han augmentat.."

Que no sabia pas que en Freezer es podia transformar diverses vegades?

En Cooler va apropar-se fins trobar-se a dues passes del perímetre d'atac. Va deixar anar la seva cama amb potència per colpejar la barbeta d'en Trunks, el qual va volar diversos metres enrere, per acabar aterrar al ring amb els seus propis peus.

"Ets entretingut", digué fregant-se la barbeta amb la seva mà.

En Cooler va ignorar les paraules del seu contrincant i va disparar-li diverses ràfegues d'energia. Però en Trunks les va aturar totes, despatxant-les pels aires. Totes i cadascuna de les boles van perdre's en la immensitat del cel.

En Cooler se'n va adonar d'aquest fet. Per què havia enviat totes les ràfegues al cel enlloc de dispersar-les per tot arreu? 'Deu voler, per casualitat...?', pensà.

Havia de comprovar si la seva teoria era correcta. En cas que ho fos, li atorgaria una gran avantatge.

En Trunks veié com en Cooler s'envolava en un tres i no res, i un cop era a una alçada considerable, va disparar diverses ràfegues d'energia a partir d'una bola d'energia comuna. Aquesta vegada no va disparar-les en direcció a en Trunks, sinó per tot el seu voltant.

Si el seu oponent era tan bon samarità com en Cooler creia, aleshores intentaria aturar cadascuna de les boles d'energia perquè no topessin contra el públic i es trobaria en clara desavantatge.

Alguns dels trets es disposaven a esfondrar-se a prop d'en Trunks, però aquest va blocar cadascun dels atacs. Uns altres, més allunyats, van travessar el ring, col·lidint contra el terra de sota el ring i dirigint-se als espais d'alguns universos, com el 18, on la Pan va esquivar per ben poc un dels trets.

Però en Trunks no va fer absolutament res per aturar-los. No era tan benvolent com aparentava, o simplement havia descobert la seva estratagema?

Alguns dels trets anaven a topar violentament contra el públic però una barrera protectora es va activar, blocant l'impacte dels raigs a diversos metres de distància dels espectadors. Alguns estaven espantats; uns altres estaven engrescats. Tots foren enlluernats per l'explosió.

En Trunks, que es trobava levitant degut a que el ring era inestable, va confirmar la seva hipòtesi: el públic estava protegit. Els Vargues ho tenien tot sota control.

En Cooler va atacar per darrere a en Trunks amb els punys endavant. No volia desaprofitar aquesta ocasió. Però el Semi-Saiyà era massa ràpid. Va girar-se ràpidament i va aturar el puny d'en Cooler amb un cop sec, va agafar-lo pel canell i va estirar-lo cap a ell per etzibar-li un cop de cap violent. En Cooler semblava desplomar-se al no-res, però en Trunks va agafar-lo per la cua i va fer-lo girar diverses vegades sobre si mateix per enviar-lo ferotgement contra el ring. La pròpia col·lisió va produir un núvol de polsim. En Trunks no es va moure ni un sol centímetre del seu lloc i va fer-li un cop d'ull al seu pare de l'univers 18.

En Cooler, per la seva part, va anar recobrant els seus sentits mica en mica. Va arrosegar-se a través de la polseguera, i el seu cap va topar contra un objecte dur. Va agafar-lo. Era l'espasa del seu enemic, que encara seguia clavada al terra.

Mentre que en Vegeta, a l'univers 18, feia veure que no mirava al seu fill, en Trunks va percebre que el seu adversari s'aproximava de nou per darrere per atacar-lo amb la seva pròpia espasa. Va girar-se més veloçment que en Cooler no es pensava i va aturar l'espasa amb dos dits. Aquesta escena li va portar bons records:

"Em sembla que això és un costum en la teva família..."

"No... no em prenguis per un imbècil!", cridà en Cooler mentre tractava d'etzibar-li un cop de peu, sostenint encara l'espasa.

En Trunks va aturar-lo amb un cop de colze al seu genoll, fent que en Cooler s'estremís de dolor.

"Has intentant tots els trucs bruts, eh?! Com el teu pare..."

Va colpejar amb potència l'estómac d'en Cooler, qui gairebé va perdre el coneixement. A continuació, va etzibar-li diverses puntades de peu i cops de puny, abans de caure desplomat a l'espai de l'univers 8 davant d'un Freezer i un Rei Cold petrificats. Aleshores, en Cooler ja estava inconscient.

"No val la pena ni matar-te", digué en Trunks embeinant la seva espasa i tornant al seu estat normal, mirant els altres dos membres de la família. Es va permetre el luxe de dirigir-los-hi un comentari:

"Per cert... Sóc un Superguerrer. A reveure!"

"Victòria per en Trunks", anuncià el presentador mentre en Cold i el seu fill s'havien quedat bocabadats.

El... el Superguerrer? No, encara pitjor: un Superguerrer! Això significava que n'hi havia més d'un? Els seus pensaments van encreuar-se a gran velocitat degut a la commoció. Era impossible! Impossible!

Ràpidament, en Freezer va fer una ullada a tots els universos: era completament aberrant que existís més d'un Superguerrer en un mateix univers! Oh, no! En Trunks també era present als universos 16 i 18. Ja hi havia un total de tres Supersaiyans en el torneig... Era massa! I als altres universos... a l'univers 10 era impossible. I al 13? En Vegeta s'havia mofat d'ell feia unes hores, anomenant-se 'Superguerrer'... Li havia pres el número, o simplement deia la veritat?

En Freezer va tremolar tènuement. Feia molt de temps que no sentia aquesta sensació. El seu pare el va tractar de tranquil·litzar:

"T'enfrontaràs amb en Nappa a la propera ronda. És impossible que sigui un Supersaiyà."

"No em deixaré humiliar mai per aquests micos filosos!", respongué en Freezer, molest.

"Tan bon punt reconstruïm el terreny de combat...", digué el presentador mentre alguns trossos del ring semblaven ajuntar-se, així com els murs de l'estadi que, òbviament, eren fets del mateix material, semblaven erigir-se com per art de màgia, "lluitarà el Rei Vegeta de l'univers 10 contra en Vegeta de l'univers 18!"

"Ho! Ho ho!", digueren en Trunks i en Goten, els eterns adolescents. "No és hora de vegetar!", continuà la broma en Goten, fent riure al seu amic.

"Ei, Vegeta, et toca!", digué en Goku alegrement. "Un moment... on és?"

Efectivament, en Vegeta ja havia escampat la boira de l'univers 18...