DB Multiverse

Capítol 82 escrit per Vicabouc

Traduït per Bardock

Els cinc guerrers combatien com si fossin un sol home contra l'Ozotto, el qual parava els cops amb facilitat.

—Gens malament. Són força poderosos, però el seu estil és... Quina és la paraula exacta per descriure'l? Peculiar! Em recorden aquelles pel·lícules horribles d’en Bruce Lee que emeten per la televisió —comentà en Vegeta.

—Jo crec que és una combinació entre l’estil dels Bio Rangers i els Power Men —incidí en Gohan de l’univers 18, l'enciclopèdia vivent de les sèries Super Sentai.

—En tot cas, estic atònit pel poder d’en Satan. Mai no m'hagués pensat que un patata com ell podria assolir un nivell tan elevat. I el més sorprenent de tot és veure en Yajirobee en acció. Al nostre univers, es passa el dia menjant les nostres reserves de mongetes màgiques.

—Prou! —cridà el samurai.

En Yajirobee, vermell com un tomàquet, es va apropar a en Vegeta.

—Sempre estàs criticant els altres! Sempre intentes ser millor que ningú! Oh, mira’m! Sóc en Vegeta, el Príncep dels Guerrers de l’Espai. Sóc millor que ningú. Em va derrotar en Goku, en Rikum, en Freezer, l’A-18 i en Cèl·lula, però sempre seré superior a vosaltres, mitges merdes. Bla, bla, bla, bla! No saps absolutament res de nosaltres! Al nostre univers ja eres mort quan ens vam enfrontar al Doctor Willow, al Namekià Slug i al Súper A-13! Si no haguessis perdut el temps enfurismant-te estic segur que en Yamcha, en Tenshinhan i en Krilin ara mateix serien entre nosaltres!

Una mà va aparèixer sobre l’espatlla del samurai turmentat. Era en Chuck, el qual es va dirigir al seu company de batalles amb una mirada plena de compassió:

—T'equivoques de rival, amic. Avui som aquí per acabar amb el regnat del tirà, no per resoldre antigues disputes amb fantasmes del nostre passat.

—Tens... Tens raó. Em pensava que ja havia passat pàgina, que ja ho havia oblidat tot, però... Ei! Qui està tocant el violí?!

En Chuck i en Yajirobee van tombar el cap vers la melodia melancòlica i van veure que en Bu de l’univers 4 tocava un Stradivarius. En veure que estava essent observat, el monstre va aturar-se:

—Què? Volia millorar el vostre diàleg dramàtic amb la música adequada.

—Sigues fort, Yajirobee! Tenim un passat terrible! —digué la Maron.

—Ara som una família. Junts, podem fer qualsevol cosa junts! —afegí en Mirai Gohan.

—Un minut... Si tots quatre som aquí, significa que...

El quartet es va adonar que havien deixat sol en Broly Junior, que es disposava a enfrontar-se al cruel i despietat Ozotto, el qual es feia espetegar els punys amb un somriure a la cara.

—Puc fer-ho! Tinc el potencial del meu pare —digué el noi, intentant no tremolar.

—Mua, ha, ha, ha, ha! Això serà més fàcil que robar-li un caramel a un nen.

—Robar un caramel? No... no, no, no! No he d’embogir! Catxalot, Catxalot, Catxalot!!!

El cos del jove noi s'inflà, els seus cabells s'eriçaren i esdevingueren verds, i una mirada totalment blanca mirà amb odi al tirà.

L’estupor era visible en tots els participants del torneig.

—Oh, no, un altre Guerrer Llegendari de l'Espai! Hem de neutralitzar-lo abans no li augmenti molt el poder! —cridà en Kaitoxin de l’Est.

Al seu espai, a en Bu li queia la baba i va fer aparèixer un ganivet i una forquilla.

—Perfecte! Aviat tindré el meu estofat de Superguerrer Llegendari de l'Espai!

La rialla diabòlica de l’Ozotto es va engrandir.

—El fill d’en Broly... O sigui que aquest és el vostre petit secret. He d’admetre que ja m’ho temia quan he sentit el teu nom. Heu jugat amb foc, els meus estimats Chuck Super Sentai del Risc. Heu despertat un monstre gairebé tan fort com jo. Heu cavat la vostra pròpia fossa! —digué el tirà, acabant la seva frase amb un riure diabòlic.

En Broly Junior va abalançar-se sobre alguns dels participants del torneig. En Chuck va aparèixer darrere seu i el va immobilitzar.

—Calma't, fill! No et deixis emportar per la ràbia! Sé que ets millor que el teu pare, així que torna a la normalitat per mi... Per l’equip...

—Senyor Chuck...

Una llàgrima va recórrer la galta del Saiyà rabiós. El seu cos es va desinflar i va tornar a la normalitat.

—Ho sento! No volia fer-ho! Però quan ha mencionat el caramel robat, m’han vingut al cap records de la meva infantesa quan aquell salvatge d’en Kakarot em robava les meves llaminadures.

—No passa res, fill. Has controlat la teva ràbia. Estic orgullós de tu i... Ja n’hi ha prou del violí, carai! —cridà en Chuck.

—Pff! Esgarriacries —digué en Bu, desant el seu instrument.

—Ei! L’Ozotto en porta alguna de cap! —cridà en Gohan.

El vil monstre havia obert quatre portes dimensionals.

—Mua, ha, ha, ha, ha! Puc obrir un passatge cap al naixement de l’aire, de la Terra, del foc i de l’aigua. Prepareu-vos per patir el mal elemental!

Un vent molt fort va sortir d’un dels portals i va arrossegar l'esquadró d’en Chuck contra la barrera que protegia el públic. Un enorme raig d’aigua mantenia el grup contra el mur invisible.

—És una llàstima que la noia no porti una samarreta blanca. Hagués sospesat si valia la pena tenir un fill amb ella! —digué en Kakarot desviant l’atenció de les cartes de les seves mans.

—Calla, maleït pervertit! —ordenà en Vegeta, molest per l'obsessió d'aquell paio envers el sexe oposat.

Una explosió de foc va posar fi a la disputa, i els malèfics Saiyans van veure que els cinc defensors de la justícia s'esclafaven feixugament contra el terra.

—I ara... el cop de gràcia! —cridà l’Ozotto mentre s'envolava.

L’última de les portes va llançar una pluja de pedres. En Chuck i els seus amics van ser enterrats en un tres i no res sota una muntanya de roques.

—Quina tomba més maca... I ara, ja ha arribat l'hora dels participants d’aquest torneig galdós.

—No ens enterraràs tan ràpid —digué en Chuck.

Una explosió d’energia va enviar les roques volant a l’espai. Els cinc guerrers s'enlairaren i es van apropar al monstre.

—És l’hora de la veritat, esquadró. Transformació!

Els cinc membres del Walker Texas Rangers de l'Espai van treure una insígnia de les seves butxaques, van estendre el braç dret i les exhibiren tot emetent una llum que va cobrir els valents lluitadors. Quan es va dissipar, es trobaven vestits amb un uniforme similar al del Gran Guerrer del Vent. Però els colors eren diferent per a cada membre de l’Esquadró: el d’en Chuck era vermell, el d’en Mirai Gohan era verd, la túnica d’en Yajirobee era negra, mentre que la d’en Broly Junior era blava. La Maron, l'única membre femenina de l’esquadró, estava vestida de rosa. El grup va començar el ball clàssic i obligatori dels Super Sentai.

—És magnífic! Em recorda quan el nostre esquadró estava al complet —digué en Jeice amb els ulls plorosos.

—És una llàstima que el comandant no ho pugui veure. Li hagués encantat —digué en Burter emocionat.

—Una coreografia perfecta, ben coordinada i amb moviments ràpids i elegants —digué amb admiració en Gohan de l’univers 16.

—Un home estrafolari i dos adolescents imbècils. Sort que jo encara sóc normal —digué la Son Bra, cansada.

—Què dius que ets, sac de nervis? Sembla que no gaudeixes de l’espectacle —digué en Gotrunks amb una ganyota.

La filla d’en Vegeku va serrar els punys i va mirar per sobre l’espatlla el noi fusionat. Aleshores va veure com el seu pare l'observava. Es començava a preguntar si en Vegeku havia demanat a en Gotrunks que la provoqués per comprovar si era capaç de controlar la seva ràbia. Era lògic, ja que no suportava que en Gotrunks combinés els defectes dels seus dos germans.

—Se t’ha menjat la llengua el gat, sac de nervis?

—No... Per cert, t’agrada l’espectacle?

—I tant!

—Ho sabia. Tens la capacitat mental d’un nen de quatre anys, per tant pots gaudir d’aquesta lluita.

En Gotrunks es va quedar bocabadat sense dir ni fava. A la Son Bra se li va dibuixar un somriure; havia guanyat els seus germans en el seu propi joc.

—Vinga, enllestim-ho d’una vegada! Utilitzarem aquesta combinació: a baix, diagonal dreta, dreta i cop de puny! —cridà en Chuck.

—Som-hi! Gran Cop de Puny a la cara! —cridà en Broly, colpejant l’Ozotto amb el seu puny ple d’energia.

El monstre va xocar contra el ring.

—Ep, Broly Junior, puc parlar amb tu un minut?

—Sí, Chuck?

—Hauries de trobar un nom millor per a la teva tècnica... alguna cosa amb més classe.

—El Kamehameha de la Justícia! —cridà en Mirai Gohan.

—Ho veus? El teu company és un exemple a seguir.

La Maron va alçar el seu braç dret cap al cel.

—Oh? Farà servir la tècnica del seu pare —comentà en Goku.

El Guerrer de l’Espai gairebé ho va endevinar. La mà de la filla d’en Krilin emetia energia rosa i va formar un petit cor, que va començar a rotar ràpidament.

—L’Atac de l’Amor! Ai, Kienzan!

Va llançar el cor cap a l’Ozotto i va tallar-lo per la meitat.

—Mua, ha, ha, ha, ha! Això no serveix contra mi, imbècil! Puc regenerar-me i reconstruir el meu cos!

—Ah, sí? I si et tallo en trossets petits? —preguntà en Yajirobee, desenfundant la seva espasa.

El samurai modern va reduir el tirà galàctic en diversos trossos molt petits. A cada tall hi apareixia un kanji japonès.

—Pare, què hi ha escrit, allà? No ho puc veure —preguntà la Pan.

—Crec que hi diu "Llegeix Bola de Drac, és superguai", digué el seu pare, que portava unes ulleres excel·lents.

Les peces de l’Ozotto es van reconstruir. En Chuck va aparèixer darrere del monstre amb el puny carregat d’energia espiritual.

—I ara, senyores i senyors, el cop de gràcia! El Super Ultimate Omega It’s Over Nine Thousand Megaton Cop de Puny de la Mort que Mata! Encara no ho saps, però ja ets mort.

Una gran explosió es produí tan bon punt en Chuck va tocar l’Ozotto. Els cinc defensors de la justícia, de l’amor i de la llibertat van aterrar.

—Ja s’ha acabat? —preguntà la Maron.

Un riure malvat va esvair la boira de fum causada per l’explosió.

—Que si s’ha acabat? Et penses que una successió d’atacs ridículs podrien matar-me, a mi, l’Ozotto, fruit de la combinació de genis com en Babidi i el Doctor Gero? Pobres imbècils... Encara no heu vist la meva autèntica cara. Prepareu-vos per enfrontar-vos a la primera de les meves tres metamorfosi!

—Oh, un dolent que es transforma... Quina sorpresa! —ironitzà en Cor Petit.

—És cert. És estrany que la majoria dels enemics amb què ens hem trobat posseeixin la capacitat de transformar-se i esdevenir més forts —admeté en Goku.

L’Ozotto va xisclar violentament i el seu enorme poder va créixer. La boira de fum va dissipar-se, revelant la nova aparença de l’Ozotto. La malvada bèstia tenia un bigoti enorme, negre i espès. Els participants, els organitzadors i el públic van caure a terra. Només els cinc membres del Chuck Super Sentai semblaven observar l’Ozotto amb una mica de seriositat.

—És pitjor del que m’havia imaginat! Hauríem d’haver-nos emportat en Shenronzorg amb nosaltres —digué en Mirai Gohan.

—I també en Porungazorg —digué la Maron.

—Sí, i també podríem haver-los ajuntat per activar el Super MegaDragonzorg —conclogué en Broly Junior.

—Bé, quins nervis! Encara no hem jugat totes les nostres cartes —es queixà en Yajirobee.

—Coratge, amic meu. Encara tenim el poder —digué en Chuck.

—Estic fins al capdamunt! Necessitem algú que acabi d’una vegada tota aquesta comèdia! —cridà la Son Bra.

—Tens raó, germaneta! Ja és hora que un heroi de debò s’enfronti a aquest monstre abominable! Prepara’t, ganàpia. T’enfrontaràs al bell, el millor i únic... Gotrunks!!

La fusió no es sentí sola; va girar el cap i va veure la seva contrapart de l’univers 18.

—Oh, no, una altra vegada! —digueren els dos Gotrunks alhora.

Els dos Gotrunks van escollir un duel per veure qui s’enfrontaria a l’Ozotto. Van escollir Pedra-Paper-Tisores-Llangardaix-Spock. Durant el temps de la fusió, van fer exactament el mateix. Fins i tot, després de separar-se, només es copiaven mútuament...

La Bra va fixar la seva mirada en l’Ozotto i en el seu nou bigoti, el qual era atacat una vegada més pels cinc gigolós.