DB Multiverse
Dragon Ball Multiverse, la novel·la
Escrit per Loïc Solaris & Arctika
Adaptació per Fins el capítol 145: Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles. A partir del capítol 146: Skywalker.
Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!
Intro
Part 0 :0Part 1 :12345
Round 1-1
Part 2 :678910Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930
Lunch
Part 7 :3132333435Round 1-2
Part 8 :3637383940Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970
Night 1
Part 15 :7172737475Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990
Round 2-1
Part 19 :9192939495Part 20 :96979899100
Round 2-2
Part 21 :101102103104105Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115
Night 2
Part 24 :116117118119120Round 3
Part 25 :121122123124125Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
Capítol 30
Traduït per Bardock
Al ring, dos sequaços d'en Sauza van anar a recollir les parts del seu cos, per dur-les a l'espai 8. Els membres de les tropes d'en Ginew no pogueren resistir a burlar-se'n; encara que ells haguessin perdut els seus respectius combats, almenys seguien d'una sola peça! Aquell fou el mateix argument que en Freezer havia utilitzat contra en Cooler; després de la derrota del seu germà, no es volia privar de criticar el seu home de confiança encara que allò impliqués que el seu pare els hagués de separar una vegada més...
Mentrestant, en Krilin caminava tranquil·lament cap a l'espai 9. Darrere d'ell, algú que es pensava que el coneixeria, el va cridar:
—Krilin! Ei, Krilin!
Quan es va girar, el vellet amb barba blanca va preguntar-se per què aquell individu l'havia cridat. Tenia els cabells punxeguts i un físic musculat. No n'hi havia cap mena de dubte. Aquell paio era un Guerrer de l'Espai. Desconfiant, però sense por, va deixar que s'apropés. Podria tractar-se d'una trampa, però aquell Guerrer de l'Espai tenia un somriure enormement amistós.
—Hum. Què vols, Guerrer de l'Espai? —preguntà un cop era a prop d'ell.
—Sóc jo! En Goku! Me n'alegro que hi participis! T'has convertit en un vell mestre! Has fet realitat el teu somni de casar-te?
—Em parles com si em coneguessis i fóssim amics... —sospirà el tap de bassa pelat.
En Goku es sorprengué i no va ser capaç d'articular ni una sola paraula en aquell moment. Tan sols es va quedar mirant l'homòleg del seu gran amic. Aquest, prosseguí mentre mirava cap a l'univers 18:
—A tu no et conec, però sí al teu amic Saiyà.
—Amic Saiyà? Hm... en Vegeta?
En Krilin va assentir amb el cap abans de prosseguir:
—Fins i tot conec en Satanàs Cor Petit. És una llàstima que la majoria d'universos estiguin poblats de monstres com vosaltres.
—Monstres? En Cor Petit no és pas malvat —tractà de dir en Goku.
Però no semblava pas que en Krilin volgués escoltar-lo, i va prosseguir:
—Saiyans, Dimonis, l'Imperi d'en Cooler, Androides, Babidi... aquest lloc és impresentable.
Donant-li l'esquena a en Goku, l'individu que realment s'havia convertit en el Follet Tortuga, heretant el càrrec d'en Mutenroshi, es dirigia al seu espai on l'esperaven en Yamcha i en Tenshinhan.
El Guerrer de l'Espai restà un moment allà per observar com en Krilin marxava. Es va preguntar què li hauria succeït a aquell Krilin. Segurament havia substituït al Follet Tortuga i no es coneixien. Era amic d'en Yamcha i d'en Tenshinhan, i era curiós que en Krilin i en Yamcha es coneguessin. Potser en Goku s'havia quedat vivint a les muntanyes? O potser la Bulma no va arribar mai? O va morir abans d'anar a entrenar-se amb el Follet Tortuga? Potser no va liquidar el seu avi Son Gohan i aquest havia cuidat d'ell, canviant el seu destí i el d'en Krilin...
En plena reflexió, els Vargues feren un anunci important:
—Ja hem acabat la meitat dels combats de la primera ronda. Prenguem-nos un descans per dinar.
Els espectadors i els participants estaven més o menys afamats, i esperaven amb més impaciència el mos que no pas el proper combat. Tanmateix, els organitzadors encara no havien anunciat quina seria la propera lluita. D'aquesta forma, es mantindria el suspens.
En Son Goku, recuperant el seu somriure pensant en un bon tiberi, va tornar a l'espai 18, on l'esperaven el seu primer fill, juntament amb la Videl i la Pan.
—De què heu parlat? —demanà en Gohan al seu pare quan ja havia saltat el muret.
—Bé... no hem parlat gaire... no m'ha reconegut.
—De debò?
Aquella petita revelació va sorprendre a en Gohan. Des de ben petit, i sobretot durant el viatge a Namek amb en Krilin i la Bulma, li havien explicat les aventures del seu pare amb en Yamcha, la Bulma, en Krilin, en Tenshinhan i en Cor Petit. Era evident que la força que havia obtingut en Krilin era gràcies a l'ajuda d'en Goku.
Sense en Goku, els Terrícoles no haurien viatjat a Namek i en Krilin no hauria obtingut l'increment de poder gràcies al Venerable Ancià a l'univers 18. En Yamcha i en Tenshinhan no s'haurien entrenat amb en Kaito si en Goku no l'hagués conegut abans. Quin tipus d'entrenament devia haver seguit en Krilin, per derrotar amb tant facilitat en Sauza, el qual estava al mateix nivell que en Ginew?
—En canvi, ha reconegut a en Vegeta i a en Cor Petit.
Això sorprengué encara més a en Gohan. Al seu univers, en Cor Petit va ser derrotat per en Son Goku uns anys abans de l'entrenament per fer front en Nappa i en Vegeta. Si un altre Guerrer de l'Espai fos enviat a la Terra en lloc d'en Goku, es produirien tots aquells canvis? Era possible que en Krilin adoptés el rol d'"heroi" i guanyés al Namekià? Devia lluitar contra en Raditz? En Gohan no va tenir temps de reflexionar sobre això.
—Ha, ha! —va fer en Goku ple d'alegria—. Ens estan preparant la taula!
Efectivament, darrere d'en Gohan, el terra es deformava i d'ell en sortí, com si fos una plastilina que s'abonyegava automàticament, una taula i uns bancs, fins que es va desfer per complet. Els Vargues van parar taula amb plats, coberts i altres estris per al nombre exacte de persones presents a l'univers 18.
—Sembla que menjarem a fora —digué en Gohan mirant com als altres espais els Vargues també havien instal·lat tots els utensilis necessaris.
—D'aquesta manera, veurem tots els participants —declarà en Cor Petit apropant-se al seu antic deixeble.
—Tens raó, no hi havia caigut.
En Gohan començà a observar els altres espais, començant pel primer de tots. Coneixia perfectament els Kaitoxins. Per altra banda, pogué veure per primera vegada els participants de l'univers 2, que havien romàs a l'interior del seu espai, i havien sortit per menjar.
En Gohan no en va reconèixer cap ni un. En Cor Petit tampoc. En canvi, en Goku, sí:
—Ei, és l'Arale! Era més forta que jo quan la vaig conèixer! Però ara no deu estar a la nostra alçada —digué, una mica decebut.
Al costat de l'Arale, hi havia un homenet amb pentinat punxegut idèntic al dels Superguerrers. Però el seu color era rosat. Era baixet com un vailet i tenia banyes al cap, atorgant-li una aparença de dimoniet. Aparegué una tercera persona. Era com una mena de gat de color blau, orelles grans i un somriure d'orella a orella. No era gaire imponent.
Aleshores, aparegueren altres personatges extravagants: un home-gineu amb una cua espessa; un home baixet i rodanxó que es creia Superman; una noia amb el cabell de diversos colors; un petit vampir amb aparença de llop i de koala; uns homenets rodons que semblaven pomes amb antenes al cap i dos ullals que sobresortien de les seves boques gegants; altres animals de dues potes; i també homes-animals. Les orelles punxegudes eren una característica comuna en la majoria d'ells. A part de l'Arale, no hi havia ningú que els nostres amics poguessin reconèixer.
En Cor Petit i en Gohan miraren a l'espai del costat. A l'univers 3, no hi havia ningú tret d'en Tapion, però hi havia algú més a l'ombra. A l'univers 4 hi havia en Bu. L'univers 5 era buit, igual que el 10, els components del qual s'havien retirat i abandonat l'estadi. Als universos 6 i 7 no hi havia hagut cap nova incorporació. Els membres de l'univers 8 eren nombrosos i, juntament amb en Freezer i la seva família, hi havia els seus soldats. Però ni en Gohan ni en Cor Petit veieren en Ginew. A l'univers 9, la taula preparada pels Vargues semblava massa gran per a tres persones, i allò significava que hi havia més membres. Pel que fa als universos de l'11 al 20, no hi havia nous combatents...
Mentre que l'Ub, la Pan, en Goten i els fills d'en Vegeta es barallaven pel lloc on volien seure, un petit Varga violeta s'apropà al grup:
—Diguin-me què desitgen, sisplau.
—Jo vull això, això i això! —digué en Goku assenyalant els plats que hi havia al menú multimèdia del Varga—. Oh, i això també! I això també ho vull encara que no sé què és!
—Quina mida vol? —demanà el cambrer—. Tenim petita, mitjana, gran i pantagruèlica. Sabem que els lluitadors solen menjar molt, i, per això, la mida "petita" ja conté una bona ració.
—D'això... crec que gran —digué en Goku.
—No —s'avançà en Gohan, deduint que el seu pare no sabia què volia dir l'última paraula de la mida dels menjars—. En vol de mida pantagruèlica.
—Hm. Crec que no ho han entès —digué el Varga gentilment.— Pantagruèlica és una mida colossal. És ideal per a lluitadors gegants, com per exemple aquell Namekià de dos metres i mig. Fins i tot ell demanarà la ració gran. Vostès haurien de prendre la mida mitjana. Ah, ja ho capto! Aquesta comanda és per a tot el vostre grup, oi?
—No, no —digué en Gohan—. El meu pare, en Vegeta i jo volem racions de mida pantagruèlica. I per en Goten i en Trunks, també. Crec que la Bra en voldrà la gran, igual que la Pan i l'Ub.
El Varga va estremir-se en veure que la noieta fràgil era tan sols una mica més alta que ell. Després, va començar a tenir esgarrifances quan va adonar-se que la noia més petita era més baixeta que ell. Amb una ració petita, el Varga tindria menjar de sobra per a un parell de dies!
De mica en mica, els participants i els espectadors de l'univers 18 van escollir el seu menú. Gairebé tots van triar el clàssic. Els Vargues havien de preparar una gran quantitat de menjar en molt poca estona. I, a més, a les grades també hi havia milions d'espectadors que havien d'alimentar-se.
Els Vargues van prendre nota de cadascuna de les comandes, i només van trigar uns minuts a portar-los el menjar. En Cor Petit fou un dels caps de taula, ja que la seva capa feia nosa. A causa que en Trunks i en Goten no feien més que criaturades i no paraven de riure com idiotes, en Vegeta els va separar demanant a la Bra que es col·loqués enmig d'ells. Així doncs, en Trunks es trobava situat entre la Bra i el seu pare, i en Goten entre la germana del seu millor amic i en Cor Petit, el qual era massa seriós.
Davant d'ells, l'Ub i la Pan seien un al costat de l'altre, mentre que en Gohan i la Videl seien als dos llocs que havien quedat lliures. En Son Goku també era un dels caps de taula, com en Cor Petit. L'àpat va començar amb un petit entrant.
Al centre de control de l'estadi, hi havia una aglomeració d'una vintena de Vargues i Namekians en diverses consoles gestionant les comandes dels lluitadors i dels espectadors, a més de controlar el sistema de gravetat artificial i altres artefactes mecànics. Un Varga, una mica més gros que la resta, va rebre uns informes.
Enmig de tota aquella bogeria tecnològica, el cap Varga va rebre la visita d'un Namekià per tal de ser informat de la situació.
—Tot rutlla correctament —digué al cap Varga.
—N'estic al corrent —respongué aquella mena d'ocell blau.
—No hi ha hagut cap picabaralla entre els diferents universos —digué el Namekià que romania ben dret—. Els participants estan respectant el reglament.
—Molt bé. Quina és la situació dels morts i dels ferits?
—Encara no hem hagut d'intervenir. Alguns han rebutjat la nostra ajuda, com aquell participant de l'univers 11, que està a punt de morir.
—No els podem obligar...
—Hi ha hagut tres morts, i, malgrat les situacions tenses derivades de les morts, no hi ha hagut cap venjança gratuïta.
—Estan preparades, les Boles de Drac?
—Sí. Estan en un lloc segur. No hi hauria d'haver cap problema.
—Bé. Això és tot? —preguntà el cap Varga esperant donar per conclosa la conversa amb el seu interlocutor.
—Els dos Namekians dels universos 16 i 18 ens han vingut a visitar a l'espai 20 per parlar-nos sobre el participant congelat.
—Ah, sí? El coneixen? O era pura curiositat i prou?
—El coneixen i asseguren haver-se enfrontat amb ell en el passat. Encara que ho intentaven amagar, semblaven una mica espantats. El participant de l'univers 20 sembla perillós. Ens han desaconsellat la seva descongelació.
—Hm. Com es diuen aquests Namekians?
—Cor Petit. I el participant de l'univers 20 es diu Broly.
—Cor Petit i Broly? Hm... En tot cas, farem servir el nom de Broly quan arribi el seu combat. Vés parlar amb els Kaitoxins abans no els serveixin el dinar.
—Sí, senyor.
El Namekià va abandonar la sala. El cap Varga prosseguí amb la lectura dels informes.
Quan va arribar a l'univers 1, el dels Kaitoxins, el Namekià els informà sobre la situació, tal i com havia fet amb el cap Varga feia un moment. Quan va anomenar en Broly, tots els Kaitoxins el reconegueren.
—Ei, no és el Saiyà Llegendari? —preguntà el més jove dels Déus.
—Sí, sí que l'és. Es suposa que és l'ésser més poderós de l'univers... —respongué el més vell.
—El coneixen? —preguntà, sorprès, el Namekià.
—Bé, ens el vam trobar fa molt de temps —digué el Kaitoxin que participava en el torneig, mirant el bloc de gel que contenia el famós Broly...
Aquest és l'últim capítol del primer volum de la novel·la impresa, només disponible en francès i en anglès als esdeveniments de l'equip de DBM.
Reiniciem la novel·la!
Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.
Salut!