DB Multiverse

Capítol 58

Traduït per Bardock

Aprofitant aquell respir, en Vegeta alçà els ulls vers el combat aeri.

El poca-solta biònic resistia notablement el canó d'en Son Gohan. Quin poder! Abans de veure en Freezer combatre en la seva forma final, no s'hauria imaginat mai tals nivells d'energia.

Vet aquí que no sols el fill d'en Kakarot, el qual tan sols era un marrec, havia assolit un nivell desconcertant. Però aquell parell de màquines vulgars havien demostrat ser capaces de rivalitzar amb llurs forces de Superguerrer. No eren, doncs, els darrers guerrers d'elit?

Un estrany sentiment l'envaí mentre fitava la silueta del jove combatent. Li tenia més estima que no es pensava. Després de tot, encara que fos mestís, ell era tot el que restava del seu poble, oi?

Va grunyir interiorment contra si mateix. Podria pagar car el temps perdut per millorar el nivell del jove guerrer en detriment de l'evolució de la seva pròpia força de combat.

La seva mirada es desplaçà sobre la noia, qui esperava confiadament que reprengués el seu alè. Va espantar amb irritació del seu cap la petita veu que li cantussava la melodia del descoratjament. Es disposava a fer-la a miques! Perquè no tenia cap més sortida, perquè era el Príncep dels Guerrers de l'Espai i perquè devia justificar el seu rang. Una nova derrota seria inacceptable!

Va estrènyer els punys tot fixant la mecànica biònica amb determinació. L'energia fluïa al seu interior. Va escombrar el dubte, la fatiga, el dolor. Amb els músculs estremits pel nou rampell de ràbia que intentà mantenir per incrementar-la, va il·luminar, finalment, la seva aura amb un petit renec que destacà el seu esforç.

Es precipità salvatgement sobre la jove noia tan segura de si mateixa i que es permeté el luxe de dir una bestiesa.

Ben decidit a acabar-ho ràpidament, va colpejar violentament la testa amb els seus dos punys junts en forma de volea. Després, situat darrere d'ella, la va redreçar amb un cop de genoll fulgurant a l'esquena abans d'apoderar-se d'un dels seus braços que va retorçar amb força. Sabia que ella dominava en termes de poder, però la força no ho és tot en un combat. El seu atac havia estat fulgurant i premeditat i la seva eficàcia formidable. L'androide estava, de nou, a la seva mercè.

Solament aquesta vegada, mentre la mantenia a terra, es va agenollar per disparar-li ràpidament un tret concentrat sobre el coll fràgil en què havia clavat la seva mà. Però sense èxit. Va tornar a disparar amb odi una vegada rere l'altra mentre la seva víctima s'ensorrava en el sòl excavat per les múltiples deflagracions.

En Krilin observava els combats amb una mirada apagada. En realitat, no estava lúcid. Mirava i remirava la ferralla del Maserfuse que tenia a la seva mà esquerra. Sabia que la opció més raonable seria allunyar-se del camp de batalla. Però, després de tot... tant li era. Els dos Guerrers de l'Espai continuaven batallant amb coratge. Si tenien alguna opció real de guanyar, ja ho haurien consumat molt temps enrere! L'esperançà s'allunyava amb les seves respectives energies que disminuïa inexorablement.

L'energia, justament! En Vegeta s'adonà que la malbaratava inútilment. Tothom sempre té un punt feble. I ell acabaria trobant el d'aquella maleïda bola de ferralla!

Renunciant a intentar decapitar la màquina indestructible, es va alçar per agarrar els seus turmells. Va esclafar la seva nuca amb un peu. A continuació, va abatre fermament i torçar fins a l'extrem, les cames de la mossa endavant amb l'evident intenció d'esmicolar-li la columna vertebral. Atès que resistia als atacs energètics i no podia arrancar-la, segurament podria trencar-la!

Però el Príncep dels Saiyans no va pensar que, esclafar la nuca d'un ésser desproveït de sistema nerviós biològic, no produiria el mateix efecte que sobre un lluitador ordinari.

Inconscient del perill, no va adonar-se de la mà que feia cap tranquil·lament entre les seves dues botes.

El dolor fou inimaginable i va fer que el Guerrer de l'Espai deixés anar la seva presa, la qual es desplomà feixugament a terra amb un improperi ofegat mentre el seu cabell s'amansia adquirint el seu color fosc habitual.

En Vegeta, amb els ulls plens de llàgrimes que no podia contenir, situà les mans als seus genitals en una postura que es podia expressar com un patiment profund. Va xiular a contracor serrant les dents amb una veu més aguda de l'habitual:

—Malparida!

L'A-18, qui es va aixecar espolsant-se allò que restava de la seva indumentària, no dubtà a burlar-se d'ell:

—No et queixis. He moderat el meu atac. Lluitar contra un eunuc tan tou no m'interessa!

Va protestar gairebé sense alè:

—Això és un cop baix! —va fer un gemec de dolor—. Això no es fa...

L'A-18 s'apropà a l'home que estava arraulit amb el front a terra per burlar-se. El Saiyà colpejava el sòl amb el puny com per conjurar el dolor:

—Tatxan... tots els cops són permesos. A més, sóc una noia, tinc tot el dret...

S'assegué tranquil·lament sobre un dels blocs de formigó que els envoltava:

—El problema és que ara hauré d'esperar...

Va prosseguir amb un to ingenu:

—Fa tant de mal, en realitat?

En Vegeta desitjava, més que mai, matar-la! Però el dolor el paralitzava. Va fer un esforç per alçar la testa i apercebre, a través d'un riu d'aigua, el combat aeri que continuava fent estralls al lluny.

Aparentment, l'A-17 havia incrementat el nivell del seu doll d'energia. En canvi, en Son Gohan començava a donar senyals de la seva fatiga. Els seus braços i les seves mans eren volcans incandescents que el sotmetien a la tortura. Va extreure el més profund dels seus recursos per resistir. Però començava a comprendre, tot esguardant el seu adversari, que aquell duel ja estava perdut per endavant.

No servia de res persistir i malbaratar el que li restava d'energia.

Cessant sobtadament la seva canonada, va apartar-se ràpidament de la trajectòria del tret del seu rival.

La poderosa ràfega d'energia el fregà fent un brunzit i la va seguir amb els ulls mentre es perdia amunt en l'atmosfera.

En Son Gohan sacsejà les seves mans doloroses mentre reportava la seva mirada al sòl més enllà on l'androide l'estava observant. On era en Vegeta?

Ostres... a terra. I en Krilin?! Què hi feia encara, allà?!

Afortunadament, l'A-18 no semblava pas hostil en aquell moment.

La seva mirada tornà sobre l'A-17.

Ja era hora de considerar el fet de retirar-se d'aquell combat. No duia enlloc i els androides no donaven cap signe de fatiga, mentre que ell i en Vegeta...