DB Multiverse

Capítol 31

Traduït per Bardock

L'A-18 el corregí amb un aire maliciós:

—Era! Perquè, si encara no te n'has adonat, aquell vell és mort...

L'explosió de còlera que desplegà el nano generà una formidable deflagració d'energia que va doblegar els dos androides.

L'A-17 va comentar:

—Sí!! Gens malament per a un mocós...

Immediatament després, es llançà sobre el Superguerrer:

—Vejam què saps fer!

Va ser amb convicció, tot enrabiat per la còlera i el dolor, que en Son Gohan es llençà a l'encontre de la càrrega del botxí del seu avi.

El xoc va ser violent i escandalós sota les dues forces que entrexocaren.

L'intercanvi de cops que seguí es desenvolupà amb una velocitat i una força increïbles.

No obstant això, en Son Gohan serrà les dents. No ho entenia. En Vegeta l'havia entrenat amb duresa, havia après els millors cops, les tècniques més avançades... Malgrat tot, no aconseguia atènyer el seu adversari amb eficàcia.

Va adonar-se que li mancava força i velocitat davant la màquina arrogant. Increïble!

La frustració va electritzar el seu cos amb una nova pujada d'adrenalina. Va ajuntar les dues mans al costat mormolant les síl•labes tan preuades. Tot seguit, va cridar la darrera desencadenant un formidable doll d'energia.

—Ka... me... ha... me... HAAAA!!

De ple a ple!

Un sorprès A-17 no va poder esquivar-lo...

A menys que se l'hagués deixat entomar!

Petrificat per la sorpresa, en Son Gohan va mirar amb incredulitat com el jove home emergia intacte de la fumarada de l'explosió envoltat d'una bombolla energètica. Ni tan sols l'impacte l'havia fet recular.

I a sobre se'n fumia:

—Què et pensaves? Ja ens has agafat desprevinguts abans!

L'androide va retirar la seva bombolla de protecció i avançà lentament i amb fermesa vers el jove marrec astorat:

—Ja m'ho esperava... no hi havia cap raó per la qual fossis millor que aquell estaquirot d'en Vegeta...

En Gohan no se'n sabia avenir. En Vegeta, un estaquirot?!

Tot seguit ho va recordar. Efectivament: ni tan sols en Vegeta en Superguerrer havia estat capaç de rivalitzar amb ells. És per això que va decidir entrenar-lo a la Sala de l'Esperit del Temps.

Li havia proposat unir les seves forces...

Però no! De cap manera...

L'havia deixat sol per venir en socors de la seva família.

—Han liquidat molta gent, avui. No lluitaran a fons. Vés-hi i diverteix-te!

Divertir-se?

Li tenia estima i l'admirava. Fins i tot tenia afecte envers el Príncep dels Guerrers de l'Espai després de passar un any complet amb ell. Però aquelles paraules... no les entenia en absolut!

L'A-17 es va tombar. Esguardà el pobre Krilin que encara restava en la mateixa posició amb una mirada completament d'al•lucinat:

—A menys que necessitis una motivació suplementària...

En Son Gohan va fitar l'androide amb els seus ulls càndids ben oberts. Què s'empatollava?

L'A-17 va completar:

—Una petita juguesca per afegir un toc picant a la partida. Si toco el terra primer, salvaràs la vida del tap de bassa pelat. En canvi, si em fas mossegar la pols, moriràs. Senzill, oi?!

Mentre en Son Gohan se'n feia creus de la terrible proposició que li havia fet l'androide, la llambregada de l'A-18 s'endurí. El seu germà era un autèntic malparit! No comprenia el fet que a ell li desagradés tant el fet que ella s'hagués interessat una mica en algú!

Quant a en Son Gohan, va cridar amb tota la seva força i amb tota la seva ingenuïtat de vailet:

—Matar les persones no és un joc!!