DB Multiverse

Capítol 40

Traduït per Bardock

Un crit ressonà quan una segona estela daurada es submergia en l'esvoranc obert:

—VEGETA!

L'instant següent, en Son Gohan fou violentament projectat fora de la cavitat. Va caure feixugament sobre la terrassa abans d'incorporar-se i situar una mà al seu rostre adolorit. El xiulet característic de l'energia desplegada per la seva aura acompanyà l'aparició d'un Vegeta que s'havia alçat lentament del forat causat per la seva esfondrada.

El visatge del Príncep dels Guerrers de l'Espai estava marcat per uns senyals de l'enfrontament violent que acabava de disputar. Va grunyit en direcció al xaval:

—Fot el camp... em fas nosa!

En Son Gohan acotà el cap. Unes llàgrimes gruixudes i brillants lliscaren per la vora dels seus ulls verds oberts:

—En Cor Petit és mort...

La mirada esmaragda s'alçà brillant tota plena d'odi i llàgrimes:

—He vingut per ajudar-te a destruir aquests dos monstres!

En Vegeta va rondinar:

—No necessito ningú. Quantes vegades t'ho he de dir?!

En Son Gohan, que es va redreçar amb aquell esclat de veu, intentà protestar:

—Però...

En Vegeta el va tallar secament:

—No t'he entrenat perquè t'unissis a mi... tan sols perquè necessitava un adversari del meu nivell i fort. No et necessito. HO HAS ENTÈS BÉ??!!

L'A-18 va intervenir:

—Sigui com vulgui, t'ho hem d'agrair. És impagable que ens hagis fabricat una joguina nova que puguem atonyinar...

En Vegeta va respondre amb rudesa llançant-li una ràfega d'energia en la seva direcció:

—Tu calla, ninot de llautó! No hi tens res a fer, aquí!

L'androide va desviar l'atac contraatacant amb una altra ràfega i les dues boles d'energia rebotaren l'una contra l'altra perdent-se en el cel.

L'A-17 es burlà:

—Tot i ser un Príncep, no ets gaire galant amb les donzelles!

L'A-18 reaccionà sobtadament:

—Ep, però en Cor Petit no és aquell enorme llimac verd? Ha mort sense nosaltres?

En Vegeta va exclamar:

—L'heu mort vosaltres quan heu liquidat el vell Namekià, tanoques!

La mirada dels dos androides es tombaren vers l'entrada del palau. L'A-17 va mormolar tot pensarós:

—Quina raça tan estranya...

L'A-18 va frunzir les celles:

—Si ho haguéssim sabut, hauríem esperat que arribés. Hauria estat més divertit que no pas matar aquell vell decrèpit...

L'A-17 el va corregir:

—No estàs mai contenta. No s'ha defensat gens malament, malgrat ser un vell xaruc.

Furiós d'escoltar-los parlar així, en Son Gohan va grunyir:

—Com heu estat capaços d'arribar fins aquí?

La mossa va respondre amb un somriure irònic en els seus llavis:

—Les esteles dels vostres vols són visibles des de ben lluny...

En Vegeta, insatisfet, va botzinar:

—O sigui que maquinàveu això durant tot aquest temps!

L'androide va fer un to falsament amical:

—No ens donàveu senyals de vida, una vegada més. Això no es fa als amics. Volíem saber on era el vostre amagatall. I seguir-te des del punt de la clariana era inútil atès que tu ens havies estat buscant. Però vam recopilar les dades de les direccions en què solíeu arribar i vam poder establir un sector, i no vam tardar gaire a constatar que veníeu força sovint des del mateix punt d'altitud. Aleshores, hem vingut a veure què us atreia tant en aquesta part del cel.

Va observar els seus voltants:

—Tranquil, lluny de les mirades i de l'agitació del món... he d'admetre que és un indret preciós!

Per a en Son Gohan aquella revelació fou com si li etzibessin un mastegot al rostre. Era cert que havia incrementat les anades i tornades entre el Palau i la Corporació Càpsula. Era culpa seva. No havia estat suficientment prudent...

Aclaparat per un sentiment de culpa, el jove Saiyà va lliscar la seva mirada vers l'esplanada malmesa i va adonar-se del cos que jeia no gaire lluny d'ell. Consternat, va apropar-se a allò que restava del cos del Sr. Popo i va murmurar amb el capbaix:

—Tu també...

Estrenyent els punys, va girar-se amb el rostre ple de llàgrimes, cridant colèricament i encenent la seva aura:

—No respecteu absolutament res!

Va designar, amb ressentiment, la despulla del Sr. Popo:

—També l'heu mort. No hi havia ningú més amable que ell. Sempre estava disposat a ajudar als altres!

Va moquejar amb estrèpit per continuar parlant, empassant-se el seu dolor i la seva còlera:

—I en Krilin, i en Chaoz... què els hi heu fet?!

L'A-18 va reaccionar amb esbalaïment:

—El tap de bassa pelat és allà?

El seu germà va esguardar el palau:

—Aquesta cosa és més gran del que sembla. No hem tingut temps d'explorar-ho tot...

Al seu torn, en Son Gohan va guaitar el palau. El seu visatge va canviar d'expressió mentre la seva aura daurada s'esvaïa. Semblava reflexionar...

En Vegeta va fer un renec irònic:

—Sembla que aquell miserable prefereix amagar-se en lloc de morir amb dignitat!

En Son Gohan va tornar a mirar en Vegeta just abans de dirigir-se a prop d'ell. Es va inclinar a la seva orella per murmurar-li quelcom a cau d'orella. En Vegeta, sorprès pel gest familiar i inesperat, l'escoltà en silenci. Tot d'un plegat, va adoptar una ganyota abans de renegar:

—M'importen un rave les teves estratagemes!

Va escombrar el jove Guerrer de l'Espai, el qual no s'esperava pas el terrible cop de puny amb el revers que va plegar el vailet en dos projectant-lo violentament a terra, abans de continuar parlant amb ferocitat:

—No fiquis el nas on no et demanen o seré jo qui et liquidi!

El jove guerrer no pogué retenir una ganyota de dolor tot posant una mà al seu ventre. Mirà des de baix en Vegeta. Sabia que era inútil raonar amb ell quan el mirava d'aquella forma.

Després d'un darrer cop d'ull sobre els dos androides, va enfilar a córrer bruscament per endinsar-se ràpidament a l'edifici de la façana malmesa.

L'A-18 va envolar-se rere la seva estela de seguida.

El seu impuls fou frenat en sec just abans d'arribar a les parets del palau per un terrible cop que la va interceptar des de dalt.