DB Multiverse

Capítol 11

Traduït per Bardock

L'A-17 encara tenia la seva mà estesa assenyalant els tres guerrers sobrevivents, els rostres dels quals estaven deformats a causa de l'odi.

—Hi ha algun altre defensor de la moral?

Amb un crit a l'uníson i amb furor, arremeteren contra l'assassí biònic, qui es va sorprendre de la ferocitat que desplegaven.

En una fracció de segon desapareixeren sota la pluja de cops que intentaven etzibar-li. Colpejaven amb ràbia, amb força i amb precisió. Tot i que estaven completament colèrics, els assalts que encadenaren foren perfectament sincronitzats.

Colpejaren, picaren i descarregaren un oceà de fúria. Una tempesta de patiment envaïa els seus esperits, sense adonar-se que aquella onada de desesperació no tenia cap efecte sobre l'objecte dels seus ressentiments.

L'A-17, ferm com una roca, no tremolava a causa de l'increïble metrallament al qual estava essent sotmès. Tan sols restava impassible, semblant esperar que totes aquelles picades cessessin.

Igual que la seva germana, qui semblava avorrir-se, espolsant-se de tant en tant la polseguera de les cendres que aterraven sobre la seva roba.

La mirada clara de la jove es va situar en la nebulosa que assaltava l'A-17. Tot seguit va posar-se la mà a la boca per emetre un gran badall immediatament seguit per un sospir sord.

Aquelles manifestacions ostentadores semblaren treure el jove noi del seu mutisme. Amb una facilitat increïble i amb quatre cops perfectament etzibats, va projectar els seus assaltants que van acabar mossegant brutalment les cendres que recobrien el sòl.

El Namekià fou el primer en aixecar-se. El seu rostre estava deformat per un violent ressentiment i va partir de seguida a l'atac amb una mà estesa com si volgués reproduir el gest assassí de l'androide.

En Krilin va trigar una mica més a refer-se de la puntada de peu que l'havia doblegat per la meitat. Però es va aixecar amb coratge i amb determinació prenent-se un instant de respir per saciar la seva set de venjança.

Pel que fa a en Yamcha, restava postrat al sòl sense alè i amb el front retorçat contra el terra. Va alçar el seu pit amb una posició que es traduïa en un dolor intens.

El tret poderós d'en Cor Petit va colpejar contra el rostre impassible del seu adversari sense cap efecte. Només va ser capaç d'aixecar el seu cabell sedós, l'elegància del qual semblava haver aturat la violència de l'atac.

El Namekià, emportat per l'entusiasme, es va trobar una altra vegada ben a prop del jove noi. Va intentar colpejar-lo de nou, però cadascun dels cops eren aturats amb una facilitat aclaparadora. Va incrementar el seu atac frenètic. El gran guerrer va fer servir les seves millors tècniques davant de les aturades de la criatura del Dr Gero...

Una criatura que es permetia el luxe de conformar-se esquivant o blocant els seus atacs furiosos sense cap mena de rèplica.

Fins que l'A-17 es decidís a aturar el puny d'en Cor Petit, el qual, dotat d'una velocitat fulgurant, va agarrar fermament amb l'altra mà el coll del jove combatent.

Mentrestant, l'impuls d'en Krilin va ser aturat per l'A-18, la qual girava per evitar els cops furiosos de l'homenet. Uns cops que xiulaven al buit al ritme dels crits de ràbia de l'amic d'en Tenshinhan.

No importava la seva velocitat, ni els seus crits, ni les seves fintes... Era evident que estava totalment sobrepassat pel nivell de l'androide, la qual semblava divertir-se d'allò més amb la seva impotència.

El guerrer va veure de reüll, no gaire lluny d'allà, que en Cor Petit no es donava per vençut en el seu combat.

L'A-17 també va agarrar el coll del Namekià, el qual s'inclinava sota la pressió del puny de ferro que li esclafava el seu coll.

Decidit a jugar-s'ho tot a una sola carta, en Cor Petit va tancar els ulls per estrènyer amb totes les seves forces aquell coll en què no sentia cap mena de pulsació, ni alè... com si estigués sostenint un tub d'acer inflexible.

Va aplicar tota la seva força amb energia i amb ràbia en el seu puny serrat, però el tub d'acer no es volia estovar, ni doblegar, ni cedir.

Malgrat la seva determinació, l'extraterrestre va caure de genolls a terra sotmès per la força implacable del jove delicat el qual va esguardar-lo amb una mirada desproveïda de qualsevol mena d'emoció. Tot el cap del gegant verd es va enfosquir mentre el seu braç començà a tremolar i a amollir-se; lluitava per alliberar-se de l'empresonament de la mà esquerra de l'androide

—COR PETIT!! —cridà en Krilin mentre en Yamcha, realitzant un esforç incommensurable, va aconseguir superar el dolor que l'havia deixat clavat a terra.

En Krilin, en una última temptativa, va ajuntar les dues mans per tractar que el torturador despietat deixés anar el seu amic. Però l'infranquejable barrera rossa va barrar-li el pas mentre en Cor Petit es sufocava en silenci.

La seva energia no va tenir temps a sortir de les seves mans. Amb una simple bufetada, un atac que podria semblar inofensiu i patètic, l'A-18 trencà, literalment, la pugna del petit guerrer que va estavellar-se contra les cendres encara calentes.

Va quedar completament atordit després de rebre aquella trompada al cap, l'impacte de la qual era d'una brutalitat inaudita. No obstant això, en Krilin lluitava per redreçar el seu rostre masegat. Amb els ulls mig oberts a causa del mareig, apercebia el terrible epíleg que temia amb esglai.

Va poder distingir, a través d'una fràgil nebulosa, la silueta de dos cossos que lluitaven. La dominant era blava i negra... delicada i cruel... l'altra... verda, taronja i blava... era poderosa però estava a les portes de la mort.