DB Multiverse

Part 3, Capítol 41.

Tu també, fill meu!

Traduït per Skywalker

 

Tots els Guerrers de l'Espai s'empenyien els uns als altres per veure a través de les poques finestres de la seva nau de transport.

 

—És de nit! És fosc sobre el cel!

 

—De fet, és normal. La llum també està subjecta a la gravetat!

 

—Però el sol s'ha com enfosquit. Tanmateix, ens hi estem apropant, oi?

 

—No miris el sol! —va cridar un Tsuful.

 

—Però per què ja no brilla tant?

 

—El... ell... el sol és un projector... Envia la seva llum molt molt forta i concentrada, com un làser. I l'aire, eh... filtra, eh... distribueix la llum al teu planeta. Així, a terra, el sol no et fa massa mal als ulls, però a l'espai et donaria de ple tota la seva llum concentrada als teus ulls i et quedaries cec. Això és. No és cap broma, si us plau, no mireu el sol.

 

—Què és un projector?

 

—Què és un làser?

 

—Eviteu cremar-vos els ulls just abans de la batalla...

 

—Passarem per la lluna? Oh, podríem endur-nos la lluna? D'aquesta manera podríem convertir-nos en Oozaru quan volguéssim a casa!

 

—En realitat, la lluna és molt més gran que... eh, no està en el nostre camí. I per a aquesta lluita, per descomptat, us enviarem llunes falses si cal.

 

—A la tornada, podem agafar la lluna?

 

—Jo... eh... ja ho veurem quan tornem.

 

Uns quants rebels estaven a la mateixa nau i observaven amb humor aquests aborígens i les seves preguntes. Altres van preferir pujar a un altre transport, on estarien més tranquils i es podien concentrar abans de la lluita.

 

—Bourgo, m'agradaria parlar amb tu en privat —li va anunciar el rebel Tagarrion.

 

Van entrar en un compartiment de la nau i van tancar la porta.

 

—Hi ha alguna cosa més que heu de saber sobre aquest Estadi espacial. Però no ho vaig revelar, per por a les desercions. Ets savi i t'ho puc dir. Si creus que ho hem de revelar, et seguiré. Però aquest és l'últim punt més important de la nostra guerra. Això realment no ha de fallar, ho entens...

 

—Vés al gra.

 

—Doncs, mm... Estic en contacte amb el Príncep Dimoni Snower.

 

En Bourgo va obrir molt els ulls i es va preparar per a un combat si calia.

 

—El príncep va ajudar a crear la rebel·lió des del principi. Gairebé ningú ho sap perquè ha de ser immensament discret. Però és un aliat!

 

—No pensis que confiaré en ell com si res.

 

—De moment no és necessari. El més important és que ens ajudarà a matar en Frosty i en Blizzard. El nostre grup que ataca el palau també rebrà ajuda. En qualsevol cas, eliminar Dimonis del Fred sempre és convenient. I l'Snower, que serà l'últim supervivent, és segurament el més feble de tots!

 

—I com ens ajudarà a l'estadi?

 

—Va posar una bomba. Una bomba molt, molt perillosa i poderosa.

 

—I a què espera per fer-la explotar?

 

—Espera a que en Frosty estigui literalment a un pam d'ella.

 

—Ja veig. En Frosty podria escapar i sobreviure si té temps de veure l'explosió. Però, i els altres guerrers?

 

—Bé, sé que és una qüestió de dubtosa moral i ètica... però sens dubte cap de nosaltres podria sobreviure-hi tret que estiguéssim com a mínim a una milla de distància quan esclati... i tret que fugim molt ràpidament.

 

—I pensaves amagar-nos això!?

 

—Mestre Namekià, estic disposat a llançar-me contra en Frosty i empènyer-lo cap a la bomba si cal. El meu sacrifici no em fa por. Però no crec que tingui prou poder per a això. Només tu o la Superguerrera ho podreu fer, tal i com ho veig jo.

 

—Com esclata aquesta bomba?

 

—Només cal que en Frosty estigui a prop d'ella. El detecta, i explota.

 

—I per què no la vau col·locar sota el seu seient?

 

—Perquè hi ha procediments de seguretat molt estrictes. Per portar una bomba així, calia fer molts plans secrets i molt complicats. Està en una sortida d'aire a una cantonada de l'estadi, prop de les escombraries. A l'altra banda dels motors i les habitacions. Va ser l'únic lloc on vam aconseguir anul·lar el protocol de seguretat amb el pretext d'una emergència, a la sortida. Us descriuré el lloc, és fàcil de reconèixer...

 

La Chiin-Lee va seguir les naus i coets allunyant-se d'ella i del planeta progressivament. Va preguntar al tècnic que tenia al costat:

 

—Tindrem cap retard en la comunicació amb ells?

 

—No. Les nostres comunicacions utilitzen ones de ciència-ficció. Amb això, totes les distàncies espacials no tenen cap sentit.

 

—Bé, això sempre és convenient...

 

—Hmm, vaig veure la llista de plans en marxa i... No hi falta alguna cosa? Oi que no hem portat la nostra mini bomba atòmica en cap de les naus?

 

—Ja no la tenim.

 

—Però, eh... per què això?

 

—Senyor, un déu segurament omnipotent, que es pot teletransportar, derrotar a un guerrer mil·lenari i llegir pensaments, ens ha ordenat destruir aquesta arma. Sé que els governs poden ser cobdiciosos, però vet-ho aquí, aquesta vegada vam obeir.

 

 

El gegant i terrorífic Dimoni es va aixecar de sobte del seu seient.

 

Els guerrers de la cort, com a acte reflex, van saltar d'on eren llançant-se cap als murs més llunyans, ignorant els guerrers rebels.

 

Els rebels, impressionats per l'escapada, van aprofitar per fer algunes passes enrere. També es van desplaçar cap els costats, reunint-se en grups.

 

L'Yshar el dretà i un rebel que no coneixia van fer un petit moviment en direcció cap en Krämm. Va obrir un ull! Entre els dos el van arrossegar cap a un racó de la sala poblat de rebels.

 

Potser hi havia altres rebels vius també, però hi havia poques possibilitats. En aquest tipus de combats, normalment en quedaven molt pocs de viu.

 

—El planeta trampa vas ser tu! Vas matar els teus dos germans, miserable! —va cridar l'emperador, assenyalant el seu fill, tan petit comparat amb ell.

 

—Vinga, va, no puc ser el responsable de tot. No sé què va passar allà exactament, però la situació que s'ha generat en aquell planeta m'ha obligat a actuar. O m'ha permès actuar. Ja era hora que algú fes neteja en aquesta família. Estic fent la meva part.

 

—Merda seca miserable. Em pensava que eres més intel·ligent!

 

En Blizzard no era conegut per ser groller. L'estava traint una ira enorme. Ell, que pensava que havia creat una família en la que es recolzaven mútuament, veia com començava de nou una guerra interna entre Dimonis del Fred. Durant les generacions anteriors, era gairebé el més habitual que un dels fills matés el seu pare. Però en aquell moment...! Tan enganyós! I tan orgullós! Si aquest nen creia que podria derrotar el seu pare només perquè estava en la seva forma original...

 

—Ja veuràs que et falten cinc-cents anys per derrotar-me, petit pretensiós!

 

Tots els guerrers presents van deixar de respirar.

 

El Príncep va doblegar les cames i es va llançar sobre el seu Emperador.

 

L'Snower es va precipitar cap al seu pare. Sense moure's, l'Emperador va tornar a disparar amb els ulls un doble raig d'energia molt fi. Però a diferència de la vegada anterior, va ser continu, i tot i que va colpejar a l'Snower de ple al tors, no el va travessar, sinó que el va enviar cap enrere, i no va deixar de mirar-lo amb els raigs en cap moment. El tret li va cremar el cos durant tot el recorregut, i només quan va ser a terra, els raigs finalment es van aturar.

 

Quin impuls! Tothom sabia que aquests raigs requerien produir una energia aterridora, sobretot per la durada que van tenir. Per pur temor d'aquests Dimonis, tant els guerrers de la cort com els rebels només eren ara espectadors incansables de la lluita, sense el més mínim signe d'atacar al bàndol contrari. La treva era evident.

 

L'Snower es va aixecar, donant-se copets a l'espatlla, com si s'aixequés després d'estar assegut al voltant d'una foguera. El seu pit estava ennegrit, però si tenia algun dolor real, no ho va mostrar.

 

Els que tenien més coneixements sabien que el pare es trobava una o dues transformacions de reducció per sota del seu fill. Això i que tenia una edat força avançada, li feien tenir alguna possibilitat? Els Dimonis del Fred es fan més grans i poderosos de manera natural a mesura que envelleixen. Però pel que respectava a en Blizzard, la gent pensava que ja havia arribat a la tercera edat i que estava anant cap enrere. El fet que feia anys que no es movia del seu seient reafirmava aquesta idea. Aquesta debilitat era real?

 

L'Snower va somriure i es va quedar allà. I dels seus dos ulls també va sortir doble raig en direcció a l'Emperador. En Blizzard va contraatacar, també va disparar de nou i els raigs van xocar força a prop d'ell. Encara tenia prou energia per a disparar de nou? Era increïble. I no paraven. Les dues energies van xocar durant uns segons, el punt de l'impacte avançava i retrocedia en funció de la força aplicada pels lluitadors. Es va crear una mena de bola de plasma. El fill se sentia ple d'energia. Li va costar no tremolar d'emoció. Es va concentrar més i el seu atac es va redoblar de cop. La bola de plasma es va dirigir a gran velocitat i va xocar contra en Blizzard, que no va tenir temps a reaccionar. L'energia va explotar a la seva cara, empenyent-lo cap enrere, destruint i trencant el seu tron, que semblava tan sòlid.

 

El gegant va caure cap enrere, i de seguida va aparèixer damunt seu, amb una bola d'energia a cada mà, el seu oponent. L'Snower no volia de deixar respirar el seu pare i va enviar els dos atacs centrats en el seu tors.

 

En Blizzard va col·locar els dos braços davant seu i la doble explosió va fer tremolar tot el palau. El terra va tremolar, però no es va trencar perquè aquesta estança s'havia construït directament sobre els fonaments. L'arquitecte devia haver sospitat que la sala del tron ​​d'un Dimoni requeria de molta més robustesa que la resta, per si de cas. Tot i que l'impacte va crear majoritàriament vent i fum, cap espectador es va deixar enganyar. L'ona d'energia va ser suau només perquè havia estat absorbida frontalment pel cos d'en Blizzard. Si hagués tocat a terra, la capital i els seus voltants ja no hi serien.

 

L'Snower va dubtar un moment. Entre el fum, ja no podia veure bé el seu pare. Tornar a disparar? Ara no el tenia prou a prop i tenia els seus motius. No sabia com lluitar prou bé per afrontar un combat cos a cos, i preferia que qualsevol atac del seu contrincant vingués de lluny.

 

Una ombra es va llançar sobre ell. L'Snower no va reconèixer immediatament què era el que sortia d'entre el fum, va ser només a l'últim moment que va reconèixer la cua d'en Blizzard. Com un fuet perfectament controlat, l'immens tentacle el va envoltar; va fugir cap al costat, però ja tenia uns deu metres del membre al seu voltant. Va donar un cop de puny, però només una part de la cua ho va percebre, la resta el va atrapar fermament.

 

El petit Snower va quedar subjectat per aquesta enorme boa constrictor que el va estrènyer cada cop més fort. El fum s'havia esvaït i va poder veure l'emperador aixecant-se, amb gran part de la cua encara sense utilitzar, flotant completament estesa al seu voltant. En tenia un control total.

 

El Príncep va sentir dolor però va poder resistir-lo. Si el seu pare creia que el venceria amb això, anava ben errat. Es va omplir d'oxigen i va començar a estendre els braços. La cua retrocedia sota la seva força!

 

L'Snower va veure girar la sala del tron ​​mentre ara era impulsat cap a terra. En Blizzard va fer xocar la cua contra el terra, fent xocar primer el cap de l'Snower. El terra va esclatar a trossos. Després va enviar el seu fill contra una paret, per després tornar a terra. Aquests cops van distreure l'Snower, però res més. Tanmateix, va veure que ara estava sent impulsat... cap al seu pare.

 

Dempeus amb els peus ben plantats a terra, amb un puny darrere d'ell, en Blizzard l'esperava amb una mirada amenaçadora. L'Snower va serra les dents però no es va poder alliberar. Viatjava a una velocitat enorme i... el puny gegant del seu pare es precipitava cap a ell a una velocitat igualment impressionant.

 

El cop, al mig de la sala, va crear una ona de xoc que va sacsejar totes les parets que els envoltaven. Amb el cos tirat cap endavant, el cap tirat cap enrere, l'Snower va pensar que el seu coll cediria i seria decapitat, i aquest era l'objectiu. Va sobreviure però en aquell moment va sentir força penediment. El puny a la cara li va aixafar la pell i li va colpejar els ossos del crani. El seu cervell es va comprimir i va perdre tots els sentits durant un breu moment. Aleshores el seu cap es va trobar comprimit entre el puny i la cua d'en Blizzard. El puny va continuar el seu camí, rascant-lo i enduent-se un tros de la seva pell.

 

La cua va acabar el seu recorregut tocant una paret darrere en Blizzard, i llavors l'Snower va caure a terra, gairebé inconscient. L'emperador no havia aconseguit mantenir-lo presoner entre la cua a causa de la força del seu propi cop. L'Snower volia respirar, calmar-se, contrarestar el dolor, però no tenia temps. Es va aixecar cridant, boig de ràbia.

 

Dolor! Quin mal! I no desapareixia, després del primer moment, en el que el dolor s'havia reduït, començava a tornar a poc a poc... Va veure, borrós, el seu contrincant, que s'havia girat i es dirigia corrent cap a ell. Òbviament, en Blizzard preferia lluitar cos a cos. Però la seva cua anava per davant, com un fuet. L'Snower es va enlairar d'un salt per evitar una fuetada lateral de la cua. Però no es va lliurar del tot. Va evitar el cop fatal però va sentir un cop al braç. I allà hi era, el gegant estava davant seu. Amb un únic objectiu en ment, l'Snower va volar de manera supersònica, fregant el terra. Es va llançar entre les cames d'en Blizzard en un instant i va intentar frenar quan va arribar a l'altre extrem de la sala. Tanmateix no va poder frenar prou ràpid i va travessar la paret, i després la següent.

 

A la foscor d'un passadís, va respirar. Finalment va tenir una fracció de segon de respir.

 

En Blizzard va girar 180 graus i va carregar contra l'Snower. La seva cua el seguia com una corda fora de lloc estirada de sobte.

 

En veure'l venir, el Príncep, que intentava ignorar el dolor, es va preparar.

 

Era ràpid, i poderós. Malgrat la seva joventut, s'havia entrenat per a aquesta trobada. El seu pare, en canvi, sentia el pes dels anys en tots els seus moviments. I dues formes de reducció els separaven.

 

 

Tot i que patia un gran dolor i se sentia feble, l'Snower va confiar en la seva transformació. S'havia de recordar a si mateix que tenia més poder pur dins seu que el seu pare. Que vingués! Apuntant amb el dit índex cap endavant, va carregar una potent bola d'energia concentrada, al voltant de la qual es movien línies de plasma en forma d'arc.

 

El bou imparable que era deu vegades més gros que ell, estava a mig camí.

 

La bola d'energia va créixer en poder, però no en grandària perquè no hi havia espai. Tanmateix, a l'Snower li costava cada vegada més mantenir-la tan comprimida. Si se li escapava, seria la fi del planeta.

 

El déu dimoni més poderós de l'univers es trobava ara a pocs metres d'ell, impulsat per una ràbia furiosa, eixamplant les obertures que l'Snower havia creat quan passava a través de les parets. Semblava descontrolat.

 

Ja era hora de fer rodar la pilota. De totes maneres no podia aguantar més. Llençar-la i fugir.

 

L'immortal i invencible leviatan gairebé era a tocar i... però què?

 

De sobte, en Blizzard havia girat 90 graus i es va llançar contra una altra paret. Passant per les parets com qui estripa un paper, estava encerclant el seu oponent! La seva ràbia cega era fingida.

 

—Ha, no m'enganxaràs! —es va dir l'Snower dins el seu cap.

 

El veia massa lent. L'Snower es va llençar endavant mentre mantenia la seva bola d'energia prop d'ell, envoltant-la amb l'altra mà. S'estava escalfant i ja no estava segur de què estava fent. Almenys aviat arribaria a la gran sala del tron. Aquí se sentia atrapat.

 

Un cop recuperat l'espai, es va girar i va dirigir les dues mans cap al túnel d'on venia. En Blizzard estaria al fons, i apareixeria aviat per poder-li llençar la bola d'energia. O...?

 

On era el seu pare?

 

L'Snower va serrar les dents, suant. Ja no podria aguantar gaire aquell atac, massa poderós per al seu propi control corporal. Què havia estat de l'emperador? Necessitava una resposta immediatament!

 

Els espectadors van aguantar la respiració. Alguns pensaven que aquella bola d'energia acabaria amb les seves pròpies vides, i potser amb el mateix imperi!!

 

El sostre, alt i amb una volta, de sobte es va esquerdar a través de tota la seva superfície. Blocs sencers es van trencar, però no van caure, sinó que tots es van moure cap a l'Snower. Molt ràpidament, tot el sostre es va tancar sobre el príncep.

 

Atacar amb trossos de guix? Quin ridícul! No... Va entendre que en Blizzard s'amagava darrere d'un d'aquells blocs enormes. Havia de fugir a través d'ells i disparar. Però fugir en quina direcció? I l'Snower no podia destruir aquests blocs amb cap petita onada d'energia, ni allunyar-los amb telequinesi! Estava completament ocupat contenint la seva bola mortal, el nom profètic de la qual aviat s'aplicaria especialment sobre ell mateix!

 

Per sort, per sort...

 

L'Snower era, sobretot, un estratega. I en realitat, no tots els allà presents eren mers espectadors.

 

Així que el seu aliat, enganxat a les parets com la resta, que tenien una visió molt clara de l'exterior, li va enviar la informació necessària per telepatia.

 

L'Snower es va girar lleugerament i va llançar la bomba energètica amb totes les seves forces contra un gran bloc. El va travessar, creant un forat circular molt net, perfectament clar, ja que aquest obstacle era massa insignificant per desestabilitzar-la i provocar l'explosió.

 

El cos d'en Blizzard, en canvi, va provocar un efecte clarament diferent.

 

 

Mentre els Guerrers de l'Espai continuaven meravellats davant la visió de l'espai i volien tocar qualsevol cosa que sobresortís de la nau, la Hanasia s'havia arreglat, dempeus davant d'una porta que hi havia al davant. Va arrufar el front.

 

En Bourgo s'hi va acostar per parlar amb ella. Va poder sentir la seva ansietat.

 

—Pot sentir els Dimonis, oi?

 

—Sí.

 

—Poca gent ho pot fer. En Frosty emana una potència inigualable, pots sentir-ho tot i que et trobes a centenars de milers de quilòmetres d'ell.

 

—Almenys no ens pot agafar per sorpresa.

 

Això marcaria la diferència? En Bourgo va examinar la cabina. Ningú escoltava la seva conversa.

 

—No el podràs vèncer.

 

La Hanasia no va respondre. Va sentir la mirada del Namekià esperant la seva resposta.

 

—Soc molt més forta que abans. Sóc així, després d'una batalla soc més poderosa, i després de curar-me, encara em vaig fer més forta.

 

—Però això no serà suficient per plantar-li cara. A més, ja no pots transformar-te en Oozaru. Estic força sorprès, per cert, que el meu remei no hagi fet que et torni a créixer la cua.

 

—Tornarà a créixer. Potser fins i tot enmig d'aquesta lluita. Encara que normalment triga uns mesos a passar.

 

—Comptes que sigui així?

 

—Compto amb el meu puny travessant-li el pit.

 

—Això no és cap pla.

 

—En tens un altre?

 

—Sí.

 

En Bourgo va acostar la mà a Hanasia i la va col·locar de cara. No li agradaven aquestes maneres, però aquesta vegada ho va deixar passar. La seva visió va canviar. Ja no veia el que hi havia davant seu, sinó que veia un altre lloc, i s'hi va capficar sense triar on ni com. Va ser un moviment lent en un lloc gran i buit.

 

—Què veig? —va dir ella.

 

—És l'Estadi espacial —va respondre en Bourgo. Va ser una resposta que va sentir al cap però que ell no havia vocalitzat.— Aquí és on lluitarem. Veus aquest límit brillant a la part superior? Després d'això, no hi ha més aire. Es manté artificialment. Aquí, en aquest gran espai, amb els arbres i les columnes, esperarem els nostres contrincants. A partir d'aquí, ens acostarem als motors. Serà útil destruir-los, perquè l'estadi no s'apropi més al teu planeta. Estan protegits per escuts físics i magnètics molt potents. I ara, allà... aquí, hi ha una cosa molt important... Una bomba.

 

—Per què és important? Està lluny de tota la resta —va dir la Hanasia en veu alta.

 

—Una bomba és una màquina que explota —va continuar en Bourgo telepàticament.— L'han col·locat els nostres aliats. Si en Frosty toca aquesta paret, explotarà, i el matarà. D'altra banda, també ens matarà a tots. Si empenys en Frosty cap aquesta paret, serà un sacrifici.

 

La Hanasia es va girar cap en Bourgo, allunyant la seva mà en el seu moviment.

 

—Ja veig. Si no el podem vèncer amb els nostres mitjans, encara podrem salvar el planeta.

 

—Això, eh... no et molesta?

 

—Si no matem en Frosty, ens matarà a tots igualment.

 

—Ets pragmàtica. No m'agrada aquesta elecció, però malauradament és la nostra única oportunitat.

 

—No ho has de dir als altres —va xiuxiuejar la Hanasia.— Si no, no faran res més que esforçar-se per empènyer-lo contra aquesta paret i ho acabarà sospitant.