DB Multiverse

El combat que condueix a l'infern

Traduït per Bardock

El monstre que s'aproximava al poble fou analitzat per la Hanasia. Era més fort que ella, tenia més poder que aquell guerrer que havia matat ella mateixa el dia anterior, era més gros, més ràpid i més monstruós en tots els aspectes. No tenia cap possibilitat.

Lluitar no feia al cas. Per què havia de transformar el seu poble i els seus voltants en ruïnes, i que els seus amics fossin víctimes d'aquell combat sobrehumà? Tant li era el Guerrer Mil·lenari. Era competència de la capital i d'en Nizouki. Amb tot, el darrer el portava cap a ella. Era un portador de mals.

Mentre pensava tot això, el seu rostre va aparèixer a la pantalla de la Chiin-Lee. Aquesta, va ampliar la imatge. La cara de la Hanasia va mostrar-se a la paret més gran d'aquella sala. En amagar tots els altres aparells tan sols s'apreciava el rostre gegantesc i emotiu de la Guerrera de l'Espai en una desena de metres d'alt per algunes desenes de metres d'ample.

La Chiin-Lee l'esguardava amb atenció des de tots els angles i reflexionant profundament. Els altres Tsufuls de la sala, alguns d'ells sorpresos a causa d'aquella pantalla gegant, començaren a fer preguntes.

—És allà, la tortuga? Envieu-la cap a ella el més aviat possible.

La Chiin-Lee era coneguda per la seva saviesa quant als Guerrers de l'Espai i en aquella classe de situacions executaven les seves ordres sense qüestionar-la. En aquell moment, la Chiin-Lee s'aproximava a la consola on hi havia tot allò que concernia a la gestió del robot-tortuga. L'actor de veu havia arribat amb urgència i esperava assegut a la seva butaca. Es va aturar al costat d'ell i va moure la pantalla gegant -la qual cosa va alleugerar una part de la sala- cap a ella.

—Jo li aniré dient què ha de dir. Adapti-ho al seu estil si ho creu convenient, però el missatge ha de ser enviat tant sí com no. 3D.

El darrer mot no fou adreçat a l'actor, sinó a la pantalla que s'havia empetitit. La visualització 3D ocupava massa espai i solien utilitzar hologrames plans per tal de simular la profunditat. Però, en aquella ocasió, la Chiin-Lee va demanar una visualització totalment en tres dimensions. Va submergir-se en l'holograma que es trobava a escala real. Aleshores, semblava flotar davant la Hanasia. La representació era sorprenent i l'amoïnava el fet de sentir-se davant d'un d'aquells poderosos guerrers Saiyan.

—No abandonis el combat.

La Hanasia va tombar-se bruscament per descobrir una tortuga metàl·lica gegantesca d'un color singular que volava i parlava! Era una veu gairebé irreal, una que no havia escoltat mai. Qui era aquell ésser? Qui parlava?! Com sabia què passava?

—Sóc la darrera de les tortugues metàl·liques. He vingut per ajudar-vos en el vostre combat contra el Guerrer Mil·lenari.

—...

—El guerrer no és solament un perill per a vosaltres. Ho destruirà tot. Tota la vida. Tant els Guerrers de l'Espai com les tortugues no sobreviuran a la seva follia destructiva.

La Hanasia fitava com s'aproximava el monstre amb una desil·lusió evident al seu rostre. Tan sols era qüestió de segons.

—Tothom et necessita. Per salvar a tothom, el teu poble i els teus amics, i les tortugues.

El ministre havia contractat gent molt eficient. Per no perdre la tradició, la Chiin-Lee parlava a través de l'holograma tot escodrinyant les seves reaccions, analitzant els seus trasbalsos i emocions al seu rostre, i, fins i tot, ajupint-se per veure la seva cara quan ella havia acotat el cap -no calia actuar amb educació en un holograma-. Parlava directament amb la Guerrera de l'Espai, i l'actor repetia tot el que deia, sense canviar res més llevat de correccions gramaticals i l'accent i la fluïdesa d'una llengua que no havia sentit mai. Amb tot, va afegir el timbre específic de la deessa de les tortugues. I la veu de l'actor tremolava d'emoció, exactament tal com havia de desenvolupar-se el diàleg.

La Hanasia abaixà els ulls, sense saber que l'holograma havia rotat i que la seva cara era totalment visible per a la "deessa de les tortugues". De nou, una llàgrima va recórrer la seva galta i, a continuació, va caure al buit. La Chiin-Lee, per acte reflex, va moure la seva mà per atrapar-la. La gota d'aigua va travessar, de forma diagonal, l'espai 3D. La Guerrera de l'Espai desapareixia en el precís moment en què la llàgrima traspassava la mà de la persona que l'enviava a la mort.

La Hanasia es trobava dempeus al sòl amb el braç estès vers el guerrer que ja havia arribat al poble. La nau voladora va passar fregant a pocs centímetres d'ella i va seguir el seu recorregut a tota velocitat. En Nizouki va ser a temps de veure-la i va saltar de l'aparell, però es trobava a un centenar de metres allunyat.

Ella havia concentrat tota la seva energia, o almenys això era el que es pensava, i va llançar una bola de foc terrorífica que va fer tremolar les cases situades a banda i banda. L'atac va esclatar a prop d'en Romanesco, qui es disposava a apartar del mig aquella Guerrera de l'Espai.

Fou frenat i esbalaït per culpa d'aquell atac com una nau que li manca un dels seus reactors. Va estavellar-se contra les cases i va perforar el sòl. Quant a la Hanasia, tremolava i suava de terror a causa de la proximitat d'aquell monstre superpoderós. El darrer va aixecar-se i, amb una ràfega d'energia, va destruir les ruïnes del seu voltant. Aquell atac havia sigut més poderós que qualsevol dels que havia mostrat a en Nizouki i tan sols va provocar que el monstre canviés d'objectiu. Així, es va abalançar contra ella sense pensar-s'ho.

Al voltant d'ell, tothom es distorsionava. Literalment. Exhalava una llum i una calor amb tanta intensitat que tot el que hi havia darrere d'ell es deformava com quan algú mira quelcom a través d'un foc, o com la vista d'un miratge.

La mort es precipitava a sobre d'ella. Sense adonar-se'n, la Hanasia començà a recular volant a tota velocitat per tal d'escapar del monstre que seguia apropant-se. Va elevar lleugerament el cap i va veure que la meitat dels vilatans eren al cel.

Aquests, la miraven i l'esperonaven, atès que no abandonarien mai el poble. Alguns, fins i tot ajudaven a aquells que no sabien volar agafant-los de la mà. No interferirien en el combat. Restar en altitud era la solució ideal. Sabien que aquell combat era el més important que presenciarien en les seves vides. I confiaven en la seva nova líder.

Ella els havia de protegir.

El puny gegant d'en Romanesco es trobava a 14 centímetres d'ella quan aquesta va notar que una lleugera escalfor es propagava per tot el seu cos des de la punta dels seus dits fins als seus cabells. El món va frenar la seva rotació i el Guerrer Mil·lenari cessà d'aproximar-se. La Hanasia va estrènyer el seu puny i el va dirigir contra el monstre.

El seu puny va ser frenat per l'aire i avançava amb dificultats vers el rostre monstruós que es movia lentament. Tot d'una, es va trencar aquella resistència que oposava l'aire. Hi hagué una detonació quan el seu puny avançava amb més rapidesa i, a continuació, una altra. Es produí una ona de xoc quan el seu puny va topar contra el del Guerrer Mil·lenari.

El xoc va ser tan violent que el sòl es va esquerdar provocant que valgués més fugir de l'epicentre d'aquell doble bang, la naturalesa del qual tan sols els Tsufuls havien comprès. Les cases i les restes d'aquestes sortiren volant pertot arreu. I els dos adversaris, després de sentir que una ona de xoc travessava les seves mans, els seus braços i tot el seu cos, foren projectats oposadament amb violència un centenar de metres.

En Nizouki, situat en els aires tot distanciat dels vilatans i amb les mans a les orelles, acabava de descobrir amb embadaliment el poder de la seva deixeble, la qual emanava una llum groga com la d'en Romanesco.

—La lluita ha començat amb intensitat —va fer un espectador.

—L'exèrcit arribarà en 17 minuts —va intervenir un altre compartint aquella informació interessant.

—I l'exèrcit Saiyà en 45 minuts —va concloure un altre.

—Arribarà massa tard. A menys que no el fem arribar fins a ella —va dir la Chiin Lee—. Al començament, el General Nizouki se n'ha sortit prou bé amb la facció de l'exèrcit. He vist que ha ordenat llançar una bola de foc carregada per tot l'exèrcit al complet. Envieu la nau cap a ell i demaneu-li que s'hi fiqui a dins per tal d'unir-se a ells.

En Romanesco es va aixecar de les runes. Amb els braços estesos i la testa alçada, esclatà de riure tot delectant-se. Un adversari fort! El guerrer estava joiós. Tret del rei, el qual havia sobrepassat en un tres i no res, cap adversari no l'havia impressionat gens ni mica.

La Hanasia es va aixecar dels enderrocs. Ja no tremolava. Des que havia començat el combat, totes les seves emocions havien estat reemplaçades per l'increïble confiança en si mateixa que li havia atorgat la transformació en Superguerrera. Ho havia comprès. El seu adversari no patia ni dolor ni tenia por d'ella. Només joia. Tot el poder que la Hanasia amb prou feines acabava de descobrir dins d'ella, era sobrepassat pel del Guerrer Mil·lenari.

Va llançar-li un centenar de boles de foc. Algunes d'elles van anar a petar contra ell, d'altres feien una mena de giravolt. Sense ni tan sols protegir-se, el Guerrer Mil·lenari va espolsar-se tot el cos, mentre la seva aura verdosa s'allargava. Continuava rient per les butxaques entre el fum i les detonacions sobre la seva pell. El nombre de boles de foc va disminuir tot d'un plegat ja que ella havia cessat de disparar, i aquelles que encara seguien el seu trajecte eren les que encara no havien assolit el seu objectiu. Mentre rebia les darreres, la Hanasia va arribar just davant d'ell i va assaltar-lo amb cops de puny al nivell del pit. Li etzibava cops horitzontalment, però la talla del guerrer era tal que provocava que el colpegés a la part inferior del tors.

Tot el cos d'en Romanesco va ser projectat enrere per la potència dels cops, però encara no sentia cap mena de dolor. Aleshores, al seu torn, va clavar-li un cop tan ràpid que la Hanasia no es va poder protegir. Va sortir volant cap a una banda i va rebotar diverses vegades al sòl abans de detenir-se en esclafar-se contra un roc. Ignorant el dolor, es va alçar d'una revolada tan bon punt el Guerrer Mil·lenari es precipitava contra ella.

La Hanasia s'enlairà verticalment mentre el puny gegantí del Guerrer Mil·lenari trinxava el sòl, provocant un cràter que va destruir una o dues cases. També s'envolà i la Hanasia, per tal d'escapolir-se, va disparar-li una gran bola de foc, aprofitant la seva reculada per allunyar-se. El monstre va reprendre el control del seu vol i s'abalançà de nou vers ella abans d'aturar-se en sec.

En Romanesco va inflar com un globus el seu pit i començà a respirar eixordadorament. Estengué de nou els braços, semblant aspirar tot el poder del món dins seu.

—El poder... torna a venir...! —va fer davant d'una Hanasia esbalaïda, que es pensava que no sabia parlar. Sense moure's, va deixar que el poder continués augmentant tot sol al seu interior.

—He d'aprofitar ara que no es mou —va mormolar la Hanasia abans d'abalançar-se sobre ell.

En efecte, mentre ell no reaccionava, la Hanasia va assaltar-lo amb una concatenació de cops sobretot al nivell de la testa i al ventre, però cap d'ells no va tenir ni el més mínim efecte.

Quan el seu cos fou projectat avall, ella prosseguí atacant disparant boles de foc. Quan el seu rival s'enfonsà al sòl, la Hanasia començà a preparar un atac molt poderós.

En Romanesco esclatà de riure com un beneït amb l'esguard fixant el cel.

La Hanasia va col·locar els seus braços verticalment en forma de canó. Amb els dits lleugerament recargolats -excepte l'índex i el polze que els mantenia estesos-, atorgarien a l'atac una direcció precisa tanmateix com un efecte de remolí. Això va abrasar l'aire al voltant de l'atac, provocant que aquest fos més lent però més precís. Va disparar.

El Guerrer Mil·lenari havia descendit per situar-se al costat del poble, però els Guerrers de l'Espai mai no havien tingut cap consideració pel material. Una gran bola d'energia va esclafar el sòl i, mentre s'engrandia, va desintegrar les rodalies del poble. Seguia creixent, esdevingué rogenca i s'incendià. Mentre les flames s'elevaven pertot arreu en el punt d'impacte, s'escoltà una detonació al bell mig de l'atac. Un terratrèmol de magnitud 9 en l'escala sismològica de Richter fou detectat a diversos milers de quilòmetres quadrats.

La llum i la polseguera recobriren una superfície gegantesca, incloent el poble. Mentre es dissipava, ja no en quedava ni rastre del poble. De res. Sols un enorme cràter profundament rodó, però no s'assemblava a cap cràter format per una bola de foc. Mentre les vores eren de forma esfèrica tal com era habitual, pel mig estava aplanat i el centre començava a alçar-se. La Hanasia no sabia que un impacte d'un poder com aquell transformaria el sòl en un magma tan ardent que s'expandia com un monticle. Al voltant dels vorals hi havia una mena de paret concèntrica feta a partir de l'excés de terra que havia estat remoguda i amuntegada.

Cap senyal del Guerrer Mil·lenari.

—No sé si ens ho hem de prendre com una bona o una mala notícia —va dir un Tsuful.

—Quin poder...

—La bona notícia és que si aquest és el límit dels Guerrers de l'Espai segurament el món no serà destruït. Només alguns pobles Saiyans.

—I la dolenta?

—Que no estic absolutament segur que aquest sigui el límit. Estic segur que el noi podia atacar amb més potència que ella i sobretot... m'afiguro que l'impacte ha estat fortament reduït pel cos del noi que ha fet d'escut al sòl.

Els esguards en la sala es giraren amb els ulls com taronges. Havien visualitzat el resultat de l'impacte mostrat a les pantalles més grans i havia estat extremadament impressionant. Només els meteorits que s'estavellaven en un planeta sense atmosfera podien produir aquell resultat. Però el Tsuful que havia parlat era un científic reputat i assenyat. No se'l podia prendre pas a la lleugera.

La Chiin-Lee va fer un cop d'ull als detectors de poders. La senyal d'en Romanesco encara es mantenia i havia augmentat durant els darrers minuts. Encara era viu.

—El poble! Ha desaparegut! —digué en Harik enganxat a la cama del seu pare sumptuós.

—Se me'n fum —respongué el Guerrer de l'Espai, amb els ulls lliscant del cràter cap a la Hanasia, qui escrutava el sòl panteixant.

—Tenia una closca de tortuga a casa!

—Ja en caçaràs una altra. Mira la Hanasia.

—Ara és la meva xicota! —respongué el petit—. Tindrem fills! Porta'm cap a ella!

—No, em sembla que el combat encara no ha acabat.

No havien passat encara deu segons però la Hanasia ja havia recuperat l'alè i havia reposat forces. Estava molt sorpresa de tot el que havia causat però no estava segura si havia sigut suficient.

Va estendre els braços una altra vegada per generar una bola de foc molt poderosa i extensa. Va descendir lentament amb els braços en posició vers el monticle del centre.

El monticle tremolà i el Guerrer Mil·lenari va sortir-ne com qui surt d'una banyera. Tenia un gran somriure i respirava fortament a fi de recuperar les emocions. El seu cos estava recobert de terra, ennegrit a causa de les cremades i amb altres senyals desconegudes per a la Hanasia. Però no hi havia ni el més mínim senyal de sang.

El braç de la Hanasia van deixar-se caure sense força. Res no el podria abatre?

Era com si estigués ebri. No sabia on era. Havia estat encegat, ensordit i esclafat. Però mentre més segons passaven, més recuperava els seus sentits. Va percebre, de mica en mica, com tothom es dibuixava al seu voltant i va esclatar de riure eixordadorament de nou.

La Hanasia va fer tot el possible a fi de no ser envaïda per la desesperació. Semblava més fort que al començament del combat. Ella va empassar saliva.

—Bé —es va dir a si mateixa—. Els atacs de força bruta no l'atenyen. Però el cos d'un Guerrer de l'Espai està ple de punts febles. Per exemple, la cua, la jugular, el punt sensible del colze i de la clavícula, la pressió sobre la base de les ungles i nombroses martingales que el meu pare em va ensenyar. Al combat cos a cos s'ha d'afegir l'habilitat amb els dits. D'ara endavant el combat prendrà un gir traïdorenc inimaginable en els esdeveniments.

—T'ajudaré.

La Hanasia es va girar. La tortuga tornava a ser allà. Tan silenciosa i irreal com cada vegada que la sorprenia. De fet, com que no era un ésser viu, la Hanasia no sentia la seva presència.

—Eliminaré la teva fatiga si em deixes tocar-te.

La Hanassia no se'n refiava.

—Els meus amics ja són aquí.

Al cel, veia, efectivament, andròmines voladores que acabaven d'arribar i levitaven. Era impressionant veure aquells maons més grossos que una casa flotant tan amunt. Es van col·locar en posició. De llurs cossos sortiren nombrosos tubs i altres elements estrambòtics.

Uns raigs i unes boles d'energia emergiren alhora d'aquells tubs i d'aquelles cel·les. Tots ells toparen contra el Guerrer de l'Espai, el qual no comprenia pas què eren tots aquells atacs. Hi hagué de nou explosions, esvorancs al sòl, polseguera, detonacions i el monstre es va tornar a embolcallar de llum.

Els objectes voladors dispararen durant força estona. Déu n'hi do, pensà la Hanasia. La tortuga va extreure de la seva closca màgica un petit tub que finalitzava en forma d'agulló.

—Puc introduir un medicament dins teu —va fer la tortuga.

—Injectin el líquid vigoritzador, d'acord? —va intervenir la Chiin-Lee—. No el virus.

—Però... —va dir el tècnic—. Aquesta és una ocasió d'or.

—Necessitem el seu poder destructiu. Heu de tenir en compte que el més perillós i embogit és el noi. Si ella confia en nosaltres una vegada, segurament es deixi tornar a punxar tan bon punt tot s'hagi acabat. Injecteu-li algunes vitamines i algunes drogues per augmentar les seves capacitats.

—Entesos.

La Hanasia abaixà la seva resistència i va permetre que l'agulla de la tortuga entrés dins la seva pell. Va sentir una lleugera coïssor. Una sensació estranya mentre el producte es propagava dins el seu cos.

Els únics verins que els Guerrers de l'Espai coneixien es menjaven. No coneixien les picades, o sigui que el concepte de verí injectat no havia passat mai per les seves ments.

En una aclucada d'ulls, la Hanasia va sentir una nova força al seu interior. No era com la transformació en Superguerrera, però era vigoritzant. Va fer alguns moviments tota satisfeta. Va repartir cap al combat mentre una closca de la tortuga s'obrí, revelant un tub més gruixut.

—Una última cosa! —va fer la tortuga voladora—. Dona'm la mà, sisplau.

D'aquell tub en sortí una esfera grisa i brillant, la qual va caure de seguida a terra. La Hanasia l'engrapà. L'aguantava perfectament al palmell de la seva mà.

—Oli en un llum —va dir el tècnic Tsuful. Era necessari remoure la seguretat i inclinar-se una mica a fi que la bomba llisqués pel canó—. Fins i tot a mínima potència, no hauria pogut disparar-la contra la Guerrera de l'Espai sense que semblés una agressió.

—I l'activació? —demanà la Chiin-Lee.

—No passa res. Funciona a través de sensors interns. Manuals o automàtics. No em perdré cap detall en mode de simulació, encara que estigui al cor d'un combat fumerós.

—És una bona idea deixar aquesta bomba nuclear única en les mans d'un perill públic? —va preguntar un Tsuful, el paper del qual es limitava a fer anotacions banals.

—La velocitat de combat d'aquell guerrer és força superior a la de qualsevol objecte expel·lit a gran velocitat. La probabilitat que aturi un atac com aquest és encara superior quant a la probabilitat que es posi a jugar a golf amb la seva boca. No entenc el seu comentari, Senyoreta Urushiole. La possibilitat de matar d'un sol cop aquests dos Guerrers de l'Espai no li interessa pas?