DB Multiverse

Capítol 43

Traduït per Rei Vegeku

A l'espai reservat per a l'Univers 4, en Buu, observava cada petit moviment entre els dos lluitadors. De fet, no veié res que el sorprengués. La seva pròpia força no era inferior.

Amb una mirada impassible, un cos completament immòbil i els braços encreuats pensà: "Què carai fa en Vegeku? No veu que el seu adversari és únic? I és clar que ho sap! El coneix! Però quina una en porta de cap?... Així mai el guanyarà."

En Buu va entendre la principal virtut d'en Broly: un cos indestructible, únic. Al resistir el poderós atac d'en Vegeku tot es tornà més clar! A través del fum, en Buu podia percebre que seguia viu i que en cap cas el seu ki s'estava afeblint. En Vegeku també ho sabia. Així doncs, per què es dedicava a llançar atacs com un boig si sabia que l'efecte seria nul?

Molt aviat en Buu descobriria la segona habilitat del Superguerrer Llegendari.

"Vinga Broly, sé que encara en vols més!" exclamà en Vegeku, fregant-se la barbeta per alleujar el dolor provocat pel cop d'en Broly.

No obstant, seguia il•lès. Només una goteta de suor reflectia l'esforç que havia necessitat per atacar en Broly. A més a més, la seva aura brillant i daurada s'havia estès al seu entorn; semblava perdre's al voltant del cap amb un aire molt peculiar, com si milers de fulles se sacsegessin incansablement amb un vent turbulent.

Cara a cara amb el guerrer de cabell daurat pentinat cap al darrere llevat de dos flocs que queien front avall, en Broly oprimí els punys. La seva ira, igual que la seva força, anaren a més... El fum s'esvaí per complert, revelant la seva imatge des de les profunditats de la polseguera. Cridant més que mai, demostrà la determinació que tenia per a aixafar el seu adversari: "SÓC EL GUERRER LLEGENDARI!!!"

Davant d'aquesta demostració de poder, una aura verda el rodejà. Més gran i amb un soroll més estrident que mai, aquesta semblava que volia sobrepassar la d’en Vegeku. Des de les grades, els espectadors, que solament havien vist una esplendor daurada des de l’atac d’en Vegeku, ara la veien verda. I per acabar-ho d’adobar, els resplendors grocs es tornaren verds i rodejaren en Broly fent una demostració d’un ki abominable. Des de l’espai de l’Univers 18, en Goku i els altres comentaren:

“L’energia d’en Broly s’ha duplicat!”

“Ara és molt més fort!!” comentà en Cor Petit.

“Ja és massa tard per ajudar en Vegeku.” afegí en Son Gohan.

Tot i això, en Vegeku seguia impassible davant l’esfereïdora energia d’en Broly. En lloc de quedar-se de catatònic, somrigué, protegint-se la cara amb el braç davant de l’aura del Guerrer Mil•lenari que l’atacava.

“Sí, això! Ensenya’m el màxim del teu poder!” exclamà a en Broly, agitant el puny més emocionat.

En Buu ara ja entenia completament l’habilitat principal d’en Broly: la capacitat de duplicar la seva energia en instants sense haver de fer un esforç sobrehumà, pràcticament a voluntat... Mai havia vist res semblant en tot l’univers, en Broly era un ésser únic. En Buu es preguntava quin efecte li produiria l’absorció del Saiyà.

De cop i volta en Broly es precipità contra en Vegeku, que volava per damunt seu. Sorprès per l’inesperat augment de velocitat d’en Broly, en Vegeku no pogué esquivar el cop, concretament un ganxo, que li féu perdre la visió durant dos segons que en Broly aprofità per seguir colpejant inesgotablement a aquell que s’havia atrevit a atacar-lo per l’esquena. En Broly utilitzava totes les extremitats per tal d’estomacar-lo: punys, peus, també colzes i genolls i fins i tot el cap. En Vegeku, per primera vegada durant el combat, més ben dit, per primera vegada des del seu naixement es trobava en desavantatge.

Pel cap dels espectadors passaven molts sentiments i emocions, però puc assegurar que cap d’aquests era d’avorriment; alguns estaven espantats, molts estaven bocabadats per la cadena interminable d’atacs que continuà una bona estona. La tensió era palpable a l’Univers 18. D’altra banda, a l’Univers 16, tot i que es preguntaven què sentia en Vegeku, hi havia una cosa claríssima: no tenien por, gens de por...

Ells que coneixien les seves habilitats sabien que, de la mateixa manera que en Broly, no podia ser derrotat de la manera habitual. No perdria per quatre patacades! Encara que aquestes vinguessin del Superguerrer Llegendari...

Finalment, en Broly aturà la cadena de cops que hauria matat a la majoria, però seguí amb un potent i ràpid ganxo de dreta. Llençat amb força pel cop, en Vegeku s’estavellà, tres-centes vegades més ràpid que una pedra, diversos metres cap al subsòl, provocant un terratrèmol que fins van notar els espectadors. Un núvol de polseguera s’alçà des del clot provocat per l’impacte. En Broly finalment es mogué, volant desenes de metres pel damunt, agafant aire. Rarament deixava d’atonyinar a algú un cop havia començat. Pensant-t’ho millor, aquest potser era el primer cop que algú resistia els seus atacs cos a cos? En qualsevol cas, rigué de manera diabòlica i féu reaparèixer l’aura verda que, per a alguna espectadors, era bella de veure...

Entre els participants, era molt diferent. Ningú es fixava en l’aura verda, encara que fos única. A l’espai de l’Univers 13, per exemple:

“Aquest és... L’autèntic poder del Guerrer Llegendari!” digué en Vegeta, més per ell mateix que no pas per la resta, romanent catatònic mentre el Saiyà Llegendari seguia rient sense parar.

El Príncep dels guerrers no es podia creure el que veien els seus ulls. Era quasi impossible seguir els seus moviments... però notava el poder dels xocs... Clarament està molt per sota d’aquest nivell... Igual que la majoria... Fins i tot, els mateixos Déus de l’Univers 1 estaven impressionats.

“Broly... El Superguerrer Llegendari!” digué el Kaioshin del sud. “Sort que el vam matar quan només era un nadó!”

“Llavors estava en contra...” afegí el Kaioshin de l’est, que coneixia alguns participants, especialment els dels Universos 9, 16 i 18. “Però ara et dono la raó!” digué el més menut dels Kaioshins, per fi adonant-se que havien pres una sàvia decisió...

Era un Déu jove, comparat amb els altres... Sovint no estava d'acord amb els altres, les seves decisions (les dels altres Déus) afectaven als mortals i destruïen les amenaces prematurament. Era un xic normal... però havia d'admetre que qüestionar la decisió dels ancians no era correcte... De fet, no estava en contra de l'assassinat del Superguerrer llegendari en sí... Estava en contra d'assassinar un pobre nadó indefens... anava contra els seus principi. No obstant, feia uns mil anys, havia lluitat juntament amb els altres Kaioshins contra l'anterior Guerrer Llegendari... fet que el Kaioshin del Sud li recordà.

"Vam estudiar l'anterior fa uns mil anys... Un cop transformat és totalment insensible als atacs, és indestructible! I el seu poder... augmenta sense parar, sense cap mena de lògica!

"Ho recordo..." afegí el Kaioshin del Nord. "Érem tres contra ell i ens va igualar superar en força! Per liquidar-lo el vam haver d'enviar contra una estrella... Però contra aquest... Seríem incapaços!"

Fa mil anys als Universos 1 i 10, els Kaioshins, que no temptaven la sort, ja havien detectat i eliminat el Guerrer Llegendari al Planeta Plant. A quasi tots els altres Universos, com que el Kaioshin de l'Est vivia tot sol, van ser ell i en Kibito els que vingueren a trobar-se el guerrer. Els Kaioshins van utilitzar la mateixa tècnica en els dos casos: suprimir-lo fent-lo xocar contra el Sol. *Llegir Hanasia, d'en Salagir.*

El terra va tornar a tremolar... i un forat es formà degut a l'impacte d'en Vegeku, rodejat encara per l'aura daurada. Volà amunt per encarar-se amb en Broly, el qual començà a riure estúpidament.

"Finalment..." digué somrient, "per primer cop des del meu naixement... He de fer servir tot el poder!" cridà, mostrant per fi el seu autèntic potencial.

La seva aura prengué una forma més violenta i la llum daurada es començà a rodejar de rajos blaus quan en Vegeku aixecà els punys, contraient tres quarts dels músculs del seu cos al mateix temps. El seu cabell, que ja s'havia eriçat enrere, s'endurí encara més. A més, els dos flocs de feia un moment s'ajuntaren. Tot el cos del guerrer nascut per una fusió entre dos guerrers sense precedents començà a brillar amb uns tons daurats i blancs, enlluernant a tothom.

Tot fou cobert per un enlluernador flaix durant uns segons, quan la llum s'esvaí veieren en Vegeku, just allà, somrient, amb els punys oprimits i llest per enfrontar-se amb en Broly, que encara desprenia l'aura verda.

Però aquest cop, era al revés, la seva aura semblava ser absorbida per la d'en Vegeku, que brillava més que mai. La roba reflectia la llum daurada que era despresa, i els llamps blaus es movien de punta a punta del cos.

En Vegeku s'acabava de transformar en un Superguerrer de 2n nivell... Els espectadors estaven commocionats... No se'n sabien avenir, però veien que des del principi havia estat retenint el seu autèntic poder! Per poder combatre aquell monstre que era en Broly, calia donar-ho tot. En què estava pensant? En Goku es preguntava el mateix que en Buu: Així que era això al que jugava en Vegeku? Acabava d'igualar el seu nivell al d'en Broly... Bàsicament, s'havia estat posant a si mateix un obstacle! Fins que no va poder superar-lo... En Vegeku estava molt segur d'ell mateix, s'havia permès el luxe de jugar davant mateix de l'ésser més perillós de tots els Universos... Però ara acabava de renunciar; era l'únic capaç de calmar la bèstia. Havia posat a tothom en perill simple i únicament per pura diversió!

Però... si en Goku estigués al seu lloc, hauria estat diferent? Ell, en diverses ocasions, també havia posat en perill la Terra, i fins i tot l'univers sencer! Un cop deixà en Freezer viu, o només cal anar quan li va permetre assolir el 100% del poder. El mateix passà contra en Cèl•lula, li donà una mongeta màgica després del seu combat i just quan el seu fill estava a punt d'enfrontar-s'hi. No ens oblidem del combat contra en Buu, destruint les arracades Pothala... Aquest desig de lluitar contra enemics poderosos, malgrat els riscs, associat amb l'esperit de lluita d'en Vegeta; el desig de ser indiscutiblement el número 1, havia passat cap a en Vegeku...

Impassible davant aquesta sobtada transformació, a diferència dels de l'Univers 16, en Broly es llançà contra el seu enemic, molest per veure que estava viu i content podent-lo pegar com volia. En Broly aixecà els braços i els punys per sobre el cap d'en Vegeku, però aquest últim pronuncià dues paraules just abans d'esquivar, volant cap al darrere del Guerrer Llegendari, el cop que estava a punt de caure-li al damunt.

"Segona ronda!"

Volà contra en Broly i li donà una puntada de peu a la cara, obligant-lo a mirar enrere. En Vegeku aprofità l'oportunitat per clavar-li una altra puntada de peu a l'estómac, i després a per una tercera també a la cara. Abans que en Broly es pogués defensar, encara el pegà dos cops més a la cara, ambdós forts i precisos!

Ara en Buu estava més content. Allí, en Vegeku sent superat lleugerament per en Broly... Ell no va estar-s'hi molt, però va ser suficient per tenir un moment... un petit moment...

De fet, després de rebre diversos cops, en Broly ja podia aturar en Vegeku en els seus atacs. Les mans s'estrenyeren al voltant del cap del seu contrincant, i colpejà el seu front contra el d'en Vegeku. La patacada fou molt potent, però per en Broly, no era suficient. Dels dos, va ser el que va rebre menys de l'impacte. Seguidament el continuà colpejant tres o quatre vegades més, estibant els cabells daurats del guerrer per portar-lo contra ell i accentuar l'impacte. En Broly ho intentà de nou, tirant el cap més enrere per picar encara més fort que abans, però el tret li sortí per la culata... Aquests pocs centímetres que deixà de més li donaran l'oportunitat a en Vegeku de contraatacar, amb una violenta puntada a la barbeta. En Broly deixà anar la seva presa i en Vegeku es retirà uns metres abans d'atacar... només dos segons després.

El cop de puny esquerra desencaixà la mandíbula d'en Broly... Un altre atac d'en Vegeku que havia anat a petar a la cara del seu contrincant... el qual li retornà el cop en "senyal d'agraïment". Per primer cop des de l'inici del combat, cada pinya era un encert, l'una darrere l'altra, sempre igual de poderoses i durant diversos minuts. Romanien al seu lloc; sense moure's, cap dels cops era més fort que els altres... El seu nivell era pràcticament idèntic...

"Són més poderosos que tots nosaltres junts!" digué en Vegeta a la resta dels de l'Univers 18, sense perdre's ni un instant del combat que tenia lloc damunt seu.

Els de dos murets més enllà compartien la mateixa opinió... A l'Univers 16, en Gohan digué a en Cor Petit: "El pare mai ha lluitat en el segon nivell de força. Ni tan sols contra la Bra."

De fet, al seu Univers, en Vegeku i la seva filla Bra sovint lluitaven l'un contra l'altre. Generalment com a manera d'entrenar... però a vegades, si la Bra estava de mal humor o... Bé, amb aquell estat mental, tot el contrari. Però ni així havia aconseguit que en Vegeku superés el primer nivell de Superguerrer...

Això la molestà... la diferència entre ells dos era clarament molt superior a la que ella s'imaginava... Però de moment, no digué res i romangué immòbil, contemplant la batalla del seu pare, una batalla d'un nivell que ella mai s'hauria imaginat... Sent així, si fos ella la que s'enfronta contra en Broly, podríem assegurar que hauria perdut... Al seu costat, en Trunks i en Goten estaven fascinats pel poder del seu pare... i disgustats:

"És més dur de pelar del que ens pensàvem!" digué en Trunks.

"Per en Gotenks és una merda, nano!" afegí en Goten.

A l'Univers 18, els seus alter-egos mantenien la mateixa conversa.

"Ostres, en Broly és molt més fort ara que quan ens va fer miques amb només dos cops!" digué en Trunks.

"Per en Gotenks és una merda, nano!" afegí en Goten.

Un altre dels Trunks de l'estadi, el de l'Univers 12, no estava especialment sorprès per l'abominable superpotència dels dos guerrers. Ja s'havia trobat amb altres personatges amb una força també aclaparadora pel seu moment. Per exemple, el Superguerrer de segon nivell d'en Son Gohan que derrotà a en Cèl•lula en poc temps. La transformació que acabava de revelar en Vegeku superava de bon tros la d'en Son Gohan i la seva mateixa. Però això no la feia més sorprenent... S'havia assabentat que en Vegeku d'alguna manera era el seu mig-pare alternatiu... Estava capficat, podria ser que a la següent ronda s'hagués de trobar amb el seu pare de l'Univers 18, i si aquest era només la meitat de fort que en Vegeku la victòria no seria una opció...

Quasi tota la resta de participants arribaren a la mateixa conclusió... Els dels Universos 2 i 19, per exemple, ja no podien ni seguir els moviments dels dos lluitadors. A l'Univers 6, la Zangya i en Bujin es trobaven en la mateixa situació. Estaven paralitzats. En Bojack els podia veure, però no seguir tots els moviments... Encara que li dolgués molt, havia d'admetre que eren molt més forts que ell i s'alegrava de saber que cap d'aquells dos monstres existia al seu Univers.

De cop i volta, es formà un instant de calma: els dos guerrers de força desmesurada s'havien separat. En Broly xisclà de nou i aprofità l'oportunitat per a atacar en Vegeku. A la mà dreta d'en Vegeku aparegué una llum tènue, una concentració d'energia groguenca. Immediatament disparà contra el Guerrer Llegendari que se li apropava. L'explosió fou quasi igual de potent que la de l'atac Big Bang de feia una estona. Un fum dispers de colors marró i blanc envoltà el monstre, que pràcticament no havia ni notat el cop. Enfadat i deixant un rastre de fum en forma de dimoni, es precipità amb tot el seu cos contra en Vegeku, amb els braços estirats per poder agafar la persona que odiava i volia veure patir. En Vegeku no tingué gaire temps per defensar-se. A la mà esquerra formà una altra bola d'energia i la llançà contra el cap d'en Broly.

Envoltats pel fum de l'explosió, en Broly, emportat pel seu propi pes, xocà contra en Vegeku. Els espectadors no van poder veure res més durant uns quants segons... Durant aquests instants només es podien presenciar ones de xoc i algun moviments que feien els dos guerrers sense veure's. Quan el fum es dispersà, els guerrers aparegueren, ambdós coberts de rascades.

De cop, en Broly i en Vegeku es van llançar l'un contra l'altre, com si aquest cop hagués de marcar, per fi, la diferència. Cridant, els dos punys impactaren. El puny d'en Broly en feia dos com el d'en Vegeku, però la potència era la mateixa. L'impacte creà una ona de xoc que tothom va notar, seguida d'una explosió causada per la col•lisió de l'energia dels dos guerrers definitius. Enlluernant molts espectadors i participants que es protegien els ulls, notant la llum abans que el so, l'explosió semblava l'inici d'una tempesta. Les poques porcions del ring que encara es mantenien a l'aire explotaren i caigueren al terra, convertides en poc més que un gra de pols.

La fumera al voltant dels lluitadors s'esvaí completament, encara es podia veure el puny contra puny. Cap dels dos havia cedit. Només amb la seva mirada podies assegurar que estaven en mig d'un combat aferrissat. Una lluita psicològica enmig d'un combat cos a cos. En Broly seguia sent indestructible, però tot ell estava cobert de cremades... En Vegeku tenia algunes rascades, però la seva ferida més important era a la boca. La sang li havia regalimat cap a la barbeta. Absolutament res podia determinar qui guanyaria, a hores d'ara el combat físic era inútil...

En Broly es girà lleugerament, seguia pressionant amb el puny mentre amb l'esquerra acumulava energia pel següent atac... la seva famosa ona de xoc verda maragda. A tan curta distància, fins i tot en Vegeku sortiria malparat! Aquest últim ràpidament s'enretirà i preparà el seu contraatac, que començava amb la mateixa postura que el Kamehameha.

"Big Bang..." cridà en Vegeku, alhora que una llum blavosa apareixia a la seves mans i en Broly li llançava la bola d'energia. Finalment afegí: "Kamehameha!"

Amb els braços estirats per atacar, en Vegeku disparà contra en Broly, amb un atac molt similar al Kamehameha, però amb un poder molt més devastador. Els dos atacs toparen durant uns segons, però després es combinaren i s'uniren formant una massa lumínica que cobrí els dos lluitadors abans de propagar-se per tot l'estadi.

"Vigileu!" cridà en Goku al mateix temps que es convertia en Superguerrer.

"Cor Petit, posa't darrer nostre!" digué en Son Gohan mentre deixava anar el poder que havia obtingut del vell Kaioshin per poder protegir al Namekià.

Al seu voltant, els altres guerrers també es preparaven per rebre l'impacte dels dos poders extraordinaris. En Vegeta i en Kakarot de l'Univers 13, en Trunks de l'Univers 12 i en Goten i el seu amic Trunks de l'Univers 16... tots ells es van convertir en Superguerrers abans que la llum cobrís tot l'estadi provocant un terratrèmol i un soroll eixordador... Finalment, es va sentir una immensa explosió.