QUARTA PART: DOS UNIVERSOS EN DESGRÀCIA.

Capítol 16

Traduït per Bardock

"Molt bé! Em toca!"

En Rikum somrigué. El seu oponent era un Namekià. Havia de ser fàcil. Almenys, havia tingut més sort que en Jeice. I no seria mai tan imprudent com en Burter, que s'acabava de recuperar de la seva derrota. Es va aixecar, amb mal d'estómac. Era evident que en Kaitoxin li havia etzibat un bon cop.

"Afanya't i guanya, Rikum", ordenà en Freezer.

"Sí, Senyor", replicà, adoptant una posició d'obediència. "Però en primer lloc, necessito un dispositiu modificat."

En Rikum i en Freezer es giraren i miraren aquell individu que tenia el cap deformat i la pell lila amb clapes.

"On és, Kiwi?", preguntà impacientment en Freezer.

"Tenim un problema, Senyor Freezer. Degut a la gran quantitat de persones que hi ha per tot arreu, els nostres dispositius es tornen inestables i esclaten. Sembla que l'única cosa que podem fer és limitar l'abast dels dispositius a deu metres..."

"Deu metres és ben poca cosa", declarà en Freezer amb els braços creuats. "De totes formes, dóna-li un a en Rikum."

En Rikum, va fer una senyal amb la mà, indicant a en Kiwi que li entregués el seu dispositiu, com si fos el seu esclau.

"Aquest... és l'únic que hem pogut modificar...", respongué en Kiwi amb veu tremolosa.

Mentre en Freezer es posava nerviós, en Rikum intervingué: "Ha, ha! No passa res, m'apropiaré del d'en Burter."

Es va apropar al seu company, que encara estava una mica atordit, i de seguida va agafar el seu dispositiu. Després de col·locar-se l'aparell modificat al seu ull dret, mirà a en Jeice i a en Burter.

"Si heu perdut és perquè no heu fet el ball de presentació! Preparats! Som-hi!"

"Rikum!", cridà en Freezer. "Deixa't de bestieses i vés a lluitar abans no siguis desqualificat!"

El membre de les Forces Especials d'en Ginew ni tan sols va mirar el seu Senyor. Tampoc no el va respondre. Mentre volava cap el ring, en Jeice i en Burter seguien fent aquell ball estúpid. Quan va aterrar al ring, el seu adversari ja estava preparat i en posició de combat.

Un dels presentadors anuncià el començament del combat. En Rikum es va tensar... i de cop i volta va començar a fer moviments estranys amb els seus braços cridant: "Forces Especials... d'en Ginew!"

També va afegir-hi moviments ridículs amb les cames, acabant amb un sol peu i encarant en Nail, que s'avergonyí de presenciar un espectacle tan espantós. Finalment, cridà el seu pseudònim a les tropes: "Força Brutal!!!"

Tan bon punt va acabar de cridar, va carregar immediatament contra en Nail, amb un crit que no era gens seriós i somrient... Per a ell, aquest combat seria un simple tràmit.

En Nail va aconseguir esquivar per ben poc l'envestida d'en Rikum desplaçant-se a la seva dreta, i va aprofitar el desequilibri del seu contrincant per etzibar-li un cop de peu vertical. Però en Rikum va mostrar uns bons reflexos i va esquivar el cop deixant-se caure cap enrere.

El Namekià també reaccionà com un rellotge mitjançant un cop de peu horitzontal, però el seu oponent, gràcies a un moviment ràpid, evità l'atac trobant-se gairebé de quatre grapes.

Trobant-se d'esquenes al seu adversari, el guerrer Namekià va saltar una mica endavant per distanciar-se i, seguidament, es girà. En Rikum ja era dempeus i es dirigia cap a ell. Hi hagueren una sèrie d'encadenament de cops i aturades a una velocitat vertiginosa. Ningú no semblava tenir la paella pel mànec durant uns vint segons, fins que, de sobte, en Rikum etzibà el seu cop 'Rikum Kick', amb una posició i un moviment d'atac inversemblant, però alhora efectiu. Colpejà el rostre d'en Nail, llançant-lo pels aires a diversos metres de distància i caient feixugament contra el terra.

A l'espai 13, el Guerrer de l'Espai pelat observava ben atent aquest combat. De fet, des del començament del combat desitjava gaudir de l'eliminació del més gros dels dos contrincants. Quan en Nail va ser colpejat, va grunyí, i en Vegeta es girà cap el seu gran amic per provocar-lo:

"Bé, sembla que en Rikum és més fort que aquest Namekià."

"Bah, trobo que en Nail és força menys poderós que aquell tal Caracagot", respongué simplement en Nappa.

"No obstant, per qüestió d'atzar, a tots dos us ha tocat lluitar contra un Namekià a la primera ronda", intervingué en Raditz. "Seria una llàstima que no us trobéssiu en el torneig. Així podríem veure qui és el més fort de tots dos, i potser així li podries tornar l'estomacada que vas endur-te fa temps."

En Nappa i en Vegeta miraren a en Raditz... Havia plogut molt des d'aleshores...

"Ei, mireu, el Namekià s'està aixecant", declarà en Kakarot interrompent els seus tres companys, els quals van mirar cap el ring de seguida.

"En vols més?", preguntà irònicament en Rikum, mentre el Namekià era emvoltat per una aura blanca tan bon punt s'aixecava.

Van passar uns segons sense que cap dels dos adversaris fes ni el més mínim moviment, però en Nail va deixar anar un crit, i va estrènyer els punys amb tota la seva força. La seva aura fluïa amb violència.

El dispositiu del membre de les tropes d'en Ginew es va activar. Les xifres augmentaven ràpidament: cinquanta-vuit mil i seguia creixent lleugerament. Segurament, el límit devia rondar les seixanta mil unitats.

En Rikum no va tenir temps a fer cap comentari respecte aquella força, ja que el Nakemià es va dirigir cap a ell per atacar, deixant enrere un sot en el lloc on havia estat parat feia un segon. En Nail va aconseguir etzibar el seu primer cop: un cop de puny que va foradar l'armadura d'en Rikum a l'alçada de l'estómac, el qual, degut al cop, va expulsar tot el seu aire. Va prosseguí amb un segon cop de puny, aquesta vegada a la cara d'en Rikum, que va fer tremolar al seu enemic. El dispositiu va caure al terra i en Nail el va esclafar intencionadament, i va continuar assestant diversos cops de puny que en Rikum va aturar amb dificultats. Cada trompada el feia recular.

Finalment, en Nail etzibà un ganxo violent que va tombar el seu adversari. Va estendre el seu braç dret, amb el palmell de la mà obert unint tres dits mentre la seva aura reapareixia. Cridant de nou, una ona d'energia va sortir disparada cap a en Rikum, que tot just s'estava començant a recuperar. L'explosió fou força violenta.

En Nappa somrigué mentre la polseguera s'esvaïa lentament i en Nail recuperava l'alè. Però el seu somriure va desaparèixer tan bon punt en Vegeta declarà que l'atac no havia estat suficientment poderós. Efectivament, quan la polseguera s'havia esvaït per complet, tothom va veure que en Rikum estava dempeus ple d'esgarrinxades per tot arreu i la seva armadura força destrossada. Fins i tot somreia, netejant la pols del seu tors.

En Rikum va declarar simplement: "No ha estat malament. Gens malament. Ara em toca a mi!"

La seva boca sagnava, però va obrir-la i una llum va aparèixer del fons de la seva gola, cridant el nom d'aquesta tècnica, 'Rikum Eraser Gun'. Un raig molt potent va batre en Nail, el qual es protegia amb un sol braç que no va poder resistir l'atac.

El fum i la polseguera es van dissipar a l'aire. Es formaren dos forats al ring: un amb forma circular en el lloc on en Rikum havia atacat i l'altre força llarg que seguia el recorregut de l'atac d'energia. A terra, el cos del Namekià encara seguia ple de fum. En Nail va intentar aixecar-se utilitzant el seu braç dret, ja que havia perdut el seu braç esquerre i part de les seves costelles...

En Rikum va aproximar-se rient. Va agafar el canell esquerre del Namekià agonitzant i el va alçar.

"Quina poca resistència! No ets gens diferent dels altres Namekians que vam exterminar", declarà joiós.

La imatge d'un megalòman Rikum va enutjar en Nappa... recordant una mala experiència que havia patit:

Trenta-dos anys abans...

Després d'una llarga xerrada amb el seu patró, en Vegeta, en Nappa i en Raditz es trobaven al centre de control de la nau d'en Freezer. Caminant pel passadís, començaren a discutir:

"Com pretén que ataquem Helior en tan poc temps si només som tres?", preguntà en Nappa en veu alta, molest. "Primer hem de completar la nostra missió actual!"

"Ens pren el número", afegí en Vegeta empipat.

"Si fóssim un més al nostre equip...", grunyí el Guerrer de l'Espai calb.

"Ei, potser podríem aconseguir ajuda...", intervingué en Raditz darrere dels altres dos.

Aquests dos s'aturaren i es giraren.

"Què vols dir?", preguntà el Príncep dels Saiyans, amb els braços creuats a sobre de la seva armadura blanca.

"Segurament el meu germà petit segueixi amb vida. Va ser enviat a un planeta llunyà, els habitants del qual no són gaire forts. Si l'anéssim a buscar..."

"Pensava que el teu germà només tenia dues unitats quan va ser enviat", va burlar-se en Nappa. "Encara que ara sigui adult, no deu ser pas gaire fort, i ens farà més nosa que servei."

"En Nappa té raó... però per què no ho intentem? Potser ens seria útil."

"Hauria de marxar el més aviat possible per verificar-ho... però..."

"No pateixis. Acabarem la missió nosaltres dos i t'esperarem per atacar Helior", digué en Vegeta somrient. "Fes-ne via i no perdis més el temps."

Sense dir res més, en Raditz va tornar corrent a la seva nau i va partir cap a la Terra per buscar en Kakarot, el seu germà petit. Darrere d'en Vegeta i en Nappa, dues persones que coneixien molt bé els van interrompre:

"No són aquests els nostres amics, els Saiyans?"

Quan es van girar, en Nappa i en Vegeta es van trobar cara a cara amb dos membres de les famoses Forces Especials d'en Ginew: en Rikum, el colós amb cabell taronja, i en Guldo, un ésser verd rodanxó amb diversos ulls separats entre ells i realment minúscul al costat del seu amic.

“Què voleu?”, digué grollerament el gros Nappa a en Rikum i a en Guldo mentre aquests s’aproximaven.

“Tranquil, venim a parlar amb en Freezer. Volem encarregar-nos d’Helior”, respongué en Guldo.

“No em facis riure”, digué burlant-se en Vegeta. “No series capaç de sobreviure-hi.”

“Qui riu darrer, riu millor! Tens enveja de no ser un membre de les famoses Forces Especials d’en Ginew!”

“Mai de la vida!”

“Xxt, de totes formes”, interrompí en Nappa, “el Senyor Freezer ens ha delegat a nosaltres aquesta missió.”

En Rikum no se’n sabia avenir: “Com? No pot ser! Bé... potser amb una mica de sort, morireu i després ens n’ocuparem nosaltres!”

“Què dius?!”, digué en Nappa enfadat, estrenyent els seus punys.

“Oh, no t’empipis, petitó, faries bé de no malbaratar energia inútilment.”

“Malxinat!”, s’enfurismà en Nappa. “No em provoquis!”

Va avançar cap a en Rikum amb un puny endavant... però el seu oponent el va aturar agafant-li el canell. El va aixecar... En Rikum era una mica més gros que en Nappa i va alçar el braç del seu rival per sobre del seu cap estrenyent-li el canell amb força i rient. En Vegeta s’empassava l’orgull serrant les dents per tal de no cridar. Estava a punt de tocar el terra i, quan el Príncep dels Guerrers de l’Espai es preparava per intervenir, en Nappa contraatacà amb el braç que tenia lliure, però en Rikum el va aturar amb facilitat. En Freezer aparegué darrere d’ells:

“Ja n’hi ha prou.”

La seva veu, calmada, era més que suficient per imposar respecte. En Vegeta es va girar, va deixar de serrar les dents i en Rikum va alliberar en Nappa, que va caure agenollat amb la seva mà dreta adolorida.

“Rikum, Guldo, seguiu-me.”

En Freezer va fer mitja volta. Amb una mirada gens amistosa dirigida als Saiyans, els dos membres de les Forces Especials d’en Ginew marxaren. En Vegeta també va partir, mirant al seu company, que estava lamentant-se. En Nappa, encara amb la mà adolorida, es va aixecar i el va atrapar després de mirar enrere. Des d’aleshores, havia odiat a en Rikum...

En Rikum va alçar el cos d’en Nail, que semblava un pes mort. Rient, li va clavar diversos cops de puny, al cap, a l’estómac i a les costelles destrossades. Semblava que la tortura no cessaria mai i el pèl-roig va detenir-se per admirar la seva feina. Però fou un error! En Nail va aprofitar-ho per a recuperar una mica l’alè i preparar-se. Va mirar fixament a en Rikum i dels seus ulls sortiren dos raigs grocs que van perforar el seu enemic.

Després de rebre de ple l’atac, en Rikum va caure de genolls, deixant anar el canell del Namekià i va posar les seves mans a les dues ferides del seu tors. Mica en mica, la seva respiració es feia més pesada.

Aixecant-se, en Nail somrigué abans d'advertir a en Rikum que no havia estat gens prudent. En Rikum el va mirar i va tractar de resistir el dolor. Es va sorprendre que Nail regenerés el seu cos en tan sols uns segons! En Nail es va arrencar la resta de la seva jaqueta i va etzibar un cop de peu que en Rikum no va poder evitar.

Va caure pesadament al terra i es va quedar immòbil. Estava totalment desconcertat i furiós. Va recordar el seu enfrontament amb en Nappa feia trenta anys. Sempre havia estat més fort que ell. Posteriorment, i per causalitat, tots dos s’havien enfrontat a un Namekià del mateix univers, amb un poder equivalent. En Nappa havia guanyat en un tres i no res... i ell... estava a punt de perdre... o potser de morir? Se n’acabava d’adonar que no havia estat gens prudent...

Es mereixia morir...

‘Morir? No! És impossible que mori! I menys per culpa d’un truc tan brut! No pot ser!’

Durant un instant, semblava que en Rikum reviuria. Va cridar, espantant a en Nail, que va girar-se de cop i volta en posició defensiva. Encara que estigués enrabiat i cridant, en Rikum no podia aixecar-se del terra. El Namekià volia assegurar-se la victòria, es va aproximar i va clavar un cop de peu amb potència al ventre de l’home que romania al terra, fent-li sortir enlaire un altre tros d’armadura.

Aquesta vegada, la seva respiració era molt feble... i va quedar inconscient. Un presentador va començar a comptar.

“I trenta! En Nail és el guanyador del combat!”, declarà el presentador.

Sospirant, el Namekià va marxar per tornar al seu espai per descansar i ésser felicitat pels seus amics. Al ring, dos Namekians, que formaven part de l’organització, s’afanyaren a portar en Rikum a l’espai 8. En Freezer va ordenar dur-lo a la sala de recuperació de la seva nau. L’acompanyaren la resta de les Forces Especials d’en Ginew, ja que patien per ell.

A l’espai 18, dos homes i un Namekià analitzaven el combat que tot just havia finalitzat.

“És una llàstima que en Nail no ens ajudés a combatre les Forces Especials!”, declarà en Gohan després d’haver debatut sobre la força i la tècnica d’en Rikum, que havia estat molt imprudent. En Goku aprofità l’ocasió per explicar-li a l’Ub que una imprudència con aquella podria ser fatal.

“Em pregunto què deuria estar fent en comptes d’ajudar-nos!”, respongué en Vegeta a en Gohan, recordant que en Rikum els havia estovat de valent abans de l’arribada d’en Son Goku.

Al costat d’en Vegeta i en Gohan, en Cor Petit es va girar lleugerament. Havia oblidat, en Vegeta, que en Nail era dins seu? De fet, ho sabia? El Namekià els anava a explicar que havia estat lluitant contra en Freezer per guanyar temps... però s’ho va repensar... no ho volia fer sortir a la llum.

Mentre que en Freezer grunyia interiorment a l’espai de l’univers 8, en Cooler se li va acostar i li va posar una mà a l’espatlla. Això sorprengué a en Freezer, ja que va pensar que, per primera vegada, el seu germà volia animar-lo. Però anava ben errat!

“Ha, ha, els membres de les terribles Forces Especials d’en Ginew són realment poderosos! Han perdut tots en un obrir i tancar d’ulls!”

“Cooler, deixa de molestar el teu germà”, intervingué el Rei Cold per evitar que la tensió augmentés.

“Ja veurem què els hi passarà als teus subordinats”, replicà en Freezer buscant en Sauza, que estava dempeus, tot just darrere d’en Cooler. “I també què et passarà a tu!”

“No em fa ni fred ni calor, de fet...”

Fou interromput per l’anunci de la següent lluita... en Trunks de l’univers 12 contra en Cooler de l’univers 8!