DB Multiverse

Capítol 3

Traduït per Bardock

Nou anys abans, al Palau d’en Dende......

Mentre en Cor Petit i en Dende parlaven, tal com era habitual, van notar l’energia de tres persones aproximant-se. Era en Goku acompanyat, com de costum des de feia un any, de l’Ub i de la seva néta Pan.

De seguida van aterrar. La Pan va arribar amb expressió somrient, feliç d'estar amb el seu avi. Quant a l’Ub, trobar-se en aquell lloc sagrat li era una mica incòmode.

En Goku s’adreçà als dos Namekians:

—No ha arribat encara, en Vegeta?

—No, tu ets el primer —respongué en Cor Petit amb un somriure—. Encara teniu la intenció de lluitar?

El Guerrer de l’Espai li respongué amb brillantor als ulls:

—I és clar.

La jove sorprengué a tothom quan exclamà:

—Hola!

En Cor Petit i en Dende, sorpresos per aquell acte de cortesia, van contestar amb timidesa. Per la seva part, l’Ub va saludar amb una veu plena de respecte i inclinant-se respectuosament: era conscient que s’adreçava a unes veritables divinitats.

—Hola Totpoderós... Hola Cor Petit.

Les noves generacions saludaven educadament... cosa que importava poc a en Goku. Els amics mai no són lluny i es poden visitar regularment... saludar és una pèrdua de temps!

En Dende es dirigí als dos joves:

—Vosaltres també veniu a lluitar?

L’Ub respongué amb precipitació i amb una mica de por en la seva veu:

—No, no! Només he vingut a observar!

En canvi, la petita Pan va saltar d’excitació:

—Jo també! I n’estic tipa d’esperar!

De sobte, una silueta va aparèixer al cel. En Vegeta aterrà i es dirigí immediatament a en Goku:

—Bé, doncs, preparat per perdre?

—Això seria una sorpresa! Comencem ja?

En Goku es va quedar perplex perquè en Vegeta no es va moure:

—No. Prefereixo que vagis a buscar el teu fill.

—El meu fill? Vols dir en Gohan?

En Vegeta va remugar amb exasperació:

—Evidentment, Kakarot!

—Però, per què?

—No discuteixis! Utilitza el teu desplaçament instantani i porta-me’l!

—Bé... d'acord. Vejam què puc fer.

Sense pensar-s’ho més, en Goku es va posar dos dits al front i va desaparèixer... i va tornar deu minuts més tard acompanyat d’en Gohan vestit amb la roba de la feina.

La Pan es va alegrar molt de veure el seu pare allà:

—Pare!

En canvi, ell es va sorprendre de trobar-se la seva filla al palau:

—Pan, què hi fas tu aquí?

—Si sou cinc, la concepció del temps a la sala no funcionarà pas —remarcà en Cor Petit.

—Ja ho sabem. No t’amoïnis —respongué simplement en Goku.

Sense esperar a ningú, en Vegeta va caminar ràpidament cap a l’interior del palau en detriment d'en Gohan.

—Escolta’m, Vegeta, per què m’has fet venir? Ei!

En Cor Petit i en Dende restaren immòbils, veient com el petit grup s'endinsava en el palau amb el Príncep dels Guerrers de l'Espai al capdavant.

—Prefereixo quan no hi ha espectadors —digué en Dende—. Si són dos, el poder per alentir el temps funciona i per a nosaltres el combat finalitza en qüestió de segons.

El comentari sorprengué a en Cor Petit:

—Quina diferència hi ha?

En Dende precisà:

—Els seus poders són tan impressionants que tinc por que algun dia destrueixin la sala... Si he d'esperar menys temps, més tranquil em quedo.

En Cor Petit el calmà:

—Crec que es mereixen un vot de confiança. Aquesta vegada també hi serà en Gohan, que no permetrà que succeeixi una cosa així.

L’Ub, d’onze anys, i la Pan, de cinc, van quedar impressionats per allò que estaven presenciant. Dos dels millors guerrers de la Terra estaven lluitant. L’Ub ja havia disputat bons combats des dels primers entrenaments amb en Goku, però mai d'aquell nivell. No s’havia imaginat mai que aquell desencadenament de poder fos possible. Estava tremolant.

«Com és possible que el mestre Goku pensi que jo podria esdevenir el seu successor? —reflexionà.»

Al seu costat, la Pan era molt feliç. Feia molt temps que apreciava els combats i a l’últim torneig d’Arts Marcials ho va demostrar a tothom. També li divertien les aures daurades, les boles de foc i cada brunzit que emetien els cops. Sovint es balancejava, saltava i animava el seu avi. En Gohan, el darrer dels espectadors, estava assegut a les escales de l'entrada, observant. Fos com fos, ja entenia per què aquell parell havien demanat feia uns anys que la Sala de l’Esperit del Temps fos reconstruïda. La Terra hauria sofert grans danys a causa del poder d’aquells Superguerrers de segon nivell.

«Han progressat moltíssim... en Vegeta és excepcional —pensà en Gohan.»

La lluita va durar una bona estona. En Vegeta començà a agafar el relleu. Va superar lleugerament en Goku en força i en velocitat i aquest últim rebia més cops que no pas etzibava. Estava perdent energia i les seves boles de foc eren molt menys poderoses, cosa que enfastidia al Príncep dels Saiyans... qui va entomar l'última salva del seu adversari sense esforç.

«En Vegeta encara està ple d’energia —pensà en Gohan—. Si el pare perd és perquè...»

Tornant a l’estat de Superguerrer de primer nivell, en Vegeta va acusar en Goku amb la mirada:

—Deixa de contenir-te, Kakarot!

—Vegeta, la darrera vegada que vaig assolir el tercer nivell, la lluita es va acabar en un tres i no res. Això no és gens interessant. I, ara per ara, ja hauries de poder dominar aquest nivell amb escreix.

Encreuant-se de braços sobre el seu pit mig nu i amb la roba destruïda com en Goku, en Vegeta replicà:

—El tercer nivell no serveix de res. Tinc la intenció de fer-ho millor. Però, si et contens, no podré arribar-hi.

—Tenir el cabell llarg i no tenir celles no és el següent nivell?

—No ho entens, Kakarot? Consumim tota la nostra energia lluitant i aquest nivell és molt limitat en aquest aspecte! Ens esgota de seguida encara que ens permeti ser extremadament poderosos per esclafar els nostres adversaris. Hem d’anar més enllà d’aquesta fase.

—Justa la fusta, però per passar a un nivell superior primer haurem d'arribar-hi, Vegeta!

—Hi ha algú més poderós que el Senyor Kakarot en aquesta sala... i sense transformar-se.

Hi hagué una breu pausa i els dos Guerrers de l’Espai es tombaren vers en Gohan. L’Ub i la Pan, que eren al seu costat, també el miraren. La situació es va fer tensa per al semisaiyà, que, fins i tot, es va sentir incòmode.

—Aquesta porta és el nostre únic mitjà de sortida, Gohan —digué en Vegeta súbitament tot estenent el braç en la seva direcció—. Seria convenient que la protegissis.

—Què? —digué en Gohan aixecant-se.

En Vegeta va carregar-se d’energia fins assolir el segon nivell... la seva aura era enorme i estava envoltada de raigs blaus. Una condensació d'energia va aparèixer a la seva mà.

—Es pot saber què fas, Vegeta? —preguntà en Goku mentre el Príncep no cessava d’acumular energia.

—Pan! —cridà en Gohan—. Fuig d’aquí!

Era la primera vegada que la Pan veia el seu pare amb un aire tan seriós i impregnat d’ira alhora...

—Big... Bang!

—Gohan!

—Mer...!

En Goku, que patia un bri per en Gohan, no es va moure ni una sola polzada. Estava tan esgotat que no hagués estat a temps d'unir-se al seu fill. Però, al cap i a la fi, també tenia curiositat per veure com resolia la situació. Una gegantesca bola de foc amb un poder increïble que seria capaç de reduir la Terra en pols espacial, va sortir de la mà d’en Vegeta. En Gohan col·locà les seves dues mans endavant mentre l'Ub s'allunyava instintivament...

La bola d'energia va estavellar-se contra les mans d’en Gohan, qui va deixar anar un crit tot envoltant-se d'una aura translúcida que no mostrava pas l'enorme poder que emanava aquell semisaiyà. Durant el xoc, el cos d'en Gohan hauria d’haver estat arrossegat enrere, però el seu punt de suport no eren els seus peus situats al sòl perquè sinó les seves soles haurien acabat foses. En Gohan surava per mantenir-se en posició i retenir l’atac. Les seves ulleres es van fer a miques i la seva camisa es va espedaçar...

El sòl tremolava mentre l'ona de xoc de l'impacte descrivia un contorn dues vegades superior al diàmetre de la Terra. Finalment, una explosió de llum envaí tot l'indret. En Gohan va ser molt eficaç. Tot, excepte a dos metres al seu voltant, havia quedat reduït a enderrocs només per les vibracions, però no hi va haver danys col·laterals. A les seves mans, el fum de la polseguera s'havia fos per la calor...

Ni una sola gota de sang. Ni tan sols esgarrinxades.

—Això... això sí que és poder —digué en Vegeta, els cabells del qual tornaven a ser negres. Estava esgotat.

—Vegeta, tu... tu...

En Gohan, panteixant, no era capaç de trobar les paraules adequades. Estava ple de ràbia i sorprès al mateix temps pels nervis causats per aquell ésser que mai no havia pogut comprendre.

—És per això que m’has demanat que assistís a aquest combat? —preguntà per fi mentre l’absurditat del pla maquiavèl·lic d’en Vegeta va fer que perdés la seva ràbia.

—Som-hi— digué en Vegeta sense respondre, tal com feia sovint—. En Cor Petit és a deu metres i a una dimensió d’aquí. Ell restaurarà la teva roba amb un esclafit de dits.

En passar pel seu costat per abandonar la sala, en Vegeta va situar la seva mà a l'espatlla d'en Gohan, fet que el va sorprendre encara més:

—Feia més de deu anys que somiava poder fer això. No m’ho tinguis en compte.

—Però en Gohan va tenir accés als poders d’un Déu... —digué en Son Goku caminant xino-xano darrere d'ells i tornant al seu estat normal—. No té res a veure amb...

—No lluitarem mai més entre nosaltres —el tallà en Vegeta—, fins que no siguis millor que això. I com que no trobaré un adversari que valgui la pena, ja trobaré la resposta tot solet. Llavors, podrem tornar a lluitar.

En Vegeta, als afores del Palau de Déu, estava preparat per envolar-se quan en Gohan arribà corrent davant l’atenta mirada d’en Cor Petit i d'en Dende, els quals es preguntaven per què la seva roba estava feta un nyap.

—Espera, Vegeta. Digues: per què sempre fas el que et dóna la gana? De vegades em pregunto què tens al cap!

En Vegeta es girà i el mirà com si la resposta fos òbvia.

—Tu treballes per saber per què uns àtoms fan bling i d’altres blong. Jo treballo per superar els límits d’un Guerrer de l’Espai.

Va tornar a girar-se quan, en Gohan, desconcertat, el va detenir agafant-lo durament per l’espatlla. En Vegeta va tornar a esguardar en Son Gohan, l’expressió del qual havia esdevingut molt més intimidadora.

—Vegeta, si tornes a disparar una altra vegada en direcció a la meva filla, et liquido.

—D’acord —digué el Príncep amb un somriure.

Llavors va enlairar-se. En Gohan, veient com s’allunyava, es va calmar i va fer mitja volta. Amb un aire pensatiu, murmurà:

—Bling... i blong?

—Pare! —cridà la Pan arribant darrere del seu pare i volant per aferrar-se als seus braços—. No sabia que fossis tan fort!

—Pan... estàs bé? —s’inquietà en Gohan de cop i volta.

—Sí, sí! Ets tan fort que m’has protegit! Veritablement fort!

La Pan estava molt orgullosa del seu pare en aquell moment. El seu gran somriure i els seus ulls revelaven els seus sentiments. Uns ulls d’autèntica admiració.

A terra, en Goku i l’Ub van sortir del palau i dirigiren la seva mirada vers en Gohan i la Pan.

—Son Gohan... quin poder! —va fer l’Ub—. No ho hauria dit mai... i és que encara no t'havia vist en plena acció!

—Sí. A en Gohan no li agrada lluitar. És molt fort i estic molt orgullós d’ell, però no s’ha entrenat des que va guanyar en Cèl·lula. És una llàstima.

—És... més fort que tu?

—Ho era fa deu anys. Des de llavors, en Vegeta i jo no hem parat d’entrenar-nos. Superem els nostres límits diàriament. Ub —digué en Goku mirant-lo als ulls—, encara no has vist el meu poder real ni tampoc el d’en Gohan... Però sé que algun dia seràs igual de fort que ell, com a mínim!

—Però quan us veig a en Vegeta i a tu... i ara a en Gohan...

—Ub, confiar en la teva pròpia força és essencial. Ja ho veuràs. Potser d’aquí a deu anys demostraràs a tothom el que vals!

L’Ub no tenia la mateixa confiança en si mateix com el seu mestre... Però es va comprometre a esforçar-se de valent!

En Gohan, juntament amb la Pan, s'acabava d'unir amb el seu pare i l’Ub.

—Veniu, Gohan i Goku —digué en Cor Petit—. Restauraré la vostra roba.

—Gràcies, Cor Petit —va fer en Gohan quan la seva bella camisa i les seves ulleres foren restaurades.

—Gohan —digué el seu pare—, no li tinguis en compte, a en Vegeta...

—Ho intentaré, pare. M’ha tret de polleguera que posés la Pan en perill tan sols per demostrar que...

—Au, va... ha estat impagable!

—L’avi té raó!

—Has estat impressionant —afegí l’Ub.

—Bé, no en parlem més. Marxo...

En Gohan s’enlairà tranquil·lament, però no es podia treure del cap la imatge de la seva filla en perill potencial...

«Coi de Vegeta... —pensà.»

Darrere d'ell, la Pan, que, de sobte, tenia més interès en el seu pare que no pas en el seu avi, el va atrapar per tornar a casa junts...