DB Multiverse

Capítol 133

Traduït per Bardock

Mentre s'efectuaven els darrers preparatius per al combat que estava a punt de disputar-se, els participants no semblaven gaire inquiets. En Vegeku s'havia dirigit a l'espai dels Kaitoxins per precaució a fi de vigilar en Bu, qui el mirava amb malícia. Els Namekians, a més d'haver-se personat a l'espai dels Déus, eren una mica pertot arreu en la cerca de qualsevol indici sospitós.

Després d'una darrera verificació, la Varga encarregada dels anunciaments activà el micròfon i proclamà:

—Ara passarem al següent combat. Cridem en Gotrunks de l'univers 18 contra en B... Bu de l'univers 4! Demanem a tothom que sigueu prudents per... les raons que ja sabeu!

—D'acord, et toca! —s'alegrà el Gran Kaitoxin.

Alliberant l'energia que mantenia al palmell de la seva mà, va deslliurar en Bu, el qual es va aixafar a terra deixant un bassal rosa dotat d'un parell d'ulls que pampalluguejaven sorpresos mirant primer a la banda esquerra i després a la dreta. En Bu, que s'ho passava d'allò més bé veient el pànic dels Vargues i les seves mesures en contra seva, no s'havia adonat que era lliure. Tractant de reprendre la seva seriositat, va reformar el seu cos habitual davant d'uns Kaitoxins amarats de suor, mentre el líder d'aquests i en Vegeku somreien de forma trapella. En Bu s'inclinà endavant com a símbol de respecte i digué:

—Moltes gràcies per haver-me custodiat. Disputaré un bon combat.

—Compto amb tu —respongué el Gran Kaitoxin—. Però aquest cop vés amb compte i retingues les teves personalitats! Si no tornaràs a la meva mà i només seràs un simple espectador la resta del torneig.

En Bu va tornar a inclinar el cap i es va dirigir al terreny de combat seguit de les mirades d'uns perplexos Kaitoxins. Si tornava a fer de les seves, es convertiria en un simple espectador? En què pensava, el Gran Kaitoxin? En Bu era massa perillós, però el seu líder insistia a mantenir el Djinn en el torneig malgrat els riscs. Amb tot, estaven segurs que el Gran Kaitoxin no havia estat manipulat ni amenaçat: es comportaven com amics.

A l'univers 18, en Goten i en Trunks reien en un racó, indiferents a l'anunci del seu combat. La Bra els va etzibar amb un to altiu:

—Ei, pallussos, si perdeu sereu els meus esclaus! Tracte fet?

—D'acord —respongueren confiadament—. I si guanyem ens tractaràs com a prínceps!

—Cap problema —va riure la Bra—. De totes formes perdreu, aquest paio és massa poderós per a vosaltres, fins i tot jo sóc capaç de veure-ho. Em moro de ganes de donar-vos ordres!

En Cor Petit es va dirigir a ells amb un aire sever:

—Què espereu? Heu d'entrar fusionats al ring.

—Ostres! —s'exclamà en Trunks de cop i volta, fent sobresaltar en Cor Petit—. Què hi veig, allà, Cor Petit?! Reconeixes aquell subjecte situat a les grades?

—Es pot saber a què jugues? —replicà en Cor Petit frunzint les celles—. Ara no és el moment de...

—Au, va, mira, sisplau! —cridà en Goten, esguardant les graderies al lluny—. És increïble! Mira, Cor Petit!

En Cor Petit va sospirar i va tombar la testa juntament amb els seus companys de l'univers 18, que, malgrat tot, estaven intrigats. No van tenir temps de pronunciar ni un sol mot que un flaix lluminós va il·luminar el seu angle mort, fent-los tornar a girar el cap. En Cor Petit va començar a tremolar amb els ulls exorbitants. En una fracció de segon, en Goten i en Trunks havien desaparegut per deixar lloc a en Gotrunks.

—Què... Què...?! —va tartamudejar en Cor Petit, que s'havia quedat sense veu a causa d'una proesa com aquella.

—Com és possible? —s'exclamà un Goku bocabadat.

—Tens el nou Gotrunks davant el nas —va proclamar en Gotrunks assenyalant-se amb el dit polze—. Aquesta nit he tingut unes revelacions i els meus poders s'han trobat duplicats! Feu lloc al braç dret de la justícia! L'heroi més gran de tots els universos!

Va saltar enredera efectuant piruetes i salts mortals en direcció al ring, provocant exclamacions d'admiració del públic. Mentre els membres de l'univers 18 estaven en estat de xoc, l'Ub romania astorat. També havia despertat les seves facultats durant la nit. Aquella amiga misteriosa que havia passat hores ensenyant-li màgia... també devia haver ajudat altres persones! Mentre hi reflexionava, la sensació d'aquella desconeguda onírica li era familiar...

Per la seva banda, els membres de l'univers 16 havien pogut veure els moviments d'en Gotrunks de lluny. En Vegeku fou agradablement sorprès de constatar l'evolució de la tècnica de la fusió. El combat estava farcit de promeses. Havia memoritzat els moviments ultraràpids, donat que sempre podria ser útil. En Trunks i en Goten d'aquest univers, per contra, bullien de gelosia. S'interrogaven amb l'esguard i era evident que cap dels dos no havia tingut aquella revelació durant el seu son! El seu Gotrunks era clarament inferior, ja que necessitaven força més temps per crear-lo.

Els dos combatents estaven davant per davant al ring. En Bu, per fi amb llibertat de moviments, s'escalfava donant cops ràpids al seu voltant. Celebrava poder-se moure una mica tot i que havia fet un tomb nocturn una estona abans. No mirava en Gotrunks, el qual s'estirava i es feia escruixir els dits. L'ésser fusionat, assenyalant amb el seu índex el guerrer rosa, va cridar amb un to burlesc:

—Ei, dimoni, ens tornem a trobar! Et penses que tens el dret d'atac aquest torneig impunement? Ja sóc aquí per aturar-te!

La Bra de l'univers 16 va serrar els punys, exasperada per allò que considerava una actuació deplorable. Aquell comportament de pseudosuperheroi que adoptaven els seus germans li feia pujar la mosca al nas. La Bra de l'univers 18 també compartia el mateix sentiment i va murmurar amb un to sarcàstic mirant a una altra banda:

—Vol dir que en Gast i el Gran Kaitoxin són per aquí...

Però hi havia algú a l'estadi que s'ho passava teta. En Bu va decidir ser part del joc i encarnar el paper del gran malfactor. Ho trobava irònic, ja que no era del tot fals. Va replicar al seu rival d'antany:

—Si et creus capaç, "heroi", vinga, atura'm! Però tens prou poder per enfrontar-te a mi? Admira els poders d'un geni del Mal!

Era l'hora de l'espectacle! Per primer cop en anys, en Bu va desplegar un poder considerable. L'asteroide va tremolar amb força i el vent bufava amb una potència increïble sobre els espectadors. Els planetes ficticis de l'espai començaren a ser empesos. Els Vargues, terroritzats en veure que els seus aparells patien curtcircuits, van augmentar la força dels escuts al màxim, permetent als lluitadors recuperar l'alè. En diversos espais es veien participants encastats contra les parets, sobretot els membres de l'univers 8 i un Cèl·lula Junior de l'univers 17. En Bu va reduir una mica la seva aura envoltada de raigs, la qual seguia sent considerable. Els espectadors, davant d'una manifestació de poder com aquella, estaven subjugats:

—Déu n'hi do!!

Als universos 1, 12, 16 i 18, els participants romanien en silenci. En Son Goku fou el primer a parlar:

—Quin poder! No havia notat res semblant des del combat entre en Vegeku i en Broly! És fabulós, no estem a l'altura!

—És increïble —va admetre en Gohan amb una mica d'amargor—. Sabia que s'havia tornat fort, però no fins aquest punt. Ara comprenc per què romania tan confiat fins i tot després del combat entre aquelles dues superpotències!

Pel que fa a en Vegeku, no se'n sabia avenir. En Bu estava lluny de rivalitzar amb el seu màxim poder, però va adonar-se que si el Djinn ho volia, podria arribar al seu nivell. Simplement, necessitaria temps. En Bu es limitava conscientment i ho feia saber.

Va sentir emoció davant d'un personatge com aquell, però també una gran inquietud. Si en Bu es tornava immune front als poders d'en Gast, res no l'impediria de destruir-ho tot malgrat ell i totes les seves facultats. L'enfrontament a l'espai tan sols havia estat un joc per al Djinn. En Vegeku comprenia millor allò que havia dit en Bu, que estava segur de guanyar en un combat seriós entre tots dos.

Quant a la Bra, arrufava les celles mirant successivament el seu pare i en Bu. En Vegeku semblava realment perplex i no sabia com interpretar-ho. Admetia a contracor que no era un desafiament interessant per a en Bu, però també posseïa la tècnica mortal capaç de fer-lo desaparèixer. Discretament, es preparava per utilitzar-la per si les coses anaven mal dades.

Al terreny de combat, n'hi havia un que tremolava com una fulla. En Gotrunks estava petrificat amb els ulls sortits de les seves òrbites, fixant el seu rival que desplegava una energia completament extraordinària. En veure l'efecte que produïa, en Bu va riure amb força i va llançar amb un to provocatiu:

—I què? Preparat per lluitar?

En Gotrunks va reprendre la consciència. I és que tenia noves sorpreses en reserva! El que en Bu acabava de mostrar era apostrofant, però ell tenia asos amb els quals hi podia rivalitzar!

—Hi pots pujar de peus!! —va bramar en Gotrunks passant instantàniament al tercer nivell.

Al seu torn, el Guerrer de l'Espai va fer tremolar l'asteroide i les seves rodalies, projectant ràfegues de vent espectaculars al seu voltant. La Pan de l'univers 18 va deixar anar un crit d'estupor i d'admiració. En Cor Petit, al seu costat, se'n feia creus. En Gotrunks era el doble de fort que abans, i fins i tot encara més. A l'univers 16, en Goten i en Trunks havien caigut a terra i balbucejaven mots incomprensibles. La seva pròpia fusió acabava de ser superada i era obsoleta davant d'un poder com aquell i inclús la pròpia Bra semblava atònita. L'energia d'en Gotrunks no estava tan allunyada de la d'en Bu, tot i que la del Djinn era clarament superior. Era suficient per posar una mica contra les cordes a la Bra i a en Vegeku com a mínim en el primer nivell de força. En Bu estava per sobre d'això i no tenia intenció d'anar més enllà. Volia desafiament i espectacle i es negava a mostrar-ne més.

A l'univers 18, en Son Goku acusava en Vegeta amb preguntes completament desenganyoses:

—És més fort que nosaltres, oi que sí? Crec que ens supera. Què me'n dius? Ei, Vegeta! Vegeta?

Una forta explosió va evitar que en Vegeta repliqués aquelles paraules mordaces i una mica fora de lloc. En Bu i en Gotrunks s'havien precipitat l'un sobre l'altre, colpejant-se mútuament amb els seus punys drets. Tant l'un com l'altre tenia el puny enfonsat en la galta del seu adversari i somreien per la causa: estaven encantats amb el gir dels esdeveniments. Foren ambdós empesos amb les cames plantades al sòl que es va desintegrar-se a causa del xoc de les seves forces. Es van llançar de nou en un cos a cos, lliurant una batalla aferrissada. Els dos Gohan, així com en Vegeta i en Goku, percebien difícilment els seus atacs dotats d'una velocitat irreal. Només en Vegeku i la Bra eren capaços de seguir els moviments d'aquells dos guerrers amb precisió.

Sorprenentment, en Gotrunks adquiria, a poc a poc, avantatge sobre en Bu. Tot i que fos superpoderós, el Djinn es mostrava menys ràpid que el Guerrer de l'Espai. Això no l'impedia de parar cada cop i de replicar furiosament. Si més no, en Gotrunks esquivava hàbilment tots els atacs i va decidir canviar la seva tàctica. Desplaçant-se a una velocitat magistral, es va situar sobre en Bu, tot i que ignorava que estava seguint els seus moviments sense problemes. Va obrir àmpliament la boca i disparà un raig superpoderós d'energia que va desintegrar el cos d'en Bu, provocant accessòriament la destrucció de dos terços del ring. Els espectadors, així com els participants, es van cobrir els ulls o encreuaren els braços per no ser enlluernats i resistir el poder de la deflagració, la intensitat de la qual va travessar parcialment l'escut. L'explosió deixà lloc a un cràter vast, revelant un Gotrunks flotant pels aires.

En Goku es va sorprendre del posat seriós que emanava de l'ésser fusionat, el qual sempre era objecte de pulles sarcàstiques. El seu atoniment va créixer quan va veure el sòl reformar-se en qüestions de segons. Pel que fa a en Gotrunks, no alçava el ventrell. Va elevar el braç esquerre, blocant a pocs centímetres del seu rostre un cop dotat d'una força capaç de destruir un planeta sencer. El rostre d'en Bu emergí de la fumera resultant de l'explosió, cridant de satisfacció:

—Seria una llàstima que no poguéssim lluitar sobre terra ferma, no? Vinga, vine cap aquí i mostra'm de què ets capaç!

Va assestar un cop de genoll devastador a les costelles del Guerrer de l'Espai, qui va caure a terra escopint un filet de saliva. Els cops d'aquell monstre no es podien prendre a la lleugera. Recolzant-se en la seva cama, va respondre amb un cop de cap que va fer que en Bu s'estavellés contra el sòl. En Gotrunks va intensificar la seva aura, assegurant-se que podia moure's correctament i es va llançar rere en Bu, que va blocar el seu atac enrotllant la seva cresta al voltant del seu braç. Va fer-lo girar diverses vegades abans d'ejectar-lo. Amb tot, en Gotrunks no era pas fràgil. Es va refer plantant el seu puny a terra i va ajuntar les mans al costat, tot exclamant:

—Entoma això! Kamehame... Ha!!

Una ràfega trencadora de mida imponent es dirigia sobre en Bu, polvoritzant, al seu passatge un cop més, una part de la superfície de combat. El Djinn va donar una puntada de peu al raig d'energia tot desviant la seva trajectòria per perdre's en la immensitat de l'espai. En Gotrunks aparegué davant dels seus nassos per tal de continuar el seu atac i s'afanyà a llançar un cop ferotge amb els seus dos punys junts. Però el cop no va arribar mai i el Guerrer de l'Espai cedí el seu lloc als seus components. En Trunks i en Goten van obrir uns ulls com uns salers mentre ambdós seguien l'impuls encara present d'en Gotrunks.

En Bu va colpejar els seus rostres amb els punys i va enrotllar els braços al voltant dels seus colls. Estirant els seus membres, els va esclafar diverses vegades contra el sòl, com un bateria amb les seves baquetes. Estranyament, es podia percebre un cert ritme en els seus cops. La Pan es va cobrir els ulls esfereïda per l'espectacle, mentre que en Vegeta frunzia les celles. Els rostres d'ambós Guerrers de l'Espai estaven coberts de sang, de blaus i d'esgarrinxades.

La Bra de l'univers 16 va dir amb una veu sorruda i condescendent:

—El tercer nivell us hiperescurça el temps, idiotes! Ve-t'ho aquí! La vostra fusió només ha durat un minut! I, a sobre, esteu extenuats!

Els Heloïtes estaven consternats contemplant l'escena. En Xeniloum va dir amb una veu ansiosa:

—És un autèntic monstre! Veient de què és capaç, ara m'adono que no vaig sortir-ne mal parat!

—Podem apreciar qui és el més fort —va continuar l'Eleim serrant les dents—. Estic agraït amb els dos universos que volen lluitar per nosaltres, però com podran desempallegar-se d'en Bu? Aquest vailet sembla el més fort d'ells juntament amb la noia que m'ha derrotat. I sembla que en Bu encara té algunes sorpreses. Vull creure en ells, però la continuació serà difícil...

Al ring, en Bu havia acabat de jugar amb els dos Guerrers de l'Espai força masegats. Estava satisfet del resultat, però no els hi havia transmès tots els seus secrets en va. Sabia pertinentment què passaria i va decidir accelerar els esdeveniments:

—Ja està? Això és tot el que teniu? Quin desengany. Quan vaig lluitar contra en Gotrunks fa vint anys, era més valent i interessant que no pas ara!

—Xttt —grunyí en Goten escopint sang a terra.

—No venguis la pell de l'os abans de caçar-lo! —s'exclamà en Trunks redreçant-se.

—Encara...

—...no s'ha acabat!!

Tot cridant simultàniament aquestes darreres paraules, es van aixecar i, en un instant, van reproduir desenes de moviments completament sincrònics i precisos abans de tocar-se amb la punta dels dits. Es va produir un gran flaix durant uns instants, deixant lloc a en Gotrunks en plena forma i en Superguerrer de tercer nivell. Tots els membres de l'univers 18 estaven al·lucinats, inclús en Vegeta havia desencreuat els braços. En Vegeku va fer un rictus en veure que la seva memorització era bona abans de comprendre que s'havien pogut tornar a fusionar sense temps d'espera.

—Un moment... Què?

—Increïble! —va fer en Goku, estupefacte.

—Poden tornar a començar sense haver d'esperar, és... És impossible! —va tartamudejar en Cor Petit.

En Gotenks esclatà de riure i es va posar en posició de combat tot etzibant a en Bu, que romania estoic:

—Heus aquí en Gotrunks instantani! De nou, en plena forma física i mental! Et demoliré!

En Bu va somriure, encantat pel desenvolupament del combat. Una guspira violeta brillà en els seus ulls i l'Ub va tenir esgarrifances. Coneixia aquella sensació, li era cada vegada més familiar. No sabia què pensar, però semblava tenir un lligam molt fort amb en Bu de l'univers 4. Va començar a fer-se preguntes.

—Entesos, oh, poderós Gotrunks! —es mofà en Bu posicionant-se—. Demostra'm què ets capaç de fer.