DB Multiverse

Capítol 137

Traduït per Bardock

La Bra va esbossar un somriure ferotge, el mateix que el seu adversari però menys cruel i monstruós. Tots els assistents al combat alternaven successivament entre els dos oponents, amb la gola tancada. Per a alguns espectadors, l'escena els semblava èpica, gairebé fantàstica. L'enorme criatura malèfica contra l'heroïna amb capacitats formidables. Un conte de fades que, de moment, semblava més aviat un malson.

—En Cold és més fort, més ràpid i més resistent que la Bra —va dir en Cor Petit de l'univers 18—. Però ella encara té confiança en si mateixa i m'agradaria saber-ne la raó...

—Deu tenir asos a la màniga —va suggerir en Son Goku—. S'entrena amb en Vegeku des que era petita, per tant seria sorprenent si no pogués aguantar el ritme o no tingués algunes tècniques en reserva.

—Espero que se'n surti... —va mormolar l'Ub.

En Cold es va afuar contra ella amb una velocitat sorprenent en vista de la seva mida imponent. Igual que en Kakarot en la seva forma d'Oozaru, la seva rapidesa no havia estat reduïda per la seva metamorfosi, ans al contrari. Actuant sense perdre ni un instant, va agarrar els braços i les cames de la Guerrera de l'Espai, la qual no va poder apartar-se perquè fou sorpresa per l'augment sobtat de la velocitat d'en Cold. Aquest, la va alçar per sobre d'ell i va desplegar una poderosa aura elèctrica que va arrencar-li crits de patiment a la seva presa torturada mentre reia eixordadorament amb una certa delectació en la seva veu.

En Vegeku estrenyé els punys amb venes de còlera al front i la Videl apartà la mirada i s’aferrà amb els seus braços a una Pan horroritzada. Els Heloïtes assistien amb amargor a l'espectacle consternant que ocorria davant d'ells, i l'Eleim grinyolà les dents quan el monstre gegant tirà la seva salvadora a terra i l'esclafava amb el peu. El seu crit de dolor va deixar bocabadat el públic. Alguns espectadors començaren a cridar i a demanar que s'aturés el combat, d'altres esperonaven la Bra i li cridaven que s'aixequés i derrotés el monstre. D'altres apreciaven aquell espectacle sanguinari. Havien vingut per veure bons combats i violència, o sigui que estaven satisfets.

Quant a en Trunks i en Goten de l'univers 16, estaven al límit de la ràbia en veure la seva germana martiritzada d'aquella manera. Tot i que la seva arrogància i el seu caràcter insuportable eren per a ells una font de frustració constant, l'havien vista créixer i havien compartit moments feliços i, fins i tot, increïbles. Al capdavall, formava part de la seva família! Per bé que els menyspreava i els ridiculitzava, estimaven la seva germana, qui era la digna hereva d'en Vegeku i dels guerrers que el componien, ella era la posseïdora de la seva joia i el seu orgull. Havien lluitat contra ella moltes vegades, havien contribuït a la seva educació i tenien un gran afecte cap a ella. Veure-la massacrada per primera vegada els angoixava i els enrabiava.

A prop, en Gohan i en Cor Petit els vigilaven amb la cua de l'ull llestos per aturar-los en cas que actuessin, cosa que posaria fi prematurament al combat i desqualificaria la Bra per culpa d'una ajuda exterior. Sabien que, com en Vegeku, la Bra no els perdonaria mai una intervenció o un sabotatge. Era el seu combat, el seu desafiament i havia d'enfrontar-s'hi sola fins al final.

En Cold va clavar una puntada de peu violent al ventre de la Bra, la qual va volar pels aires tot esputant saliva. Va efectuar una pirueta per restablir-se i es va posicionar al sòl aterrant sobre la seva mà. De nou dempeus davant el monstre, va fer-se un massatge al seu ventre adolorit i respirà amb dificultats. Tot i romandre al seu estat normal, la Bra disposava d'una resistència excepcional i tots els cops que en Cold li havia donat no havien estat increïblement poderosos, tan sols la descàrrega elèctrica l'havia deixada temporalment atordida. Òbviament els havia notat, però podia mantenir-se dreta sense problemes. Era el primer cop que un adversari, llevat del seu pare durant els entrenaments, li feia sentir la violència i el dolor dels cops en el seu cos. I apreciava el sentiment que s'instal·lava en el seu cos de Guerrera de l'Espai. L'adrenalina que travessava els seus músculs i els seus nervis, el sentiment de combat emocionant que caracteritzava a tots els Saiyans.

Per la seva banda, en Cold era feliç de donar el millor de si mateix contra una adversària com ella. Si no li hagués proposat el desafiament, no hauria pogut efectuar ni un sol atac, ni hauria assaborit el soroll d'ossos esmicolats, a més de la sensació d'alegria d'esclafar el seu enemic. No deixaria que aquesta atmosfera s'esvaís!

—Ja estàs cansada? —va preguntar-li amb un somriure sardònic.

—Pff... —va replicar-li—. Això només era l'escalfament! Però pots abandonar si vols. Ningú te'n privarà!

—Doncs així, anirem per feina!! —anuncià en Cold amb un to alegre.

Encreuant els braços superiors, va separar els dits d'on sorgiren deu esferes d'energia de color violeta brillant en les seves extremitats. Amb un gest viu, va desplegar els braços i llançà les boles d'energia en direcció a la Bra, que saltà diversos metres per sobre del sòl. Els atacs van seguir-la pels aires, fent-la sospirar d'exasperació. Amb un moviment fluid, va atrapar-ne dues sense tocar-les directament. Encara pels aires, va fer-les lliscar pels palmells de les seves mans i les va tornar a en Cold a una velocitat normal. Va prendre'n una altra de forma brutal i directa i la va tornar amb més força que l'original. Va fer el mateix amb les set restants, enviant-les a diferents ritmes.

Els espectadors foren meravellats per aquell increïble ballet aeri ple de gràcia i de bellesa. A l'altre costat del ring, la situació era a la inversa. En Cold restava immòbil, xiulant de desdeny amb el visatge deformat per la irritació.

—Pocapena!! Creus que tornar-me-les serà suficient per guanyar-me? Són per a tu! Entoma!

Al contrari de la dansa graciosa de la Bra, el Dimoni s'acontentà bellugant els seus quatre braços a una velocitat superior, reenviant-li també tots els atacs sense cap dificultat. Cadascun dels seus gests eren precisos, ràpids i amb control, però també brutals i vius. Els atacs s'enfilaren de nou cap a la Bra, qui reiterà els múltiples reenviaments, llançant-los amb agilitat i fluïdesa. Els ocupants de l'univers 18 estaven impressionats per aquella demostració d'esquivades i de velocitat. Ben lluny de ser afectada per aquella monstruosa gravetat, la filla d'en Vegeku jugava amb restriccions i aconseguia burlar-se del seu adversari al mateix temps. Cridà mentre tornava les esferes:

—No, gràcies! Només accepto regals de valor! La seva feblesa m'avergonyeix! Són ideals per a tu, no cal que me les ofereixis!

El Goliat galàctic, colpejant ràpidament, va proferir un crit superpoderós que va congelar els atacs davant d'ell i tot seguit els ejectà amb el doble de velocitat i de força en direcció a la Guerrera de l'Espai que flotava pels aires. Malgrat l'aspecte repetitiu de l'escena, cap espectador no en perdia l'interès ni la fascinació. Alguns participants i ocupants dels diferents espais podien constatar un detall sorprenent.

—El número d'atacs està augmentant... —va fer l'Ub, sorprès.

—Com pot ser? —va cridar la Pan concentrant-se en els intercanvis.

Efectivament, en fitar la Bra, va adonar-se que en cada bola reenviada, la Guerrera de l'Espai n'enviava immediatament una altra. L'energia d'en Cold es manifestava de color violeta, en canvi, la de la Bra, era més aviat blavosa. Si més no, els intercanvis es feien a tanta velocitat que només una vista entrenada podria apreciar aquella estratègia maliciosa. En Cold, totalment obsessionat pel reenviament d'atacs, no havia advertit encara el problema. Els atacs passaren la vintena a poc a poc, després la trentena i així successivament. No va ser fins a la cinquantena que el Dimoni del Fred no va prendre consciència que l'enfrontament adoptava un gir desfavorable. La Bra, amb el front ple de suor, va emetre un petit xiulet d'admiració: havia d'admetre que el seu adversari havia aconseguit administrar molts assalts sense perdre vivacitat. Però ja s'acabava. En Cold anava de bòlit i aquest n'era conscient.

Progressivament, les esferes d'energia el percudiren, primer al braç, després al tors i al cap. Va emetre un crit de pànic mentre tots els atacs el colpejaven de ple a través d'unes explosions estrepitoses. Va desaparèixer enmig de la fumarada obscura que s'elevava en el punt d'impacte. L'Ub, les dues Pan, així com en Trunks i en Goten de l'univers 16, van cridar de joia. En Vegeku va fer un breu somriure que va desaparèixer ben aviat. Encara no s'havia acabat.

La Bra va sospirar d'alleujament amb els braços tremolosos. Estava extenuada, però finalment tenia l'avantatge sense transformar-se o sense posar en marxa un pla de socors. El combat havia estat exultant, però ja era hora de posar-hi fi. El seu proper oponent seria millor. Estenent els braços als costats, va formar dues ràfegues intenses d'energia als palmells de la seva mà.

El poder contingut en aquells atacs va sorprendre en Son Goku a l'espai 18:

—Renoi! —va exclamar—. Encara té prou energia per fer això?!

—No subestimis la meva petita Bra, Son Goku! —va cridar-li en Vegeku dos espais al lluny—. Les seves reserves són impressionants, fins i tot des del meu punt de vista.

La seva filla no escoltà les paraules del seu pare, donat que la fatiga començava a ennuvolar-li la vista. Havia hagut de fornir-se de l'equivalent d'un segon nivell de força dels Superguerrers durant gairebé trenta minuts sense pausa tot restant en el seu estat base. Posaria tota la carn a la graella en la seva darrera ofensiva i acabaria amb aquell llangardaix grotesc. Els seus atacs es van amplificar, provocant esgarrifances als dos Cor Petit que es sentien gairebé insignificants front una energia com aquella. Ells serien polvoritzats a l'instant si entomessin l'atac. La Bra va aplicar totes les seves forces en els seus braços i va disparar les ràfegues a través d'un moviment espiral procurant així una millor penetració dels seus atacs en els aires. Va sospirar:

—Pfu! No ha sigut tan difícil!!

—Ja ha guanyat! —van cridar els Heloïtes.

—Ei, espereu... —va fer l'Eleim amb un to inquiet—. Les meves dades s'han tornat boges... Prové del núvol de polseguera!

En Son Goku i els seus companys es van girar vers l'indret on en Cold havia desaparegut. Era evident que quelcom no rutllava. Una increïble aura rodejada de llampecs fulminants va emergir sobtadament de la fumera. El Dimoni del Fred, dotat d'una velocitat fulgurant, s'enlairà en direcció a la Bra, qui va adoptar una expressió de sorpresa. En Cold, contorçant-se hàbilment, va esquivar sense esforç els dos atacs que van estavellar-se contra la seva posició precedent, provocant tal explosió que fins i tot en Bu de l'univers 4 va trobar-la força remarcable.

La Bra no aconseguia moure's, ja que estava esgotada i xocada per aquella proesa. Per bé que els Heloïtes i els ocupants dels espais 16 i 18 estaven espantats o amb un aire greu, uns crits d'admiració ressonaven a l'univers 8. En Cooler havia esvaït les seves aprensions per animar el seu pare, i fins i tot en Freezer, tot i que estava ple de rancúnia, havia canviat momentàniament d'expressió davant l'increïble talent de l'ésser que veia davant dels seus ulls.

En arribar a l'abast del seu enemic, l'Emperador va enviar un cop de puny titànic al seu ventre. La Bra va escopir un important raig de sang amb el cos esclafat pel poder de la trompada que acabava de rebre. En un obrir i tancar d'ulls, una lluor vertiginosa passà davant els seus ulls mentre el dolor s'emparava de cada fibra del seu ésser. Ella no havia estat mai colpejada tan fort. Ni pel propi Vegeku en els seus combats. La seva resistència natural no podia comparar-se amb l'energia desplegada pel monstre. El darrer es delectava sentint els ossos de la Saiyana trencar-se sota els seus punys guerrers.

En Cold no va perdre el temps i va empunyar les cames i els braços de la seva adversària, la qual, subjugada pel dolor, no aconseguia reflexionar. Va etzibar un poderós cop de genoll al mateix indret, fent-li treure un nou esput sangonós de la seva boca mentre els seus cabells ondulaven sota el xoc. Enllaçant de forma impecable, va ajuntar els seus dos braços lliures i va colpejar amb els punys l'esquena de la Bra, que va caure de cap al sòl. Tenia els ulls vidriosos i no podia fer cap mena de gest.

Però el Dimoni del Fred no la deixaria així, no. Va dirigir-se cap a ella i li va donar un poderós cop de peu per enviar-la pels aires. Tot seguit, s'envolà i es desplaçà a una velocitat vertiginosa al seu voltant, enviant-li un tornado d'atacs incansables cos a cos. Alguns espectadors sensibles estaven horroritzats per culpa d'aquella escena i cridaven perquè el combat s'acabés; en canvi, d'altres estaven extasiats davant d'aquella proesa marcial. La Pan de l'univers 16 tremolava de dalt a baix, seguida de la seva mare que mantenia els ulls closos. En Gohan també els havia tancat, frustrat per la seva impossibilitat d'intervenir i arreglar la situació que sabia que era inevitable. En Vegeku no deia ni ase ni bèstia. En Cor Petit l'observava de reüll, perplex.

Respecte els altres lluitadors, era una altra història. En Freezer i en Cooler havien abandonat per complet les seves aprensions per aplaudir en Cold. Fins i tot en Raichi sentia una certa satisfacció davant l'escena tot i que no duia els Dimonis del Fred en el seu cor. Veure aquella femella Saiyana tan torturada era un plaer per als seus ulls. Que fos una noieta tant li era, només era una plaga que havia de ser exterminada. Quant a en Gast de l'univers 7, mirava l'estadi de tant en tant i de vegades el Tsuful. Estava astorat a causa de l'odi que emanava del vell i no apreciava gens ni mica l'espectacle sòrdid que ocorria. Però un ésser a l'estadi estava realment fascinat pel gir dels esdeveniments. En Bu de l'univers 4 xiulava literalment d'admiració per les proeses d'en Cold, qui l'havia impressionat gratament. Adorava les bones lluites, les belles maniobres i, sobretot, les sorpreses. I el Dimoni n'era una. Però estava una mica decebut per la filla d'en Vegeku. No li desagradaven les escenes de pura violència. Podia ser trempat, però no estava de part dels herois.

Mentre en Cold alliberava el seu frenesí sanguinari per sobre del ring, la Bra va aparèixer tot d'un plegat al sòl escapant-se gràcies a la teletransportació. La Pan, en Trunks i en Goten de l'univers 16 van fer un crit de joia en veure-la dempeus, però, seguidament, es van terroritzar. La Bra tenia tot el cos recobert de sang i de contusions. El seu rostre estava gairebé tintat de líquid porpra, un dels seus ulls clos i la seva vestimenta estripada per diversos llocs. Alguns espectadors van tapar-se els seus visatges amb les mans, tremebunds. En Cold, en adonar-se de l'absència del seu objectiu, es va girar i va riure a causa de l'estat de la seva víctima, qui amb prou feines podia sostenir-se dreta amb les seves cames.

La Bra provà de formular alguna cosa amb dificultats abans d'esfondrar-se:

—Es... pera i veuràs...

Les seves cames es van doblegar i el seu cos va estimbar-se eixordadorament al sòl, inerta. En Cold va començar a petar-se de riure mentre la sang de la Guerrera de l'Espai s'estenia al seu voltant. Els Vargues van començar a comptar:

—Victòria d'en Cold en 27 segons...

—És... morta? —va aconseguir preguntar la Pan al seu pare a l'univers 16.

—No ho sé —va respondre en Gohan amb una gota de suor lliscant per la seva galta—, és difícil de notar la seva energia des d'aquí.

—No pot haver mort! —van rugir en Goten i en Trunks—. Ella és la Guerrera de l'Espai més forta que existeix, no pot perdre contra un paio com aquest! Aixeca't!

—Espereu... —va fer l'Ub concentrant-se a l'espai 18—. La detecto. Està molt feble, però puc percebre la seva energia.

En Goku estava impressionat del seu deixeble, atès que ell mateix no aconseguia sentir l'aura de la noia. En Bu, des de l'espai dels Kaitoxins, també estava fascinat de les capacitats del seu hereu, però la seva pròpia percepció anava molt més enllà. Alguna cosa no quadrava.

En Trunks i en Goten de l'espai 16 van ser alleujats per la notícia, però l'Ub havia parlat massa alt i la persona que no hauria d'haver prestat l'orella, el va escoltar.

—De debò? —va dir l'Emperador amb un to tallant i viciós—. En aquest cas, accelerem el compte enrere!! Us tornaré els membres de la vostra noieta amb plaer. Adéu, Guerrera de l'Espai!

Va crear diversos Kienzans amb les seves múltiples mans i els va llançar a tota potència sobre el cos inanimat de la Bra sota les mirades de pànic dels universos 16 i 18. En Cor Petit, atordit, esguardava un Vegeku que encara no havia pronunciat ni un sol mot i mantenia una expressió indesxifrable al visatge. Veure la seva filla en aquell estat no li produïa cap efecte? La deixaria morir sense actuar?

A l'univers 11, en Babidi contemplava l'escena a través de la seva bola de cristall. El seu nou peó, un Guerrer de l'Espai visionari, l'havia advertit que era probable que en Vegeku s'enrabiés i posés en perill a tothom. Així doncs, es preparava per fer front a aquella eventualitat, sobretot en veure que la filla d'aquell psicòpata galàctic seria feta a miques. Almenys estava fascinat pel combat i observava amb interès l'imponent Dimoni del Fred, qui era potencialment de gran valor per a ell. Potser tant com en Dabra.

A l'estadi, la tensió era fortament present. Les dues Pan cridaven de desesperació i l'Ub grinyolava les dents. Fins i tot en Vegeta, en Son Goku i en Gohan no s'imaginaven ni per un instant que pogués refer-se d'aquella situació. Però no van tenir en compte el petit somriure que va fer en Vegeku. Quan els discs d'energia eren a punt d'entrar en contacte amb la Guerrera de l'Espai, en Gast, així com els dos Cor Petit, van sentir una mena de soroll. Era com el d'una masticació, uns cruixits que provenien de la Bra...

Cinc... En Cold reia eixordadorament, segur de la seva victòria!

Quatre... Els discs xiulaven i la Videl de l'univers 16 es va tapar els ulls.

Tres... En Bu de l'univers 4 va frunzir les celles, perplex i divertit.

Dos... En Cor Petit va advertir el somriure d'en Vegeku i tremolà en comprendre què succeïa.

Un... En Raichi va fer uns ulls com dues taronges en veure el braç de la Guerrera de l'Espai recolzant-se a terra.

Els Kienzans van entrar en contacte amb el sòl, tallant-lo... Però no hi havia l'objectiu designat. En Cold va obrir els ulls esparverat veient la Bra, presumptament gairebé morta, enlairant-se pels aires en plena forma amb un rictus burleta al rostre. Es podia apreciar clarament que treia de l'interior dels seus guants unes mongetes petites que consumia sense moderació. En Vegeku va riure per l'aspecte atònit dels Dimonis del Fred, sobretot el d'en Cold. En Gast va arrugar les celles i va remarcar la mirada plena d'odi d'en Raichi que estava indignat per aquell acte covard. Aquella mossa arrogant acabava de fer trampa davant el seu nas! I no era l'únic que pensava així.

—Això... Això és fer trampes! —va exclamar en Cold, el qual no aconseguia contenir la seva còlera—. No tens el dret de curar-te!

—Pff! —va riure la Bra amb un aire altiu—. He fet servir les regles en benefici propi, com tu. Per què no puc fer el mateix? Res no impedeix les curacions, oi?

—Justa la fusta —va ressonar la veu de la Varga a l'estadi—. Si no és una ajuda externa, tot està autoritzat en els combats. Curar-se, sigui quina sigui la seva naturalesa, no és una excepció.

—Hm. Sí —va clamar en Vegeku sense dissimular un aire pretensiós—. Saber jugar amb el reglament i fer-lo servir forma part del torneig. La prova és que en Cold ho ha fet sense avergonyir-se'n! Jo no aprovo la utilització de Mongetes Màgiques, però quantes vegades les hem fetes servir contra enemics poderosos quan en depenia el destí del món i de l'univers? No és una deshonra i no et pots queixar perquè ha complert les teves condicions sense pestanyejar, Emperador de pa sucat amb oli!

—Ja ho veus —va llançar la Bra amb un to de satisfacció—. I ara tinc la paella pel mànec!

—Grr... —va grunyir en Cold, sense arguments per respondre.

—Tu n'hauries donat una a en Cold —va remarcar en Cor Petit a en Son Goku a l'espai 18.

—És clar, per què? —respongué, intrigat, en Son Goku.

—Fa referència al teu combat contra en Cèl·lula, tros d'ase —va replicar en Vegeta amb un to exasperat—. Tens tendència a deixar-te endur i a ser massa generós. Estic segur que n'hauries donat una al Monstre Bu si l'haguessis debilitat perquè després lluités contra els nanos. Inconscient.

—Hm. Ara que ho dius, és possible —va reflexionar en Son Goku, sorprenent en Cor Petit, en Goten i en Trunks.

Mentrestant, la Bra feia moviments al buit a fi de recuperar-se mentre en Cold feia ganyotes contenint la seva ràbia. Aquella petita deixalla havia jugat amb ell i havia emprat força energia. Encara en tenia suficient per tornar-la a esclafar i aquesta vegada li arrancaria directament la testa. No reiteraria el seu error.

—La paella pel mànec... ara veuràs! —va bramar realitzant un moviment viu amb el braç de forma diagonal.

La Bra havia detectat que un dels discs que havia esquivat abans es dirigia darrere d'ella. O sigui que aquell dimoni no tenia més recursos que atacar-la d'aquesta manera? Així sia, pensava.

Prou de jocs. Es va girar per afrontar el Kienzan que s'aproximava perillosament a ella i va plegar el braç per copejar-lo directament.

—No! —s'exclamà en Vegeta de l'univers 18, absort—. Atura't! Tros de...!

El que va succeir després el va impedir de prosseguir. La seva filla alternativa acabava de partir per la meitat el disc energètic amb un simple revés de mà. Els dos trossos es van dissipar darrere d'ella mentre adreçava un somriure burlesc a un Cold glaçat pel que acabava de veure.

—Però... Com ha...? —formulà en Vegeta, desconcertat.

—Mireu la seva mà —digué en Cor Petit més atent.

Al voltant dels seus dits estesos i a la mà de la Bra emanava una efusió d'energia concentrada en una fina fulla afilada. En Cold no aconseguia rumiar, igual que els seus fills, els quals estaven esglaiats per aquella demostració. En Vegeku de l'univers 16 reia i va dir en veu alta:

—Observeu amb atenció. Aquests són els resultats d'un entrenament sever i d'un potencial increïble!

—Ja havies perdut fins i tot abans d'entrar al ring i desafiar-me, Dimoni... —va llançar la Bra al seu adversari petrificat—. Fins ara només he fer servir tècniques simples contra tu, però ara ja és hora d'acabar-ho... He de reconèixer els teus mèrits. Gràcies a tu, tinc les idees a lloc. No havia sofert mai tant, ni tan sols contra el meu propi pare. Ara sé què és el dolor de debò... No importen les condicions ni la situació, no abaixaré mai els braços i faré tot el possible per salvar l'univers 19! Sóc la Son Bra, filla d'en Vegeku i protectora del món!

Amb aquestes paraules, es va desplaçar a gran velocitat sota les mirades meravellades d'aquells a qui havia promès ajuda. Els seus mots els hi havien tocat la fibra. Decididament, aquells Guerrers de l'Espai eren éssers amb una gran bondat d'ànima, molt més humans que certes persones amb qui s'havien creuat o enfrontat. En Vegeku, en Vegeta, en Goku, els dos Gohan i els Cor Petit estaven orgullosos de les seves paraules.

La Bra va reaparèixer per damunt d'en Cold i li etzibà un cop ampli, però l'esquivà de ben poc. Emprant el seu braç com si fos una espasa, va donar un gran nombre de cops directes al Dimoni, que els esquivava cada vegada amb més dificultats. Va serrar les dents i no aconseguia emplaçar atacs convenients. La Bra es va tornar a teletransportar per sobre d'ell i va repetir el mateix moviment, però en Cold la va veure venir. Va etzibar un ganxo tot exclamant-se:

—Et penses que em pots agafar de sorpresa!?

Amb tot i això, el seu cop no va produir l'efecte esperat. En lloc d'un so d'ossos esmicolats i de sang lliscant, va tenir la sensació de colpejar contra una estàtua de glaç, cosa que era certa. Una escultura estranya de color turquesa acabava d'entomar el seu atac. Estupefacte, no havia aconseguit seguir els desplaçaments de la Bra, la qual es trobava darrere d'ell replicant-li amb un aire maliciós:

—Sí, ho crec.

Esglaiat, en Cold va fer un moviment ampli amb el braç mentre es girava i es va quedar amb un pam de nas en constatar que havia tornat a polvoritzar una d'aquelles estàtues misterioses. Però en lloc d'ensorrar-se al sòl com vulgars trossos de vidre, els bocins d'estàtua s'enganxaren a en Cold en forma de gelatina. El Dimoni va dir, espantat:

—Què dimoni...?

Les gelatines van tornar-se molt pesants i el van obligar a romandre al sòl. No aconseguia reprendre el control dels seus membres paralitzats per aquella substància desconeguda. En Cold va començar a tenir esgarrifances tot observat pels seus fills atònits per l'escena.

La Bra va elevar-se uns metres per sobre del sòl i va ajuntar les seves mans per damunt eel seu cap amb els dits enganxats. Emetent un crit victoriós sota els ulls admirats dels espectadors, va crear una immensa destral turquesa que feia si fa no fa la mida d'en Cold. El darrer, aterrit, intentava fugir perquè sabia què li succeiria si no s'escapava. Veient que la Guerrera de l'Espai estava a punt d'abatre l'arma energètica sobre ell, va posicionar la seva cua escamada entre mig d'ell i d'ella, desitjant que fos suficient per blocar l'atac. En el pitjor dels casos, esperava que només el seu apèndix patís la ira de la seva enemiga. Però no es pot subestimar el poder de la filla d'en Vegeku.

La Bra abaixà els braços a tota velocitat mitjançant un gest viu i tallà els membres d'un Cold que va expulsar un terrible crit de dolor. No només la seva cua havia estat seccionada per l'imponent destral, sinó també una gran part del seu tors, provocant reaccions d'admiració en la majoria de persones presents però també inquietud i horror en els membres de l'univers 8. En Cold va caure enrere i es desplomà eixordadorament amb una ferida oberta que deixà escapar un enorme bassal de sang al sòl. En Cold ja no sentia els seus braços esquerres i el mínim moviment li feia veure la padrina. Va grunyir de còlera i de dolor mentre el compte enrere s'iniciava. La Bra va pintar un somriure burlesc als llavis. El combat havia estat emocionant i una mica difícil a causa de la limitació i no s'avergonyia d'haver recorregut a les Mongetes Màgiques. Volia divertir-se i salvar els Heloïtes. I havia aconseguit ambdues coses.

Els dos participants ho sabien molt abans no finalitzés el compte.

La Son Bra havia guanyat.