DB Multiverse

Capítol 87

Traduït per Bardock

En els passadissos feblement il·luminats de l'estadi, una vintena de Namekians de l'univers 1 caminaven amb pas ferm i amb tot els sentits en estat d'alerta. Eren els més poderosos entre la seva gent, però, malgrat això, no detectaren diverses persones ben fortes.

Durant la nit, gairebé tots els Namekians van sentir corrents d'aire. Era un fet insòlit, ja que les instal·lacions dels Vargues no tenien sistema cap de ventilació. Aquells corrents d'aire eren estranys, però cap dels Namekians no va alarmar-se. No havien vist res amb els seus propis ulls. Algun dels Vargues, molt més petits i dèbils que els Namekians, van sentir esporàdicament algun d'aquests corrents.

En Cooler era l'autor d'aquells moviments d'aire gairebé imperceptibles. El fill d'en Cold es desplaçava, sense fer quasi soroll i eficaçment, a través dels passadissos amb una velocitat aclaparadora, però, en realitat, no era res de l'altre món en comparació als altres lluitadors superpoderosos de l'estadi.

Cercava quelcom en concret i entrava sempre que podia a l'interior de les diferents sales. Això explicava per què els Vargues es pensaven que les portes s'obrien soles. Però en Cooler no trobava allò que cercava: les Boles de Drac. No es donaria per vençut. Encara tenia molt terreny per explorar.

Mentre es desplaçava furtivament, un cop de puny va anar a parar a la seva galta esquerra quan avançava en la cantonada d'un passadís. El xoc va ser violent i inesperat. En Cooler va ser projectat tres metres enrere. Però va restablir l'equilibri amb una mà a la seva galta adolorida:

—Què carai...?! —va dir abans de rebre un cop de peu.

Estava segur que havia vist lleugerament que una bota blanca el colpejava al mentó. El germà d'en Freezer va fer un giravolt a l'aire. Va clavar-se un cop al cap amb el sostre del passadís, va girar una mica més i es va redreçar en ple vol.

—Qui hi ha? —cridà mirant pertot arreu però sense veure res.

—He, he! A qui et queixaràs ara? —va fer una veu darrere d'ell.

Però en Cooler no va tenir temps de girar-se. Va encaixar un cop de colze al seu crani. Un cop que va fer que perdés el coneixement. Es va desplomar al sòl.

—Som-hi, ara a pel germà... —va sospirar en Vegeku per a si mateix col·locant dos dits al seu front per captar l'energia del seu antic enemic—. Eh? No està sol —es sorprengué abans de teletransportar-se.

Efectivament. En Freezer no estava sol però no ho sabia. Es trobava en una petita habitació decorada amb una sola cadira, alguns armaris i una espècie de caixa forta que s'obria sense introduir el codi.

Però, talment com els armaris, la caixa forta era buida i mancada d'interès. En Freezer estava a punt de desesperar-se. Havia buscat en molts llocs. Va tancar els ulls, reflexionant una vegada més en els llocs en què els Vargues podrien haver amagat les Boles de Drac. En aquell moment va notar una presència darrere d'ell. Va tombar-se cap a aquell desconegut.

—No cal que t'hi escarrassis, ja he cercat per tot l'edifici —va declarar en Bu de l'univers 4 assegut en una cadira amb els braços encreuats, una cama a sobre de l'altra i un somriure de contradicció al seu rostre. La seva llarga cresta es trobava en el buit entre la paret i la cadira, i queia per sota de les seves natges—. No són aquí —va dir el Dimoni abans de prosseguir la seva explicació davant d'un Freezer que s'havia aixecat i que romania davant d'ell—. De fet, és tan senzill com desar-les en un altre univers. Jo hauria fet el mateix.

—Has cercat per tot l'edifici? —es sorprengué en Freezer davant l'absència total de dispositius d'en Bu, ja que no considerava que aquell paio, mig nu i solitari en el seu univers, fos capaç d'escorcollar res.

En Bu va assentir.

En Freezer dubtava. Podria considerar-lo el seu aliat? Cercaven, tots dos, poder més enllà de lluitar?

—Per cert, ara que estem sols, tinc una informació important per a tu. Hi ha algú dels teus soldats que posseeixi l'habilitat del Canvi de cos del teu capità Ginew?

—Què? No! —digué en Freezer començant a fer-se un munt de preguntes interiors.

—Si vols la teva armadura, hauràs de traspassar el meu cos com en el combat —va dir bruscament en Bu.

—Què?

—Hm —va fer en Bu obrint una mica els ulls—. Disculpa'm, això no anava dirigit a tu. Bé... sé qui és en Ginew... perquè un dels membres de l'univers 8 no és a dins del seu cos real —va reprendre.

—Què... Qui?!

En Freezer estava astorat. Després de nombroses preguntes internes, aquella era la que més li interessava.

—Això és cosa teva, ho hauràs de descobrir! —declarà en Bu somrient una altra vegada fent un gest amb la mà abans d'aixecar-se.

En Bu coneixia el capità Ginew a través dels records de les aventures a Namek d'aquells que havia absorbit. I quan va detectar que a l'univers 8 hi havia una persona sospitosa, va pensar ràpidament en el "Canvi de cos".

En Bu trobava formidable la forma en què aquell guerrer tan lleial havia traït el seu patró restant al seu costat i amagat durant anys. En Bu no havia pogut resistir la temptació de divertir-se amb aquella situació. I el millor era passar-li la patata calenta a en Freezer perquè ho descobrís per si mateix.

El darrer estava absort. Estava segur que el monstre rosat no mentia. No hi havia cap motiu perquè mentís. I, a més, semblava que sabia moltes coses.

—En quin cos es troba? —va repetir en Freezer.

—Alto el carro. No et precipitis! Retornem al tema d'abans, és a dir, les set esferes que faran realitat els nostres desitjos. És una pèrdua de temps. Aquí no hi són.

En Bu va notar que l'aura d'en Vegeku s'havia activat durant un microsegon, el temps suficient per colpejar en Cooler. Definitivament, hi havia gent en aquella fortalesa tan ben protegida dels Vargues.

—Vols les Boles de Drac? Jo podria donar-te-les.

—Què?!

En Freezer no entenia res.

—Quines en vols? Les Namekianes? O les Terrícoles?

Terrícoles?, es va tornar a sorprendre el fill d'en Cold mentre en Bu continuava:

—De dues estrelles, de vuit...?

En Bu va fer aparèixer per art de màgia diverses boles de mides i estrelles diferents. En Freezer no se'n sabia avenir quan n'havia vist tres o quatre, però a la setzena ja començava a afigurar-se que es tractava d'una broma de mal gust.

Algú es va unir a la festa. En Vegeku va aparèixer allà, tot agafant, sense ni tan sols immutar-se, una de les Boles de Drac que havia fet aparèixer en Bu. Una gran bola Namekiana de nou estrelles:

—Espaterrant! Podries fer-me una de quatre estrelles? És la meva preferida.

La sala continuà omplint-se de boles de cristall. En Freezer començava a espantar-se de debò, quan, tot d'una, en Bu i en Vegeku es van girar cap a la porta d'entrada i digueren a duo:

—Oh! Ve algú!

En Vegeku va teletransportar-se. En Bu semblava fondre's en el terra i va desaparèixer. La porta va obrir-se quan la sala estava inundada per dos metres de Boles de Drac falses. El petit Varga que havia obert la porta va trobar-se amb tota aquella massa de boles i en Freezer va aprofitar aquell moment per escapolir-se sense que el veiés.

Va decidit tornar a la seva nau directament. La seva escapada era molt perillosa: si altres guerrers el trobaven podrien prendre mesures gens amables contra ell, o encara pitjor; s'arriscava a ser desqualificat! I, a més, tenia altres coses a la seva ment: en Ginew.

Hi havia alguns dels seus homes a l'immensa nau de la família dels Dimonis del Fred. Però no eren lluitadors. L'únic combatent era en Rikum, però aquest seguia refent-se a la màquina de curació. En Freezer, reflexionant a tota velocitat, va decidir agafar un dels seus tècnics a l'atzar, el nom del qual desconeixia. Van dirigir-se cap a una sala plena d'ordinadors. En Freezer va portar el seu petit esbirro a un dels ordinadors del final de la sala i va preguntar-li:

—Recordes quan la capital del meu imperi va ser destruïda per culpa d'una gran batalla? Les Forces Especials d'en Ginew i jo vam participar-hi.

—Sí, Governador. Ho vaig aprendre a l'escola.

—Disculpa?

—Jo encara no havia nascut, Governador.

—Cof! Obre els arxius d'aquell moment. Jo vaig matar en Ginew. Qui va endur-se el seu cos?

—D'això... és impossible de saber-ho!

En Freezer va llançar-li una mirada que els seus homes coneixien prou bé i que indicava que estava a punt de perdre un segle o dos d'esperança de vida. A l'imperi dels Dimonis del Fred, els mètodes empleats per allargar la vida eren corrents i coneguts, encara que es reservaven per als més rics. La majoria dels homes d'en Freezer se n'havien beneficiat i vivien dos-cents anys més de joventut, igual que les Forces Especials d'en Ginew. D'aquesta manera, els participants de l'univers 8 no havien canviat després de molts anys, quan els altres universos se'ls van trobar a Namek o a la Terra.

Qualsevol home d'en Freezer podia sentir-se afortunat si arribava a l'edat del seu retir. La causa principal de les baixes en les files d'en Freezer era la mort violenta. I no pas a mans d'un enemic!

—Què vau fer amb el cos, Governador? Enviar-lo al crematori?

—Evidentment!

—D'acord. Ara cercaré en els registres del crematori de l'antiga capital. Sí, en Ginew va ser cremat l'1 de Gener del 763. L'encarregat va ser... en Poar.

—N'estàs segur?

—Eh... sí. Miri. Va firmar aquí.

Va veure el nom complet d'en Poar, la seva identificació i la seva signatura a la pantalla. Per confirmar una acció important, com era el cas de desempallegar-se d'un cos d'un membre de l'elit, s'havia de signar electrònicament. Va escriure-hi "Poar" a mà. Molta gent amb un nom curt, signava amb el seu nom i un dibuix. En Freezer percebia que s'apropava a la veritat.

—Ensenya'm la documentació d'aquest soldat!

Va aparèixer, a la pantalla, una carta amb la fotografia tridimensional d'en Poar. I, entre la seva informació, la seva signatura, la qual no era la mateixa. Era un dibuix d'una mena de rodona, a la cima de la qual hi havia una protuberància llarga.

Si en Freezer no cregués en res més que en si mateix, hauria beneït el cel perquè la seva tecnologia encara utilitzava signatures a mà, encara que diverses persones havien proposat que la carta d'identificació fos suficient per signar qualsevol acció.

No és la mateixa signatura..., va pensar el tirà. Va examinar la informació d'aquella carta. En Poar va morir dues setmanes després en una batalla en un altre planeta. En Freezer no recordava aquella conquesta.

—Vull que em mostris informació d'aquella batalla! Qui era el soldat més poderós?

Sense entendre res i suant, el jove esbirro va trobar allò que cercava en una llista.

—El capità Nemokid. La seva força era de 2.600 unitats.

—Què li va passar?

—Ehm...

Va escriure frenèticament en el teclat.

—Va retirar-se poc temps després. Va morir de vell el 6 de Juny de l'any 784.

—És estrany que no tinguéssim constància d'això! Tot això fou arxivat en el quarter general?

—I és clar.

—Hm... en Ginew devia pensar que seria massa fàcil de rastrejar si matava qualsevol persona amb qui intercanviava el seu cos... hi ha molts soldats que desitjarien gaudir d'un retir anticipat... segur que va aconseguir intercanviar-lo, de mutu acord, amb algú feble... algú que sabés que moriria aviat... hi ha un munt d'escenaris possibles... Pf! Maleït xiclet rosa! Podria haver-me donat més detalls! Però no puc tornar enrere i preguntar-li.

—Governador, això significa que el capità Ginew és viu? Per què no informa als altres soldats?

—Hm! Poca gent sap que en Ginew té la capacitat de canviar la seva ànima amb la d'un altre. Pot canviar de cos. És evident que va apoderar-se del cos d'en Poar, va signar en lloc seu i va llançar el seu antic cos al crematori.

—Ostres! Però el capità era reconegut per la seva submissió envers vostè! A més, la foto de la seva documentació ha estat sempre la mateixa. No sabia que podia canviar de cos!

—Aquell cos violeta amb banyes pertanyia a un dimoni mutant molt poderós d'un planeta que havíem atacat. En Ginew tan sols era, aleshores, un soldat ras. Va adquirir el seu cos. Va ser ascendit i no va trobar cap altre cos que fos més poderós. Vam canviar la foto de la seva documentació, i amb aquella forma es va donar a conèixer a tothom.

—És un poder molt perillós! Per què no va tractar mai d'utilitzar-lo sobre vostè?

En Freezer el va mirar de la mateixa forma que abans i l'homenet va començar a tremolar.

—Imbècil! Que potser et penses que una tècnica tan miserable d'intercanvi faria cap efecte sobre un Dimoni del Fred? En Ginew sabia quin era el seu lloc. Respectava els seus superiors, i la seva lleialtat era inqüestionable. No se'm va passar mai pel cap que intentaria jugar-me-la amb aquella tècnica!

En efecte, l'admiració i el respecte que en Ginew sentia per en Freezer eren incommensurables. Però només envers ell. Quan, a Namek, es pensava que en Son Goku era el Superguerrer Llegendari de l'Espai va començar a tremolar com una fulla. Però quan va comprendre que tan sols era "immensament fort", va pensar en realitzar el Canvi de cos. El capità Ginew era un lluitador honest i respectuós, i no tolerava que l'ajudessin en un duel. I considerava que els Dimonis del Fred, així com altres llegendes estranyes, eren massa sagrats per gosar canviar-los el cos.

—Però vostè el va matar injustament. Potser tenia ressentiment cap a vostè, o...

Adonant-se del que estava a punt de dir, l'homenet començà a suar profusament percebent que la mort se li apropava. Tot terroritzat, va emplaçar la seva mirada en el seu patró. La mirada d'en Freezer no era com les dues anteriors. Però emetia còlera. I no hi havia res pitjor que estar al costat d'ell quan treia foc pels queixals.

—Go... Governador. Em sap greu. Només intentava esbrinar què pensava en Ginew! Evidentment que ell va espifiar-la! Només tracto de comprendre el seu modus operandi!

No hi va haver cap reacció del seu amo i senyor.

—Ho investigaré, Governador! Sóc especialista en la recopilació d'informació! Indagaré a fons i trobaré qualsevol rastre dels canvis de cossos basats en diferents morts i dades que tinguem en els nostres arxius. M'asseguraré de distingir els detalls més diminuts i qualsevol acció, com per exemple que un soldat hagués demanat canviar la seva contrasenya perquè se li havia oblidat de sobte. Prometo investigar aquest cas per vostè, i li asseguro que trobaré quin és el cos actual d'en Ginew. I li dono la meva paraula que no li diré ni una sola paraula a ningú. Pot comptar amb mi!

En Freezer va tranquil·litzar-se. Era una bona idea. Al principi, havia pensat que el mataria al final de la conversa. Però era una bona cosa deixar que treballés en el cas.

—Molt bé, fes-ho. Si ho aconsegueixes seràs ascendit i esdevindràs molt ric. Si falles, trobaré la millor manera de fer que et penedeixis d'haver nascut!

En Freezer va abandonar aquella sala per deixar sol el seu nou investigador. Però no va tornar amb els membres de la seva família. No volia parlar d'aquell assumpte amb ells. Va preferir instal·lar-se en el seu petit mòdul i reflexionar.