DB Multiverse

Capítol 134

Traduït per Bardock

En Gotrunks, responent a la provocació del seu adversari, va desplegar la seva aura al màxim tot arribant al 100% del seu poder. No estava allunyat del d'en Bu, que va esbossar un rictus. En Gast de l'univers 7 estava força perplex. Els dos combatents eren, de lluny, superiors a ell en termes d'energia. El torneig albergava autèntics monstres i es preguntava quants d'altres el sobrepassaven. Amb tot, això no afeblia la seva determinació. Obtindria el seu desig fos quina fos l'adversitat.

En Gotrunks es precipità a sobre d'ell a una velocitat vertiginosa enviant centenars de cops de puny a l'espai en qüestió de segons. En Bu no va fer cap tipus de moviment i tots els cops del Guerrer de l'Espai travessaren el cos del Djinn, qui jugava amb ell formant forats en els punts tocats. En Gotrunks va fer un renec i va assestar una puntada de peu a la testa d'en Bu tot aixafant-la. Va aprofitar aquest replegament momentani per col·locar la seva mà sobre el coll al descobert i va disparar una poderosa descàrrega energètica que desintegrà el cos d'en Bu.

—Llardós —va deixar anar en Gotrunks en girar-se—. Lluita amb mi, cagacalces!

En Bu, al lluny, es divertia reproduint la mateixa escena que a la Sala de l'Esperit del Temps. Estava estirat a terra i xarrupava un còctel mentre llegia una revista. Els Vargues estaven atònits.

—Però... D'on ha tret aquest llibre?

En Bu estava satisfet de l'efecte produït, però tan sols havia estat una broma. Ja no era igual que antany. El que volia era un combat seriós i emocionant. Va respondre-li a en Gotrunks mentre s'aixecava:

—Òndia, això s'està tornant d'allò més interessant! Ara és el meu torn de provar una cosa nova!

Abaixant la guàrdia, va tancar els ulls i es va concentrar profundament. En uns segons, del seu cos en sortí una armadura relluent que, sens dubte, recordava a la que duia en Xeniloum.

—Com? —va cridar l'Eleim fent un pas enrere.

—És l... l'armadura Ultra! —continuà en Xeniloum amb un to espantat.

—No pot ser! —va horroritzar-se en Naurb—. Ens va tornar l'armadura, no hauria de tenir-la!

—He, he... —va etzibar en Bu rient—. Us la vaig tornar perquè ja havia acabat d'analitzar-la i no em servia de res. Puc reproduir-la sense dificultats.

Els Heloïtes estaven congelats. En Bu era un virtuós en tots els dominis i semblava intocable. Així, era més perillós que abans...

—La carbonita —digué en Xeniloum serrant els punys i un aire fosc—. La posseeix, estem amenaçats!

—Tranquil·litzem-nos —cridà l'Eleim estenent el braç—. Mentre no tingui les ones cerebrals d'en Xeniloum, no podrà utilitzar-la!

—Hi! Cap problema... —va replicar en Bu amb un to altiu que recordava al d'en Vegeta.

El seu rostre es transformà a poc a poc en un de ben conegut per als Heloïtes. No li havia demanat al guerrer de l'univers 19 que tornés al seu cos. Les famoses ones cerebrals estaven registrades en una ínfima porció del seu cervell a fi de poder-les reutilitzar com li semblés. Apreciava aquella facultat agradable que li permetia de prendre l'aparença de tot ésser inscrit al seu interior. En Xeniloum va caure a terra a causa del xoc, atès que es reconeixia tret per tret. El Djinn es pixava de riure davant l'efecte provocat. Reprenent-se, va encarar-se a en Gotrunks, el qual no semblava del tot impressionat. El Guerrer de l'Espai sabia que els atacs d'aquella armadura podien ser problemàtics o fins i tot perillosos, però això només concernia al públic. No se sentia inquiet, justament el seu paper era encarregar-se d'aquella goma rosada totalment inestable. Va deixar anar al seu adversari:

—Estàs ben maco disfressat, Bu! Ara només cal que et sigui útil! Menja't això, Big Bang... Attack!

Va fer servir l’atac d’en Vegeta estenent el braç i envià una potent bola d'energia concentrada sobre el seu adversari. El darrer va fer girar la seva cresta i l'estavellà contra la bola d'energia, reenviant-la contra en Gotrunks, que l'expulsà als abismes estel·lars amb una poderosa puntada de peu. En Bu va enllaçar ben aviat:

—Em toca! Ultra Waver Ball!!

Una nova esfera energètica, aquest cop generada per l'armadura, va sortir del braç estès del Djinn, progressant lentament vers l'enemic, el qual s'impacientava. En havent arribat al seu objectiu, en Gotrunks s'exclamà:

—Que te'n fums o què?! Els teus propis atacs són més poderosos i devastadors que no pas això, Bu!!

Va escombrar la bola amb el revés de la mà d'un cop sec, enviant-la a percudir contra el sòl provocant una explosió eixordadora i enlluernadora. Va decidir tornar-li la pilota.

Va formar una bola d'energia per sobre d'ell, cridant i llançant-la a en Bu:

—Tasta... la meva Ultra Gotrunks Ball!!

En Bu va obrir els ulls esparverat en veure l'atac afuant-se a sobre d'ell a una velocitat desmesuradament boja. Amb prou feines havia esbossat un rictus que va ser colpejat de ple, provocant de nou una explosió força més voluminosa i impressionant que la precedent. El terreny fou totalment vaporitzat per l'energia desplegada i inclús en Gotrunks es va haver de protegir del seu propi atac encreuant-se de braços i reculant. Els espectadors, a pesar que s'havien cobert els ulls, apercebien l'esclat de l'explosió i estaven tranquils de saber que estaven segurs rere l'escut. Aquest no era el cas dels Vargues, que estaven horroritzats de veure'n l'estat seriosament malmès per l'energia emesa sobre el terreny.

Per sobre de l'estadi, la veu d'en Gotrunks es sentia a través de l'espessa fumarada que s'elevava pels aires:

—Ha, ha, ha! En Bu ha estat derrotat! Sóc el millor de tots els universos!

—Jo? Derrotat? No em prenguis el número!

Un fort corrent d'aire que emetia vapors obscurs emanà del sòl. En Bu es trobava amb un gran somriure als llavis i envoltat d'una fina capa d'energia en un vast cràter que constituïa gairebé la totalitat de la superfície de combat. Va continuar:

—Em sap greu, només provava la barrera! És pràctica, s'ha de reconèixer. El teu tercer nivell de força no val gaire, fins i tot aquesta tecnologia és suficient per aturar-ne els assalts. En fi, tan sols ets un fatxenda!

—Què? —replicà en Gotrunks amb furor—. Ara veuràs, tros de...

—Té, cruspeix-te això! —l'interrompé en Bu estenent el braç cap a ell amb un gest tallant.

Un raig d'una finesa extrema va emergir de l'interstici del seu avantbraç, fregant de ben poc en Gotrunks. Un floc de cabells daurats va flotar davant els seus ulls horripilats i el seu front amarat de suor. No va tenir temps de reprendre la seva respiració que un altre tret passà ben a prop del seu maluc esquerre.

Els atacs eren massa ràpids i precisos per anticipar-los. Va refiar-se del seu instint i esquivà tots els raigs d'un pèl. No aconseguia recuperar l'alè i es preguntava com la Bra havia aconseguit fer front a aquelles ratlles sòrdides. El seu adversari també havia estat tan malvat? O potser en Bu dominava millor l'armadura i les seves capacitats? Els Helöites es feien aquesta mateixa pregunta i l'Eleim estava preocupat. Recordava la seva incapacitat intentant tocar la Guerrera de l'Espai amb els mateixos raigs, i en Bu apuntava expressament en Gotrunks al mil·límetre. Això l'irritava encara més.

El Djinn s'ho passava d'allò més bé i estava satisfet. Emprant diversos recursos musicals i artístics de les seves nombroses assimilacions, feia ballar el Guerrer de l'Espai sota un ritme sostingut i furiós, tot creant una obra d'art que desitjava acabar abans no finalitzés la fusió. Sabia que només els quedava un minut, atès que era el creador d'aquesta nova versió d'en Gotrunks. Sabia amb tots els ets i uts que era el mateix que feia vint anys, cosa que el disgustava.

Darrere d'en Gotrunks, es va sentir una explosió de guspires brillants. Els esclats de roques tallades s'havien dividit en una multitud de partícules fines, revelant l'estàtua imponent d'en Bu amb músculs desenvolupats i posat orgullós. Els espectadors estaven meravellats davant d'aquell espectacle:

—Ohhh! Quina obra d'art!

—Fabulosa! Fantàstica! Magnífica!

—Quin geni!

En Gotrunks es crispà escoltant aquelles gaubances. Malgrat la còlera d'en Bu a la ronda anterior, la gent encara l'apreciava. Encara pitjor: l'admiraven! Però, mentrestant, només havia d’esquivar. Notava que la fusió arribava a la seva fi i va deduir que en Bu no el tornaria a deixar ser un de sol. A l'univers 19, l'Eleim analitzava la situació:

—En Bu està utilitzant l'armadura sense solta ni volta —va dir—. Si la seva armadura és exactament la mateixa que les nostres i té les mateixes reserves, aviat es quedarà sense energia!

Els atacs d'en Bu van parar en aquell moment i es va sorprendre perquè en realitat no s'ho esperava. En Gotrunks va gaubar-se i va veure una oportunitat massa temptadora per guanyar el combat. Es va desplaçar instantàniament davant el seu adversari, el qual no va tenir temps d'esbossar ni un sol gest, i el va crivellar amb milers de cops en uns segons emprant-hi tot el seu poder i la seva velocitat en els seus punys.

—És la teva fi, Bu! —s'exclamà—. Pateix la fúria de cent mil punys venjatius!!

El Djinn notava la força que contenia cadascun dels cops que en Gotrunks li clavava. Però aquest dolor no era res. N'havia patit més contra en Tenshinhan a la ronda anterior com a conseqüència del Kikoho. Bé, si el dolor encara tenia una mica de significat per a ell, és clar. Res no l'afectava. Realment havia arribat al clímax de la seva evolució; era una meravella de l'univers. La màgia era una matèria on encara hi tenia alguna llacuna i constituïa la seva única por. En aquest sentit, en XXI era un autèntic problema. Ara bé, els cops d'en Gotrunks eren fútils. Amb tot, es deixava entomar els cops mentre el seu cos es deformava sota la pluja d'atacs. Un cop el projectà enrere, però no deixaria que se'n sortís amb la seva. Va xiuxiuejar mentre es desplomava:

—He, he, he... Un regalet!

—Eh? Però... Com?!

En Gotrunks va entrar en pànic, completament terroritzat. Una substància negra s'escampava a poc a poc sobre el seu puny dret. Va reconèixer-la i sabia que no era un bon auguri.

—La carbonita! —va cridar en Nedwook.

—També ha aconseguit recrear-la? —formulà la Phipsil, tremolosa—. Definitivament... és un autèntic malson!

—Ha de ser destruïda immediatament! —s'exclamà l'Eleim—. Polvoritza-la ja!

—Esteu de broma!? —va respondre-li en Gotrunks cridant—. I el meu braç, què?

—Està ben fumut! —replicà l'Eleim amb un to ferm—. Afanya't!

—Senyor, deixi d'aconsellar a...

—Muts i a la gàbia! —va escopir l'Heloïta al Varga que li cridava l'atenció, espantant-lo—. Estem tots en perill, vostè inclòs! Ha d'actuar ràpid!

En Gotrunks estava a punt de desmaiar-se. La substància guanyava terreny i ja havia cobert el seu canell i una part de l'avantbraç. Mentrestant, en Bu havia reformat el seu cos amb la seva aparença habitual i estava relaxat i hilarant davant l'espectacle.

—Ha, ha! —se'n burlava des d'una roca—. Si veiessis la fila que fas! No oblidaré mai aquesta cara d'espant, és deliciosa!

En adonar-se que no havia menjat res des del dia anterior, va transformar una gran roca en una pila de llaminadures que va engrapar per devorar amb golosia. El so trencant de la confiteria en la seva mandíbula era amb prou feines audible en comparació als crits d'horror d'un Gotrunks agitat. El darrer, resignat, va fer una profunda inspiració. Va preparar una gran descàrrega d'energia amb la seva mà vàlida i l’aproximava al seu braç gairebé recobert per complet. Les dues Pan van tapar-se els ulls, mentre que l'Ub feia una ganyota de desplaença i compassió.

Aleshores, en Gotrunks va desaparèixer, deixant lloc a en Trunks i en Goten transformats en Superguerrers de l'Espai. Semblava que la carbonita s'havia volatilitzat amb la fusió. Els dos Gohan es van sorprendre per aquest fet, però en Bu va reprimir un somriure, ja que era coneixedor de les lleis de la física i les seves derivacions respecte a la fusió. Si la substància havia estat aniquilada, també l'esperit combatiu dels seus adversaris. Mentre els dos Guerrers de l'Espai s'extasiaven a causa de la seva miraculosa supervivència, va allargar els braços a gran velocitat tot colpejant-los en ple rostre amb una força equivalent als cops que ell acabava d'encaixar. Els dos nois es van desplomar amb els visatges plens de sang i les dents trinxades o, fins i tot, trencades. Estaven fora de combat i sense la seva naturalesa de Guerrer de l'Espai, la gravetat els mataria de ben segur, igual que en Tapion. La Bra va sospirar desdenyosament mentre en Gohan i en Cor Petit de l'espai 18 es dirigien cap a ells per verificar el seu estat. En arribar al lloc, en Gohan va llançar una mirada irritada a en Bu, qui no somreia. Semblava decebut.

—No passis ànsia, no volia treure'ls-hi la vida —explicava—. En Gotrunks és molt poderós, però és un cap de trons. I aquest parell són un zero a l'esquerra... No valia la pena allargar-ho més. Els Namekians els curaran.

—Suposo que t'he donar les gràcies per no haver-los matat —replicà en Gohan, agafant en Goten pel braç—. Però segueixes sent igual de sàdic. T'aviso, t'estem vigilant.

En Bu va somriure mentre en Cor Petit i en Gohan tornaven al seu espai. Es dirigia instintivament a l'espai 4, però va notar que la consciència del Gran Kaitoxin l'atenyia, així com els moviments dels altres Kaitoxins que es preparaven per perseguir-lo en vista de la seva actitud. Efectivament, encara havia de jugar al seu joc...

Va emetre un crit de terror i el seu cos es va desintegrar progressivament, essent aspirat en el palmell del Gran Kaitoxin, que dibuixava un gran somriure. Els altres Déus l'encerclaven, llestos per reaccionar al mínim senyal sospitós. En Bu, un cop reformat com una pilota, va esbossar un aire exasperat i tenyit d'avorriment. El seu company li murmurà mentalment:

«Quin actoràs! Els comediants que són dins teu et fan molt de servei!»

«No se'n burli, per favor —va sospirar en Bu, desil·lusionat.»

En Goten i en Trunks es van aixecar, perduts i inconscients de la seva derrota. Van rebre comentaris compassius de l'Ub, l'expressió sempre indiferent i menyspreant d'en Vegeta, les paraules de consol de la Pan, i els elogis d'en Cor Petit, en Gohan i en Son Goku. Després, va tocar el torn de la Bra, qui somreia àmpliament.

—Diria que hem fet una aposta, no? Sereu els meus esclaus. Agenolleu-vos davant meu!

—Vatua... —sospiraren els dos Saiyans simultàniament.

—Pausa per dinar! —va ressonar la veu del Gran Kaitoxin a l'estadi—. Deixeu lloc als Vargues perquè instal·lin les taules!

—Hm —va fer la Bra, submergida en plena reflexió—. Ja ho sé! No faci res, senyor Varga. Aquest parell ho instal·laran tot i s'ocuparan de portar la teca!

—Bona idea —va grunyir en Vegeta donant-los l'esquena—. Derrota vergonyosa, feina ingrata. Serviu-nos, això us farà aprendre a ser seriosos i a merèixer el vostre poder.

—No és veritat...