DB Multiverse

Capítol 15

Traduït per Bardock

Un guerrer, que fou despertat degut a les explosions dels míssils, va badallar en una habitació situada a l'espai 4. Literalment, s’aixecà d’un bot i es va gratar la punta de l’antena del seu cap, notant una sensació estranya. Havia tingut algun tipus de pressentiment inherent a ell, no gaire lluny d’allà. La criatura rosa “bípede”, va caminar cap a la sortida... i va fixar-se el ring on s’estava disputant un combat.

“Hum. O sigui que és això”, digué per a ell mateix, el gran guerrer.

Va començar a fer estiraments, i va decidir sortir al seu espai per fer-se visible a la resta de participants dels altres dinou universos.

Després de recollir el seu braç, l’Ub sentia que l’adrenalina li recorria tot el cos. El dolor s’havia esvaït i ja no estava gens fatigat. Sabia que això només seria temporal. Havia de trobar la millor manera de solucionar-ho, sinó tot se n’aniria en orris!

Saltant ràpidament, va aterrar davant dels seus amics de l’univers 18: “Ràpid! Ho podeu solucionar?!”

Instintivament, va formular-li la pregunta al seu mestre, en Son Goku, però aquest no sabia què respondre-li: “Em...”

“No has estat gens prudent”, declarà en Vegeta amb els braços creuats i amb el cap amunt, amb aquell aire de superioritat que el caracteritzava.

“No estava preguntant això!!!”, cridà el jove amb pànic.

Va panteixar durant uns segons. Va sentir com els paios de l’univers 19 començaven a agitar-se. Alguns estaven plens d’ira per culpa seva.

“Ha matat a en Tidar!!!”, cridà tot d’una el més nerviós, intentant saltar el petit mur que els separava. Dos dels seus companys, i després un tercer, intentaven retenir-lo. En Trunks i en Goten, més aviat per curiositat que no pas per defensar el seu espai, s’aproximaren. En Trunks va tractar de calmar-los: “No patiu, serà ressuscitat al final del torneig.”

“Teniu mongetes màgiques?”, preguntà l’Ub, la prioritat del qual era curar el seu braç.

“No”, respongué en Goku.

L’Ub va abaixar el seu cap. Què podia fer?

“Demana-li a un Namekià”, proposà la Pan mentre en Cor Petit tornava al seu espai.

“Bona idea!”

De fet, els havien promès curació sempre i quan estigués dins de les seves possibilitats i es produís en un combat... Però realment un Namekià seria capaç de reconstruir un braç sencer, o simplement, de tornar-lo a unir al cos? Els nostres herois es quedarien sense saber la resposta, ja que abans no arribessin els organitzadors, algú altre els va fer una proposta:

“Puc curar-te el braç... però no serà gratuït”, digué una veu situada darrere del ferit.

L’Ub es va girar i es va trobar cara a cara amb en... Babidi. Aquest volava per sobre del petit mur, però sense sobrepassar la frontera entre l’espai 18 i el centre de l’estadi. Estava acompanyat del Monstre Bu a la seva dreta, i d’en Dabra, el qual romania amb els braços creuats i somrient, a la seva esquerra. De tots tres, el dimoni era qui tenia l’aparença més intimidant. En Babidi era arrugat i ben poca cosa, i el Monstre Bu era com un nadó gegant que menjava llaminadures. Però les aparences enganyen.

“Ni tan sols ho faràs tu, sinó que serà en Bu”, replicà l’Ub amb serenitat, al mateix temps que seguia perdent sang. “I pensar que els meus poders provenen de tu...”, digué mirant el monstre rosa.

De fet, l’Ub li havia preguntat a en Goku sobre la procedència del seu poder. El seu mestre li va explicar tot sobre en Babidi i en Bu. Aleshores, fou l’ocasió ideal per explicar-li tota la seva història, especialment la d’en Freezer i en Cèl·lula.

“No ens interessen les teves males intecions”, va aclarir en Cor Petit aproximant-se, amb els braços creuats i un cert aire amenaçador però prudent.

“Bé, doncs continua sagnant”, contestà en Babidi somrient i aixecant les espatlles.

Tot d’una, el braç de l’Ub es va començar a il·luminar amb una llum viva i blanquinosa. Al mateix temps, emetia un so indescriptible, i el braç del jove es va col·locar tot sol a la seva espatlla. La ferida havia desaparegut en un segon, el braç estava completament unit al seu lloc i els trossos estripats de roba també foren restaurats.

L’Ub es trobava completament regenerat del seu combat; la seva respiració havia esdevingut calmada, el seu ritme cardíac havia disminuït molt, es sentia totalment descansat i la seva transpiració s’havia aturat. Això el sorprengué. I també a en Babidi, que estava més estupefacte que ell. El mag es va girar cap al Monstre Bu per cridar-li:

“Bu! No t’he ordenat que el curessis!”

Però l’enorme criatura no entenia què acabava de passar. Per tant, l’executor d’allò era a prop: tan recte com un pal i amb els braços creuats de la mateixa manera que en Vegeta, la punta de la seva antena encara brillava. De color rosa, bona musculatura i forats al pectorals, als braços i al cap, la criatura tenia una expressió estranya. Semblava amistós i agressiu a la vegada, donant la sensació que s’emprenyaria amb facilitat, però que es podria mantenir una conversa amb ell. L’Ub estava realment estranyat. Per alguna raó que ell desconeixia, el trobava més afable que no pas ningú dels altres. Es va dirigir cap a ell espiritualment: “Moltes gràcies!”

“És en... Bu!”, digué en Cor Petit suant i recordant aquella vegada que va destruir la Terra. Era el mateix contra el qual no havia gosat enfrontar-s’hi quan en Gotrunks es va des-fusionar tot just abans de l’arribada d’en Gohan!

“És el mateix contra qui vam lluitar”, declarà en Goten a en Trunks, que estava perplex al seu costat.

“No, mireu la seva antena”, rectificà en Gohan. “Sembla més fort...”

“Ho he fet per dur-li la contrària a en Babidi”, començà en Bu després que la gent comencés a fer hipòtesis sobre ell. “O perquè tens una mica de Bu a dins teu”, continuà dient, mirant a l’Ub. “O potser pel fet d’haver-vos absorbit a tots em fa sentir més proper a vosaltres”, digué mirant a tothom de l’univers 18.

“A mi també?”, preguntà en Goku pensant que ell podria haver sigut una excepció.

“És clar.”

Era una resposta clara, que posteriorment se li afegiria una explicació addicional: “Tot allò que existeix i conté una mica de poder al meu univers, es troba dins meu.”

Els membres de l’univers 18 no digueren ni una sola paraula davant de l’amenaça més gran que havien tingut mai... i, a més, si era cert que havia absorbit a tothom, el seu poder devia ser simplement fantàstic! No obstant, no desprenia gens d’energia. ‘Per això no he notat la seva presència’, pensà en Gohan.

Al seu costat, en Babidi estava paralitzat. Era allà! Davant dels seus nassos! Només podia ser ell! L’autèntic Monstre Bu que havia desitjat ressucitar amb totes les seves forces! I no pas aquella bola de greix rosa que l’havia tret de polleguera els últims vint anys! S’ha de dir, però, que en Babidi no havia vist mai la creació del seu pare abans d’alliberar-la... i només havia vist aquell infant obès.

“Monstre Bu!”, cridà eufòricament amb els braços alçats i la boca ben oberta.

“No.”

Era una resposta rotunda. La seva mirada era tan dura que feia por. Tota l'eufòria d'en Babidi es va esfumar.

“Com que... no?”, digué perplex.

“Ja no sóc el Monstre Bu. Simplement, sóc en Bu.”

Amb un somriure malèfic, va assenyalar amb un dit a en Babidi, afegint: “Al meu univers, et vaig matar. A tu, et vaig devorar”, digué assenyalant a en Dabra. “I a tu, Monstre Bu, vaig absorbir-te.”

“Com és possible? Vas desobeir el teu amo!?”

En Bu va estendre un braç apuntant a en Babidi, mentre que la seva mà s’il·luminava. Es preparava per disparar una bola d’energia.

“Tu no ets el meu amo. I no ho has sigut mai”, digué amenaçadorament a en Babidi, que, per primera vegada en la seva vida, sabia què era realment la por.

En Bu cessà la seva demostració abaixant el braç. Sense dir ni una sola paraula més, es preparava per tornar cap el seu espai; el quart univers.

“Un segon!”, cridà en Goku com estigués parlant amb una persona ordinària. “De debò has absorbit tot allò que existeix en el teu univers? També les cases, les illes i els planetes? Has transformat els sols en llaminadures?”

En Bu va posar-se una mà al front per a maleir-se a si mateix. Òbviament, s’ha de ser més específic quan es parlava amb en Goku... Va girar-se de nou cap el grup i va reconèixer tots els membres... la jove Videl havia canviat força. Els dos petits Saiyans havien crescut, i... hi havia nous membres a la família.

“He absorbit totes les persones que considero que tenen un poder interessant. Aquells que tenen habilitats especials. En aquella època, si hagués tingut una mica més de cervell que no pas aquest golafre d’aquí, hauria absorbit en Dabra enlloc de menjar-me’l. Com ja sabeu, no hi ha gaire gent a l’univers mereixedora de ser absorbida... Per altra banda, no he absorbit poblacions senceres.”

Va voler fer un incís per a la Videl: “Sí... el teu pare encara és viu.” Sabia que es podria interpretar més com una burla per la seva manca de força que no pas com una bona notícia... De totes formes, el pare de la Videl seguia viu en aquell univers. No obstant, preferia no donar més explicacions perquè podria convertir-se en una conversa extensa, i els detalls de la qual no satisfarien a la noia...

La colla de guerrers no s’imaginaria mai que aquest Bu, que va matar cadascun dels terrícoles amb una bola de foc després d’una excusa dolenta d’un Cor Petit atemorit, ja no era el mateix que aleshores.

En Babidi, encara terroritzat, mirà a l’Ub i va començar a marxar cap a l’espai 11.

Tots els membres de l’univers 18 observaven els dos Bu sense dir res. L’Ub va trencar el silenci:

“Aniré a disculpar-me amb l’univers 19...”

En Goku estava lleugerament sorprès. No digué absolutament res però el va seguir amb la mirada. Quan l’Ub va arribar a l’espai de l’univers 19, dos homes es van aproximar cap a ell, mentre que un altre encara retenia l’home que presumptament volia passar comptes amb ell. L’Ub va parlar durant diverses desenes de segons, disculpant-se correctament i fins i tot inclinant-se. Els dos guerrers amb armadura van mirar-se l’un a l’altre durant un instant, i un d’ells, després de reflexionar ràpidament amb els ulls tancats i els braços creuats, va acceptar les seves disculpes, potser de mala gana.

Quan l’Ub va tornar, en Goku el va felicitar per haver après la lliçó. Haver-se disculpat pel seu acte era molt admirable. Pel que fa als membres de l’univers 19, haver acceptat les disculpes els feien encara més admirables! Quan l’Ub es va col"locar al costat del seu mestre, aquest, somrient, li va posar una mà a l’espatlla, i el seu alumne li retornà el somriure ben orgullós.

El seu somriure es va esvair, i la seva expressió va esdevenir confusa assenyalant amb el seu dit: “Aquell és en Vegeku, oi? Sembla que va a visitar en Bu, a l’univers 4.”

“Hum, tens raó”, confirmà en Goku. “Em pregunto què hi deu anar a fer, allà.”

En Goten va intervenir: “Té una meitat de tu, per tant hauries de dir: ‘Què hi faig jo, allà?’”

“Què?”, respongué en Goku de seguida.

“Idiota”, replicà en Trunks al seu costat. “Si ell és una meitat, hauria de dir... d’això... ‘Què...’ hum... ‘Què hi fa la meva meitat, allà? O... ‘Què hi semi-faig, allà?’”

En Vegeta es va posar la mà al front. “Quina infantilada! Tota aquest expectació per dir una bestiesa com aquesta!”

“Sort que hem portat tota aquella roba de recanvi”, digué en Gohan a en Goku i l’Ub.

“Ah, sí, vés a canviar-te”, digué el mestre al seu deixeble.

“D'acord!”

En Bu va sentir com en Vegeku arribava. Restava immòbil, esperant-lo, al costat del mur que delimitava el seu espai. El Saiyà, somrient, el va saludar amb la mà a mida que s’aproximava. Va arribar al seu espai i va saltar el mur per seure a sobre d’ell.

“Hola!”, digué simplement. “No t’havia vist encara per aquí.”

“Jo a tu tampoc”, va mentir en Bu. “Que interessant...”

“Oi que sí? Jo també ho crec. Imagino que et refereixes a l’univers 20.”

“El bloc de gel? Sí, hi estic interessat. Per què?”

“M’hi vull enfrontar.”

“I què?”

“Vull que m’ajudis.”

“De cap manera. Aquest adversari serà per a mi.”

“Va, deixa-me’l a mi. I et prometo que ens enfrontarem.”

“Ens podem enfrontar un cop l’hagi derrotat.”

Hi va haver un silenci. Tots dos guerrers cercaven un bon desafiament. Tenien interessos comuns.

“Escolta’m. Ja m’hi vaig enfrontar, amb aquest guerrer. Deixa-m’hi enfrontar de nou.”

“Si ja t’hi vas enfrontar, ara és el meu torn”, contestà en Bu assenyalant-se amb el dit polze.

“Si lluites contra en Broly, rebutjo enfrontar-me contra tu”, digué en Vegeku creuant els braços i girant el cap enfadat.

“No tindràs cap més remei”, digué en Bu sense arguments.

“Ha, ha! O sigui que admets que pots fer trampa quan vulguis!”

“No sóc tan ximple. Sé perfectament que ho sabies.”

“Hum, ets molt espavilat”, digué somrient en Vegeku.

“No m’entabanaràs. Al cap i a la fi, tenim moltes coses en comú. Tinc en Goku i en Vegeta a dins meu. Aquesta part de mi està emocionada amb l’idea d’enfrontar-me amb tu. En Goku vol enfrontar-se amb la part de Vegeta que tens a dins teu. I en Vegeta vol combatre contra en Kakarot.”

“Si no lluito contra en Broly i em toca enfrontar-me amb tu... abandonaré.”

“No en series capaç.”

“És evident que no em coneixes! Ésser en Vegeku és totalment diferent a, simplement, tenir en Vegeta i en Kakarot per separat”, replicà el Guerrer de l’Espai.

En Vegeku s’aixecà, preparat per marxar. Va fer dues o tres passes i va girar lleugerament el cap.

“Vull combatre contra en Broly a la primera ronda... encara tens temps per pensar. A reveure!”

En Vegeku tornava cap el seu espai, mentre en Bu seguia al seu lloc, reflexionant en la proposta del Guerrer del’Espai. Mentre caminava, somreia. Sabia perfectament que en Bu podia fer trampa per combatre contra qui ell volgués. El que no sabrà mai el Saiyà és que, deu anys abans, en Goku, a l’univers 18, va fer exactament el mateix per poder lluitar contra l’Ub a la primera ronda.

Al centre de control, els Vargues i els Namekians s’afanyaven per a restaurar el ring degut al proper combat.

“Ja s’ha efectuat la fusió del ring”, digué un Varga davant de la seva pantalla, la qual mostrava el ring com una enorme bola reomplint-se d’un líquid verdós.

“Perfecte. Procediu amb la solidificació”, ordenà un altre Varga al seu costat.

Les dades foren actualitzades en una pantalla d’un Varga de color blau. Tot va funcionar correctament durant la solidificació del ring, que va durar uns minuts.

“En Nail de l’univers 10, contra en Rikum de l’univers 8!”, anuncià un Varga un cop enllestida la solidificació.

“Ostres! Per fi veurem un bon combat”, digué en Cor Petit, que, per primera vegada, estava interessat en un combat.

‘Un bon combat. Igualat i equilibrat en forces’, pensà mentre els dos lluitadors es preparaven per volar cap el ring.

Va fer un cop d’ull a l’espai 10. En Nail escalfava i feia exercicis d’estiraments, mentre que els seus amics l’animaven, inclòs en Cargot, que havia recuperat la consciència uns minuts abans. En Cargot, va avisar a en Nail de la força que havia demostrat en Nappa contra ell, per tal que anés amb compte amb en Rikum. Encara que els dos adversaris no fossin del mateix univers, el poder d’en Nappa demostrava que qualsevol podia ser igual o, fins i tot, més poderós.

Després d’un gest d’agraïment vers el seu amic, en Nail volà cap el ring, preparat pel seu combat...