DB Multiverse
Dragon Ball Multiverse, la novel·la
Escrit per Loïc Solaris & Arctika
Adaptació per Fins el capítol 145: Bardock, Cèl·lula Complet, Gerard16, Neferpitou, Red XIII, Rei Vegeku. Amb la col·laboració de Bola de 8 estrelles. A partir del capítol 146: Skywalker.
Redescobreix la història de DBM, endinsant-te en més detalls. Aquesta novel·la està verificada i és cànon per en Salagir, que a més hi afegeix detalls. Aquests no s’han vist al manga, i per tant és un bon annex pel còmic!
Intro
Part 0 :0Part 1 :12345
Round 1-1
Part 2 :678910Part 3 :1112131415
Part 4 :1617181920
Part 5 :2122232425
Part 6 :2627282930
Lunch
Part 7 :3132333435Round 1-2
Part 8 :3637383940Part 9 :4142434445
Part 10 :4647484950
Part 11 :5152535455
Part 12 :5657585960
Part 13 :6162636465
Part 14 :6667686970
Night 1
Part 15 :7172737475Part 16 :7677787980
Part 17 :8182838485
Part 18 :8687888990
Round 2-1
Part 19 :9192939495Part 20 :96979899100
Round 2-2
Part 21 :101102103104105Part 22 :106107108109110
Part 23 :111112113114115
Night 2
Part 24 :116117118119120Round 3
Part 25 :121122123124125Part 26 :126127128129130
Part 27 :131132133134135
Part 28 :136137138139140
Part 29 :141142143144145
Capítol 83 escrit per Lunecume
Traduït per Bardock
Sense més dilació, la tropa d'herois va assaltar l'enemic sota l'atenta mirada de la Son Bra. Tenia la sensació que quelcom rutllava malament des que s'havia despertat. Però... què era, exactament? No n'estava segura.
L'Ozotto va disparar dos raigs rogencs a través dels seus ulls malèfics. El grup es separà per tal d'esquivar millor l'atac. El ring va esclatar a causa de l'impacte dels raigs destructors i es va reduir en milers de trossos de mides i formes diferents.
En Mirai Gohan va fer servir un dels blocs com a recolzament abans de saltar ferotgement vers el monstre. Va agitar el seu braç manc -o monyó del braç- i bramà:
—Som-hi, Gadgetopuny!
Del seu avantbraç tallat aparegué un guant de boxa que colpejà l'enemic de ple a la cara. Una dent molar va sortir disparada i va brillar durant un instant gràcies a la llum dels focus. L'Ozotto va passar la seva llengua per l'espai buit de la seva boca i el seu somriure va desaparèixer.
—Llamp de rellamp de contra-rellamp! I pensar que... El micròfon!
Un dels Vargues s'afanyà a llançar-li un micròfon al personatge tenebrós, el qual va agafar-lo amb agilitat.
—I pensar —va prosseguir—, que dissabte passat vaig aniquilar el darrer dentista protetista del meu univers! Ja és hora que estengui la meva supremacia sobre tots els universos a fi que pugui rebre les atencions que em mereixo...
Tot i que ho explicava amb passió, el monstre terrible no va poder acabar la seva frase, ja que la Maron li va llançar un plat volador en forma de mitjalluna que va estavellar-se contra els seus llavis, dibuixant-se-li, a continuació, un rictus horrible d'ofensa.
—El meu collar, Maron! —cridà en Broly Junior que s'envolava cap a l'Ozotto per recuperar el seu bé.
—Ja és hora que et desfacis d'aquests artefactes de marieta! —va grunyir en Chuck que es precipitava cap a ell.
L'Ozotto va escopir tan violentament la mitjalluna que va topar, com si fos un perdigó, contra el rostre del jove Guerrer de l'Espai. Aquest, va aturar-se i es va netejar la cara amb gestos frenètics. Després d'un instant de vacil·lació, en Chuck va anar a ajudar el jove noi. Els seus cabells eren suficientment espessos per netejar els esputs malèfics i gens higiènics de l'Ozotto.
Mentrestant, la molar va caure a terra i es va convertir en una mena de Saibaman albí. En Yajirobee, secundat per la Maron, estava disposat a enfrontar-s'hi amb la punta de la fulla del seu sabre. Però el petit monstre de marfil es va bellugar amb força i agilitat. La jove noia amb una trena rossa va intentar caçar-lo però fou en va. La molar transformada tenia la gràcia d'una ballarina i girava entre els cops de sabre, els cops de puny i les puntades de peu com si hagués estudiat prèviament les coreografies dels seus adversaris.
En Broly Junior ja estava net i es sentia com nou. Per fi podia anar en la recerca del seu collar. Els seus ulls brillaven amb inquietud ja que semblava que aquella joia tenia una importància particular per a ell. Potser era un amulet de la sort?
No obstant això, el jove noi no sabia que s'estava convertint en un blanc fàcil per al cruel Ozotto. Afortunadament, en Mirai Gohan se n'adonà gràcies a l'ull de rànger amb què vigilava la seva ciutat. El Guerrer de l'Espai mestís de la galta esquinçada, es va llançar endavant:
—Som-hi, Gadgeto La Ra 'Fa Bian!
—JE T’AAAAAAAIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIMMMMMMEUUUUUUUUUUH!
La cantant va aparèixer gràcies a la força del monyó i va fer esclatar la seva veu mil·lenària. Va petar literalment els timpans de l'Ozotto, els conductes auditius del qual van començar a sagnar.
Era ara o mai! Era factible vèncer aquell enemic confós i completament desorientat!
En Chuck va arremetre contra ell tot emetent un gemec ben masculí i, amb els peus junts, va etzibar un cop directe al ventre del monstre.
L'Ozotto fou catapultat endarrere, però es va recompondre i va contraatacar agafant amb una mà l'espessa mata de pel d'en Chuck:
—Tic, tac, tic, tac —anuncià la criatura amb un aire sàdic—, ara moriràs!
—No porto cap rellotge —cridà en Chuck—, perquè jo decideixo l'hora que és!
Amb un moviment brusc, el Terrícola es va desempallegar de les urpes del seu adversari, sacrificant una part de la seva cabellera i deixant al descobert un forat a la part superior del seu crani. A l'ull d'en Chuck una espurna de ràbia brillava creixent com un remolí i el seu puny va colpejar el mentó de l'Ozotto amb un estrepit de mil dimonis!
—He comptat fins a l'infinit dues vegades! —acabà dient en Chuck mentre l'Ozotto s'estavellava contra el terra.
—Ens fa quedar bé —digué irònicament la Son Bra, plorant mentre contemplava encara l'espectacle.
La silueta de l'Ozotto es va desplegar pels aires i, a càmera lenta, va colpejar el terra provocant un soroll ensordidor davant de l'indiferència general. A tot arreu es podia apreciar que els espectadors i els lluitadors anaven a la seva. Finalment, en Vegeku havia començat una partida de "tres en ratlla" amb en Gast Carcolh. Els lluitadors en armadura de l'univers 19 discutien sobre draps mentre netejaven el seu equipament amb una abnegació gairebé religiosa. A l'univers 6, el grup de noies jugaven al "veritat o mentida". Aleshores, la Son Bra va adonar-se que una de les noies va donar una penyora:
—Hauràs de concebre un fill amb en Kakarot abans de la fi del torneig!
—Hm. No m'interessa —murmurà la Bra de l'univers 16 girant el cap amb desdeny.
Els únics que es preocupaven per aquells esdeveniments eren els Vargues, l'esgarip dels quals representaven el combat. Un d'aquests ocells, per altra banda, va pondre un ou a causa dels nervis d'aquella batalla.
La tropa dels cinc herois es van congregar al voltant del cos inert de l'enemic. Intercanviaren mirades i somriures de satisfacció i cap indici no els indicava que havien de dubtar ni un sol segon de la victòria.
Aleshores, la criatura semblant a un Saibaman albí va anar a saludar-los tot efectuant una tombarella:
—Gràcies, oh, herois valents! M'heu alliberat del terrible destí que em turmentava! Sóc la princesa Gran-Molar i durant més de cent anys he hagut de mastegar impotent i submisament el menjar fastigós que ingeria el sinistre Ozotto. Em saltaré els detalls més sòrdids però aquell paio no menjava res orgànic. He experimentat els horrors de la malnutrició, el greix i el sucre mesclat. Per fi podré retrobar-me amb la meva família, els meus amics i el meu amor... i podré fer realitat el somni de convertir-me en ballarina! I tot gràcies a vosaltres!
En Mirai Gohan va assentir a gratcient. En Chuck va posar una mà sobre el seu propi cor i va sospirar amb un aire entendridor. La Maron va ajudar en Broly Junior a posar-se el seu collar amb exasperació.
—No cal que ens ho agraeixis —replicà en Yajirobee embeinant el seu sabre—, nosaltres som la Chuck Super Sentai del...
—JA N'HI HA PROOOOOOOOOOU!
Un crit tronador va ressonar per tot l'estadi. Una veu poderosa i aguda semblava sorgir del no-res. En Mirai Gohan arrufà les celles; un portal dimensional s'obrí davant d'ells amb una lluentor blanquinosa. Una nau en forma de fletxa va aparèixer i va descendir lentament. Els seus colors principals eren el vermell, el groc i el blau.
L'impressionant plat volador, el qual realment no tenia aquesta forma, s'obrí per baix i la veu que havia ressonat va sentir-se de nou:
—NO! NO! NO! Ningú no se'n sabrà avenir! Ningú no ho voldrà! Què?! Tot això per no res?! El torneig més extraordinari, el més gegantesc, el més dantesc i el més elefantesc de tots els temps i de tots els universos, en problemes i contaminat pel monstre més terrible, més sinistre, més horrorós, més pudent i inigualable Senyor Ozotto... i el combat s'acaba amb una puntada de peu al ventre i una dent molar que juga a ser un cigne? Sabeu què significa tot això? Una pèrdua irreversible d'audiència! LA RUÏNA DE LA SÈRIE!
Serrant les dents, la Maron va colpejar el sòl amb el peu i va alçar la vista vers la procedència de la veu:
—Deixa d'excitar-te, Bansa! Nosaltres no treballem per a tu! Reserva't els teus escenaris de pa sucat amb oli per a les teves sèries! Tot això és real! El nostre combat contra l'Ozotto ha brillat per la seva coherència i rellevància! (……)
—Què t'has cregut?! No tinc res en contra dels propòsits emmelats i plens de bons sentiments ni de la història enrevessada de la princesa Gran-Molar... Em sap greu, però no me la crec gens ni mica! No podia faltar una revelació d'última hora...
—Oh! —cridà la Mary Sue de l'univers 2—. Gran-Molar, cosina meva!
—Mary Sue! —exclamà la Gran-Molar amb els seus ulls plens de llàgrimes—. T'equivoques; ets la meva tieta segona i la meva àvia alhora!
— ….. Aaaaaarrrrrrghhhh! —cridà en Bansa—. Ja n'hi ha prou! Estic patint. Em moro. Sóc mort i enterrat!
Mentre continuava la seva queixa de pura agonia, en Bansa es mostrà.
Era un Namekià de baixa alçada i dues cues rosses. Els seus cabells eren de l'estil de la Candy i duia un vestit vermell carmesí que accentuava l'horror de l'espectacle.
La Son Bra va col·locar les seves mans en forma de visera davant els seus ulls com si no volgués veure tot allò i va arrufar el nas en senyal de disgust.
—Que no són asexuals, els Namekians?, es preguntà.
Els membres del seu univers es van reunir al voltant d'ella.
—Bé —digué en Trunks—, no hi ha cap prova que ho demostri.
Les pupiles inquisidores d'en Gohan, d'en Goten, d'en Trunks i de la Son Bra es dirigiren a en Cor Petit que va fer un silenci implícit.
—...no us oculto res, però tampoc no us penso ensenyar res! Deixeu de mirar-me! —digué fredament el Namekià serrant les dents.
No van tenir temps d'aprofundir en el tema que en Bansa va deixar anar noves queixes contra els Chucks Super Sentai. En Mirai Gohan, estrenyent el puny, el va interrompre:
—Ja n'hi ha prou d'aquestes acusacions ridícules, Bansa! Ja no treballarem més per a tu! Som tan lliures com el vent que vola en una muntanya. Ja no et pertanyem.... JO no et pertanyo més!
—Després de tot el que he hagut de passar per culpa teva —replicà mordaçment en Bansa—, havia de permetre'm el luxe d'un discurs com aquest!
—Vols lluitar amb nosaltres? —cridà la Maron perdent els estreps.
—No m'importaria —afegí en Yajirobee desembeinant el seu sabre.
Ple de còlera, en Bansa va saltar de la seva nau i va obrir àmpliament la seva boca, deixant al descobert les seves dents punxegudes:
—Final Yoshi Flash! —cridà.
A continuació, començà a escopir uns ous globulars que emergiren del fons de la seva gola amb la cadència d'una metralladora.
—Ja me n'encarrego jo —cridà en Broly Junior amb una veu plena de confiança.
El jove noi no brillava com en el combat contra l'Ozotto, però esperava fer-ho en pocs instants.
Agitant les dues mans endavant, va llançar una ràfega d'energia d'una calor abrasadora. Les ones calentes travessaren els ous sense trencar-los i... miracle! La calor provocà l'eclosió dels projectils i centenars de pollets caigueren com si fossin neu groguenca.
—Ooooooooooooooooooooh! —feren els Vargues, l'instint paternal dels qual es va avivar per tanta canalla present.
En Bansa aturà en sec el seu atac, atordit davant la inundació d'aus de corral. Es va enfonsar sense forces en un tros de ring que flotava pels aires.
—Pèrdua irreversible d'audiència —xiuxiuejà mentre arrencava a plorar eixordadorament.
—Vinga —digué en Mirai Gohan unint-se a ell—. Ja n'hi ha prou. Deixa de fer el ridícul. Ja és hora que acabis amb aquesta comèdia i siguis tu mateix...
—Jo mateix?! —cridà el Namekià estirant de les seves cues rosses—. Tornar a ser l'ésser insignificant que era abans? Aquell que passava desapercebut? Aquell que tan sols servia per curar úlceres i em tractàveu com un drap brut?!
—Au, Dende... —sospirà en Mirai Gohan.
—QUÈ?! —cridaren els Gohan dels universos 16 i 18 mentre els Trunks i els Goten d'aquells universos obriren enormement les seves boques.
Dende?! El Totpoderós del seu món es disfressava, en una altra realitat, de productor boig?
Com si hagués pressentit aquella interrogació, en Bansa, àlies Dende, es girà cap a ells amb un gest de menyspreu:
—Us prohibeixo que em jutgeu! No sabeu pel que he hagut de passar. Conec el vostre univers. L'he estudiat. És nul! Cap escenari factible! Encara que he d'admetre que la meva situació en la vostra realitat és més envejable que la meva! Que sapigueu que d'allà on vinc, no tinc cap possibilitat de convertir-me en Totpoderós. Estava jugant a l'scrabble quan vau venir al Nou Planeta Namek en la recerca d'un candidat. Estava a punt de guanyar gràcies a un mot triple i no podia deixar la partida! No podia! I vaig perdre la meva oportunitat d'anar a la Terra... la meva única oportunitat de retrobar el meu estimat, aquell que feia que les meves entranyes es cremessin des del primer instant en què vaig veure'l...
En Dende va mirar intensament en Mirai Gohan mentre un fil de mocs penjava pel seu nas.
Les mandíbules dels Gohan dels universos 16 i 18 es desencaixaren.
A l'univers 16, en Trunks i en Goten intentaven aguantar-se el riure. En Trunks finalment va preguntar:
—No dius res, Bra?
—No. No veieu que he intentat suïcidar-me retenint la respiració?
Quant al Gohan del Futur, semblava terriblement preocupat i avorrit, com si hagués escoltat allò una vegada rere l'altra.
—Dende... ja t'ho he dit cent vegades... encara que tinguis uns implants capil·lars molt aconseguits i et vesteixis amb roba provocativa... tu i jo... és impossible...
El petit Namekià abaixà el cap i semblava més ofès que mai:
—Així doncs, no canviaràs d'opinió mai. No tinc cap més sortida.
S'enlairà bruscament per aterrar a la seva nau immòbil. Va agitar vivament els braços i va cridar:
—Utilitzaré la meva tècnica secreta. Vals de fantasmes, veniu a mi!
Unes plomes de fum verd s'arremolinaren al seu voltant. El temps i l'espai semblaven estendre's mentre es sentia un llarg moment lúgubre de queixa que semblava provenir del mateix infern. Van aparèixer unes figures: el cavaller en armadura que va ser desintegrat per l'Ub, la jove noia atomitzada per en Vegeta de l'univers 13...
—Increïble... —murmurà la Son Bra—. Cridarà tots aquells perd...
...i la Pan! La Pan de l'univers 16! El seu espectre adquiria la seva forma enmig dels altres.
La Son Bra es va detenir abruptament i, sense perdre el temps pensant, es precipità pels aires per empaitar el fantasma.
—Pan! —cridà estenent la seva mà vers la seva difunta amiga i neboda.
El fantasma va fer un gran somriure i també va estendre la seva mà transparent:
—Estira'm el dit!
Reiniciem la novel·la!
Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.
Salut!