DB Multiverse

Capítol 3: A ca la Bulma…

Traduït per Bardock

L’endemà al matí, en Vegeku es va llevar ben aviat. Aparentment, havia adoptat la faceta d’en Vegeta respecte el dormir, fet que no va impedir que el costat d’en Goku reaccionés quan el seu estómac va rugir en veu alta. Va aixecar-se del canapè en què havia dormit durant la nit i va veure la Chichi enfeinada a la cuina. La seva memòria olfactiva va xerrar-li que la Chichi estava preparant arròs bullit, acompanyat de pollastre fregit, bistec a la planxa, ous fregits i llegums saltejades amb salsa de soja. El seu estómac va rugir una altra vegada.

“Paciència”, digué la Chichi. “Estarà llest en quinze minuts.”

En Vegeku s’aixecà i s’estirà extensament com si fos un felí. La Chichi el mirà estranyada. Semblava que aquell no era un dels hàbits d’en Son Goku. En Vegeku es va fer espetegar alguns óssos i es va vestir amb l’uniforme que s’havia tret per dormir. La Chichi exclamà:

“No t’ho tornaràs a posar, oi? Està fet un nyap!”

“No en tinc més...”, digué un Vegeku afligit.

“Un moment, tinc roba vella d’en Goku desada a l’armari!”

Va dirigir-se a la seva habitació i va tornar amb quimonos vells del seu marit.

“Aquí tens, segur que t’aniran bé.”

En Vegeku es va despullar sense vergonya -al cap i a la fi encara era el seu marit-, i es va posar la roba neta. Li anava una mica grossa. La Chichi va riure:

“Per fusionar-se amb en Vegeta, en Goku va haver d’empetitir-se!”

En Vegeku va captar la ironia:

“Si et segueixes rient de mi, em sentiràs!”

La Chichi va trobar que aquella reacció era totalment còmica, absolutament Vegetesca, i va esclatar a riure. Amb el seu amor propi per terra, en Vegeku es va posar vermell com un tomàquet, es va girar i es va encreuar de braços. La dona va trobar bufona aquella reacció. Quan es va calmar, digué:

“D’acord, em sap greu...”

“M’importa un rave!”, replicà el guerrer sulfurat.

La Chichi va fer un gran esforç per evitar riure.

“Vinga, a menjar! Ja està llest!”

En Vegeku va seure rígidament i va menjar més educadament que no pas en Goku. En Goten i en Gohan van arribar.

“Bon dia, mare! Bon dia, pare!”, digueren a l’uníson.

“Bon dia, nens!”, digué la Chichi mentre servia el menjar.

“Oua”, murmurà en Vegeku engolint un tros de pollastre.

Menjaren en silenci. Tan sols es sentia el soroll dels bastonets quan picaven contra els plats. Quan un Guerrer de l’Espai menja, no parla. Un cop acabaren de menjar, en Vegeku es va aixecar i comunicà:

“Vaig a visitar la Bulma. Adéu.”

En Vegeku es va teletransportar en un tres i no res.

“Ha passat res mentre dormíem?”, preguntà en Gohan, curiós.

“El vostre pare s’ha empipat perquè li he dit que era baixet”, digué la Chichi rient.

Quan en Vegeku va arribar a la Corporació Càpsula, el sol brillava ben amunt al cel. Va entrar dins l’edifici. La Bulma era a la sala d’estar. Quan el va veure, es va llençar a sobre d’ell:

“Però si ets tu! Com estàs?”

“B... Bé...”, balbucejà en Vegeku, sorprès.

La Bulma sabia que en Vegeku era més atret per ella que no pas per la Chichi i va decidir utilitzar les seves armes per seduir al màxim el seu marit. No volia perdre de nou a en Vegeta i va trobar que aquell Guerrer de l’Espai s’hi assemblava força, excepte que era menys malcarat i tenia un floc de cabell que li queia pel front. Va fer que segués al saló.

“Deus estar afamat com un llop. Et prepararé menjar.”

En Vegeku no va dir que acabava de menjar. Al cap i a la fi, havia de menjar per dues persones, i per tant no tenia cap inconvenient en menjar dues vegades. Van entrar a la cuina. En aquell moment, en Trunks va arribar:

“Mare, ja és l’una del migdia, tinc gana!”

Quan va veure en Vegeku, el seu rostre es va endurir i va marxar. El bru es sentia extremadament malament. Es preguntava com ser acceptat pel seu fill, quan la Bulma li digué:

“No passa res. Acabarà adonant-se que no has canviat tant.”

En Vegeku va assentir amb el cap i va prometre que l’aniria a veure més tard. Mentrestant, ell volia el seu àpat. La Bulma li serví un menjar ben occidental: patates bullides acompanyades amb mongetes verdes saltejades amb all i ceba, i estofat de vedella al forn. En Vegeku es va sentir impressionat per l’olor d’aquell menjar. Va menjar com un golafre davant d’una riallera Bulma.

“Gràcies!”, digué una vegada va acabar de menjar. “Estic tip...”

“El plaer ha estat meu!”

En Vegeku mirà la seva esposa. Malgrat la seva edat, es conservava molt bé. Al contrari de la Chichi, no tenia ni una sola arruga. En Vegeku sabia perfectament, mitjançant els records d’en Vegeta, que la Bulma no havia recorregut mai a la cirurgia estètica. Va ruboritzar-se amb les seves reflexions, totes elles una mica caòtiques. Com era possible que dos homes es sentissin atrets alhora per una sola dona, al mateix temps que només un d’ells sentia gairebé repulsió vers l’altra? La Bulma va endevinar els pensaments d’en Vegeku. Sabia que en Vegeta era propens a realitzar certes coses després de menjar i, aparentment, en Vegeku era el digne hereu dels seus hàbits. No obstant, aquest es va aixecar i digué:

“Vaig a veure en Trunks...”

Per primera vegada a la vida, la Bulma va maleir el comportament tan lleial d’en Goku. En Vegeku va trobar en Trunks jugant amb uns robots a la seva habitació. No va girar-se quan va sentir la porta obrir-se. Sabia que aquella energia pertanyia al seu pare.

“Trunks...”

“Vés-te’n”, digué el nen amb un to agressiu.

En Vegeku sospirà.

“Escolta’m... Pensis el que pensis, encara sóc el teu pare, i...”

“No, tu no ets el meu pare!”, cridà el nen interrompent el seu pare.

En Vegeku restà perplex un instant abans de prosseguir:

“Sí que ho sóc. Sóc en Goku, però també sóc en Vegeta!”

“No, tu no tens res del meu pare!”, s’obstinà en Trunks.

“Per què?”

“El meu pare no fa aquesta fila de babau! Ni tampoc és tan marieta com tu! A més, és dues-centes vegades més fort que tu, i tres-centes vegades més intel·ligent! Tu... Tu tan sols ets l’ombra del que ell era! No et vull tornar a veure; ni a tu ni a la teva cara repugnant! Ho has entès?”

En Vegeku agafà en Trunks per les espatlles i va fixar els seus ulls en els del seu fill. En Trunks va percebre tota la tristesa i tota la ira que el seu discurs li havia causat a en Vegeku. Per segona vegada des del naixement de la fusió, en Vegeta s’expressà a través d’en Vegeku.

“Escolta’m bé, marrec! Em vaig veure obligat a fer això! Creus que tenia cap altra opció per salvar-vos de la mort? Fusionar-me amb en Kakarot era l’última cosa que em venia de gust! Creus que no hauria escollit una altra solució abans que aquesta? No tenia cap més sortida si volia que tu i la teva mare seguíssiu vius! Vaig haver de resignar-me a morir quan em vaig sacrificar! No tornis a parlar-me d’aquesta manera perquè sinó et faré viure el pitjor moment de la teva vida, microbi!”

En Trunks quedà totalment glaçat a causa d'aquella sorpresa. Reviure durant un instant la mirada del seu pare el va fer batzegar fins el punt de tremolar com una fulla. Va seure i va trencar a plorar. En Vegeku es preguntava si havia estat una bona idea alliberat el rancor Vegetesc, però va deixar que la dolçor reemplacés la severitat i va envoltar el nen amb els seus braços. Malgrat la incomoditat de la situació, el nen va arraulir-se a sobre d’ell per tal d’aprofitar al màxim la segona abraçada que rebia per part del seu pare des que havia nascut.

Després de quinze minuts calmant el seu fill, en Vegeku sentia un desbordament d’emocions. En Trunks s’havia tranquil·litzat i els dos estaven tan avergonyits que no sabien què dir. Era evident a qui s’assemblava en Trunks! En Vegeku s’esclarí la gola:

“Què me’n dius d’un entrenament com en els vells temps?”

“Sí!”

Sortiren de l’habitació per dirigir-se a la sala de gravetat. En Vegeku regulà la màquina a 50G per tal que en Trunks pogués moure’s, i van entrar a la sala. En Vegeku va percebre el canvi però no va moure ni un sol múscul, mentre que en Trunks s’enfonsava lleugerament. Ja a dins, es van treure les seves samarretes i començaren un lleuger escalfament: cinquanta voltes a la sala trotant, cent flexions i cent abdominals. Finalment, en Trunks es va transformar en Superguerrer per sentir-se més còmode. En Vegeku va fer el mateix.

“Quina energia tan increïble!”, repetia constantment el noiet, bocabadat. “Ara ja comprenc com vas ser capaç de liquidar en Bu...”

“Fem un combat?”, proposà en Vegeku.

“Què? Em prens el número? Ets massa fort...”

“No pateixis. No lluitaré al 100%”, digué en Vegeku tornant al seu estat normal. “Si ets capaç de colpejar-me la cara, et duré al parc d’atraccions!”

En Vegeku quedà en blanc ja que va experimentar una espècie de déjà-vu. En Trunks s’omplí d’alegria:

“Ara veuràs!”

S’abalançà a tota velocitat vers en Vegeku i tractà d’etzibar-li un ganxo amb la dreta al rostre, que va ser aturat de seguida. Després, un llarg encadenament d’atacs foren aturats per en Vegeku sense dificultats. També va tractar d’etzibar-li puntades de peu, però foren igualment aturades. En Vegeku li digué:

“Ets massa previsible! T’he promès que et duria al parc a canvi que colpegessis la meva cara, però tan sols intentes colpejar-me allà. Les altres parts del meu cos també són vàlides, i si em desestabilitzes et serà més fàcil aconseguir el teu objectiu!”

Després de dir això, en Vegeku va colpejar l’estómac d’en Trunks. Aquest, es va contraure agarrant-se l’estómac i doblegant-se. Llavors va etzibar-li un cop de puny al nas que va fer que el seu fill sortís volant ben lluny. En Trunks es va aixecar, sanglotant:

“M’has fet mal...”

“Ho sento, tan sols volia il·lustrar això que t’havia dit dit... Et portaré al parc de totes maneres...”

En Trunks sortí de la sala titubejant:

“Aiii, aiii...”

“Vés a rentar-te!”, ordenà el Guerrer de l’Espai, somrient.

“D’acord, pare...”

En Trunks es preguntava com devia haver reaccionat la família Son. Estava segur que s’acabaria acostumant a aquella nova situació. En Vegeku, suant, va utilitzar la memòria d’en Vegeta per dirigir-se a la dutxa de la seva antiga habitació.

Quan va entrar, va quedar aclaparat: la Bulma estava estirada al llit vestida amb una camisa de dormir transparent i un portalligacames. Quan el va veure, va somriure d'orella a orella:

"T'estava esperant, sexy!"

Es va aixecar i es va apropar de puntetes al seu objectiu, que estava confús i, evidentment, lleugerament excitat. Es va arrupir a sobre del Guerrer de l'Espai, el qual va sobresaltar-se quan l'humana va tocar-lo. En Vegeku sentia atracció per la Bulma, però en Goku va passar a l'acció. Va empassar saliva i va dir:

"D'això... Escolta'm, Bulma... Potser és massa aviat..."

"Massa aviat per a què?", demanà la Bulma perversament, fent encara més pressió amb el seu cos.

En Vegeku va obrir la boca però no va fer cap mena de crit. Ella estrenyí la part més íntima de la seva anatomia. Si seguia excitant-lo d'aquella manera, acabaria cedint als seus instints, i ell ho sabia. Es va posar de puntetes i el va besar sense previ avís. En Vegeku va reaccionar de seguida.

'Vols escalfar-me? Doncs ara veuràs!', pensà, devorant-li literalment el coll.

La Bulma va xiuxiuejar:

"Vegeta..."

En Vegeku s'aturà en sec. Ho havia entès bé? Va separar-se de la Bulma, qui s'havia adonat del seu error. En Vegeku, pàl·lid, va murmurar:

"Com m'has anomenat?"

La Bulma no va respondre.

"Així doncs, des d'un bon principi no m'heu acceptat com una sola persona? Tan sols em veieu com si en Vegeta o en Goku haguessin canviat una mica i prou?"

La Bulma es sentia una mica avergonyida. Buscava en Vegeta a través d'en Vegeku, igual que d'altres buscaven en Goku a través d'ell.

Ningú no era capaç de veure tres persones en aquesta història. La Bulma es va mossegar els llavis.

"Escolta'm... He perdut el meu marit... I el meu millor amic... O sigui que no em retreguis que els busqui dins teu, el resultat de la fusió d’amdós..."

En Vegeku va alçar aquells ulls plens de tristesa que anteriorment pertanyeren a en Vegeta i digué:

"Crec que m'exiliaré durant una temporada."

No! També havia heretat aquella mania? Coneixent aquell parell d'individus i les seves manies de marxar a meditar cada vegada que les passaven magres, podia estar fora durant mesos! Havia d'aturar-lo!

"Pensa en els teus fills!"

"Ja no són els meus fills. Són d'en Goku i d'en Vegeta! No ho creus?"

Allò rutllava realment malament. La Bulma abaixà el cap, per despit.

"Quan tornis, fes-nos-ho saber..."

"Sí...", digué en Vegeku. Va agafar roba d'en Vegeta del seu armari i se la va emprovar -era massa petita aquesta vegada-, i va sortir per la finestra.

La Bulma també es va vestir i va dirigir-se a la cuina.

"Mare! On és el pare?"

"Ha... marxat..."

"Ja? Però... Ha estat tota la nit amb en Goten! Per què ha estat tan poca estona amb nosaltres? No és just! Quan tornarà?"

"No ho sé."

En Trunks sospirà, enutjat. Volia treure-li informació al seu pare sobre els Guerrers de l'Espai, unes informacions que el seu altre pare no havia gosat mai explicar-li, més aviat per taciturnitat que no pas pel desig d'ocultar-li el llegat històric. Va agafar el telèfon:

"Goten, el pare és amb tu?"

"No, per què?"

"Acaba de marxar!"

"Ah... et trucaré quan torni, d'acord?"

"Sí, gràcies, Goten."

"Per cert, Trunks..."

"Què?"

"Si el meu pare també és el teu pare; significa que som germans?"

"Ei! Això que dius no és cap bajanada! Deu ser una cosa així, sí..."

"Que bé, Trunks! Sempre havia volgut que fóssim germans!"

"Sí, és genial! Bé, et deixo, que la meva mare em crida per dinar."

"D'acord... Adéu-siau!!"