La història de l'univers 16, o la fusió de dues vides.

Capítol 1: La fi de la batalla contra en Bu

Traduït per Mutaito el gran

En Vegeku, amb el cabell daurat i punxegut, era ben dret davant del seu enemic. Lluïa les dues arracades màgiques que li havien permès la fusió d'en Goku i en Vegeta, així com el parell de guants i botes d'en Vegeta, i una túnica blava i fosca per damunt d'una samarreta taronja, ajustada a la cintura amb un cinturó del mateix color. Tenia un somriure victoriós al seu rostre mentre pensava el pla que executaria.

'He d'alliberar els meus amics... Però, com?', pensà en Vegeku mirant l'invencible xiclet de goma que era el seu oponent. Havia pensat entrar a dins del monstre, però què passaria si desprès no podia sortir-ne? En Bu estrenyia els seus punys, i amb una expressió pura de ràbia al seu rostre, grunyí:

"Merda...!!"

"No et pensaves que passaria això, eh?", digué en Vegeku amb un somriure vacil·lant, abans de prosseguir. "No et deprimeixis. Jo sóc el primer sorprès."

En Vegeku es va aturar breument abans de continuar parlant, cada cop amb un somriure més gran.

"No m'imaginava que et pogués triturar així."

En Bu va estrènyer amb més força les seves mans. Una vena, que semblava a punt d'explotar-li, li sobresortia del front. Dues gotes de suor li recorrien la seva cara rosada. Va xiuxiuejar un renec mentre serrava les dents, abans de dir en veu alta:

"Ara veuràs..."

En Bu va concentrar i reunir totes les forces per al seu proper atac. En Vegeku, mirant-se'l curiós, se n'adonà que el monstre tenia un as a la màniga. En Bu va contraure l'estomac i va sentir una mena de pessigolles al llarg del seu esòfag. Finalment, bufà estrenyent les galtes mentre obria la meitat de la seva boca per expulsar una mena de substància blanca lleugerament vaporitzada. Va repetir aquest procés quatre vegades més. A poc a poc, les substancies flotants anaven prenent forma de fantasmes amb un semblant amb el rostre d'en Bu. Entre rialles, miraren a Vegeku. Darrere d'ells, en Bu exclamà:

"Entoma aquesta! Super Ghost Kamikaze Atac!!"

"Mira, mira...!", va dir en Vegeku, adoptant una postura de lluita. "Això és una de les tècniques d'en Gotrunks a qui tu vas absorbir."

"La coneixes, eh?", replicà en Bu. "Doncs així també saps que és molt perillosa! Encara que només els freguis, esclataran!"

En Bu va fer un gest en direcció al Saiyà:

"Endavant!", va ordenar.

Els fantasmes es precipitaren cap el guerrer, que desaparegué de les seves vistes. Aparegué al costat esquerre amb el braç alçat per tal de contraatacar.

" Té! Mira què et tiro, jo!", va cridar mentre abaixava el braç.

Cinc boles d'energia, que anaven dirigides als cinc fantasmes, esclataren un cop toparen amb ells. Quan la boira es va esvair, en Vegeku digué:

"Et pensaves que aquesta tècnica em faria algun efecte? És una tècnica que van inventar els nanos. Potser estàs una mica neguitós."

En Bu cridà de ràbia.

Al regne dels Déus, el Vell Kaitoxin va ser fulminant:

"Vinga...!! Remata'l d'una vegada!! Vols fer enfadar més en Bu per divertir-te...?! Merda...! Aquest és massa fort... Aquest ximple... Ara no és hora de rumiar tant...!"

"Em pensava que eres més fort..." va dir en Vegeku, creuant els braços a sobre el seu pit. "Vinga, home, obliga'm a lluitar de debò..."

"Això és jugar brut!! T'has fusionat amb un altre!!", va exclamar en Bu, abalançant-se cap a en Vegeku, tractant d'etzibar-li un cop amb el colze; però en Vegeku va blocar l'atac amb la sola de la seva bota.

"Ja veus, qui parla!", va replicar el Saiyà mentre blocava altres cops. "Quantes fusions has fet, tu?"

Després de diversos cops etzibats per en Bu i blocats pels peus i els genolls del guerrer, aquest últim va dir, mirant-se'l:

"Vinga, vinga. Què et passa? Amb un peu n'hauries de tenir prou !! "

Mentrestant, en Dende portava el Senyor Satan més a prop del lloc de la batalla. Volia veure qui duia les de guanyar i ajudar en Goku si era necessari. De tant en tant, les vibracions de la lluita li pertorbaven el vol, tot i no prestar atenció a ella. En Satan li va preguntar:

"Què és aquest terrabastall?"

"Deu lluitar en Goku", va respondre simplement en Dende, que seguia el seu trajecte.

Aleshores, en Vegeku va etzibar una forta puntada al rostre d'en Bu, per aturar el ritme frenètic del seu rival.

"Em sembla que no ho entens gaire. Vols que t'ho expliqui més bé?", el Superguerrer es va burlar. "No cal que intentis guanyar-me, per molt que t'hi esforcis..."

L'expressió de dolor i ira d'en Bu i van ser reemplaçats per un somriure cruel.

"Ei... t'agraden els caramels de cafè?", preguntà el monstre a en Vegeku que, sorprès, va aixecar a les celles.

L'antena es va inclinar en direcció al Saiyà, i un gran raig va sortir d'ella. Va tocar de ple al guerrer, el qual es va convertir en un caramel i va caure a les mans del seu oponent. Un somriure es va dibuixar als llavis del monstre, que va cridar:

"Iuhuuuu...!!! T'està molt bé, animalot...!!! Això et passa per atrevit, per acostar-te'm tant, estúpid...!!! "

En Kibitoxin va fer uns ulls com unes taronges a causa de la sorpresa i a la desesperació observant la situació amb la bola de cristall, mentre el Vell Kaitoxin s'horroritzava.

"I això que t'ho deia...!! Que ets ximple...!! Ho has espatllat tot."

"Com t'has de veure, convertit en un caramel! Ara no podràs donar cops de peu ni de puny! Però no t'entristeixis per això. Et menjaré de seguida!", cridava Bu a en Vegeku, que es trobava al seu puny.

Quan anava a menjar-se el Guerrer de l'Espai, el seu propi puny li estomacà la seva pròpia cara. Va deixar anar el caramel per tal de tocar-se la cara amb les seves mans per culpa del dolor. El caramel començà a flotar i una veu sortí d'ell.

"Perdona, eh? Em sap greu, Bu. Es veu que, tot i la transformació, tinc la mateixa força que abans. Què faràs? Ara el teu adversari és el caramel més fort món!"

Sorprès, el monstre Bu mirà la petita bola:

"Què...?!"

"Corres perill, eh?", digué el caramel. "És molt difícil atacar una cosa tan petita."

El caramel es llançà cap a l'estómac del monstre, deixant-lo doblegat i sense alè. Desprès, s'enlairà colpejant-li la seva barbeta. En Bu va fer un moviment per tal d'atrapar el caramel, però va ser esquivat amb facilitat, aprofitant-ho per infligir diversos cops a en Bu. Finalment, el caramel va travessar la boca, foradant el clatell del monstre debilitat i tallant l'antena que li penjava darrere del seu cap.

"Renoi! Ho sento. Com que te'l volies menjar, t'he saltat a la boca i t'he travessat el cap. Què fem? Continuem?"

En Bu tornà a en Vegeku al seu estat original.

"Eh...? S'ha acabat això del caramel? Ho has provat tot i no t'ha servit res".

Em Kibitoxin es va eixugar la suor del seu front i va respirar alleugerat. El Vell Kaitoxin, per la seva banda, agafà la bola de cristall i cridà:

"Prou, prou. Entesos!! Sisplau!! Acaba aviat, t'ho suplico!!"

"Bé... ja en començo a estar tip. Em sembla que ho acabaré de seguida. Comptaré fins a deu. Mentrestant, resa, si vols", va amenaçar el Guerrer de l'Espai abans de començar el compte enrere.

'Però, què esperes? Vinga, rumia bé...!', pensà en Vegeku. 'Quan estàs acorralat... només pots fer una cosa".

En Bu, instintivament, va col·locar el seu braç just davant de la seva cara. En Vegeku ja havia pronunciat el número 5.

"Em sembla que només el puc absorbir... merda... però com?"

Llavors se l'il·luminà la cara al recordar que la part de l'antena que en Vegeku li havia tallat era just allà a baix. Aquesta començà a levitar a poc a poc fins que es va col·locar just darrere del seu oponent, el qual se n'havia adonat del risc que corria, però es va limitar a esperar. Quan va arribar a 10, la peça de xiclet s'estengué i envoltà completament en Vegeku, però aquest va concentrar energia creant una barrera protectora al seu voltant just abans de ser atrapat.

Quan va obrir els ulls, en Vegeku ja era a dins del monstre. Somreia mentre es netejava una gota de suor del seu rostre. L'escut havia funcionat a la perfecció! Ara havia de alliberar-los a tots.

Al mateix temps, Bu es delectava. Per fi, havia absorbit totes les amenaces que s'interposaven en el seu camí. Res no podria impedir convertir-se en l'amo de l'univers. Començaria destruint aquest estúpid planeta! Llavors aniria volant fins el proper lloc amb rastre de vida per continuar la seva destrucció! I ho continuaria fent fins acabar amb tot ésser vivent! En Kibitoxin estava desesperat: la seva única oportunitat de derrotar en Bu s'havia esfumat. Caigué a terra, però en aquell moment l'ancià li va dir:

"No ho trobes una mica estrany? Cada cop que ha absorbit un guerrer, el Monstre Bu ha canviat de forma i li ha augmentat la força... I en canvi, aquest cop... "

Amb les esperances renovades, en Kibitoxin aixecà el cap. Potser no estava tot perdut...

Ensordit pel riure del monstre que ressonava al llarg del seu cos, en Vegeku gaudia de l'èxit del seu pla.

"Em trauré la barrera protectora i buscaré en Gohan i els altres..."

Però a l'últim instant va canviar d'opinió. Quan estava a punt de relaxar els músculs, comportant la desactivació de la protecció, alguna cosa l'aturà. Un breu 'què passaria si...' li ressonà a les orelles aconseguint convèncer-lo que no ho fes.

Durant diversos segons, rondà per l'interior del monstre quan, de sobte, es trobà amb en Trunks, en Goten, en Gohan i en Cor Petit, tots ells empresonats dins d'una mena de capoll de color rosa que s'unia entre el terra i el sostre de l'interior del laberint que era el propi cos del monstre.

"Bé, ara els he d'alliberar d'aquesta espècie de capoll i fugir d'aquí..."

En Vegeku va estendre el seu braç en direcció als capolls i començà a crear una bola d'energia.

"Aviam què passa... Primer alliberaré en Gohan..."

El monstre rosa volava pels aires aixecant el braç cap el cel, amb un somriure victoriós que es dibuixava als seus llavis, quan, de sobte, un fenomen estrany l'inquietà: normalment es transformava quan absorbia algú. Era l'excepció que confirmava la regla! Abaixà el braç per mirar-se les mans. Què estava passant? De cop i volta, començà a sentir un formigueig des de la medul·la espinal fins el cervell. S'agafà el cap quan de sobte va sentir una mena d'escalfor al lloc on emmagatzemava la gent que havia absorbit, tement el pitjor... De sobte, es transformar, es mirà les mans que ara ja no tenien dits, just com quan havia absorbit en Cor Petit. Atònit, es mirà la roba. Això s'havia d'aturar de seguida!

En Vegeku va donar per completada l'operació de rescat i es preparava per sortir d'allà amb tothom, però algú va aparèixer al seu davant... era el propi Bu. Una miniatura d'ell dins del seu propi cos. Sorprès Vegeku alçà les celles. En Bu preguntà:

"Què pretens fer?"

"Marxar amb tothom. Per què ho dius?", Respongué en Vegeku de forma sarcàstica.

"No t"ho deixaré fer!!", cridà en Bu.

El Saiyà simplement estengué el braç cap a la paret i digué:

"Prepara't! Et deixaré el cos com un colador!"

El monstre rosat rigué:

"Molt bé, t'ho prego ", el convidà burlant-se.

En Vegeku arrugà les celles i deixà caure els dos capolls que subjectava amb la mà dreta per dirigir-la en direcció al mur i llançar una enorme bola d'energia. La bola va crear un petit túnel que, ràpidament, es segellà. El Guerrer de l'Espai va fer uns ulls com dues taronges sorprès, i dirigí una mirada a en Bu, tractant de trobar-hi una explicació. Aquest se'l mirà i rigué de forma satisfactòria:

"Ets més petit que una puça... Fins i tot amb el meu poder reduït, aquí hi tinc avantatge!"

"Doncs ara el reduiré encara més...", digué ben calmat Vegeku mentre estrenyia un cinquè capoll.

Els ulls d'en Bu es van entreobrir a causa del pànic i va cridar:

"No ho facis! Aquest, no el toquis! Deixa'l! "

"Et poses més nerviós que no em pensava... Ho trobo interessant...", analitzà el guerrer mentre estrenyia amb més força.

"Aquest no l'arrenquis! Em faria desaparèixer jo mateix!"

Com a resposta, en Vegeku va estirar una mica més el cable. En Bu es va dirigir cap a ell, cridant:

"No el toquis!"

Abans que en Bu pogués arribar a on era en Vegeku, aquest va estirar d'un cop sec el capoll que contenia la part benvolent d'en Bu. En Bu va caure al terra i va cridar violentament abans de fondre's al terra. En Vegeku va sospirar, va agafar els capolls que contenien els seus amics i va marxar ràpidament, buscant una sortida. Els músculs de Bu es van contraure, provocant que el monstre cridés mentre li sortia vapor del seu crani. Tenia la sensació que tenia un ferro roent a la seva pell.

Quan el Guerrer de l'Espai finalment va trobar una sortida, es dirigí cap a ella a tota velocitat i, en un obrir i tancar d'ulls, es trobava fora del monstre. En Vegeku va tornar a la seva mida original en un instant. Mig sorprès i mig alleugerat, va deixar els seus quatre amics al terra abans de girar-se per mirar en Bu. En Bu es retorçava, com si tingués convulsions. Amb les mans col·locades al pit i al coll, cridava a ple pulmó. Aparentment, l'extracció dels capolls no era indolora. En Vegeku començà a presenciar com el monstre canviava de forma.

Va créixer i es va convertir en una muntanya de músculs gegantins, augmentant la seva força al mateix temps. En Vegeku temia haver comès un error, però, immediatament, en Bu va canviar a una forma més reduïda. Els seus músculs semblaven fondre's, llavors es van allargar i les seves faccions es van fer més suaus. Semblava un nen, i el que era mes important, era menys poderós.

Un cop finalitzada la transformació, en Bu cessà de cridar, i, panteixant, va deixar caure els seus braços al seu cos. Quan va tornar en si, un somriure sàdic il·luminà el seu rostre. Va expulsar un altre crit, però a diferència de l'anterior no era de dolor: es tractava d'un crit que només podia ser emès per un ésser completament habitat per la demència. Aleshores assenyalà el terra amb el seu braç per tal de llançar una devastadora bola de foc. Això va fer reaccionar de seguida a en Vegeku, que va enviar una altra bola per tal de fer-la topar amb la primera. Les dues boles van esvair-se alhora. Suant i molest, en Vegeku li recriminà:

"Que t'has trastocat?! Espera!"

En Bu no prestava atenció al seu oponent, i va aixecar el seu braç per tal de preparar encara un atac més gros i poderós. Desafortunadament per a ell, en Vegeku es situà davant seu en un tres i no res, col·locant una mà a sobre de l'altre i unint-les a través dels palmells per tal de llançar una poderosa ona d'energia al seu oponent. En Bu va ser socarrimat per complet, i alhora la seva bola també va ser desintegrada. Va dirigir una mirada d'odi al seu oponent, i no va poder aturar el cop de puny que a va rebre a l'estómac, que el va enviar ben lluny. Va sentir que el seu adversari cridava:

"Anem per feina, he d'acabar amb tu de seguida!"

En Vegeku va aparèixer just davant d'ell i va estendre el seu braç en direcció al seu oponent. En Bu va sentir una punxada a l'estómac i una sensació estranya, com si una part d'ell s'estigués morint. Va obrir els ulls i va veure que el seu adversari li havia fet un gran forat al seu ventre. Estupefacte, no va poder reaccionar. En Vegeku va repetir el mateix atac fins que tan sols quedava una minúscula porció del cos d'en Bu.

"Reneix encara més fort el pròxim cop i ens tornarem a enfrontar en un combat. T'estaré esperant. A reveure!"

A continuació, va destruir l"últim tros amb una ona d'energia disparada amb la seva mà. Finalment la amenaça havia sigut eradicada. En Vegeku sospirà alleugerat. El seu cabell tornà a ser de color negre, igual que els seus ulls . Es fregà el seu front lleugerament suat i va murmurar en veu baixa per a ell mateix:

"Ho he fet ... "

"Ho ha fet!", va exclamar en Dende, amb els ulls plorosos. En Vegeku va col·locar dos dits al seu front per realitzar el canvi de lloc instantani cap el regne dels Déus. En Kibitoxin i el Vell Kaitoxin saltaven d'alegria.

"Felicitats, noi", digué l'ancià colpejant en Vegeku a l'esquena

Ara el més important era ressuscitar a tothom i tornar la terra al seu estat inicial, tot i que les Boles de Drac eren inutilitzables en aquell moment per culpa del desig que havia demanat la Bulma uns dies abans. En Vegeku sospirà decebut, però a través de la bola de cristall veié el petit Namekià que tractava de calmar el 'campió de l'univers'. "Els Namekians! És clar!" En Vegeku, ple d'energies renovades, llançà un crit al cel:

"Mestre Kaito! Que m'escolta?"

"Alt i clar", respongué el Déu. "He observat la teva victòria sobre en Bu. Enhorabona, noi."

"Gràcies Mestre. Però ara necessito els seus serveis..."

"Quina una en portes de cap?"

"M'agradaria poder contactar amb els Namekians, si fos possible..."

Un silenci dubtós es va formar per raó de la formulació d'aquella petició. Finalment, en Kaito respongué:

"No sé si és permès..."

"Sisplau!", pregà en Vegeku. "És una causa de força major!"

"Bé, bé...", va dir en Kaito just abans de cercar el Planeta Namek. Uns segons més tard, en Vegeku escoltà que el Déu digué:

"Molt bé, ja et pots comunicar! "

"Gràcies, Mestre ! Namekians, em sentiu?"

"T'escoltem perfectament ", digué la veu del cap dels Namekians.

En aquell moment, en Satan va posar les seves mans a les seves orelles i li va dir a en Dende amb una veu plena de pànic :

"Noi, escolto veus al meu cap! No és normal!"

"Silenci!", va interrompre en Dende. "Està parlant amb el cap del meu poble!"

El terrícola va parpellejar abans de posar atenció al Guerrer de l'Espai, que mirava el cel amb esperances.

"Cap, necessito les vostres Boles de Drac per restaurar el meu planeta i per ressuscitar la meva gent!"

'Un altre tocat del bolet...', va pensar en Satan mentre tractava d'esbrinar d'on procedien aquelles veus.

"Tinc les Boles de Drac al meu costat. Vam augmentar els seus poders, de manera que ara es pot ressuscitar a tantes persones com es vulgui ! Digues què vols i en Porunga t'ho concedirà!"

"Genial, gràcies! En primer lloc, voldria restaurar els edificis i els paisatges tal i com eren abans de les batalles. Llavor, voldria ressuscitar tots els terrícoles, excepte els criminals. I, finalment... Voldria separar-me per tal de tornar a ser dues persones: en Goku i en Vegeta."

En Vegeku va veure que, al seu voltant, el paisatge es reconstruïa. Llavors, va notar l'energia de tots els habitants de la Terra i per últim... Va tancar els ulls esperant la separació... però... aquesta no va arribar . Aleshores va sentir un xiuxiueig a les seves orelles:

"Ho sento, però la separació del teu cos està per sobre dels poders d'en Porunga."

En Vegeku va sentir que el seu cor s'aturava. Havia perdut l'esperança però amagava bé allò que veritablement sentia:

"No passa res. El tercer desig és per a vosaltres... Ja no en necessito més... Gràcies per tot, Cap."

"Molt bé. Fins aviat!"

La connexió finalitzà. Com podria informar de la notícia a la Chichi i a la Bulma? Però sobretot, temia ser una decepció per als seus amics. En Vegeku observà a en Dende, que havia començat a curar en Gohan, després en Cor Petit, en Goten i finalment en Trunks. A mida que eren curats, tots quatre s'aixecaven gairebé a l'instant, cercant alguna cosa que poguessin reconèixer. Els seus ulls es van situar en en Vegeku, que restava silenciós. Els va somriure i els va estendre la mà.

"Apropeu-vos a mi, és hora de tornar..."

Al Palau de Déu, hi havia força aldarull...

"Si som vius, significa que hem guanyat?", va dir la Bulma balbucejant i esperançada.

"Crec que sí", contestà en Yamcha. "No noto l'energia d'en Bu... D'altra banda, en noto una de desconeguda... i és molt poderosa."

"Segur que no és Goku? " preguntà Chichi, amb els ulls brillants.

En Krilin ho va negar movent el seu cap.

"Se sent una mica la seva energia, però... també noto la d'en Vegeta"

"En Vegeta? Tens notícies d'en Vegeta?", cridà la Bulma, desesperada.

"Emmmm... no ho sé... no acabo de comprendre què està passant", balbucejà el lluitador.

"Entenc el que dius, Krilin", el va tranquil·litzar en Yamcha. "És cert que és estrany. És... familiar... i càlida... com la d'en Goku, però... també és... tancada... i melancòlica... com la 'en Vegeta."

"Aaargh! N'estic farta de ser l'única que no comprèn res!", va grunyir la Bulma .

"I jo també", va sospirar la Chichi .

"Ja és aquí", va exclamar en Krilin .

Tots els guerrers es van posar en guàrdia, tement veure un nou enemic. En Vegeku, en Gohan, en Satan, en Goten, en Trunks, en Cor Petit i en Dende van aparèixer al mig del grup.

"Videl, la meva nena!", va exclamar en Satan mentre s'abalançava cap a ella.

"Qui és aquest paio?", va preguntar la Videl mentre assenyalava en Vegeku, ignorant el seu pare al mateix temps.

Hi va haver un silenci absolut . Llavors el Guerrer de l'Espai parlà:

"Hem utilitzat els potalas."

"El què?", preguntaren la Bulma i la Chichi a l'uníson .

"Potalas", repetí en Vegeku. "Són un parell d'arracades màgiques que permeten la unió de dues persones... per sempre."

La Chichi es va desmaiar. Esperava retrobar-se amb el seu marit. Pel que fa a la Bulma... va romandre en silenci.