DB Multiverse

Capítol 29

Traduït per Bola de 8 estrelles

El monstruós rei no es deixà impressionar gaire estona per la sorprenent aparició. Amb un crit afònic, carregat de còlera per haver-se deixat guanyar durant un instant pel dubte, en Cold carregà ràpidament d'energia la seva mà dreta per disparar un tret ple de ràbia sobre l'enorme figura rere la qual desapareixia el sol.

En un instant, la imatge del colós verd es desmaterialitzà per deixar que el tret mortal seguís el seu curs vers les estrelles. Privat de detector, va ser amb nerviosisme que el pare d'en Freezer girà el cap en totes direccions per localitzar l'enemic tan bon punt reaparagués. Va creure que es desmaiaria: no va ser un, sinó dos Namekians gegants, després tres, quatre, cinc... ben aviat es retrobà encerclat per una cadena inversemblant de Namekians gegants on llurs caps semblaven ajuntar-se per amagar el cel.

—Malparit! No em fas por! —cridà l'alien, oblidant sobtadament l'objecte de la seva venjança que deixà caure com un vulgar drap brut per elevar-se uns quants metres en l'aire.

Els trets d'energia sorgiren a un velocitat increïble! Tots van tocar els seus objectius abans i tot que l'ull pogués veure el seu autor deixar-los anar. En total sincronia, la quasi totalitat dels gegants amb antenes havien desaparegut. Sí. Gairebé tots excepte un que col·locà una mà a la seva espatlla ensangonada de violeta amb una ganyota de dolor. Havia evitat la mort bellugant-se per esquivar-la, però la promptitud d'en Cold havia sigut més rapida que ell. Impossible que no el toqués!

Un atac energètic ressonà a l'esquena del tirà que pivotà amb un rictus rabiós. Qui gosava interrompre'l de nou?

La sorpresa el paralitzà un breu instant.

El guerrer dels tres ulls a qui recordava perfectament haver-li trencat els dos braços, el fitava allà mateix. Completament recuperat! Com era possible, allò?

La seva vista ja començava a dirigir-se vers el Namekià gegantí, però la gran silueta ja no barrava l'horitzó... i, de tota manera, abans que hagués acabat de girar-se, una veu el cridà:

—Aquí!

Després una altra:

—I aquí!

I encara una altra:

—I aquí també!

En Cold cregué que veia doble... o, més aviat, quàdruple!

No era el guerrer de tres ulls qui gosava desafiar-lo així, sinó quatre! Quatre germans? Impossible que fos altra cosa. Aquests clons estaven massa allunyats els uns dels altres perquè es tractés d'una imatge residual tal com la utilitzada pel Namekià per intentar ensarronar-lo. De fet, que n'era d'imbècil, aquella cosa verda! Es pensava realment que ell, el Rei Cold, el més fort, el més ràpid de tots, l'amo i senyor de diverses galàxies, no coneixeria una enganyifa tants cop utilitzada pels inútils quan estan desesperats?

Ja posats, per què no divertir-se una mica?

L'horrible silueta de l'alien desaparegué un breu instant en un petit soroll furtiu per reaparèixer davant el nas, no... els nassos dels Tenshinhan! Un cordill de Colds semblava pampalluguejar en un moviment circular embogit. Cada imatge mostrava un petit somriure cruel i burxador.

—Què espereu, braços de mantega? Toqueu-me si creieu ser-ne capaços! —digueren coralment tots els seus dobles abans de continuar amb un gran, un horripilant esclat de riure ple de burla i d'altivesa.

Tot i ser ben a prop d'en Goku, en Krilin encara no havia tingut temps d'ajupir-se al seu costat. Calia dir que, malgrat les repetides injuncions d'un Namekià amb una mirada esgarrifosa, havia pres totes les precaucions necessàries per progressar. Sabia que el monstre era mil vegades més ràpid que ell i no tenia pas ganes d'acabar en el millor dels casos enastat, en el pitjor un cop més polvoritzat per aquell banyut d'aparença canviada. Diantre! Afortunadament, aquests dimonis amb cua tenien més orgull que cervell! Quina idea li havia passat pel cap per posar-se a burxar en Tenshinhan d'aquella manera en comptes de matar-lo? L'aposta d'en Cor Petit tenia recompensa. L'efecte sorpresa, el desconeixement del tirà envers certes tècniques, el seu urc fora de lloc... gairebé tot havia funcionat a les mil meravelles!

En Krilin tingué l'horrible sensació que un dels Cold del cercle l'havia vist. Bufa... semblava que no.

—Es pot saber què mires amb aquest posat d'estaquirot? Esperes que siguem tots morts?!

La veu greu i esgarrifosa del gran Namekià posà els pèls de punta al tap de bassa pelat. S'agenollà en un obrir i tancar d'ulls. En una fracció de segon, una altra veu encara més potent el va fer sobresaltar amb tanta força com si hagués posat els dits en un endoll:

—Et prohibeixo que el toquis!

Un dels clons visuals tingué temps d'aixecar el braç i enviar un tret d'energia tan fi com un raig làser des del seu índex. Afortunadament, un mot ressonà al mateix instant:

—KIKOHOO!

Una ampla ona rectangular colpejà de nou el sobirà, qui es posà a buscar de seguida l'insolent amb els ulls.

Cerca ràpidament resolta. Tres dels miserables amb aquell horrible ull al front havien desaparegut i l'únic amb prous pebrots per quedar-se encara tenia els dits junts com una mira mentre unes grosses gotes de por recorrien la seva lletja pell del color d'un pollastre no prou rostit. Aquell miserable havia nascut amb molt bona estrella per arribar a tocar l'objectiu correcte! Fins i tot els dispositius de combat més avançats eren incapaços de separar el fals del real a una velocitat com aquella.

Per descomptat, no era pas la por el que feia transpirar a en Tenshinhan d'aquella manera, sinó la concentració i l'esforç. Reunir tots els seus dobles tan ràpid per armar el seu Kikoho a la velocitat del llamp li havia suposat molta energia. Tot i que s'havia entrenat a tal configuració, un combat real era molt més intens... sobretot contra un monstre d'aquella mena. Les probabilitats de guanyar no eren diminutes, eren, simplement, inexistents! Igual que les de sobreviure....

Impotent, deixà que el gegant agités just davant el seu nas una llarga llengua viperina d'una pudor insuportable. En Tenshinhan amb prou feines tingué temps de sentir nàusees regirant-li l'estomac que una altra serp s'embolicava al voltant del seu turmell dret. No va poder fer res; la força de la cua del monstre era tal que l'envià a estavellar-se sobre un dels relleus del paisatge a la velocitat d'un tren bala. Res greu... li feia mal, és clar, però no era prou per ferir-lo greument.

Òndia! Krilin!

Era obvi que si en Cold no li havia parat més atenció que això malgrat l'afront que acabava de fer-li era perquè tenia millors coses a fer.

Sens dubte, aquell malparit es reservava el plaer de torturar-lo més tard. Després d'impedir que en Krilin auxiliés en Goku. Renoi! Per què trigava tant aquella tortuga ximpleta a donar-li la mongeta màgica a en Goku?!

El fesol del Mestre Karin semblava cremar-li als dits! En Cold acabava d'escombrar el pobre Tenshinhan i en Krilin es digué que decididament no era el seu dia de sort tremolant sota la mirada inhumana de l'alien monstruós que el fitava amb un empipament evident. El record esmolat del doble calvari que li havia infligit en Freezer feia batre a mil per hora el cor de l'amic d'en Son Goku. Va ser amb el sentit de l'oïda enterbolit pel brusc augment de la seva tensió que va escoltar dues primeres síl·labes familiars.

En un espurneig, una menuda silueta s'interposà entre ell i el seu malson vivent... un "HAAAAAAAAA" cridat just després i el malson reculava uns quants passos sota la pressió inesperada d'un poderós flux d'energia rebut de ple al rostre.

Una gran silueta va empènyer l'homenet que encara no havia trobat la força per reaccionar. En Cor Petit ja s'inclinava per aixecar el cap del guerrer al límit de la inconsciència.

—Estúpid Guerrer de l'Espai, no és hora de posar-se a somiar en la teva triple ració de teca!

Com tots els altres, es va paralitzar.

Què passava?!

En Cold, que ja sostenia la gola del petit Gohan dins del seu fastigós puny d'assassí, mirava cap al cel, igual que el fill d'en Son Goku tot i estar en perill de mort. En Tenshinhan també s'havia aturat en mig del seu moviment per anar a socórrer el nen guerrer. Quant a en Krilin...

Un llarg rugit mesclat d'odi, de ràbia i de desesperació cobria amb dificultats el soroll dels espetecs d'una multitud de llampecs que es precipitaven sobre la regió. Una enorme, una formidable tempesta elèctrica sorgida del no-res. Amunt, en mig dels núvols negres que s'agitaven a una velocitat sobrenatural sota un vent sobrecarregat d'energia, una petita silueta acabava d'unir les seves dues mans en corol·la davant seu. Unes fugaces però nombroses il·luminacions elèctriques assenyalaven la concentració d'energia que recorria els seus dos braços estesos.

Per sobre del terrabastall de la tempesta provocada per la seva còlera, la veu d'en Vegeta retrunyí:

—Et faré a miques, coi de rei de pa sucat amb oli! Moriràs com el teu fill: a mans d'un Guerrer de l'Espai! Potser no tinc la força de combat suficient per derrotar-te, però no t'escaparàs a l'explosió d'aquest planeta!