DB Multiverse

Capítol 25

Traduït per Bola de 8 estrelles

La injunció del Guerrer de l'Espai no tingué cap efecte al principi.

La qual cosa era, de certa manera, totalment justificada. Fer un moviment per fugir significava posar-se al descobert i exposar-se als trets mortífers del terrible depredador. En Krilin va estar a punt de pagar un alt preu. Fent sortir el cap del refugi provisional rere el qual havia pogut refugiar-se, li va anar d'un pèl perquè el seu petit crani brillant perdés la seva bonica superfície llisa.

En Cold semblava tenir un ull pertot arreu i sancionava el més mínim moviment amb una salva tan ràpida com perillosa aconseguint no deixar ni un respir al seu objectiu principal, per desgràcia d'en Goku. En efecte, si el Guerrer de l'Espai feia el paper de diana d'una caseta de fira sense prendre's la molèstia d'intentar contraatacar era certament en un intent va d'atraure l'atenció del tirà a sobre d'ell. Allò no servia de res, hauria de trobar una altra alternativa.

Tot fent desaparicions i reaparicions de forma aleatòria en el pla aeri, va fer una avaluació rapida de la situació. En Krilin de quatre grapes darrere dels gruixuts rocs al costat Sud. Més lluny a la seva dreta, el pobre Tenshinhan de bocaterrosa al fons d'un cràter creat per un dels atacs del combat anterior. Segurament, s'havia vist obligat a llençar-s'hi a corre-cuita, ja que no mantenia una posició que hom escolliria si tens els braços fets farinetes! En Gohan, per la seva banda, estava sàviament adossat en direcció Nord/ Nord-oest rere d'un dels rars relleus encara prominents en el perímetre de la batalla; semblava seguir amb atenció el combat concentrant-se únicament en les energies que aconseguia captar... "Com ha crescut!", en Cor Petit, no molt lluny del seu protegit, estès al mig d'una tartera de rocs. No havia escollit l'indret més confortable, però sens dubte era el que li oferia les millors condicions per vigilar alhora a en Cold i a en Gohan. Quant a en Vegeta... era impossible de localitzar-lo. Aquest sols es mostraria quan ho decidís, ja que segurament no s'hauria allunyat gaire. El Guerrer de l'Espai hi posaria la mà al foc!

En Goku pensà que en Yamcha havia fet molt bé d'eclipsar-se en el moment de la seva arribada per anar amb la Bulma i emportar-se la a un lloc segur. Vet aquí dos que ja eren lluny... una nosa menys.

No podia triar. Atès que la tàctica del joc del gat i el ratolí no donava fruits... passaria a la del drac!

Un breu crit va precedir el petit soroll agut provocat per l'aparició d'una vigorosa aura daurada. El guerrer amb l'uniforme de Yardrat, amb resolució en ple cel, cessà d'esquivar els trets mortals que el perseguien sense descans. Amb tots els músculs tensats i la mirada plena d'una determinació salvatge, desafiava obertament el gegant alienígena fitant amb un petit somriure ple d'ironia els trets d'en Cold rebotant sobre la seva emanació d'energia. Cap ni un no aconseguia travessar-la.

Sense treure-li el ulls de sobre, va ajuntar lentament les seves dues mans al seu costat dret recitant les primeres síl·labes del seu atac favorit.

Mentre una implacable lluor s'intensificava entre les mans en corol·la del Saiyà, el sobirà va deixar anar un rictus de ràbia.

Durant el combat que havia precedit a la seva arribada havia après el significat d'aquell posat ridícul i l'efecte d'invocació proferit per aquell patètic mico. De ben segur que no es deixaria impressionar. Ell era en Cold, un semidéu, i per tant no coneixia ni la por ni la superstició. Aquella deixalla amb forma humana volia jugar a veure qui era mes fort? Doncs endavant!

En Goku exultava al seu interior. Havia aconseguit el seu objectiu. Aquest cop, en Cold no li treia els ulls de sobre. Concentrar-se per llençar un missatge mental a tothom mentre reunia tanta energia entre les seves mans li demanava un esforç més gran que no s'imaginava. De tota manera, va aconseguir fer ressonar la seva veu simultàniament dins del cap de tots els seus amics: "És el moment. Aprofiteu-lo, de pressa!"

Durant el temps d'un breu cop d'ull entre el Namekià i el seu protegit, en Cor Petit ja havia arribat fins a en Tenshinhan per sostenir-lo i ajudar-lo a allunyar-se ràpidament amb ell. Malgrat tot el seu coratge, les forces del gran guerrer estaven al mínim a raó del rude combat durant el qual no havia estalviat energies a causa dels assalts de sofriment xisclats pels seus avantbraços esmicolats. Va acceptar l'ajuda de l'antic dimoni sense dir ni un mot. Ell, que afegia un punt d'honor a no dependre de ningú, sabia que no era ni el lloc ni el moment de fer-se el dur.

Replegament aconseguit, constatà amb satisfacció el vencedor d'en Freezer.

Un detall l'intrigava, però...

Evidentment, en Cold era un lluitador experimentat. Llavors, per què esperava que llencés l'atac amb tanta calma? En Goku esperava encaixar un contraatac, mes el gran ésser banyut no havia realitzat pas el més mínim esbós de gest ofensiu. Romania allà, dret com el pal d'un vaixell de guerra amb els ulls enfocats sobre el seu adversari i la crueltat recobrint els seus trets i el desafiament com a estàndard!

Finalment lliure de concentrar-se sobre el seu únic combat, en Goku pogué percebre l'imperceptible tremolor sobre les parpelles del seu adversari. Abans que aquest pogués esbossar el seu atac sorpresa, el Guerrer de l'Espai es mogué amb hipervelocitat cap a la dreta. Després va reaparèixer de seguida a l'esquerra tan viu i fugitiu com una espurna. Una penúltima síl·laba ja havia traspassat el llindar dels seus llavis quan es va posicionar, en la mateixa fracció de segon, just a la vertical d'en Cold. Un angle d'atac ideal. L'honestedat de fer un atac frontal amb l'astúcia d'un angle de defensa molt poc còmode.

El "Haaaa" sorgí al mateix temps que una onada de llum pura s'abatia sobre l'alienígena agafat per sorpresa. Per sorpresa, realment?

En Goku tingué el temps just de recular per sentir el foc de la seva pròpia energia fregar-li perillosament la cara

Visiblement, el més sorprès dels dos no fou aquell que hom hauria pensat!

Com havia pogut aconseguir, en Cold, retornar un dels seus Kamehameha, encara que aquest no fos gaire potent? El Guerrer de l'Espai sondejà de nou el nivell d'energia del seu adversari. La massa d'energia continguda en el seu atac li havia impedit breument de controlar la del seu oponent... per tant, li semblava haver percebut alguna cosa...

El guerrer de l'aura daurada no tingué el plaer de dur més enllà la seva reflexió. El rei interplanetari, assaborint la victòria, mostrà de sobte els seus palmells dirigits cap al cel. Una lluor emergí de cadascun d'ells per sorgir seguidament sota la forma d'una bola ardent. Tot seguit dues més i després dues mes...

En pocs instants, desenes d'esferes de llum descrivien una paràbola tot elevant-se una mica per recaure vers el sòl segons una trajectòria aparentment aleatòria.

—Quin malparit!

Tots els voltants pròxims semblaven sobtadament bullir amb l'energia del foc de l'infern.

En Goku s'enrabià. Tant de bo ningú no hagués tingut la gran idea de seguir voltant massa a prop de la zona! Coneixia prou bé els seus amics. La disciplina no era el seu punt fort i quan es tractava d'un combat, la seva curiositat era insaciable. Tots estaven esgotats i de ben segur s'haurien pogut veure sorpresos per un diluvi de foc com aquell.

Per a en Cold, la mirada massa plena d'humanitat del seu adversari era com llegir un llibre obert. Quin marieta. Quanta sensibleria. Tot allò era vomitiu!

L'amenaça caigué del cel al mateix temps que el Saiyà es llençava en picat sobre l'alien amb la ferocitat d'una au de presa.

—Me les pagaràs!

En Cold no es desinflà. Els cops ressonaven amb una força sobrenatural, fent vibrar la roca fins a les profunditats de les muntanyes. Cap dels dos adversaris no feia ni la més mínima concessió. Cadascun picava tan dur, tan fort com li era possible, amb la ràbia d'un odi atàvic... la violència de llurs races respectives i l'orgull d'uns guerrers d'excepció.

En la llunyania, un parell d'ulls tenebrosos no es perdia ni una engruna de l'enfrontament de titans que causava estralls a aproximadament un quilòmetre d'allà.

S'havia desempallegat de la camisa rosa amb la qual l'havia guarnit la Bulma, atès que era massa vistosa per a un dia com aquell. Com li havia passat pel cap, a aquella idiota, vestir un guerrer amb un parrac que sols portaria un calçasses? Aquella roba primitiva era incòmoda a l'extrem, sense cap elasticitat, dificultava els moviments del cos en comptes de seguir-los, la suor no transpirava cap a l'exterior i encara pitjor! El teixit s'empegava d'una manera molt desagradable a la pell en els indrets humits, accentuant la frescor de la brisa sobre els seus músculs. Una veritable calamitat! Quant a la seva resistència, es podria haver vestit amb paper de vàter!

La pell del Príncep dels Guerrers de l'Espai lluïa al sol malgrat la seva actitud immòbil. Unes suors fredes que no podia reprimir mentre analitzava les informacions que els seus sentits li transmetien. Com? Com havia aconseguit accedir un guerrer de tercera fila a un nivell com aquell? Fins i tot un guerrer d'elit com ell, en els seus somnis més esbojarrats, mai no s'hauria pogut imaginar tal poder.

L'enveja, la rancúnia i la frustració feien bategar les temples d'en Vegeta. S'havia d'esforçar per dominar les pulsacions d'energia que sentia créixer dins seu amb la ràbia que tant li hauria agradat deixar explotar.

No ho volia admetre, però la por també era present en aquesta agitació interior. Havia escoltat netament les promeses d'en Cold referents a la seva persona... en Freezer era més que una ànima càndida al costat del seu pare.

De moment, aquell gamarús d'en Kakarot tenia la paella pel mànec amb el tirà. Mes allò que havia percebut en Vegeta en el moment en què l'alien havia retornat el Kamehameha del seu adversari havia glaçat la sang del guerrer d'elit. Durant un brevíssim instant, just en el moment de l'impacte, l'energia d'aquell monstre havia explotat literalment! L'antic comandant de l'exèrcit d'en Freezer no podia deixar de pensar en les transformacions successives del seu antic amo. Una d'elles presentava una gran similitud amb el físic del rei, i no era pas l'última. També hi havia aquells rumors entre les files. Alguns murmuraven que si els fills d'en Cold li professaven tant respecte, era sobretot per por i no pas per amor cap al seu pare estimat. I allò que havia captat una estona abans era prou per relegar el Superguerrer Llegendari de l'Espai al nivell de...

Que n'és de tòtil, aquest Kakarot! Se n'havia sortit pel pèls a Namek. Al final s'havia demostrat que havia estat incapaç de matar en Freezer. Havia marcat un punt a la seva arribada agafant aquell malparit per sorpresa, però hauria d'haver fet el mateix amb el pare. Quin idiota acabat!

Una falta de visió que s'arriscaven a pagar molt cara!

Sobre el camp de batalla, els atacs energètics començaren a aparèixer per recolzar els cops. Els dos adversaris tenien els estigmes sagnants d'aquest combat sense concessions. La cua d'en Cold feia meravelles en algunes seqüències cos a cos i en Goku tenia dificultats per blocar els cops de puny i puntades més terribles del sobirà. I quan aquesta no colpejava, ràpidament s'enrotllava al voltant d'un canell o d'un turmell de forma tan àgil i ràpida com si fos una serp. Era encara millor que en Freezer. Aquell guerrer sabia utilitzar tots els seus recursos amb intel·ligència. Potser havia hagut de silenciar adversaris temibles en la seva joventut? Contràriament al seu fill que, segons semblava, mai no havia trobat cap oponent prou fort per inquietar-lo. Endemés, no solament havia aturat el seu Kamehameha, sinó que li havia retornat, fins i tot! L'atac no estava al seu màxim potencial, però allò ja constituïa una fita en tota regla! En Cold amagava alguna cosa, d'això no hi havia cap dubte.

Aquest nou repte incendià el temperament ardent del Guerrer de l'Espai, i l'excitació pel combat li feia oblidar a poc a poc la fragilitat d'allò que els envoltava. Els dos guerrers es desplaçaven cada cop més per esquivar o atacar. Unes explosions cada vegada més violentes constel·laven llurs recorreguts amb uns cràters impressionants, desfigurant més i més profundament l'escorça terrestre. Colines senceres es desplomaven com castells de cartes, els cursos d'aigua eren enterrats sota tones de runes, tot un ecosistema era sacrificat pel frenesí del combat. Els terratrèmols es propagaven en ondes de mal averany. Eren les reaccions epidèrmiques de la superfície d'un planeta que sofria.

En el llunyà Palau de Déu sobre la Torre Sagrada, el Totpoderós assistia al desastre, impotent. Ell era Déu, cert. El protector d'aquell planeta. Però sols era Déu... ben poca cosa en realitat comparat amb tals monstres. En Son Goku estimava el planeta. Tant de bo tornés ràpid al bon seny abans no es produís l'irreparable! Però amb això n'hi hauria prou? Si en Cold era capaç d'allò que s'ensumava, la Terra vivia els seus últims instants.

A milers de quilòmetres d'allà, un ancià havia empal·lidit sobresaltant-se rere unes ulleres de sol, deixant la lectura d'una revista amb una portada que era políticament incorrecta en el moment precís en què el rei havia retornat el Kamehameha. Malgrat la temperatura tropical del seu petit racó de paradís perdut en mig de l'oceà, el vell tremolà sota la seva camisa amb estampat de flors.