DB Multiverse

Capítol 22

Traduït per Bola de 8 estrelles

La còlera és una emoció extrema de doble fil. Normalment, la descàrrega d'adrenalina que genera és decisiva, però la pèrdua de control que l'acompanya també pot costar cara. En Tenshinhan ho va aprendre aquell dia a les seves expenses.

El gran guerrer de la Terra semblava ben petit sota el jou del gegant banyut que li havia atrapat els seus dos avantbraços. El diable en persona no hauria tingut pas més plaer jugant a humiliar un dels seus condemnats. Amb un semisomriure burlesc als llavis, el Dimoni del Fred feia xiular la seva cua de plaer prenent cura de submergir la seva mirada al més profund de la ràbia i el dolor que enterbolia la del seu adversari. Lenta i inexorablement, aquest es doblegava tremolant sota l'increïble poder que ben imprudentment havia desafiat. En Tenshinhan, un cop més, recorria a tota la seva energia, a les seves últimes reserves per resistir a l'increïble pressió. No era qüestió de deixar a tal fastigós de tenir la joia de sotmetre'l contra la seva voluntat!

Durant un instant, la lluita semblà gairebé incerta. Els braços de l'amic d'en Son Goku recuperaven molt lleugerament el terreny perdut. En Son Gohan estava indecís... podria deixar el seu company lluitar sol contra tal monstre? El sobresalt que tingué el seu cor advertint el to de pell ja gairebé cadavèric d'en Krilin va respondre per ell!

El nen deixà sobtadament a en Cor Petit que començava a aixecar-se i a en Tenshinhan darrere d'ell per llançar-se violentament vers el trio en ple cel. Com podia ser que no hagués sentit abans la feblesa de l'energia del company d'entrenament del seu pare? Les llàgrimes pujaven fins als ulls de l'infant guerrer. Era culpa seva. S'havia concentrat egoistament en el seu combat contra en Cold, oblidant-se de tota la resta!

Just anava a cridar la seva ràbia per desviar l'atenció de l'objecte del seu odi quan va aturar-se en sec. Va quedar-se literalment sense veu després de ser petrificat per la sorpresa!

Pare! El seu pare havia arribat, finalment!

En efecte, en Son Goku acabava d'aparèixer allà a baix en les roques davant la gran estupefacció d'en Freezer!

Sota l'efecte de veure l'ésser que volia humiliar cada vegada més que cap altra cosa al món, el tirà deixà immediatament el seu control sobre les seves dues víctimes. Al límit de l'asfixia total, ja gairebé mort, en Krilin va caure a l'acte com una pedra. Un instant també paralitzat davant d'aquella aparició inesperada, en Yamcha dubtà durant una fracció de segon abans de decidir llançar-se en picat per atrapar el seu amic abans no percudís contra el sòl.

—Tu!

Tot l'odi del món semblà ressonar en l'exclamació del torturador mentre el seu rostre semimetàl·lic es deformava amb un rictus que no controlava pas. No aconseguia tampoc reprimir el tremolor que sacsejava el seu cos fins a la punta de la seva cua rígida just en el moment en què un espasme li serrà els punys gairebé al punt de fer esclatar les articulacions.

En Son Gohan no aconseguia moure's. Hauria volgut precipitar-se al coll d'aquell pare absent des de feia massa temps, mes alguna cosa el retenia.

En aquell moment, un cruixit sec ressonà en el camp de batalla seguit d'un espantós crit de dolor.

Eren els ossos dels avantbraços d'en Tenshinhan que acabaven de cedir tot d'una sota el doble moviment de canell d'un Cold tan viciós com era d'esperar.

Caigut de genolls, el guerrer de tres ulls no aconseguí reprimir les grosses llàgrimes que s'emportaven la suor del seu rostre. Va cridar de nou, però de ràbia, aquest cop!

Sorprès per aquesta reacció, la qual no s'esperava, el gegant deixà anar una mica la seva pressió sobre els braços que es plegaven estranyament en les seves mans. Superant el dolor, l'antic adversari d'en Son Goku s'havia tornat a posar ben dret i continuà rugint la seva determinació. Els batecs del seu cor s'acceleraren mentre es forçava a oblidar l'abominable sofriment que li destrossava la part superior del seu cos.

Més a dalt, a penes es va concedir una mirada de reüll al rebombori que arribava fins als testimonis de l'arribada d'aquell que tots esperaven amb tanta impaciència.

En Yamcha, al sòl carregant en braços el seu amic en un horrible estat, dubtava encara mentre escollia un lloc per posar-lo sa i estalvi. Qui necessitava més la seva ajuda?

Quant a en Son Gohan, no gosava creure's el que els seus sentits li deien a crits!

Al mateix temps que sorgí el crit de ràbia d'en Freezer, en Yamcha s'enlairà tot cridant a ple pulmó.

Massa tard. L'atac potentíssim de l'hominoide blanc escombrà en una fracció de segon la silueta amb vestimenta taronja i blava!

Integralment absort pel seu desig de revenja i atent al resultat del seu tret, en Freezer no parà atenció al tret del microbi cridaner que havia arribat fins a ell!

—Podrit!

En Son Gohan sentí que un calfred el sacsejava de cap a peus mentre que la seva gola es blocà... i sabé immediatament que darrere d'aquell insult s'amagava tota la desemparança d'una incommensurable tristesa.

Els ulls d'en Yamcha es van engrandir sota l'efecte de l'estupor

Havia posat en aquell tret tot el que havia pogut concentrar d'energia quan pujava a l'assalt per intentar salvar el seu amic. Mai no havia llençat un Sokidan tant potent! Tot i així, un cop dissipat el núvol de l'explosió, el seu objectiu no s'havia mogut ni un sol mil·límetre!

L'enuig envaí la ment d'en Freezer. Com podien gosar destorbar-lo en un moment així?!

Aquella salva d'energia sols havia estat un tret d'advertència destinat al Superguerrer. A més a més, hi havia totes les probabilitats que l'hagués esquivat. Però on era, doncs, la silueta il·luminada d'or? De ben segur que aquell capsigrany s'hauria transformat després d'aquell atac. No hi havia cap altra opció! Quina arrogància el fet de presentar-se així just davant seu, en la seva forma inferior!

En Yamcha, com paralitzat per la seva pròpia impotència, no va tenir temps de reaccionar:

—Iaaa! Vés a l'infern, cuc de terra!

Però el finíssim raig d'energia concentrada sols trobà el buit.

En Son Gohan acabava de percudir just a temps en Yamcha per apartar-lo del tret mortal.

El fill d'en Goku no fou a temps de reaccionar. En un tres i no res, una mà l'agafà pel seus cabells mentre un dit amb una ungla esmolada apuntava la seva templa.

—Mostra't o començo per ell!

Al sòl, en Cold no havia pres atenció a l'arribada sorpresa del rival del seu fill. Estava massa acaparat pel comportament del seu propi adversari.

Aquest, semblava sofrir un martiri i gairebé recolzava el front sobre les mans que el retenien encara presoner. No era gens sorprenent que tingués els braços trencats tenint en compte que estava atrapat en tal subjecció; menys pel fet que en comptes de sotmetre's, tot recargolant-se pel dolor com ho feien tots els éssers febles, aquest no cessava de contraure els músculs de les seves espatlles! Fins al punt de... al punt de... Però, què?!

El rei no s'ho podia creure! Que potser el Terrícola semblava obstinar-se a fer sortir els seus omòplats de la seva esquena? El suplici que li havia infringit l'havia tornat boig?

.

En Cor Petit decidí deixar que en Tenshinhan anés més enllà dels límits dels seus esforços. De tota manera, el pare d'en Freezer no semblava tenir la intenció d'acabar-ho d'immediat. A més, li caldria una mica de temps per recuperar el seu nivell d'energia més elevat.

En fi... es pensava tenir una mica de temps fins que el drama arribà!

Però què feia, doncs, aquell sapastre d'en Goku?! Els matarien a tots a aquell ritme i el seu fill prometia ser el pròxim en la llista!

Més tard i menys del que dura un parpelleig, un puny d'acer retirà l'índex mortal del cap del vailet retingut en ostatge. En Freezer podia notar també en la seva nuca la coïssor de dos dits crepitant d'energia. Aquell malparit Namekià era ràpid!

Al mateix temps, un crit alliberador feia gairebé deixar anar la subjecció a en Cold. A menys que fos la sorpresa el que l'havia fet recular mitja passa. Davant d'ell, en Tenshinhan acabava d'incorporar-se amb el rostre completament deformat per una màscara de sofriment i determinació mentre dos braços suplementaris acabaven de sorgir de les seves espatlles!

L'extraterrestre no tingué temps de refer-se de la sorpresa abans de poder iniciar el més mínim gest. Quatre dits l'encegaren tot colpejant-li dolorosament els ulls. Instantàniament, un reflex totalment natural li va fer situar les mans al rostre. En Tenshinhan, finalment, era lliure!

En Freezer, per la seva banda, cridava amb força la seva frustració:

—No és pas a tu a qui espero!

En Cor Petit no fou a temps de respondre-li. Abans no pogués badar boca, l'extremitat tova d'una llarga cua prènsil s'enroscava al voltant d'un dels seus turmells per enviar-lo immediatament a percudir contra el planeta amb una força esbalaïdora. Una bola d'energia pura seguí de ben a prop el guerrer verd en la seva caiguda en picat, explotant al mateix temps que aquest tocava el sòl produint uns gegantins feixos de foc.

Un cop de colze en ple estomac tallà la respiració de l'alienígena que havia tingut la imprudència d'abaixar un instant la guàrdia. En Gohan, boig de ràbia, havia sabut treure profit de l'escletxa que li havia estat oferta!

—Mico filós!

L'insult sortí disparat al mateix temps que el revers gairebé destrossà l'infant per culpa de la brutalitat de tal impacte. Reaccionant sota el cop de còlera, en Freezer no havia retingut el seu cop, oblidant que el fill del seu enemic més perillós li servia de reclam.

En Yamcha, també atent a la més mínima oportunitat, cregué poder intentar-ho al seu torn. El "Haaa" rabiós del final de seu Kamehameha tingué a penes temps de ser escoltat que afusellava el seu objectiu gairebé a boca de canó! Sense afluixar l'esforç i amb les dents serrades en un espasme d'odi, l'antic bandit aconseguia mantenir el seu formidable flux energètic. Ell mateix s'hauria cregut incapaç de tal punya, mes l'esperit de venjança i la tristesa multiplicaven les seves forces.

Però, tot i que en Freezer rebia de ple la fantàstica alliberació d'energia, una mà glacial semblà emparar-se a la gola d'en Yamcha. L'instant següent, totalment paralitzat, el xicot de la Bulma es sentí aixecat pels aires contra la seva voluntat mentre era incapaç de continuar generant el seu atac.

En Gohan, que tornava a l'assalt amb sang a la boca i ràbia al cor, aturà en sec la seva trajectòria mentre l'assassí el mirava fixament amb els seus petits ulls cruels i un somriure malvat a la comissura dels llavis. La seva mirada color de sang lliscà del jove guerrer a la figura que tenia sota el seu poder. En Yamcha tancà lleugerament la seva mà dreta suspesa en l'aire i cridà literalment de dolor mentre el seu cos es deformava com si estigués sotmès a una pressió interna.

El monstre mirà de nou en Son Gohan amb un aire encara més maquiavèl·lic per prendre la paraula amb una veu melosa:

—Estic segur que això et porta molts bons records. M'equivoco?

El record del cos martiritzat d'en Krilin després la seva mort, va fer aparèixer noves llàgrimes als ulls del brivall. Així i tot, el to que grunyia dins la seva veu tenia més d'amenaça sorda que no pas de súplica:

—Deixa'l anar immediatament!

Primer, en Freezer s'acontentà amb una rialleta ofegada que li sacsejava les espatlles abans de respondre en el mateix fals to edulcorat:

—Comptaré fins a tres. Si quan arribi a tres el teu amable pare segueix sense deixar-se veure...

Va començar el compte enrere sense acabar la seva frase amb una veu ferma tot tancant una mica més els dits de la mà:

—U!

El cos del seu desafortunat presoner s'inflà encara una mica més.

—Dos!

El soroll característic d'un desplaçament a hipervelocitat ressonà. Tanmateix, no fou pas en Son Goku qui aparegué davant d'en Yamcha tal com s'esperava el tirà mecànic, sinó un Cor Petit tot ensangonat de violeta amb el rostre endurit per una expressió més decidida que mai. La seva boca s'obrí per ensenyar els seus ullals de guerrer Namekià al mateix temps que una energia fosca irradiava en la seva mirada carregada d'odi.

—Realment, ets més estúpid que no em pensava!

Els ulls de l'alienígena es plegaren mentre arrufava el nas, delectant-se per anticipat de l'efecte de la seva resposta:

—Et presentes voluntari per prendre el seu lloc, oi? No siguis pas tan impacient. El teu torn arribarà tan bon punt acabi amb aquest mico!

Va ser una humiliant veu d'infant qui li respongué amb un to de ràbia profunda:

—En Cor Petit té raó: no has entès res de res!

Dominat pel dubte, en Freezer disparà una mirada interrogativa sobre el petit guerrer que el desafiava:

—I es pot saber què hauria d'haver entès?

Un mar de llàgrimes vessava sobre la seva mirada infantil. Aquest cop, en Gohan hagué de fer un esforç per aconseguir articular el següent:

—El meu pare encara no és aquí. És a en Puar a qui has matat en lloc seu, monstre llardós!