DB Multiverse

Capítol 3

Traduït per Bola de 8 estrelles

Aquells estranys esdeveniments es remuntaven a una desena d'anys, si fa no fa.

En Son Gohan encara no era del tot un home, mes les circumstàncies ja havien fet d'ell un guerrer endurit.

Una fiblada de tristesa lacerà de nou el cor de la Bulma. La seva infantesa també havia sigut trepitjada per la crueltat i la set de poder.

En Raditz, l'entrenament imposat d'en Cor Petit, en Nappa i en Vegeta, l'aventura a Namek, i seguidament els androides. El jove Guerrer de l'Espai no tingué mai un moment de descans en la seva curta vida.

No obstant, hi havia tanta tendresa, tanta bondat dins seu... quin desaprofitament!

Els assassinats en cadena de tots els seus amics, la destrucció gradual del planeta, les incomptables víctimes... tot havia contribuït a esborrar la innocència que podia quedar-li.

Es diu que no hi ha mal que per bé no vingui. Potser sense la força obtinguda en aquell combat perpetu contra els androides, no hagués sigut capaç d'eliminar aquella altra amenaça.

La seva reflexió li arrencà un profund sospir.. Va ser ben útil... Però hauria sigut pitjor que allò que vivia aleshores? No gosava ni pensar-ho.

En fi... ho dubtava una mica.

La Bulma es veia temptada a mirar l'hora del rellotge que havia ocultat del monitor....

No! Era massa aviat! Si mirés l'hora cada dos minuts, l'espera seria encara més insuportable.

Tornava, doncs, a l'estranya aventura d'en Son Gohan!

La dolça veu del fill del seu amic ressonava dins de la memòria de la Bulma, permetent-li, al seu torn, de viatjar en el temps...

Aquell matí, en Son Gohan havia aconseguit, per una vegada, localitzar els androides abans no comencessin la seva obra de destrucció.

Dissimulat en part per una capa de fina de núvols, els observava de ben lluny, esperant el moment oportú per llançar un atac eficaç.

Però en aquell moment, el seu doble objectiu sobrevolava la ciutat, tan a prop dels edificis força malmesos com perquè el Saiyà pogués intentar quelcom sense posar inútilment en perill la vida d'innocents.

No hi havia absolutament cap mena de lògica en el comportament dels androides, ja que podien perfectament allunyar-se d'aquella ciutat sense produir més danys. Ja havia passat abans... Certament, era molt rar., i era inútil provocar la seva fúria devastadora per un cop que la deixaven de banda.

El jove guerrer era en aquell punt, immers en els seus pensaments, quan, sobtadament, una cosa totalment inesperada li va cridar l'atenció.

Una energia desconeguda s'apropava cap a ell per via aèria!

Els androides no emetien cap mena d'energia i, de totes maneres, ells eren allà, sota els seus ulls.

Tampoc era la del jovenet Trunks, i, tot i no ser una força formidable, seguia sent força més poderosa que la d'un esser humà ordinari.

Essent prudent, en Son Gohan, el qual creia que no valia la pena amagar la seva energia perquè els seus adversaris eren incapaços de percebre-la, va camuflar-la just abans de desplaçar-se ràpidament.

Va ser des d'una posició dominant que va veure com s'apropava un personatge estrany a l'indret on havia fet bé d'allunyar-se feia uns instants.

L'home semblava amoïnat. Sostenia un aparell singular i mirava al seu voltant desplaçant el braç, com si estigués detectant unes ones.

La seva aparença feia pensar que venia d'un altre món.

La seva pell era d'un inusual color verdós, i el seu cap era com el d'un batraci amb unes rares patilles connectades per un bigoti i unes orelles llargues i punxegudes.

La seva indumentària de combat també ho era: unes malles fosques amb tint rogenc, amb la part superior coberta per una armadura blanca adornada amb dues espècies de banyes a l'esquena al nivell de les espatlles, completant-ho amb unes botes i uns guants blancs.

Aquell uniforme li va recordar, instantàniament, al jove Guerrer de l'Espai, l'equipament dels soldats d'en Freezer, encara que fos una mica diferent.

Era una amenaça extraterrestre!

Com si els androides no fossin suficients!...

En Son Gohan va arrufar bruscament les celles. El soroll sord de potents detonacions arribaven fins a ell.

Mes a baix, a la ciutat, sota la capa de núvols, les columnes de fum marcaven la progressió dels bessons infernals...

Finalment, no havien canviat d'idea.

La mirada del jove noi es va dirigir cap a l'estrany desconegut que, de cop i volta, es precipitava cap a les deflagracions.

Intrigat, en Son Gohan va decidir seguir-lo. Abandonar la ciutat sota la bogeria de destrucció dels androides li trencava el cor, però, de qualsevol manera, una batalla al ben mig del centre de la vila causaria encara més destrucció. I aquella capital encara estava molt poblada.

Calia saber escollir el menor dels dos mals. No podia permetre's perdre de vista aquell militar vingut del no-res! Era evident que no era allà per fer turisme.

Així doncs, amb el cor pesant, el guerrer que vestia de taronja, observava com aquell personatge estrafolari vestit amb uniforme de combat, no es perdia cap detall del que passava a sota.

Mentre subjectava el seu misteriós aparell, feia un cop d'ull en cadascuna de les explosions que es produïen. Per la seva banda, en Son Gohan apreciava el moviment d'una agulla sobre el marcador., la qual reaccionava amb cadascun dels atacs dels androides.

Aquests últims, van cessar bruscament la seva obra de destrucció i l'agulla es va quedar immòbil.

El desconegut va donar uns copets nerviosament sobre la petita consola, després la va sacsejar com si aquesta fos defectuosa abans de mirar de nou en direcció a les darreres explosions.

Després d'un breu grunyit com a signe de contrarietat, va girar cua bruscament per tornar pel camí pel qual havia vingut a tota velocitat, seguit a una bona distancia per la seva presa inicial, invertint els papers essent ell qui adoptava el rol de caçador.

En Son Gohan va aturar-se en veure que el desconegut descendia.

Avançava prudentment entre el relleu escarpat de la desèrtica regió per on la fugida d'aquell estrany l'havia conduit.

No li calia seguir-lo més.

La manifestació agrupada de múltiples energies desconegudes arribava fins a ell, permetent-li de localitzar sense dificultat la destinació final del soldat.

La seva intuïció era encertada. L'home no estava sol.

A més, una rara activitat sísmica animava la regió; unes lleugeres vibracions que amb prou feines eren perceptibles i que no eren naturals.

El jove Saiyà saltava amb una agilitat i una velocitat sorprenent d'un relleu a un altre.

De cop i volta, es va aturar en sec, restant un moment immòbil abans de saltar sota els rocs i caminar lentament. Un vel de tristesa i de còlera obscurien la seva mirada.

Aleshores només calia descobrir d'on procedia la naturalesa d'aquells estranys visitants!

Al cor de la verdosa vall on acabava d'arribar, a l'oasi de vegetació del paisatge àrid de la regió, les runes d'una petita granja encara fumejaven.

Dispersats al voltant dels edificis estripats, hi havia cadàvers d'homes i d'animals escampats per tot arreu.

Una nena petita amb un vestit rosa i els ulls oberts de bat a bat pel terror al qual havia sigut sotmesa en els seus últims moments de vida, encara tenia les mans aferrades a una nina de drap que pressionava contra el seu pit, mentre que una taca roja enfosquia el color tendre de la seva roba al lloc on havia rebut un tret mortal.

En Son Gohan va prendre suaument el cos inert de la criatura per dur-lo al costat del d'un dona jove a pocs passos d'ella, que devia ésser la seva mare, juntament amb el cadàver d'un gos fidel entre les seves cames que tampoc no s'havia escapat de la massacrada.

Uns instants després, havia reunit el que semblava ser tots els membres d'una mateixa família: pares, nens, avis... tots units en la mort...

Una llàgrima queia sobre la galta del jove, i el seu cor refusava obstinadament no donar-li importància.

El nombre... Els anys no canviaven res.

Uns petits monticles de terra marcaven les tombes fresques, sobre les quals havia pres cura dipositar un indici sobre els dos pals en forma de creu, permetent d'identificar cada ocupant: la pipa de l'avi, el medalló de la mare, la nina tacada de sang de la nena...

En Son Gohan mostrava finalment una mirada transformada després d'un breu moment de dol sobre el petit cementiri improvisat.

De cap manera permetria a altres assassins que sembressin el terror i la mort en un món sotmès a un martiri que ja era insostenible!

Ho resoldria en un tres i no res. Inclús la suma de les forces de combat de tots aquells guerrers era ridícula en comparació a la seva!

Tret d'un d'ells que destacava nítidament respecte els altres, però fins i tot ell seria fàcilment abatut.

Lamentarien amargament haver pres aquell planeta com a objectiu!

En Son Gohan progressava amb extrema prudència. Sabia que era ben a prop del punt de reunió dels invasors.

La regió rocosa era extremadament escarpada, i anava amb compte de no fer estimbar cap pedra que podria provocar una esllavissada, el rebombori de la qual no deixaria de ressonar entre les parets abruptes.

Primer devia avaluar la situació exacta abans de passar a l'acció. Els nivells d'energia dels desconeguts no eren de natura realment inquietants, cert, però no coneixia res del seu armament. A més, la presència d'individus robotitzats o capaços de dissimular el seu poder real també podia ser factible.

La seva experiència li havia fet aprendre a no menysprear un adversari arran d'una primera impressió. Caure en l'error de subestimar-lo podria esdevenir fatal.

El jove guerrer va aturar en sec la seva progressió. Dues noves forces acabaven d'atreure la seva atenció.

Aquells eren molt diferents dels altres. Sobretot, eren molt estranys.

Encara que un d'ells podia semblar relativament feble, tanmateix transmetia quelcom més aviat inquietant. Pel que fa a l'altre...

A més, si aquell parell acabaven d'aparèixer, significava que hi podrien haver encara més individus amagats a la seva percepció. Decididament aquell misteri es tornava més i més complex de gestionar.

A causa d'una vaga sorpresa, l'expressió del rostre d'en Son Gohan va esdevenir d'una intensa determinació. Acabar amb aquella amenaça latent era, en aquell moment, una prioritat absoluta!

Continuà la seva lenta progressió amb cura, encara que tingués pressa per arribar a la seva destinació. Devia, absolutament, procurar de ser totalment invisible, sobretot perquè l'individu més poderós també es desplaçava, i moltíssim més ràpid que ell.

El jove noi no s'oblidava de vigilar el cel i els cingles. Encara que semblés que podia percebre la posició de tots els seus adversaris, no devia negligir cap detall.

Avançava arrossegant-se, conscient que la seva roba taronja i blava era lluny de ser un punt a favor seu al ben mig d'aquell paisatge de colors neutres.

Es va aixecar finalment sobre els seus avantbraços, per treure una mica el cap darrere d'una espècie de muret natural i rocós.

Al principi, es va quedar com una estàtua, privant-se d'esternudar a causa de la petita llengua bífida del cròtal que acabava de molestar-lo agitant-se com a signe de protesta sota el seu nas. Va pensar finalment que aquella cosa rara no era una amenaça, i el rèptil es va desenroscar per esmunyir-se entre les roques i desaparèixer suaument en silenci.

Per fi, el fill d'en Son Goku va poder descobrir allò que amagava aquella llarga vall situada per sota del macís rocós d'on havia vingut.

Immediatament va veure, una mica més allunyada, una altra família sacrificada pel desig de tranquil·litat d'aquells estrangers. Va haver de resignar-se per tal de no sortir de l'amagatall, però de tota forma, ja no podia salvar-los. Sistemàticament, aquells assassins devien haver fet neteja de tots els seus voltants. La seva atenció es centrà sobre l'estranya activitat que regnava davant seu.

Al centre de la planura, tot un grup de desconeguts semblaven observar el lentíssim descens d'una nau espacial que semblava aterrar a sobre del sòl.

Allò eren les entranyes vibracions, la intensitat de les quals no havia cessat d'incrementar-se a mesura que s'apropava de zona de perill!

L'estructura de la nau semblava complexa i hi devia haver almenys un altre nivell a part del que ja era sota terra.

Per què aquells extraterrestres es prenien la molèstia d'enterrar la seva nau?

Tan sols amb l'objectiu d'instal·lar-s'hi perpètuament!