DB Multiverse

Part 1, Capítol 4.

Capítol 4

Traduït per Bola de 8 estrelles

En Son Gohan va tancar els ulls, concentrant-se per intentar escoltar què es deia allà baix.

Però era massa lluny.

Sols va poder veure com un altre soldat en uniforme es situava al costat dels seus congèneres i li confiava, a un guerrer que era aparentment superior a ell, l'aparell del soldat que el jove Guerrer de l'Espai havia seguit fins allà. En tot cas, era nítidament superior en força de combat.

Aquest últim escoltava atentament l'informe del nouvingut alhora que consultava les indicacions enregistrades a la consola que tenia a les seves mans. No semblava realment satisfet d'allò que constatava.

En Son Gohan maldeia el relleu de la gran vall i la seva absència de vegetació. Li seria difícil poder apropar-se encara més sense ser descobert. Tanmateix, seria essencial aconseguir escoltar el contingut de la conversa d'aquells desconeguts.

Com més en sabés, millor podria adaptar la seva estratègia; sol contra tots, sense esperances d'algun reforç. No podia permetre's el mínim error.

Mentre que el jove guerrer guaitava alguna possibilitat de progressió dins d'aquell paisatge accidentat, el soroll d'una comporta que s'obria va atreure de nou la seva atenció sobre la curiosa nau que seguia enterrant-se lentament i vibrant.

Llavors, va veure que una estrafolària criatura verdosa sortia levitant per la porta d'accés situada al cim de la nau interestel·lar. Una espècie de gnom fastigós, dotat ridículament d'un enorme crani tot arrugat cobert d'uns quans pels rígids i amb uns enormes ulls globulars. La criatura, que s'assemblava més a una bèstia que no pas a un home, amb el seu musell en forma d'"i" grega i les seves carúncules sota els seus pòmuls, estava vestida amb una llarga faldilla que amagava tota la part inferior del seu cos i sobre la qual hi havia inscrit el mateix símbol estrany que decorava el front de tots els soldats.

Sens dubte, era l'emblema de la seva organització, o bé del cap de la banda, que podia ser el propi nan deforme, vista l'actitud de la resta grup inclinant-se amb respecte quan s'apropava.

En Son Gohan ja no podia deixar de mirar aquella petita criatura estranya.

Seria, doncs, el nou enemic a abatre? Què devia amagar per inspirar tant de respecte amb una aparença tan fràgil?

El gnom semblava escoltar el report del guerrer mes poderós. Després va començar a caminar d'un costat a un altre visiblement emprenyat.

—És aquest tot el poder que m'heu pogut trobar?!

El seu fort canvi d'humor va ressonar fins a en Son Gohan, alhora que la totalitat dels soldats prenien una actitud de submissió i vergonya.

El jove Saiyà havia entès que l'aparell singular semblava capaç de mesurar la força de combat, o com a mínim, l'energia, i no comprenia pas l'actitud d'aquell personatge estrany.

Qualsevol hagués estat satisfet de trobar una capacitat de resistència tan baixa!

Realment, força estrany...

En Son Gohan s'acotxà bruscament. Acabava de percebre que l'usuari de l'energia més poderosa retornava.

Quan va notar que s'unia als altres, va tornar a aixecar el cap amb prudència.

Aquell altre personatge era com un atleta gegantí vestit de manera un pèl barroca, igual que la seva aparença.

Una alçada colossal, uns ulls grocs amb pupil·les una mica esquinçades com les d'un felí, dues orelles punxegudes i uns petites banyes completaven el seu aspecte estrany. Pel que fa a la seva roba, finalitzada per una àmplia capa blanca, s'assemblava més a un vestit de pompa que no pas a roba de combat.

Ell també portava una M estilitzada al front.

Però allò no era tot...

Duia un objecte ben estrany!

Una enorme esfera bruna d'aspecte irregular, rodejada d'una juntura que la dividia en dos hemisferis.

Tots els extraterrestres recularen quan el colós banyut la va dipositar a terra.

Tots menys un!

El gnom va llançar-se, literalment, sobre la gran bola amb un riure histèric. Semblava boig d'alegria i l'acariciava amb amor..

En Son Gohan necessitava saber-ne més!

Amb un aire de determinació, va aixecar el cap per albirar una tartera que era,e considerablement, més a prop del grup de guerrers.

Va fer un últim cop d'ull sobre aquests.

Tant se val... si necessitaven aparells per localitzar les energies, no tindrien prou temps per detectar la seva. Que sigui el que Déu vulgui!

Un parpelleig i un espetec després, en Son Gohan es trobava en aquell punt d'observació tan desitjat.

Cap reacció... tan sols el gran personatge banyut va fer un petit moviment de cap, però segurament no se n'havia adonat de la seva presència.

Finalment ja podia escoltar la conversa entre aquells misteriosos visitants vinguts de l'espai.

El gnom vociferava mentre no cessava de caminar d'una banda a l'altra, amb les mans juntes a la esquena per sota la seva capa:

—No és, ni de bon tros, el que m'esperava!... Aquest planeta semblava molt més ric en energia que no pas això...

Es va aturar assenyalant l'estranya esfera amb el dit:

—Que no sabeu el nombre de kilis que calen per tornar-li tot el seu poder?!

Llavors va arrencar un dels aparells de les mans d'un dels guerrers cridant:

—Com voleu que hi arribem amb això??!!

Va llençar rabiosament el kilímetre a terra, sota la mirada consternada dels soldats que no sabien ben bé quina actitud adoptar.

En Son Gohan ho començava a comprendre. El gnom semblava tenir la necessitat de recollir energia per activar l'esfera singular. Quina aparença tan estranya per a una arma!

Una inquietant veu d'ultratomba va ressonar en resposta. El colós de la capa blanca prenia la paraula:

—Potser no ens hauríem de refiar de les aparences, Mestre Babidi...

El guerrer en uniforme més poderós va afegir:

—En Dabra té raó. El Número sis m'ha informat d'uns Terrícoles dotats d'un increïble poder de destrucció. Tanmateix el seu detector no ha aconseguit localitzar-los. Sols ha pogut mesurar l'energia dels seus atacs fins a 250 kilis!

En Babidi va esvalotar-se, seguit, immediatament, d'una manifestació d'alegria intensa:

—Dos-cents cinquanta kilis amb només un tret!?

Llavors es girà vers el Numero sis amb mirada inquisidora:

—Deus tenir-ne una descripció detallada... Així com els seus noms i l'indret on els podem trobar..

El Numero sis es va reincorporar amb un aire de pànic a la seva mirada. Fins i tot va recular temorosament d'un pas:

—Ho... ho sento molt... però...

En Son Gohan s'esglaià. El més fort dels soldats acabava de polvoritzar el malaurat culpable d'un tret sense cap ordre. Els guerrers mes pròxims havien estat, fins i tot, projectats per terra a causa de la ventada de la potent deflagració.

El gnom semblava satisfet de l'iniciativa del seu esbirro:

—Gracies, Pui Pui, però el pròxim cop almenys espera la meva ordre. Entesos?

El culpable s'afanyà d'inclinar-se amb respecte:

—Perdoni'm, Mestre. Creia que era el més indicat. No tornarà a passar....

L'incident confirmava l'opinió que el jove Guerrer de l'Espai ja s'havia fet dels intrusos; uns fastigosos assassins sense escrúpols que no tenien res a envejar als androides. Els havia d'eliminar ràpidament abans no causessin més estralls!

Semblant ja haver oblidat l'incident del soldat Numero sis, el gnom reflexionava en veu alta:

—Dos cents cinquanta kilis sense cap emanació de força vital. Aquest planeta ens reserva unes quantes sorpreses...

Es va posar de nou a caminar circularment, continuant la seva reflexió:

—Podem, raonablement, deduir que no són els únics que deuen tenir tal reserva d'energia amagada...

S'aturà per mirar de nou la gran esfera:

—Finalment, podrem emplenar-la molt més aviat del que havíem calculat...

L'impressionant veu forta i rotunda d'en Dabra vibrà:

—De ben segur.. Però crec que ja seria hora d'entrar-la per dipositar-la a bon resguard sobre el seu suport. L'indret no és tan segur com crèiem...

En Babidi va fer un gran somriure irònic:

—No passis ànsia. El Monstre Bu és indestructible, però fes-lo entrar, de tota forma. Mereix molt més que aquesta terra immunda!

En Dabra no va tenir temps de tornar a agafar la gran esfera, ja que el fort so d'una veu va fer aixecar el cap a tot el grup:

—I vosaltres l'acompanyareu!

A sobre d'ells, un braç estès apuntava en la seva direcció. En Son Gohan havia pres la decisió de passar a l'acció.

En Dabra es va posar a riure suaument sacsejant les seves espatlles, fent veure com si ofegués el seu riure greu:

—Ni tan sols fa falta anar a buscar-lo...

En Son Gohan es va estranyar.. Era possible que, des d'un bon principi, hagués sabut sempre que ell era allà, tan a prop d'ells? Era evident que sí. El gnom afegí amb un somriure burlesc:

—Excel·lent iniciativa, jove. Tens la paella pel mànec.

Fins i tot en Pui Pui se'n reia:

—Això és clar com l'aigua!

Comprenent que no se'l prenien seriosament, el jove Saiyà va decidir passar al nivell superior., reiterant la seva ordre just després del vent aixecat per la seva mutació:

—La vostra millor opció era tocar el dos d'aquest planeta!!! Torneu cap a casa vostra, marxeu d'aquest planeta...

Va encendre súbitament la seva aura, a fi de reforçar els seus últims mots:

—I deixeu-nos tranquils!

En Pui Pui ja havia recollit el kilímetre que hi havia a terra. Va tenir un sobresalt a causa de la sorpresa en consultar-lo abans de remetre'l a en Babidi mentre mirava el guerrer de l'aura daurada situat en una posició més elevada. El gnom es va extasiar, tot fent uns parrups de joia:

—Uaau... Quina sorpresa tan agradable...

Llavors, sense girar-se, mirant el jove guerrer que els observava des del cel, va preguntar-li al gran Dabra:

—Segons el teu parer, Dabra, amb aquest nivell... Quanta energia seria capaç de proporcionar-nos?

El guerrer banyut li va respondre amb una veu d'ultratomba i un somriure de satisfacció:

—Molta més, moltíssim més, sens dubte!

La mirada del gnom va canviar súbitament per fer-se increïblement penetrant. Mirava fixament en Son Gohan murmurant amb una veu sorda:

—Molt bé... vine cap a mi, petit meu...

Com en Son Gohan el mirava desconcertat, en Babidi va estirar bruscament un braç en la seva direcció quasi cridant, com si estigués sota el domini d'un estrany estat de trànsit, amb els ulls tancats per concentrar-se millor:

—La teva part fosca em pertany! T'ordeno que t'uneixis amb nosaltres!

El gnom va restar un instant immòbil, amb una mà estesa en direcció a en Son Gohan i amb un aire de concentració ben profunda, alhora que unes ones semblaven irradiar del seu lleig crani arrugat.

La veu greu d'en Dabra va sobresaltar el petit home verdós:

—D'això, Mestre... no sembla pas receptiu.

Sorprès, el gnom malèfic va tornar a obrir bruscament els seus ulls, descobrint la silueta de l'encara immòbil jove noi envoltada d'una aura daurada. En Pui-Pui estava espatarrat:

—Caram... llavors aquest seria un...

En Babidi el tallà secament:

—No aquest, no n'és pas un!

En Pui Pui encara no s'ho creia:

—Llavors això vol dir que existeixen simples mortals que mai no han robat, enganyat, violat, torturat, matat per plaer o fet qualsevol altra cosa amb maldat en tota la seva vida?

En Dabra va posar cara de pomes agres:

—És molt estrany... però és possible.

En Pui Pui va mirar de nou en Son Gohan amb aire pensatiu:

—No deu pas haver estat fàcil per a ell, pobrissó...

Les seves paraules van emprenyar a en Babidi, que li va fer saber secament:

—Ja t'entretindràs un altre dia, imbècil!

Continuà amb un to autoritari.

—Dabra!

El colós banyut respongué dòcilment:

—Sí, Mestre!

Va agafar la gran esfera per, immediatament, dirigir-se cap a la nau, provocant l'obertura d'una llarga escotilla circular invisible sobre l'últim nivell que continuava enfonsant-se a terra.

Mentre desapareixien a l'interior del gran edifici, en Badidi prosseguí:

—Pui-Pui, un contenidor sisplau...

El soldat va lliscar després d'haver-se inclinat davant del gnom, que alçava el cap per adreçar-se a en Son Gohan:

—No t'enfadis amb mi per ser prudent...

Va fer un gest amb la seva mà, i tots els soldats van enlairar-se per rodejar el guerrer de l'espai a diferents nivell d'alçada, encerclant-lo, literalment, en una formació esfèrica. En Babidi va continuar:

—No m'agrada donar l'esquena als desconeguts sense precaucions. Sobretots a desconeguts que m'amenacen. Espero que ho comprenguis.

El jove noi no era ximple. Aquella maniobra amagava, sens dubte, un cop baix, però de totes maneres, aquells soldats no l'inquietaven gaire, i a més, encara no l'havien provocat.

En Babidi va anar en direcció a l'escotilla superior amb un somriure satisfactori. Les reaccions dels bons samaritans de cor pur eren sempre massa previsibles!