DB Multiverse

Capítol 32

Traduït per Bola de 8 estrelles

El Rei Cold sofria en el més profund del seu ésser, de la seva carn... i ho detestava! Li era difícil concentrar-se a raó que la seva ment estava embalbida pel dolor i que intentava controlar les ones d'energia d'una potència increïble. Per tant, havia d'aturar aquesta bogeria abans no consumís tot el seu poder, l'essencial de la seva preuada energia!

En Son Goku tenia raó. Acaparat pel combat contra el seu propi poder, l'alien ja no veia més enllà de si mateix... ni tan sols s'havia adonat de la formidable temptativa d'aquells insectes que s'agitaven al voltant de la seva aura, la densitat de la qual no deixava d'espesseir-se.

—RaaaAAAAhh!

Tenia una força capaç de ridiculitzar qualsevol Déu i es veia obligat a haver de restringir-la perquè no sabia dominar-la... quina cruel bufetada del destí! Mes arribaria el dia en què finalment domaria aquest do diví... i aquell dia, no serian unes quantes galàxies les que s'inclinarian davant de la seva ombra, sinó l'univers de punta a punta en contínua expansió!

De tota manera, no era l'hora de filosofar:

—PROOOOUUUUUU!

—L'hem d'ajudar.

—Però què coi dius, t'has trastocat?!

La proposició del seu amic de cabells daurats havia sorprès a en Krilin amb tanta força que la seva resposta havia sortit sense ni tan sols rumiar-la. Una autèntica reacció de tot cor!

—Explica't —replicà el Namekià imponent amb la mirada més tenebrosa que mai.

En Tenshinhan no va afegir res, però els seus tres ulls fixats sobre el Guerrer de l'Espai i la seva expressió d'agreujament parlaven per si sols.

—Crec que ho entenc... —començà en Chaoz.

—Jo també —digué en Yamcha—. Es veu prou d'una hora lluny que s'esforça per evitar aquesta nova transformació. Si aquesta evolució fos voluntària, no lluitaria per contenir-la.

—Bé, d'acord, en Goku ja ho ha dit: aquest degenerat amb banyes ha perdut el control de la seva maleïda energia. No és una raó per ajudar-lo a esdevenir encara més monstruós del que ja és! Només hem de deixar que faci implosió, i ja esta! —grunyí en Krilin amb una mica d'odi a la mirada.

—El problema és que sobrepassa el nivell crític. No hi ha cap possibilitat que faci implosió —deixà anar en Cor Petit amb fatalitat.

El rostre de l'homenet calb s'emporprà primer abans d'esblanqueir-se per esdevenir tan pàl·lid com el cul d'un informàtic. Va balbucejar com si volgués que els seus mots no haguessin existit mai:

—Vols... vols dir que... nosaltres... el planeta?

—I segurament molt més enllà en vista de la quantitat d'energia que bull dins seu —precisà amb una calma majestuosa en Son Goku.

—Bé... No és que m'avorreixi amb vosaltres, però crec que prefereixo passar els minuts que em queden de vida amb la meva xicota... —fanfarronejà en Yamcha amb un color tan pàl·lid com el d'en Krilin.

—Quina d'elles? —ironitzà amb un ample somriure l'antic monjo, content de tenir una ocasió de distreure's del pànic que el dominava.

La veu imperativa d'en Cor Petit ressonà:

—Prou de disbarats! Què proposes? —va dir girant-se vers el seu antic enemic.

—Sí, t'ho suplico, digues que has trobat alguna solució —es queixà en Chaoz, el vermell dels pòmuls del qual semblava polsar sota la pressió de l'angoixa.

—Us ho explicaré tot... hauria de rutllar... —declarà amb un bon humor insolent el gran Guerrer de l'Espai.

L'immens cos d'en Cold es retorçava sota el domini de les convulsions provocades per l'insostenible sofriment. Els seus budells, la seva ànima estaven en fusió... Esdevenia temptador d'engegar-ho tot, que el malson s'acabés. Sí... alliberar el foc de l'infern que el devorava seria tan bo! Calma, benestar, silenci, finalment. NO! Capitular significaria obrir les portes de la mort. El Guerrer Mil·lenari ja havia sobreviscut a l'explosió d'un planeta, i pel que semblava era més fort que a Namek. Era impossible oferir-li la victòria en safata. Un maleït mico mai no sabria abatre un semidéu!

—Una veu? Però... què...?!

De sobte paralitzat, tal com si fos l'estàtua d'un colós totalment desconcertat, el Rei Cold no se'n sabia avenir.

El foc interior que el no cessava de torturar començà a retrocedir. Les ones tranquil·litzadores d'una mena de cant desconegut i difús submergien els seus nervis ardents en una dolça serenitat... la força del fenomen era tal que s'oblidava de la seva còlera i del combat. De cop, sentia la necessitat irreprimible d'un bany de calma i de plaer. Lentament, mentre reprenia el control del seu alè, la seva energia s'apaivagava per tornar a l'interior de cadascuna de les seves cèl·lules amb la mateixa apatia amb la qual una fera es deixa caure mandrosament per fer una becaina.

A uns quants centenars de metres d'allà, fora del camp de visió del sobirà monstruós, un ésser concentrava el poder de saviesa i de meditació acumulat durant segles tot patint per l'esforç increïble al qual se sotmetia. El Totpoderós no havia dut mai els seus poders psíquics a tal nivell d'intensitat. Durant un moment havia cregut no poder penetrar l'esperit de l'alien posseït per la seva lluita interna. Amb els ulls tancats, amb cada parcel·la del seu ésser dirigida vers el seu objectiu, Déu submergia el mal encarnat amb unes ones de bondat per salvaguardar el món que antany havia acceptat protegir.

Havia estat a punt de refusar la invitació del Guerrer de l'Espai, qui havia vingut a demanar-li la seva ajuda... però s'havia adonat, després d'uns quants instants de reflexió, que no hi havia cap altra solució. Tot i ser perfectament capaç de teletransportar-se, el Totpoderós ho va aprofitar per jutjar el mode de desplaçament aconseguit pel seu antic deixeble durant la seva estada a l'espai: era molt eficaç! Tant de bo que la resta del pla d'en Son Goku rutllés tan bé com el seu optimisme inicial volia fer creure! Ajudar el monstre a recuperar el control de la seva energia era una cosa, però el Totpoderós sabia prou bé que no podria controlar completament un esperit tan fort.

Ben a poc a poc, l'aura d'en Cold començà a esclarir-se per reduir-se fins desaparèixer. El sobirà, un moment petrificat en la posició en la qual l'havia sorprès la intervenció de Déu, es redreçà amb calma tot abaixant les mans. La seva mirada observà amb una majestuositat recuperada els voltants.

A una bona distància es trobaven la majoria dels miserables natius del planeta. Més a prop d'ell, un nap-buf ridícul semblava petrificat per la por al costat d'aquell mico menyspreable: el Guerrer Mil·lenari de l'Espai.

Un petit somriure pujà a la vora dels llavis del tirà interplanetari. No solament feia molt de temps que no es sentia tan bé, sinó que aviat tindria un dels millors guerrers mai vistos sota la seva mercè!

El Guerrer de l'Espai també somreia. Decididament, aquell cuc els tenia ben posats! Millor. Humiliar-lo sols seria més plaent. Veure un vençut plorant de ràbia era infinitament més deliciós que escoltar ploriquejar un cagacalces. Això era més aviat molest que no pas altra cosa. No era gens interessant quan la por era l'únic combat del sotmès. Era per això que havia pres el costum d'eliminar els covards sense demora. Sense veritable sofriment no hi ha plaer. I, a més, matar-ne un al més mínim so de tremoló de dents sempre petrificava de por la resta... el posava de bon humor veure'ls transpirar i lluitar per guardar un bon semblant mentre a vegades es pixaven a sobre. El poder! Vet aquí el plaer definitiu!

Sí, el Rei Cold estava d'un humor excel·lent. Un humor capaç de posar de genolls tot un univers, i començaria en aquell precís moment!

En fi, de tota manera, un dubte li ballava pel cap:

—Bona jugada. Tinc curiositat per saber com t'ho has fet...

En efecte, si aquell Guerrer de l'Espai es mostrava capaç de permetre-li controlar finalment el seu poder, això li obriria unes perspectives interessants. Al cap i a la fi, havia fet bé no matant-lo.

—No hi tinc res a veure —respongué amb simplicitat en Goku—. Crec ja has vist allò que et calia en aquest lloc. Seria intel·ligent deixar-ho estar. Et deixo tornar amb els teus si acceptes deixar en pau aquest planeta.

El pare d'en Freezer, durant un instant sense reacció, sacsejà bruscament el seu cos gegantí amb un riure descomunal. Va riure així una bona estona amb la gola ben oberta i les banyes enrere abans d'aturar-se tan bruscament com havia començat.

Sense pronunciar ni un sol mot, va engegar un tret directe sobre l'insolent.

Amb un simple gest de mà, en Son Goku envià aquella canonada d'advertència a perdre's entre els núvols.

—No faig broma! —va precisar arrufant les celles i el nas.

—Jo tampoc —deixà caure fredament en Cold—. Estic de bon humor, no deixis escapar aquesta oportunitat. Segueix-me sense fer-te de pregar i integraré aquest planeta als meus dominis sense matar els seus habitants.

No va afegir que aquells que havien gosat aixecar la mà contra ell no farien part dels termes de l'acord. Certament, estava de bon humor, però tampoc calia exagerar.

Sols una brisa massa ocupada a jugar amb la pols del camp de batalla, pertorbà l'estona que va prosseguir. Mirant-se fixament als ulls, el Guerrer de l'Espai i el rei alienígena es jutjaven amb la mirada. Cadascun d'ells avaluava les seves opcions d'imposar la seva voluntat sobre l'altre...

Va ser el guerrer de l'aura daurada qui prengué l'iniciativa de trencar el silenci.

—Llàstima. M'hauria agradat no haver de recórrer a un procediment com aquest, però no em dones cap altra alternativa. Chaoz, et toca.

Abans que el sobirà gegantesc tingués temps de recuperar-se de la sorpresa, el tap de bassa insignificant ja havia aixecat la seva ridícula mà frunzint els ulls amb intensitat.

En primer lloc, unes pessigolles van recórrer els intestins d'en Cold. Una sensació desagradable tot seguit oblidada per un monstruós, un còlic espantós.

Amb les entranyes en ple suplici, el tirà lluità per no encorbar-se. Mes el dolor era realment massa fort i era impossible no plegar-se per intentar contenir-lo.

Al lluny, en Cor Petit, amb la mà sobre l'espatlla de Déu, unia les seves forces a les del Totpoderós al límit de l'esgotament. L'afebliment de les barreres psíquiques, temibles en un guerrer d'aquell nivell, era indispensable per permetre que el poder del menut Chaoz assolís el seu objectiu. Déu havia aconseguit la proesa d'obrir-se pas dins la falla entreoberta al mig de la ment del rei mentre aquest sols pensava en el combat contra si mateix... L'ancià Namekià lluitava per utilitzar tots els seus recursos obrint un camí per al minúscul amic d'en Tenshinhan. Si s'afeblís tot estaria perdut. Seria impossible reiterar tal gesta contra un Cold en plena possessió de les seves capacitats intel·lectuals.

El rei rugí en un espasme de patiment:

—Moriràs per aquest deshonor!

En Son Goku s'apropà d'allò més tranquil.

—No estàs en condicions d'amenaçar a ningú. Has perdut. Estigues content de ser viu. Marxa i no tornis mai més.

En Cold intentà redreçar-se per fer callar l'insolent, però ni tan sols aconseguí estendre el braç en la seva direcció. Les seves mans refusaven allunyar-se del seu abdomen sotmès a la més abominable de les tortures. Una suor freda traçava unes marques lluents en el conjunt de la seva augusta persona mentre uns calfreds li feien venir nàusees. Estava al límit. Si hagués hagut d'atribuir una nota al seu patiment, així com a la pèrdua de control del seu poder, segurament hauria superat l'escala del foc energètic que normalment encapçalava la llista.

En Chaoz gemegà feblement a l'esquena d'en Goku. Va aixecar la seva altra mà per reforçar la primera. No podria aguantar molta més estona a tal nivell.

Si en Goku havia comprès el missatge, no va reaccionar immediatament. Estupefacte per constatar que el tirà lluitava per guardar la seva forma actual... les llargues excrescències punxegudes sortides de la seva armadura corporal mostraven una lleugera regressió abans de tornar a créixer. El seu rostre retorçat pel dolor també semblava deformar-se.

Malgrat tot, el sobirà lluitava, aguantava. Capitular no era una opció! Davant de ningú! Mai!

Tot d'un plegart, el gust de la sang envaí la boca d'en Cold.

Fastiguejat, va mirar les seves mans instintivament dutes a la seva gola: aquestes estaven cobertes del color violeta del seu fluid reial.

Fixà un últim cop el Guerrer de l'Espai situat davant seu... no solament estava segur de no haver-lo vist bellugar-se, sinó que la seva expressió de cretí incrèdul semblava confirmar que no tenia res a veure amb aquella ganivetada a traïció. Però, llavors, qui? Qui havia gosat disparar-li per l'esquena?

El gegant s'esfondrà.

Va trobar la força per un esforç final. No moriria pas de panxa a terra! Va aconseguir rodolar cap a un costat, va aixecar els ulls per apercebre, just abans que el seu esguard s'apagués per sempre, que aquell renegat Príncep dels Guerrers el mirava morir amb un cruel petit somriure a la comissura dels llavis.