DB Multiverse
DBM Univers 14 (Androides): One Way
Escrit per Foenidis
Adaptació per Bardock & Bola de 8 estrelles
Després de la massacre dels guerrers Z explicada a Twin Pain, els universos 12 i 14 van tenir uns anys en comú abans que el segon canviés completament. Quins van els esdeveniments que van permetre que en Trunks triomfés en un univers i que els Androides regnessin en un altre?
Aquest còmic s'ha acabat!
Part 1 :123456789
Part 2 :10111213141516
Part 3 :1718192021222324252627282930313233343536
Capítol 2
Traduït per Bola de 8 estrelles
Tremolant per la freda mossegada qui li congelava el cor, la Bulma es va refugiar dins de l'antre familiar del seu laboratori.
Es va posar, quasi d'esma, l'armilla suspesa al respatller de la butaca del seu escriptori abans de posar la mà sobre la maneta d'un dels seus calaixos.
Va quedar-se uns pocs instants immòbil, amb la mirada clavada sobre aquell calaix que semblava dubtar en obrir.
Finalment l'obrí, i la seva mà es va enfonsar sota un pila de papers abans treure-la amb una fotografia envoltada d'un marc ple de gargots de múltiples escriptures.
Pressionant el misteriós marc contra el seu pit, va seure prenent una gran inspiració per retenir el torrent salat que amenaçava d'inundar-li la vista.
S'estimava tant aquesta foto com si fos la nineta dels seus ulls... però mirar-la era tan dolorós...
Hi eren tots... tota la petita colla feliç. Fins i tot en Vegeta era allà!
A més a més, era l'únic retrat que tenia d'ell.
Era l'únic que no havia signat la preuada imatge, però tant se val...
Val a dir que aquell dia estava particularment de bon humor.. Tots dos acabaven de sortir de la seva famosa troballa a la sala de bany i aquella foto concloïa un abundant sopar.
En altres circumstàncies, sens dubte hauria evitat relacionar-se amb en Goku durant tanta estona, retornant el més aviat possible als seus preuats entrenaments, però aquell dia fou realment particular.. Amb una jovialitat inhabitual es va marcar batre el seu golafre rival en el nombre de plats cruspits. Un somriure tendre animava el rostre de la nostàlgica dona alhora que un rubor li acoloria les seves galtes. Val a dir que aquell dia tenia bons motius per tenir gana.
Desprès d'aquell pantagruèlic sopar, en Vegeta va quedar-se una estona sobre la barana del balcó on li agradava seure restant apartat de tothom.
No solament es va deixar fotografiar., sinó que el Dr.. Brief va accionar el disparador en el moment exacte en què ella es girava per demanar-li que baixés del seu refugi per ajuntar-se amb ells. Un instant precís on ell la va mirar amb un somriure còmplice que s'havia dibuixat al seu rostre.
El ulls de la Bulma s'il·luminaren encara més mentre la seva mirada recorria els altres membres del grup presents a la fotografia.
S'hi podia apreciar que el Follet Tortuga, aprofitant que ella s'havia girat per mirar en Vegeta, s'inclinava en aquell moment exacte amb una mà endavant i una expressió pervertida per tocar-li el darrere, mentre que la Chichi, amb una mirada assassina, treia una enorme massa del no-res disposant-se a batre aquell vell verd.
A prop d'ella, en Gohan, serè com un angelet, era al costat d'en Goku. Jovial com era habitual en ell i amb un somriure d'orella a orella, despentinava el seu fill amb una mà mentre que amb l'altra li feia orelles de conill a en Krilin que posava orgullós com un paó reial.
Darrere d'en Krilin, en Yamcha, també somrient, feia un parell d'orelles de conill a en Goku, mentre en Tenshinhan, al seu costat, tenia una expressió de contrariejat.
A la seva dreta, en Chaos esclatava de riure amb la mà davant de la seva boca veient en Puar i l'Oolong cadascun convertits en una orella gegantina de conill per sobre del cap del pobre Tenshinhan.
A l'altre costat del grup, també una mica apartat, en Cor Petit, encreuat de braços, observava la feliç colla de bromistes amb un petit somriure burlesc.
Quants esclats de riure i de felicitat, aquell dia...
Records de milers de moments dolços ja marcits.
La Bulma acariciava amb la punta dels seus dits els rostres dels somriures eterns i immòbils mentre tancava els ulls, esforçant-se per retrobar la sensació d'un timbre de veu oblidat, el so contagiós d'un riure estrident, l'escalfor d'un somriure, una mirada còmplice...
Va tornar a obrir lentament els ulls mentre que la tristesa tornava a envair de nou el seu rostre... De què servia, tot allò?
Fos quin fos el resultat dels viatges en el temps d'en Trunks, pressentia que tot allò estava perdut per sempre en la realitat.
Com podria influir en el curs del temps present, el fet de canviar el passat? No en tenia ni idea. Si el present fos esborrat, ningú no el recordaria, ja que no hauria existit mai. La seva intuïció científica li suscitava més aviat l'obertura d'una dimensió temporal paral·lela, un altre món amb un destí mes serè que no pas el de tots dos...
En aquell món, almenys, la vida tindria una oportunitat!
Tremolava compulsivament, esperant que els seus actes no activessin alguna cosa irreversible com una reacció en cadena conduint a la formació d'un forat negre, per exemple.
No, allò seria ridícul. Ningú no sabia l'origen exacte dels forats negres. No podien pas venir d'un fet com aquell.
Bulma! Sempre has tingut massa imaginació!
Va sospirar. Era cert que era molt més forta que en el passat.
Però totes aquelles morts, tots aquells dols, aquells fracassos rere fracassos havien acabat per guanyar la partida al seu etern entusiasme.
La humanitat sencera sucumbia a un veritable genocidi sense que res ni ningú no pogués fer alguna cosa.
Finalment, creia que feia bé de deixar marxar en Trunks. Era més segur que fos al costat d'ells. La presencia d'en Goku seria decisiva, cert... Tanmateix, però, també era possible que necessitessin ajuda, i potser tornaria amb LA solució per eliminar finalment aquells malsons ambulants...
Va posar el marc ben dret davant seu sobre l'escriptori per agafar un altre objecte al fons del calaix que s'havia quedat obert.
Va prémer el boto d'aquell aparell circular, la pantalla quadriculada del qual es va il·luminar amb una llum verda... Però estava, desconsoladament, buida.
En Goku i les Boles de Drac... Quins records!
Tornava a veure el nen graciós petit que havia conegut a la muntanya... Quin espectacle!
Després, el gran jove que s'havia reunit amb ells en motiu del 23esè Torneig de les Arts Marcials... Quina sorpresa, ningú no l'havia reconegut!
Llavors, el Guerrer de l'Espai se li va aparèixer tal i com era després del seu retorn de Namek, abans que la malaltia se l'emportés. Un guerrer magnífic ple de força i seguretat... Quin poder tan tranquil emanava aleshores!
Quina sort que aquest gran ximple tingués el cor tan pur.. No gosava imaginar allò que hauria sigut capaç de fer amb tals poders sota la influència d'un esperit malèfic.
Però en Goku era un àngel... un regal caigut del cel. Se li va dibuixar un somriure despreocupat, a la Bulma... Tot allò era evident!
Va ser a partir del moment de la seva mort que el destí del món va bascular.. Vet aquí el motiu pel qual va fabricar aquella màquina per tal que en Trunks pogués portar-li el famós remei.
La Bulma va posar el radar a sobre de l'escriptori, al costat de la fotografia, aixecant-se per fer unes poques passes a través d'aquella gran sala plena d'aparells científics, estris i objecte de tota mena.
A sobre d'un gran armari regnava l'armadura amb la qual en Vegeta havia tornat de Namek. Va aconseguir convèncer-lo perquè li confiés a fi d'estudiar-la i confeccionar-li una de nova.
No gosaria pas continuar passejar-se amb aquella cosa esquerdada i foradada per tot arreu!
Va recordar amb emoció la fascinació que en Trunks havia mostrat sempre per aquell objecte quan era un nen. Quants cops se l'havia trobat disfressat ridículament amb aquella cuirassa que li anava tant gran!
Fins i tot, es podia dir que sentia una mica l'ànima del seu pare desaparegut.
Va ser inclús que, per arribar a agafar aquest singular objecte, va aconseguir per primer cop superar les lleis de la gravetat tot sol. Sens dubte estava influenciat per l'exemple d'en Gohan que arribava regularment per via aèria per visitar-los
Sempre havia vist el seu amic desplaçar-se així i li semblava del tot natural, fins el punt de recriminar al seu avi que agafés una escala per hissar-se al capdamunt d'un dels seus invents.
La frescor de la infància!
Ella li va explicar llavors la diferència entre ell i el seu avi, i que tenia en comú amb en Gohan, i, malgrat les seves aprensions, el nen va reaccionar a la revelació dels seus orígens extraterrestres amb entusiasme...
La veritat és que la xenofòbia era una invenció dels adults!
Com a mare protectora, havia esperat a que fos prou gran per revelar-li la veritable naturalesa del poble d'origen del seu pare, sense ocultar-li res de la història d'aquest darrer.
Hagués sigut ridícul maquillar la veritat, i, de tota forma, no havia embrutat l'opinió que tenia en Trunks.
Val a dir que els sentiments de la seva mare, juntament amb l'admiració d'en Son Gohan envers el Príncep dels Guerrers de l'Espai, hauria sigut difícil que fos d'una altra manera.
Fins i tot s'hauria d'haver adonat que el noi acabaria volent imitar aquell germà gran adoptiu, hereu involuntari dels talents de lluitador d'aquell pare de dimensions quasi mítiques.
I pensar que tots van ser capaços de complotar a les seves espatlles!
Però, per què s'hauria d'enfadar amb ells...? Era tant frustrant assistir a les massacres en massa que feien patir el planeta dia rere dia...
Va tancar els ulls amb força mentre tornava a veure la imatge del seu fill sostenint el fill ferit d'en Son Goku. Un valent Gohan, un amic generós que, sense dubtar-ho, va sacrificar el seu braç esquerre per salvar-li la vida a en Trunks.
Una gran llàgrima lliscava sobre el seu pòmul. El coratjós jove Saiyà va acabar costant-li la vida a ell també.
L'ardit d'en Vegeta, que l'havia protegit durant un temps de la crueltat dels assassins mecànics, havia arribat a la seva fi.
I pensar que aquells monstres consideraven els Superguerrers com unes simples joguines que calia evitar matar massa ràpid per fer durar el plaer!
En Freezer semblava un angelet comparat amb ells... Era cert que menyspreava la vida, però almenys matava amb un objectiu precís: la set de conquesta.
I ara fins i tot enyorava un horrible tirà com aquell. No se'n sabria avenir, si li haguessin dit això feia vint anys!
El pensament de tota aquella estona transcorreguda la va retornar cap el buit deixat pel seu fill absent...
Què devia estar fent?
Podia haver passat una eternitat en la dimensió on es trobava des que havia marxat feia una estona
El seu cor li estrenyia de nou. Tant de bo que tot estigués anant bé...
Vinga, Bulma... Deixa d'angoixar-te d'aquesta manera!
És un Superguerrer, i no pas una coseta fràgil. A més a més, estaria amb en Goku, en Vegeta, en Cor Petit, en Gohan i tots els altres. Els androides no tindrien cap oportunitat contra un equip com aquell!
Aquest cop, estaven previnguts i no cometrien els mateixos errors del passat. A més, havien tingut tres anys per preparar-se, per tant no hi havia cap mena de dubte que tots serien molt més forts de tot allò previst pel Dr. Gero!
Va somriure. Com a mínim, en Vegeta havia trobat un altre objectiu per fer-se mes poderós que no fos únicament derrotar en Goku. Sovint s'havia preguntat si anava realment de debò quan parlava de matar el seu amic o si sols es tractava d'una provocació. Però si s'hi hagués hagut de jugar quelcom, ho hauria fet a favor de la segona hipòtesi. L'orgullós Saiyà havia mostrat més d'un cop que no era tant malvat com volia fer creure.
I en Son Gohan tenia segurament el mateix parer que ella. No es pot tenir tant d'afecte per algú pel qual es sap que vol matar el teu propi pare...
Tanmateix, va ser ell el primer en acceptar el Princep un cop finalitzada l'epopeia de Namek.
Potser havia heretat del seu pare aquesta capacitat de veure el costat bo de la gent, sense la seva ingenuïtat, però.
Quin gran equip haurien format tots dos si el Saiyà hagués tingut la sort de veure créixer el seu fill!
Hauria estat sense cap dubte orgullós del guerrer que s'havia tornat.
La Bulma es va dirigir cap el fons de la gran sala.
De dins d'un sorprenent desgavell de piles de trastos constituïts per peces de totes dimensions i naturaleses, va extreure un objecte ben estrany...
Un tros d'objecte, més ben dit.
Semblava, en efecte, un gran tros de runa, més orgànica que no pas mecànica. Una espècie de tros de closca de forma còncava de relleu irregular d'un costat i llis de l'altre.
Els anàlisis de la científica concloïen que era d'una composició totalment desconeguda, sens dubte d'origen extraterrestre.
Amb un pas decidit, la Bulma va tornar a seure al seu escriptori després de dipositar l'estrany objecte al seu costat. Va començar a prémer el seu teclat per obrir tota una sèrie d'arxius.
Era l'ocasió ideal per endreçar les notes que havia pres del relat d'en Son Gohan. El millor mitjà per no veure passar el temps.
La silueta plena de força del jove guerrer va envair de nou la seva ment.
El dia en què li va portar aquesta runa va fer desaparèixer de ben segur una nova amenaça pel planeta.
Demostrant, si encara era necessari, que era el digne hereu del seu pare.
Nous avatars: pel·lícules i soldats
54 nous avatars disponibles!Soldats dels Dimonis del Fred, i personatges de les pel·lícules de BDZ.
Aneu al vostre perfil, seleccioneu "ALL" i cliqueu a "Mostra només els últims avatars afegits" per veure'ls!
Acolorits i seleccionats per HomolaGábor, Argelios, ZenBuu i Ammar.