DB Multiverse

Capítol 17

Traduït per Bardock

La sorpresa era palpable en el rostre de l'A-18, qui considerà amb consternació la seva vestimenta crivellada amb petits trets.

Els seus ulls s'alçaren per fitar l'autor d'aquell increïble ultratge. El culpable es contenia abans de tornar a accionar el gatell.

La Chichi havia concedit una passa enrere sota el retrocés de l'arma del canó gegantesc, tot trepitjant la testa del seu pobre pare amb aquell moviment.

Ella no hi va parar atenció. Estava massa captivada per l'estrany espectacle de la jove noia rossa amb mirada furibunda, la qual, amb una sola mà estesa endavant, havia aturat tots els trets que restaven curiosament suspesos a l'aire.

L'A-18 va tancar la seva mà, provocant que tots els projectils es desplomessin feixugament a terra. Tot seguit, un raig d'energia fi va sortir de l'índex que assenyalava en direcció a la tiradora.

El tret d'energia va dislocar completament el trabuc en una petita explosió que va projectar enrere la Chichi, la qual va acabar asseguda a la falda del seu pare.

En un tancar i obrir d'ulls, el gegant es va alçar d'una revolada, protegint la jove dona estesa a terra a l'ombra del seu cos gegantesc.

L'A-17 va mofar-se'n:

—Ho, ho... a falta de la viuda i de l'orfe... aquí tenim la bleda i el seu cavaller petaner!

En Gyumao no va respondre a la seva provocació. Es trobava sòlidament plantat a terra en la seva posició de guàrdia estrenyent els punys.

L'A-18 va continuar la burla:

—No ha perdut el temps i ja ha trobat un substitut en un tres i no res...

Aquelles paraules van tenir l'efecte d'un autèntic xoc. La Chichi, tota furiosa, va aixecar-se d'un bot i va situar-se davant del seu protector abans de cridar:

—És el meu pare, poca-soltes!!

L'A-17 va sospirar falsament:

—Oh... que malcarada!

Va avançar tranquil·lament vers ella mentre continuava parlant, amb l'evident intenció d'il·lustrar-li que no estava gens impressionat:

—Docs aquí tenim la dona, el sogre... i ens falta el marrec...

Va aturar-se just davant del nas d'una Chichi que bullia de còlera. Es disposava a interrogar-la amb el seu esguard atzur, just abans de designar despreocupadament la petita llar amagada darrere de la gran silueta d'en Gyumao.

—Suposo que el marrec s'ha quedat a l'abric dels murs d'aquesta acollidora llar...

Va estendre súbitament una mà i va perforar, literalment, la casa amb un tret poderós i directe.

—Vatua! Que en sóc, de maldestre!

En Gyumao i la Chichi miraren completament absorts la casa travessada pel flux energètic de l'androide.

En Gyumao, estupefacte i inquiet alhora, va analitzar el rostre de la seva filla, el qual fixava amb esglai l'interior de la casa completament devastat.

Va esclatar de còlera, sense previ avís:

—Curt de gambals! En Gohan no és aquí... però quan torni uns enviarà a criar malves!

Els ulls de l'A-17 es creuaren amb els de la seva germana.

Estaven un pèl sorpresos...

Llavors, l'A-18 va avançar, tota curiosa:

—No només ens reveles que el fill d'en Son Goku no és aquí, sinó que insinues que podrà rivalitzar amb nosaltres?

L'A-17 no va esperar la resposta de la Chichi, la còlera de la qual bullia encara amb més intensitat al seu rostre:

—Interessant... Un de més... És divertit matar-los quan oposen una mica de resistència...

En Gyumao intentava controlar la seva filla, la qual estava presa d'un accés de fúria incontrolable. Va estar a punt d'abalançar-se sobre el jove insolent tot cridant:

—Ningú no parla del meu fill d'aquesta manera!!

Però fou en va. Una bufetada terrible etzibada amb el dors de la mà va colpejar aquella histèrica que fou projectada amb força a diversos metres del seu pare. El pobre home, desconcertat, no tenia res més entre els seus enormes dits que un tros de tela espedaçada.