DB Multiverse

Capítol 10

Traduït per Bardock

Serraren els punys i les mandíbules tot crispats mentre estrenyien els músculs disposats a abalançar-se contra la maleïda parella. Però ningú d'ells no es va moure i els observaren aterrar lentament davant d'ells.

En Krilin, esguardant-los amb odi, va trencar el silenci feixuc d'aquella confrontació muda:

—Si voleu lluitar contra nosaltres només ens ho heu de dir. Ja n'hi ha prou de matar persones innocents!

El noi va respondre amb un somriure irònic:

—Lluitar...? Contra vosaltres...?

La seva rialla clara i juvenil ressonà...

—Molt graciós... de debò!

Un grunyit sorprengué a en Krilin. Era la veu d'en Cor Petit distorsionada per l'odi:

—Què és el que preteneu, desgraciats?!

Els bessons es miraren per consultar-se tàcitament. La noia va prendre la paraula amb calma, ignorant l'insult que tancava la pregunta:

—És cert que no ens hem pres mai la molèstia de presentar-nos. És una llàstima morir sense saber el nom de l'assassí. Jo sóc l'A-18... i aquest és el meu germà.

El noi es va inclinar lleugerament mentre el seu serrell es movia pel seu rostre efebus gràcies a l'aire:

—Aquí l'A-17 per servir-vos! Concebut i fabricat per eliminar en Son Goku...

En Krilin va reaccionar amb molèstia a la provocació:

—Ja us ho vam dir: en Son Goku és mort! Deixeu de sotmetre el país a foc i sang!

Els dos joves es giraren i es miraren de nou als ulls amb un aire d'estupefacció. Hi va haver un petit silenci just abans d'esclafir sorollosament a riure.

L'A-18 avançà cap a en Krilin i es va inclinar endavant per situar-se a la seva alçada. L'homenet va recular quan la jove s'aturà a pocs centímetres d'ell. El va mirar amb sorpresa amb aquella cara angelical i simpàtica. En Krilin va veure, de sobte, aquells ulls blaus de ben a prop. Com era possible que una bellesa tan perfecta estigués corrompuda pel mal?

—Ja ho sabem... —li murmurà amb una veu dolça.

El petit guerrer també va murmurar tot preocupat:

—Ja ho sabeu... però... però...

L'A-17 obrí les mans davant d'ell per il·lustrar la seva explicació:

—Ens ho va dir l'intrèpid Dr Gero... poc abans de morir...

L'androide es disposava a adoptar un aire desconsolat sota un dels seus flocs de cabell que acabà caient de forma flexible:

—El malaurat dubtava en destruir-nos o desprogramar-nos. Quina llàstima que tingués l'idea genial de reactivar-nos per fer-nos una sèrie de proves...

Va fer el gest de negació amb el cap, mirant al cel i amb les mans juntes com si volgués resar:

—Pobret control remot... descansi en pau.

En Krilin no podia reaccionar davant de l'evocació de l'assassí del creador dels dos androides:

—Però... si era el vostre creador... és a dir, el vostre pare! Com heu pogut...

L'A-17 el tallà secament, amb el rostre deformat per una expressió d'odi inesperat:

—Aquell maníac no era el nostre pare... va aprofitar-se de nosaltres!!

L'A-17 es va calmar sobtadament fins que va tornar a esclatar:

—No ens importa. Ara som lliures. Lliures per jugar al que ens roti!

En Yamcha va grunyir:

—Jugar?! Un joc de massacre?!

L'A-18 va fer un cop d'ull al paisatge devastat que els envoltava:

—Ah. Parles d'això?! No sé per què et molesta. Aquesta ciutat era horrible!

En Tenshinhan va intervenir amb una veu calmada i greu:

—Nosaltres no destruïm les ciutats ni aniquilem els seus habitants tan sols perquè siguin horribles!

L'A-18 va adoptar un aire sarcàstic:

—Ah, no? No ho podem fer...?! De debò...?!

Va girar-se vers el seu germà:

—Ho entens, germanet...?

L'A-17 va estendre bruscament la seva mà dreta com a resposta sense que ningú no pogués percebre aquell moviment. En una fracció de segon, el cap d'en Tenshinhan fou reduït a cendres.

El cos atlètic del guerrer decapitat restà un instant dempeus perfectament immòbil, com si estigués suspès en el temps mentre els seus tres companys estaven, literalment, petrificats a causa de la por i la sorpresa.

De sobte, com si fos un titella desarticulat, aquell cos que havia estat viu feia només un instant, es desplomà amb feixuguesa al sòl tot provocant un soroll sord.