DB Multiverse

Capítol 44

Traduït per Bardock

Una ploma d'escriure va caure abans de rebotar contra el sòl de manera aleatòria diverses vegades.

La responsable d'aquella caiguda brutal estava atrafegada en el seu escriptori envaït d'un desordre heterogeni constituït de papers plens de gargots i esquemes més o menys complicats tot entremesclats de diversos utensilis.

Després d'una última sèrie de maniobres sobre el teclat del seu ordinador, la Bulma es va posar a cercar febrilment en l'increïble desordre que havia assaltat el seu espai de treball.

Triomfant, va fer aparèixer una petita carcassa negra que va connectar al seu ordinador abans d'impacientar-se davant la pantalla on diverses sèries matemàtiques desfilaven:

—Vinga, vinga, vinga... no hi ha temps... ràpid, de pressa...

De cop i volta, s'exclamà en arrancar brutalment el cable de connexió:

—PER FI!

Va sorgir com un diable amb la seva carcassa cap al passadís amb sostre adobassat per córrer com una boja en el laberint de l'enorme casa. Va frenar la seva irrupció al saló en trobar-se amb en Son Gohan i en Krilin, els quals van sobresaltar-se en veure-la.

Ella s'exclamà abans d'abraçar, càlidament, el seu amic:

—Krilin, me n'alegro de veure't!

Ell es va deixar fer sense bellugar-se, i va esguardar tristament el terra mentre ella va deixar-lo tot reculant.

Es va instaurar un silenci tan feixuc que ni tan sols el jove Guerrer de l'Espai gosava trencar.

No suportant-ho més, en Krilin va rompre, finalment, el silenci:

—Bulma, jo...

La seva amiga va acudir al seu socors:

—Tu no ets culpable de res. Sabem perfectament que vas fer tot el que estava al teu abast —aleshores, va canviar ràpidament de tema amb un to una mica més dur—: el terratrèmol d'abans... eren ells, oi?

En Son Gohan va frunzir les celles amb un aire de preocupació:

—Sí, i ens hem d'afanyar. No podem deixar en Vegeta gaire més temps sol...

La Bulma li va estendre la petita carcassa negra:

—Tatxan! Bé, caldria fer unes proves perquè no he tingut temps de fer-li cap test. Però, segons els meus càlculs, hauria de funcionar en un radi d'uns quinze metres.

En Son Gohan es va girar cap a en Krilin:

—Quinze metres és massa a prop... creus que podràs?

En Krilin va agafar la carcassa de les seves mans amb determinació:

—Pots comptar amb mi. Si estan distrets amb en Vegeta i amb tu, no em pararan atenció...

La Bulma s'inquietà amb un aire un pèl trist:

—En Vegeta... creieu que...

Va deixar la seva frase en suspens. En Krilin va arrufar les celles, remugant:

—No t'amoïnis per ell. Aparentment, ha causat, almenys, tants danys com ells!

Davant l'aspecte desconfiat de la jove dona, va completar amb compassió:

—No passis ànsia. Si cal portaré arrossegant el teu Príncep per les seves natges —es va forçar a riure abans de prosseguir—. Encara que aquesta idea no em fa el pes!

El tret humorístic de l'homenet va il·luminar el visatge de la Bulma amb un semisomriure tímid mentre l'humorista improvisat rigué en imaginar-se a si mateix obligant-se a complir la seva promesa.

Semblant unir-se al pensament del deixeble del Follet Tortuga, en aquell moment, en Vegeta tractava d'alçar salvatgement un vehicle de socors, els ocupants del qual tan sols foren a temps de saltar abans que el guerrer hissés per abatre'l brutalment contra l'A-18, la qual intentava aixecar-se del sòl contra el qual s'acabava d'estimbar.

La darrera no va tenir temps d'aixecar-se i va haver de destruir la furgoneta amb un tret abans no l'atenyés. L'instant següent, va blocar un cop de puny fulgurant a pocs centímetres del seu rostre mentre una multitud de peces mecàniques queia encara pertot arreu. Va mirar alguns segons el seu adversari als ulls abans de projectar-lo violentament amb una ràfega a boca de canó a l'alçada del pit.

El cos torturat del guerrer va perforar eixordadorament un dels grans edificis encara dempeus mentre uns crits ressonaven. Algunes desenes de persones sortiren corrent de l'edifici mentre un rugit terrible es sentia des de dins. Una multitud de raigs lluminosos daurats travessaren les obertures i les parets de ciment pertot arreu. Una enorme deflagració va fer volar, literalment, la base de l'edifici, la part superior del qual vacil·là abans d'esfondrar-se en bloc amb un estrèpit apocalíptic sobre els edificis veïns que estaven al mig de la seva caiguda.

Un míssil daurat va emergir de la boira de pols aixecada per la catàstrofe per topar, plenament amb violència, contra la testa de l'A-18.

Aquesta, va recargolar-se a causa del xoc, però va redreçar-se de seguida sense danys. Quant a en Vegeta, va interrompre voluntàriament la seva ofensiva per sostenir, dolorosament, el seu front.