DB Multiverse

Capítol 4

Traduït per Bardock

Els Ultres estaven preparats per a la batalla en la línia capdavantera de la gran nau espacial que els havia conduït al cel Dardanita. Observaven, silenciosos, els combats que tenien lloc al sòl mitjançant les seves pantalles intangibles. Un cop d'ull ràpid els permetia de consultar els signes i les xifres en aquella espècie de visor desplegat davant dels seus ulls com si fos una banda gairebé invisible.

Força més enrere d'ells, la resta de les tropes també esperaven silenciosament, aguaitant els deu guerrers que estaven col·locats per davant d'ells. Sabien que la clau de la seva supervivència seria la seva força, la seva habilitat i el seu coratge. Després del seu assalt, tan sols quedarien per combatre els soldats més febles de les tropes enemigues. Uns simples soldats Heloïtes serien capaços de fer-los front.

Al sòl, altres soldats miraven amb esperances les grans naus que s'estacionaven ben amunt en el cel. Feia dies que combatien ferotgement per contenir aquella marea marró que amenaçava el seu món. Ja no sabien quants camarades havien caigut, ni quants d'ells, al límit de les seves forces, estaven a punt de fer-ho. Si els Heloïtes no passaven ràpid a l'acció, aviat no en quedaria ni rastre, de l'exèrcit Dardanita.

Els pobres Dardanites, pacífics per naturalesa, eren gent amable que es dedicaven a l'art, a l'artesania i a fer riure. El seu exèrcit només existia per necessitat. No eren un poble bèl·lic. L'amplitud de l'ofensiva Kollok havia fet neteja de les seves files a un ritme impressionant! Era tota una generació d'homes que estaven essent, literalment, delmats tractant de salvar la seva terra, les seves dones, els seus fills, el seu estil de vida...

Davant d'ells, hi havia uns bàrbars sense cor, uns monstres musculosos, uns animalots per als quals lluitar, massacrar, violar i saquejar constituïa el seu estil de vida. Només vivien per allò! El saqueig de planetes era el seu recurs principal. Tan sols deixaven viure la població perquè les seves víctimes prosperessin per tal de tornar-los a saquejar. Irònicament, era una sort envejable. Els Kolloks, que havien imposat aquella annexió pura i simple, convertien les vides dels supervivents en més que un infern.

Alguns afirmaven que els Kolloks no menyspreaven la carn humana, i que, volenterosament, gaudien del canibalisme dins de les seves pròpies colònies per satisfer la seva gana.

Aquells autèntics depredadors sempre estaven assedegats de sang i d'ambició, però en Galasir, el "Maleït", era, sens dubte, el pitjor de tots.

Sense aquella amenaça permanent, els Dardanites anirien fent sense la necessitat de mantenir un exèrcit i un armament tan delicats de sustentar i d'operar.

La llunyania de Dardan respecte Kollok tan sols els havia exposat esporàdicament a la fúria dels saquejadors. Però, després de l'adveniment d'en Galasir, el planeta s'havia convertit en un objectiu prioritari per als bàrbars interplanetaris.

Els tranquils Dardanites devien l'èxit de la seva resistència als seus incondicionals i poderosos aliats Heloïtes. Un poble, els individus del qual havien adquirit un increïble sentit de la batalla i de la competició malgrat la seva notable evolució, sempre a l'avantguarda pel que fa a la tecnologia militar i a l'eficàcia dels seus soldats. Un autèntic exèrcit professional, entrenat, experimentat i dotat d'unitats d'elit d'una eficàcia incomparable.

En aquella guerra, rebrien un suport incondicional encara més notable! Els Kolloks, amb la seva tàctica habitual de comandos múltiples repartits en diversos punts estratègics per tal d'efectuar atacs llampecs, havien optat per una ofensiva a gran escala. Una brutal i gegantesca aplanadora encara més temible contra un exèrcit essencialment conservador, el qual s'adaptava millor pel que fa a estratègies de guerrilles. Una aplanadora reforçada per un armament inhabitual i recolzada per pesos blindats que obligava a la infanteria Dardanita, privada de suport aeri, a cedir cada vegada més terreny

En Galasir havia planejat el seu assalt feia molt de temps, i el seu canvi d'estratègia es revelava dramàticament eficaç.

Per això, la seva mirada brillava amb l'esperança boja que tot l'exèrcit escrutat en el cel sucumbiria aviat a la pluja mortal dels invasors.

De sobte, un clamor semblava ressonar de la profunditat del sòl cobert de taques ataronjades i rogenques. Colors de foc, de cadàvers i de sang de la majoria dels vailets sacrificats per a la defensa.

El so de milers de veus que ressonaven a l'uníson saludava el descens fulgurant d'una desena de siluetes que esquerdaven el cel. Darrere d'elles s'alçava un esbós elegant i efímer d'una gama brillant i parabòlica que semblava expandir-se contínuament per cobrir l'exèrcit afligit.

Era un crit d'alegria, d'alliberació i d'esperança dirigit a aquells guerrers desconeguts que es disposaven a arriscar la vida per rescatar aquelles ànimes desesperades.

El temps semblava suspendre's durant un instant al camp de batalla just abans que una multitud de caps seguissin els moviments dels estels fulgurants que sobrevolaven. Només fou instant, perquè el fragor de la batalla ressonà amb bellesa quan deu míssils creuaren un camí de llum i de mort vers els seus objectius.

A dalt, sota l'immensa ombra tranquil·litzadora de la gran nau de guerra, el jove soldat admirava sense dissimular com els Ultres s'endinsaven en el camp de batalla. Vet aquí el rigor i la dificultat llegendària del programa d'allistament en aquella unitat d'elit! Realment es requeria d'una força i d'unes capacitats inhabituals per a tenir els braons suficients de llançar-se voluntàriament sobre aquella bullícia de violència mortífera. Des de la seva perspectiva, divisava les petites siluetes dels guerrers enterrats sota la multitud. El desencadenament del foc infernal era l'objectiu clarament visible i era difícil d'imaginar que algú sobrevisqués a aquella onada destructiva que s'abalançava a sobre d'ells.

Al camp de batalla, cadascun dels Ultres redoblaven les seves habilitats i la seva combativitat per repel·lir, desviar i aturar la multitud de raigs làsers que convergien vers ells i delmar, aniquilar i fer a miques el núvol bèl·lic que era com un eixam furiós que anhelava de destruir-los.

El jove Fuller, situat entre la Feyn i en Wigner, reculà fent una ganyota en veure l'increïble impacte d'un tret d'energia que un enorme Kollok blindat havia disparat. El tret mortal del monstre de metall va trencar el seu escut que, afortunadament, va tenir el reflex d'estendre's al seu voltant com si fos un globus.

Unes grosses gotes de suor recorrien a tota velocitat les galtes del jove noi, el qual va fer una ganyota a causa de l'esforç. Un autèntic grapat de làsers crepitaven tot dispersant-se per la superfície del curiós escut d'energia, la part frontal del qual es submergia sota el foc de la nau enemiga.

Quin imbècil! Havia caigut en un parany. Tot un èxit per a un principiant!

De sobte, en Fuller aixecà el cap amb sorpresa. Tres Kolloks volaven per sobre d'ell, deixant anar tot el seu pes contra l'escut transparent del guerrer Heloïta. Tot seguit repetiren el mateix procediment com un bell equip sincronitzat per tal de generar un impacte amb la màxima força possible. El jove Ultres s'enrabià. No només s'havia de protegir del foc del lluitador blindat, sinó que a més havia de resistir la força de l'embranzida d'aquell trio per no morir enmig de la bullícia bàrbara que cobria el sòl.

Els seus punys, a l'extrem dels seus braços, es mantenien lleugerament separats i ferms per mantenir la seva protecció. A més, resistir a una pressió com aquella requeria d'un esforç intens malgrat l'ajuda dels seus sistemes antigravetat. La posició que imposava la generació d'aquella pantalla completa interdeia qualsevol temptativa de contraofensiva. Estava entre l'espasa i la paret!

Mirà a la seva dreta. La Feyn no havia pogut acudir al rescat immediatament. L'únic que podia veure ella des de la seva perspectiva eren els trets i els cops dels Kolloks que esquitxaven l'eixam que l'envoltava.

A la seva esquerra, en Wigner no estava pas millor situat! Situat més endavant, i amb vistes a les ruïnes ardents del foc blindat, el qual havia reduït a la meitat gràcies a un cop de fulla làser, amb prou feines era capaç de guanyar altitud al mateix temps que dos grups de soldats enemics aprofitaven el seu descens per col·locar-se per sobre d'ell i agafar-lo per sorpresa.

La mestria del líder dels Ultres era impressionant! Amb el seu braç esquerre blocava tots els trets que rebia, mentre que el seu escut els reduïa a partícules amb el mínim contacte. Es movia amb una facilitat increïble sense cessar de metrallar els dos grups de tiradors que foren encertats amb una precisió formidable.

Finalment, en una de les rotacions, en Wigner va apreciar la situació tan delicada a la qual s'enfrontava el seu novell.

Mentre estenia els seus braços, va fer aparèixer un segon escut d'energia al seu puny dret incorporant cap a ell les seves proteccions gairebé transparents, fent-les girar i despatxant una multitud de làsers verds que s'estavellaven contra les proteccions que el cobrien.

El foc dels Kolloks, lliure de l'amenaça dels contraatacs del guerrer Heloïta, va créixer amb una intensitat increïble.

En Fuller, que era testimoni de l'escena, gairebé havia oblidat el seu combat i va haver de lluitar amb més intensitat que mai per tal d'aturar l'envestida dels Kolloks. Va estremir-se en veure que els trets làser cessaven donant lloc a una munió formidable que es disposava a abatre el guerrer isolat.

Però abans no arribessin a ell, en Wigner va retirar bruscament els seus escuts per tal d'ascendir com un llampec i colpejar tots els babaus que eren al ben mig del seu camí. Quan va arribar a una certa altitud, es va girar amb habilitat per llançar un gran tret que fou activat mitjançant tres petites obertures de la seva mà dreta.

Va activar el mateix raig poderós i gairebé transparent que en Dirac havia utilitzat abans de l'assalt. Tota l'aglomeració de bàrbars fou convertida en pols en un tres i no res abans que el raig destruís un altre vehicle blindat. En pocs segons, el desencadenament de les ones energètiques accelerades per una freqüència d'ultraacceleració va fondre, literalment, la massa de ferro de l'enorme nau.

Sense ni un segon de respir, en Wigner va partir a l'ajuda del seu company d'equip que es trobava en problemes. No obstant, va aturar-se breument per desviar la posició del tanc tenia al jove Ultra contra les cordes després d'evitar les ràfegues que foren disparades per les tropes de sota.

L'instant següent, una gran àrea carbonitzada i recoberta de cendres i de bassals de metall fos marcava el lloc on es trobava la màquina de guerra.

El guerrer aturà in extremis el contraatac que gairebé el va agafar per sorpresa, tot girant-se àgilment fent aparèixer un altre cop uns escuts de mida mitjana. Va ser després d'un rugit de desafiament que va carregar contra els soldats que el separaven d'en Fuller. Malgrat les seves presències imponents, foren projectats pel furiós assalt de l'Ultra que havia topat contra ells durament! Ni tan sols va abaixar el ritme tot perforant amb un tret aquells que havia desequilibrat.

Després de diversos trets, en Fuller, el qual estava esgotat de resistir durant tanta estona, va desactivar el seu escut esfèric. Aleshores, va volar cap amunt per tal de seguir en Wigner, el qual li havia fet una senyal.

Fora de l'abast de les armes dels Kolloks, els dos homes comprovaren les seves respectives bandes. En Wigner interrogà el jove novell, el qual no estava gaire satisfet. En Fuller sabia que si el seu líder havia fet que s'apartés de la guerra no era precisament per felicitar-lo.

—Com va?

En Fuller abaixà el cap, amb la cara rosada de confusió.

—Més del 86%...

En Wigner va rondinar:

—Bravo! La teva manca d'atenció ens ha costat cara! Saps perfectament que fer servir un escut complet és massa costós com per mantenir-lo indefinidament... i jo també m'he vist obligat a disminuir la meva reserva per desfer-me ràpidament d'aquells gamarussos i tocar el dos d'allà!

Va assenyalar la massa compacta de color marró que s'enfrontava a les tropes blaves de la tropa Heloïta.

—No sé si te n'adones que encara queda molt perquè això s'acabi, i en una batalla d'aquesta magnitud has de saber gestionar la teva energia amb intel·ligència. Precisament, has d'evitar utilitzar l'escut complet i les ultraones! Casum l'olla, Fuller, sé que és la teva primera guerra, però ja t'ho hem ensenyat, tot això! Fica't al cap que no només les nostres vides estan en joc! —acabà dient tot escopint amb una agressivitat que el jove noi desconeixia.

—Ja ho sé, però en Dirac, per exemple... —començà a balbucejar en Fuller.

En Wigner l'interrompé tot impregnant la seva veu de còlera:

—En Dirac només ha fet servir la seva ultraona durant un instant. A més, és un Ultra de renom que no necessita els meus serveis de mainadera mentre els nostres soldats moren!

Davant de la mirada aterradora del jove combatent, en Wigner va adoptar un to més tranquil acompanyat d'una palmellada al braç del jove noi:

—Au, tothom pot cometre un error...

En Fuller va apartar en Wigner amb un cop circular a la seva cama... Sorprès, no va perdre l'enteresa i va saber mantenir la sang freda i es va deixar projectar per aquell atac inesperat.

Una sèrie de raigs verds disparats des de baix van passar pel lloc on en Wigner era una fracció de segons abans. El jove Heloïta va estendre el seu puny assenyalant cap a baix per inundar els assaltants amb una pluja mortal que no resistirien.

En Wigner somrigué. Almenys, el noi tenia uns bons reflexos i segur que no seria tan imprudent a partir d'aleshores.

Deixant una doble estela relluent, els dos guerrers es submergiren amb determinació vers la batalla titànica.