DB Multiverse
DBM Univers 19
Escrit per Foenidis
Adaptació per Bardock, Bola de 8 estrelles, Red XIII
D’on provenen aquests guerrers amb armadura que participen al torneig a la vora d’en Goku i els seus amics? Quina és la seva història?
Descobreix com la tecnologia i el valor pot esdevenir el còctel victoriós per a l’univers dels Heloïtes, a qui més d’una vegada el destí ha castigat de forma tràgica.
Capítol 3
Traduït per Red XIII
Les naus, imponents, s'havien mobilitzat sota un cel sufocat per una buidor grisa.
Lluny d'allà, a terra, hi havia un eixam en moviment. Era com un rusc, com un abeller, esquitxat per tot arreu amb una lluminària impressionant, feta de brillantors verdoses i rogenques i acompanyades amb explosions: algunes febles, altres devastadores. Llargues columnes de fum alçaven el vol, com si emprenguessin un assalt contra els núvols, que feien fosc el cel.
El feble grunyit de la batalla podia apreciar-se fins i tot entre les tropes que, en aquell moment, entraven a l'atmosfera. Calia vigilar: alguns rajos d'energia orfes de batalla podien, fins i tot, penetrar els escuts protectors que envoltaven cadascuna de les naus.
Entre totes aquelles unitats que s'apilaven a les trinxeres, tot esperant noves ordres, hi havia un jove soltat (levitant gràcies a l'acció d'un dispositiu antigravetat que duia en l'equipatge), que intentava contenir el tremolor de les seves dents. Observava, amb ansietat, tota l'activitat que s'esdevenia a nivell de terra. Un sergent es va apropar al xicot, amb la visible intenció de tranquil·litzar-lo.
"Ja t'anirà bé per allà fora, noi?"
El noi es va tensar en sentir la veu del seu superior, avergonyit del fet que la seva por es pogués percebre tan fàcilment per aquell soldat de rang superior. Va respondre, tot quequejant:
"S-s-sí... C-c-cap p-problema... T-t-tot correcte...!"
L'home va donar uns copets amables a l'esquena del jove soldat, mentre li parlava amb un to compassiu:
"No et preocupis més del compte, xicot... Tots hi hem passat, per aquí. És normal estar cagat de por el primer cop."
Es va assenyalar a si mateix amb el seu dit polze.
"Com pots veure, fins i tot jo sento una mica de feredat..."
El sergent es va girar cap a un grup situat més enrere, dotat de combatents que semblaven ben fornits i sòlids.
"Ho veus? Tots aquells s'estan cagant les calces per dins, també. L'única diferència és que ells han après a domesticar la seva por, a convertir-la en una aliada. La por deixa de ser una enemiga des del moment en què la controlem, xicot. Fins i tot et pot salvar la vida."
Amb un cop de barbeta va assenyalar un altre grup, que es trobava a la part frontal de la nau.
"Bé, potser a ells no els cal la por. N'hi ha que poden passar sense."
El noiet soldat va mirar els homes als quals el sergent es referia. Les seves armadures de combat es veia força diferent de la seva. És clar, és que aquells eren els Ultres.
"Sí, però... ells no són com nosaltres, oi que no? Vull dir... Aquests són Ultres."
Un quart de somriure es va dibuixar a la cara del sergent, que s'adonà que, més o menys, havia aconseguit distreure el novell de les seves pors.
"No et pensis pas que són superhomes, ni res així. No són pas invencibles, ni tampoc immortals. Poden sagnar i morir com nosaltres. Només passa que són més forts... més forts de cap!"
El xicot va arrugar el front.
"Més forts de cap, més forts de cap... Em penso que tenen molt més que això! Especialment aquesta armadura..."
El seu superior va fer el gest d'arrugar les celles.
"Han fet prous mèrits per tenir tot això de què disposen. A més, també passa que alguns dels candidats que han passat els preliminars no poden enfrontar-se les situacions crues de veritat. Ha estat fatal per alguns, fins i tot."
El jove es va veure obligat a afirmar, tot sospirant.
"Ho sé... però miri, jo no sóc pas un nyicris, i tot i això no tinc la més mínima possibilitat de passar el primer requisit preliminar per accedir al programa Ultra."
El sergent va mirar-lo de nou, amb un somriure lleu.
"Això és el que et deia. Més forts de cap! És el que marca la diferència entre ells i tu. Marrec, tu ni tan sols intentes de debò superar el primer requisit. En canvi ells han sabut, en tot moment, que els era possible. Entens què vull dir, fill?
El noiet estava pensatiu.
"Així, doncs, seria només qüestió de ser tenaç?"
"Sens dubte, la tenacitat hi té molt a dir. Però tot i això... probablement encara necessitis altres qualitats" va dir el sergent, intentant que la cosa no semblés massa fàcil, i mentre assenyalava a un dels Ultres. "Mite'l, en Wigner. Els coneixes, a tots aquests?"
El jove soldat va arrugar encara més el front.
"És clar que els conec, tothom sap qui són! Són els Ultres, els millors entre els millors!"
El sergent va fer que sí amb el cap, amb tranquil·litat.
"Sí, és clar. I pel que fa a en Winger, sé de bona font que va passar cadascun dels passos preliminars com si fos un joc de nens. És un prodigi vivent!"
"Tots ells ho són!" va fer el xicot.
"Jo no n'estaria tan segur, d'això. Per exemple, en Led va haver de tornar a començar el programa una vegada i una altra. Però no va llençar la tovallola fins que se'n va sortir."
"I pensar que hi ha noies que ho han aconseguit...", va sospirar el noi.
Un home corpulent va separar-se del seu grup per intervenir en la conversa.
"He, he, he. Ja he vist que els teus ulls es desviaven cap a la Feyn, noi. Quina mossa! Ella i jo formàvem part de la mateixa unitat abans que es fes Ultra, i creu-me quan dic que aquesta noia no tenia por de res..."
Després, amb una rialla eixordadora i mentre pertorbava l'equilibri del noi tot fent-li un cop a l'esquena, va afegir:
"...ni de res ni de ningú, oi que m'entens? Ha, ha!"
Tot seguit, una mica més conscient del seu voltant, l'home corpulent va xiuxiuejar, tot traient un to d'una certa decepció.
"Mai no vaig aconseguir fer-me-la, a aquesta meuca!"
Retornant a un to de més confiança, va continuar:
"Et dono un consell, si te les manegues per estar a prop seu, que no se't passi pel cap de posar-li un dit sobre del cul."
"I vés en compte amb en Waals!", va riure el sergent.
El soldat ganàpia va adoptar, de sobte, una expressió molt més seriosa.
"Aquest paio no es mereix tenir una reputació tan pobra. De fet, és un dels millors."
El sergent va replicar, tot aixecant el seu índex per emfatitzar la validesa del seu argument:
"Bé, és la reputació que ell mateix s'ha forjat!"
El soldat alt va grunyir:
"Sí, però de tota manera, això no és el que diuen els rumors!"
El sergent no faria marxa enrere:
"I què? No seria pas el primer a qui li agradés la carn i el peix!"
"Sincerament, no em podria importar menys amb qui se'n va al llit. Pel que jo puc veure, no és cap bluf al camp de batalla!", tornà a grunyir el soldat per consolidar la seva postura.
Ara que ja s'havia oblidat completament de la seva por prèvia, el jove soldat s'anava endinsant en la conversa.
"És veritat, això. Un cop el vaig veure en un combat que es disputava sense armes. Va deixar en Bragg estès a terra!"
Els ulls del soldat corpulent van començar a brillar mentre la seva mirada es perdia en la reminiscència.
"Sí! Jo també hi era. Ja sabem que en Bragg no és cap mitja merda. Qualsevol altre s'hauria fet enrere enfront d'en Bragg. Però, ostres, en Waals... quina bèstia que és, aquest paio!
"Un torneig que enfrontés a tots els Ultres, els uns contra els altres! Seria espatarrant!", va dir el novell, amb una imaginació fantasiosa i sobtada.
El sergent també semblava que no hi fos.
"Sí, tots voldríem que succeís. Com a mínim, és el que es va dient de boca en boca."
El fet que es parlés d'un torneig va fer que el soldat ganàpia es tornés eufòric:
"Doncs ja sé que he d'apostar per en Waals!"
"Ha! Quin perdedor", va replicar el sergent "No duraria ni cinc minuts contra en Wigner!"
El novell tenia els seus propis favorits en ment:
"I en Dirac... no us en podeu oblidar del gran Dirac!"
Un dels grups propers es va incorporar a la conversa, de sobte, per fer les seves pròpies apostes.
"M'ho jugaria tot per la Feyn! Aquesta mossa és una màquina, aniquilaria la competència!", va fer el primer.
"De cap manera! En Waals en faria confeti, de la teva xicota platònica!", responia l'altre.
"No hi ha color", afegia el soldat ganàpia tot mostrant el seu acord.
"Jo crec que en Wigner s'enduria la victòria a la butxaca!", va afirmar un altre soldat, que immediatament va ser contrarestat pels seus companys.
"Sí, i què més? En Bragg sí que té classe! És autèntic!"
I encara un altre soldat més va venir a donar suport al seu preferit:
"Tots us equivoqueu! En Lidar. Ell sí que és un lluitador de veritat!"
Mentre la juguesca hipotètica anava continuant, distraient el marrec de l'ansietat que precedia la batalla, tots aquells lluitadors que eren subjectes de les apostes estaven fent assemblea al voltant d'en Wigner.
L'imponent veu d'en Dirac ressonava com si rasqués els cels.
"És curiós. Fins ara, no sembla que ens vulguin parar els peus."
"Es diu que estan concentrant les seves tropes en una invasió terrestre. No els deuen quedar prou recursos per desplegar les naus de caça", va fer en Led.
"O potser és que estan cansats de veure com arruïnem les seves flotes aèries", va afegir la Nim, juganera com sempre.
El cap dels Ultres va fer-se notar, tot regnant el seu equip:
"Sigui com sigui, no ens interessa ni el com ni el perquè. Tots faríeu bé de concentrar-vos en la nostra missió. Tal com esperàvem , tenim un front força ampli davant nostre."
En Lidar va moure lleument el cap a la dreta per veure l'impressionant rusc marró, vorejat per una fina línia taronja que quedava sota els seus peus.
"Força ampli... vols dir que no ets una mica modest? Hi ha la població sencera de Kollok, en aquell abeller!"
Un somriure amb malícia es va formar als llavis d'en Braggs.
"Bé, doncs. No veig cap raó per la qual t'hagis de queixar. D'aquesta manera podem eliminar completament el problema sense haver-nos de convertir en els malvats invasors saquejadors."
En Wigner va continuar el seu discurs automàticament:
"Ara per ara, ens hauríem de concentrar en ser tan efectius com puguem. Ens dividirem per obrir diversos punts d'entrada per les nostres tropes. Començarem per neutralitzar els seus tancs.
En Bragg va esvalotar els cabells d'en Bose, en un gest que podia semblar un xic paternal.
"Ja ho veuràs, petit, serà divertit. Els seus millors homes sempre van darrere nostre, de fet, així que no caldrà que els anem a buscar!"
El líder va arrufar les celles.
"Encara que siguem més poderosos, els Kollocs han nascut guerrers. No cometeu l'error de considerar-los bestioles inofensives per jugar. El seu nombre és el que fa la seva força. Estigueu atents en tot moment, el més petit error ens pot costar ben car. Així doncs, ens assegurarem que cadascú de nosaltres pugui cobrir els dos companys del seu costat; heu de romandre dins del seu radi d'acció."
Va assenyalar dos dels joves del grup.
"Vosaltres: Fuller i Bose. Aquesta és la vostra primera batalla real. Assegureu-vos de tenir un veterà a cadascun dels vostres costats."
Va fer una pausa, tot atenent i mesurant el so de la batalla que tenia lloc allà sota.
"Em situaré a l'extrem del flanc esquerre. Un de vosaltres dos pot ser al meu costat dret. Waals, et confio la meva dreta a tu..."
La Nim va intervenir tot picant l'ullet a en Waals:
"I jo seré la teva esquerra, bufonet!"
"Au, va, sisplau, no em facis això, Nim. Jo comptava amb el petit Lidar per cobrir-me l'esquena", va protestar en Waals, amb un to gemegós.
"Fes-te fotre, Waals!", va queixar-se en Lidar.
En Waals estava a punt per contraatacar, però en Wigner el va interrompre amb sequedat.
"Ara no és el moment, Waals!"
"Casum... de vegades no ets gens ni mica de divertit, Wigner, no t'ho han dit mai?", va fer l'alegre campista.
En Dirac va interrompre la conversa:
"Això sí que és divertit! Sembla que aquests pallassos es creguin capaços de perforar la nostra cuirassa de força"
Tots es van girar per veure com uns trenta guerrers Kollok, disposats a assaltar la nau, llançaven rajos làser que xocaven inútilment contra el camp de força que formava la cuirassa de la nau.
"No m'ho puc creure... aquests carallots encara fan servir propulsors desfasats", comentava en Bragg.
"Que no has vist que s'han passat dues hores pedalant per arribar aquí dalt?", va afegir en Waals, sense ni tan sols riure.
En Fuller, que consultava el monitor incorpori que tenia en front als seus ulls, es sorprenia en veure l'equipament pesant que portaven els guerrers Kollok a l'esquena. També diuen uns tubs que semblaven unir-se a les armes dels seus avantbraços. Segurament els subministraven energia, alhora que també alimentaven el seu sistema de propulsió.
"Si no fos pels làsers, aquest equipament es podria considerar pràcticament una antiguitat", va analitzar.
La Feyn, aleshores, va realitzar una tombarella aèria amb facilitat.
"Aquest sistema queda molt per sota dels nostres dispositius antigravitatoris. Per no parlar dels sistemes de propulsió fotònics", va comentar.
"Tot i això encara hauries de vigilar la teva esquena, nena. La seva força rau en la seva superioritat numèrica, i no son precisament uns escarransits", va fer notar el corpulent Led.
"Sí, no t'esperis mitges tintes amb els Kolloks. Això els dóna l'encant que tenen!", va exclamar en Waals.
Sense previ avís, aquest últim es va llançar de dret a la batalla contra el grup d'assaltants. El seu rastre quedava marcat per espurnes minúscules que s'extingien en fraccions de segon.
"Ja hi torna a ser! Molt propi d'en Waals", va fer la Nim, tot sospirant.
"En fi, li donaré un cop de mà a aquest galifardeu", declarava en Dirac.
En Bose estava a punt d'anar darrere seu, però en Bragg el va aturar amb un gest sec de mà.
"No et molestis pas. Amb dos de nosaltres n'hi ha més que prou. Si t'hi afegeixes, en Waals ens retraurà molta merda per haver-lo ajudat."
Els trets es van concentrar, tot i que en va, en direcció a en Waals, que volava directe i decidit cap al grup de Kolloks.
Una obertura es va presentar per si mateixa en el precís moment en què va arribar al camp de força. Va posicionar el seu braç dret davant seu per protegir-se i, així, va crear una capa de força elongada, una pantalla curvilínia, amb forma d'escut. Encara que els làsers impactessin contra la aparentment fràgil capa de força, semblava que tots ells quedaven dissolts en arribar-hi.
I, en qüestió d'un instant, ja es trobava en el cor de la torba. Havia reduït el seu escut immaterial per escometre amb violència contra els dos Kolloks més propers.
Tot i la diferència de mida, l'energia pura que venia seguida de l'impacte va enviar a volar els dos guerrers colossals.
Durant el següent segon, després de tombar sobre si mateix en l'espai, en Waals va generar una petita descàrrega, gràcies a les petites obertures dels punys dels seus guants. Aquesta va anar directa als tancs de propulsió dels dos guerrers més propers. Van explotar tots dos a l'acte!
L'Heloïta, tot seguit, va desviar els seus trets làser en direcció als seus canells, sobre els quals formaria dos petits escuts de força. Una pantalla immaterial es formà, també, en front als seus ulls: era una visera. Aleshores, va sostenir el seu braç dret, amb el puny tancat, per fer foc a discreció.
A través dels tres petits orificis dels guants, es van projectar un plugim de rajos làser, cadascun dels quals va impactar a un Kollok. Els soldats abatuts anaven caient com mosques sota aquell foc de precisió quirúrgica.
Per la seva banda, en Dirac es trobava al centre de la multitud. Tot guardant l'esquena d'en Waals, va agafar amb fúria el cap de dos Kolloks amb les seves mans massives, i els va fer col·lidir amb brutalitat. Un instant després, en Dirac ja tenia entre els seus dits la tapa superior arrancada del tanc de propulsió d'aquells Kolloks. Mentre els artefactes queien desmantellats entre flames perdudes, els soldats es precipitaven al mateix temps que cridaven durant tot el trajecte de caiguda que els separava del terra, metres i metres enllà.
En Dirac va desviar tots els trets que anaven dirigits a ell gràcies amb els seus protectors de canell, abans d'aniquilar els cinc guerrers Kollok que quedaven a la zona, amb un potent raig energètic. Tot això va succeir en una fracció de segon.
Les restes de foc s'anaven esvaint entre els cossos dels soldats que acabava de liquidar, i en Dirac va mirar al seu voltant per buscar algun altre objectiu. Però ja no en quedava cap ni un. En Waals tot just havia suprimit l'últim guerrer tot disparant-lo a boca de canó.
"Saps, hauries pogut deixar-ne algun més per mi!", va cridar en Dirac, amb els ulls fixats en en Kollok defallit.
En Waals li va fer l'ullet, apuntant l'arma cap al terra.
"No et preocupis, amoret. D'allà on han vingut aquests, en trobarem molt més."
Reiniciem la novel·la!
Després d'uns quants anys aturada, reiniciem la novel·la de Multiverse!L'última pàgina recent publicada, la 145, és l'última pàgina que va deixar feta en Bardock, però a partir d'ara ho aniré fent jo com i quan pugui (accepto ajuda!), així que no hi haurà la periodicitat que hi va haver en el seu dia.
Salut!