DB Multiverse
DBM Univers 19
Escrit per Foenidis
Adaptació per Bardock, Bola de 8 estrelles, Red XIII
D’on provenen aquests guerrers amb armadura que participen al torneig a la vora d’en Goku i els seus amics? Quina és la seva història?
Descobreix com la tecnologia i el valor pot esdevenir el còctel victoriós per a l’univers dels Heloïtes, a qui més d’una vegada el destí ha castigat de forma tràgica.
Capítol 6
Traduït per Bardock
Mentre es preparava per situar-se a l'esquerra del jove Fuller, en Wigner va adonar-se de l'estrany statu quo que contaminava en Bragg i en Lidar al centre del camp de batalla. El seu esguard lliscà fins a l'epicentre del fenomen tot reconeixent amb facilitat la silueta impressionant del gran Dirac que rivalitzava amb un gegantesc monstre Kollok. Val a dir que en Dirac destacava entre els Heloïtes gràcies a la seva estatura, però, si fa no fa, era parella amb la dels guerrers Kolloks. En veure la seva silueta massiva essent dominada li va causar un efecte estrany, a en Wigner.
Va avaluar la situació al costat d'en Fuller. El novell es defensava bé i controlava la situació en un perímetre extens. Però a la seva esquerra, el front Kollok, recolzat per uns blindats que no trobaven oposició, havia progressat i amenaçava de demolir el flanc no protegit de l'exèrcit Heloïta, amb prou feines cobert per allò que restava dels Dardanites arreplegats a la rereguarda.
El líder dels Ultres esquivà de ben poc el feix bullent escopit per un tanc enemic. Mentre la Feyn s'esmunyia per corregir l'indelicat, en Wigner es renyava a si mateix. Es repetia constantment: Resteu concentrats!
Tot d'un plegat va prendre altitud sota una pluja de guspires a fi de veure com l'ala dreta de l'ofensiva Ultra se'n sortia sense temptar el foc enemic.
En Led i en Lidar també estaven petrificats per la lluita que es disputava al bell mig del terreny de combat improvisat. A baix, en Bose, la Nim i en Waals semblaven batallar amb eficiència sobre la línia que se'ls havia confiat.
La consigna era evitar sempre les comunicacions no vitals en ple combat, i, en tals circumstàncies, en Wigner no s'arriscaria pas a contactar amb els guerrers momentàniament immobilitzats. En Dirac era a prop d'en Led. En Wigner l'havia escollit per tal d'obtenir informació més ràpida i precisa. L'extremitat del flanc esquerre podia aguantar la seva absència una estona més.
El veterà ho havia ordenat de forma concisa i eficaç.
La ferida d'en Led. Vet aquí la raó que ha emprès a en Dirac d'exposar-se a un duel desarmat al cor de la batussa, analitzà.
Després d'un darrer consell i unes paraules d'esperonament per a la represa del combat que es preveia difícil per als quatre Heloïtes privats de dinàmica al mig de l'horda -i el més perjudicat era en Dirac-, en Wigner va calcigar a fons el seu propulsor de fotons per enfilar-se a l'assaltament de la tempesta Kollok a l'extrem esquerre del front.
La veu del seu líder asserenà una mica a en Dirac.
Els punys del Kollok monstruós el sotmetien a la tortura. Des dels seus braços, des de les seves espatlles, des de les seves dorsals... fins a les seves cuixes! Tots els músculs del campió Heloïta cridaven clemència. Començava a dubtar. I la inseguretat en aquell tipus de confrontacions era sinònim de derrota.
Ni parlar-ne de donar-li aquell plaer a una bèstia de galtes escarlates!
A més, la seva capitulació faria esclatar, en un tres i no res, la follia dels espectadors ardents envers el seu preferit. A terra, probablement afeblit per aquell monstre que no trigaria a incrementar el seu avantatge, l'instant necessari per a la reconstrucció del seu equipament de combat podria ser fatal per al membre més imponent dels Ultres.
En Dirac va reflexionar a tota velocitat per tal de trobar un mitjà de reprendre la superioritat de forma honorable. Sortir d'aquell duel amb un cop baix encendria inextricablement la metxa. Era necessari que aquells Kolloks curts de mires es pensessin que tenia una superioritat legítima per tal de no fer-se massacrar abans de la represa del combat.
Va escollir, inicialment, subjugar-se. El seu adversari es sorprengué de veure'l situar bruscament el genoll dret a terra. Una veritable ovació rugí des de la massa del clan Kollok per esperonar allò que semblava una submissió per part del combatent Heloïta.
En Bragg i en Led es tensaren ostensiblement. En Lidar, massa lluny per poder fer res pel seu camarada, va frunzir el musell. Tots sabien que en Dirac sortiria mal parat si era abatut.
Un rumor va ressonar de sobte a l'exèrcit marró en la part posterior dels Ultres.
Al seu torn, l'exèrcit Heloïta no s'havia aturat, i la batalla capturava la facció dels espectadors Kolloks més pròxims a la línia de derrota per part de les tropes blaves.
En Dirac sabia que ho havia de concloure ràpidament.
Malgrat el sofriment, malgrat la virulència del foc interior que cremava cadascun dels seus vasos i cadascuna de les fibres dels seus músculs empesos al límit, es va permetre el luxe de dibuixar un somriure un bri canalla en el seu rostre congestionat per l'esforç.
La perplexitat sobtada i llegible en l'esguard carnívor del seu adversari li donà valor per actuar mentre feia veure que cedia encara una mica més de terreny incorporant lleugerament cap a ell els seus braços tremolosos. El contrast entre els senyals de derrota i el somriure per part de l'Heloïta provocaven una confusió solemne en la lògica simplista del monstre. Un suplement joiós i barrut que en Dirac havia posat en marxa contra el Kollok gegantesc.
El colós Ulta començà desplaçant els nusos de les mans cap a l'esquerra per tal de reajustar-los. Tot seguit, va marcar una pausa, el temps necessari per esbufegar, i canalitzar tot el que li restava d'energia, de força... i de ràbia guerrera.
Tot d'un plegat, va recular lleument mentre es recargolava i, aprofitant l'efecte sorpresa del desequilibri del Kollok i amb el cap entre les seves espatlles, s'estrebà endavant tot alliberant-se de l'empresonament del braç de ferro de la seva mà esquerra. Amb un rugit d'alliberació, va extreure tota la brutalitat del seu poder per tòrcer els braços del seu adversari emplaçat en una posició voladissa mentre la seva mà lliure empunyava fermament la seva cintura. La seva maniobra l'havia col•locat en una situació ideal sota el centre de gravetat del gran guerrer, i, amb un sol moviment i una formidable empenta, va arrencar del terra l'enorme carcassa d'aquell Kollok reduït a la impotència. En Dirac va creure durant un simple instant que els seus braços, anquilosats per una lluita massa extensa, no podrien hissar l'increïble massa sobre el seu cap. Impulsat amb una última onada d'orgull i un desig ferotge de viure, va aconseguir, finalment, la proesa de brandar triomfalment amb els braços estesos aquell cos rígid contret per la còlera que havia inundat el combatent Kollok. Tant li eren les tremolors, les venes inflades fins a rebentar, el seu visatge enrogit i la mar de suor que fluïa a través de tot l'esforç realitzat. Es produí un esclat i fou aclamat amb justícia per les exclamacions brunes d'un públic confús entre l'admiració del campió i la decepció de la derrota del seu favorit.
La volta d'honor que va permetre's en Dirac en aquell moment malgrat l'increïble dificultat d'aquella nova prova de força, tenia com a finalitat retre's honor en aquell instant de glòria. Quan va haver-ho fet, tingué tot el temps de jutjar la posició dels seus compatriotes, així com dictaminar la seva pròpia. Tot i que s'havia adonat de l'interès dels Kolloks durant la seva lluita, estava tanmateix sorprès de l'extensió del terreny de combat improvisat. Sabia perfectament que en Led havia estat implicat, atès que havia estat clau per assegurar-li un instant de respir quan havia renunciat a la seva indumentària de batalla. Però va fer una ganyota en veure que en Bragg i en Lidar també estaven petrificats en aquell statu quo. No només dos Ultres es farien massacrar en aquell enrenou, sinó quatre! Sense tenir en compte aquella part del front, els blindats Kolloks eren lliures de maniobrar amb tota seguretat i no devien haver perdut el temps a fi de remuntar des de la rereguarda. No era el moment d'adormir-se sobre els llorers!
En el moment en què el gegant Heloïta va llançar la reconstrucció del seu equipament de combat, una ombra titànica recobrí, tot d'una, una gran part del camp de batalla.
No hi havia temps de buscar-hi explicacions!
D'una tirada, en Dirac es desempallegà d'aquella pila de carn enfilada per sobre els seus cabells caobes. Va tractar de perforar-lo abans de treure-se'l de sobre, però va canviar d'idea en l'últim instant tot pensant que aquell guerrer ja havia rebut aquell petit càstig que es mereixia. No era habitual que un adversari aliè als Ultres li donés tants maldecaps.
Durant el temps de fer un darrer cop d'ull al colós que tractava d'incorporar-se per si mateix, l'avís d'alarma d'en Wigner ressonà a través dels implants annexats a les temples d'en Dirac.
Estimulats per les ordres del seu líder, els Ultres foren els més ràpids a reaccionar.
En Bragg, en Dirac i en Bose s'enlairaren verticalment deixant un triple feix lluminós per endinsar-se en l'assalt de la multitud de drons que emergiren sobtadament des de la nau desconeguda estacionada a tan sols un centenar de metres per sobre del camp de batalla.
Al bell mig de la tempesta de trets de llum mortals, en Led i en Lidar lluitaven al cor de la munió, protegits pel recolzament aeri de la Nim, la Feyn i en Fuller, els quals havien estat remesos per tal de recolzar-los i batre el nus gordià provocat pel combat improvisat d'en Dirac.
Els tres Ultres enviats a la caça de drons tenien molta feina per endavant!
Tots l'havien espifiat pensant-se que havien de protegir la tropa d'aquells petits aparells perillosament ràpids. Els enginys semblaven programats per prioritzar la caça d'Ultres, i els seus trets làsers no s'ho prenien com un simple joc.
Els tres Heloïtes adoptaren ràpidament una tàctica eficaç i consistent d'entrecreuar-se mútuament fent ziga-zagues per abatre les boles de metall que assetjaven els seus menuts camarades.
Després d'una ofensiva ferotge, en Wigner va reprendre una mica d'altitud per avaluar la nova situació. Els drons no formaven part de l'arsenal habitual dels Kolloks. D'on havien sortit?
Més amunt, sota els núvols grocs del cel Dardanita, un dels creuers Heloïtes acabava de materialitzar un canó.
Per pura convenció, les grans naus no atacaven mai les tropes del sòl -estaven autoritzades d'esbudellar de forma audaç, és a dir, d'una forma civilitzada-. Al passat, les guerres espacials havien causat massa estralls, i les nacions s'havien donat compte que l'única manera de fer servir tal artilleria fora dels combats aeris conduïen ineluctablement al genocidi de les persones involucrades. Ningú no volia guanyar una guerra en un planeta mort, i, per això, es va establir un acord informal. Evidentment, Helior posseïa un avantatge aclaparador amb el seu nivell de tecnologia guerrera més avançada de la galàxia, un dels pocs capaços de reduir a cendres un planeta del cosmos, però el Consell de Savis volia mantenir la seva ètica de sempre. Helior no refusaria mai el seu principi fonamental: actuar sempre com a defensor dels seus propis interessos o dels seus propis aliats respectant la moralitat. Això els permetia de jugar un rol molt important imposant-se com a jutges de la pau. Helior no abusava de la seva força, però qualsevol que ho fes, s'exposava plenament a tastar el plaer de l'aniquilació total. Això estimulava les rancúnies, a més de les concupiscències que podien suscitar la seva formidable riquesa científica en molts camps.
No obstant, contra una nau enemiga de talla considerable, l'atac del creuer era factible. Així, en Galasir havia tingut cura d'allunyar la seva flota de Dardanita abans de l'arribada dels reforços Heloïtes.
L'entrada en escena de la nau gegantesca comandada pel general Maserf no passà pas desapercebuda. Talment com en Wigner, un determinat nombre de combatents havien tret el nas per seguir la trajectòria de l'atac poderós, a penes visible des del sòl. Un clamor marcial s'elevà en les files taronges i blaves, celebrant per endavant la caiguda de l'enorme nau enemiga sobre l'horda marró coberta per la seva silueta impressionant.
Una fracció de segon abans d'assolir el seu objectiu, el llarg feix es desintegrà en una xiulada eixordadora.
—Un camp de força! Aquells galdosos tenen un camp de força suficientment robust per aturar una Ultra-Waver de classe V —va exclamar en veu alta el líder dels Ultres.
Drons de combat, una embarcació d'última generació... qui havia pogut proporcionar tals equipaments avançats al sinistre d'en Galasir?
Actualització de la web!
Actualització del dia al lloc web de DBM:— Comentaris: A "Contesta a" i "Edita aquest comentari", ara el botó canviarà i t'enviarà a un formulari.
— Comentaris: El botó "Spoiler" no funcionava a la pàgina de perfil, ara sí.
— S'ha afegit "lliscar" per canviar de pàgina. Ara només funciona quan es mostra la pàgina del còmic.