DB Multiverse

Capítol 15

Traduït per Bola de 8 estrelles

En Vegeta ja feia estona que xisclava... cridava vers els cels l'exaltació que la ràbia i l'energia barrejades s'agitaven en ell. A través de l'embriaguesa que el submergia, tenia vagament consciència de la tempestat desencadenada pel cabal fumejant del seu poder. No volia que aquell instant de gràcia s'aturés. Notava confusament les seves venes polsar sota un doll de poder mai assolit. Era tan bo, esdevenia tan gran, li en calia més! Encara que hi deixés la pell! Mes quina mort la d'expirar en tal foguerada al cim de tal jubilació!

En Wigner havia reculat enfront de la bogeria furiosa de l'alienígena. Lluitava a cobert amb el seu escut contra els sentiments causats per la tempesta elèctrica que s'arremolinava al voltant del seu adversari. Com tot Heloïta, era fill de la tecnologia, el seu univers era científic, lògic i racional, i res no l'havia preparat per enfrontar tal fenomen. Davant d'allò inexplicable, els seus instints primaris reprenien el control. Una veu regirava els seus budells per cridar-li "Fuig!", quan el seu raciocini militar li ordenava de plantar cara i combatre per la seva supervivència i la dels seus.

La pluja torrencial i la sang diluïda enterbolien la vista de la Nim. Esdevenia difícil llegir les informacions de la seva visera immaterial sota el diluvi, i, per tant, li calia localitzar el més ràpid possible els invasors. La seva vida en depenia. L'aigua freda no alterava el furor de la jove dona escalfada pel combat. La victòria se li havia escapat per molt poc! Tenia set de sang com un lleona en plena cacera.

El cor d'en Raditz bategava al límit de l'infart. Déu n'hi do, li havia anat de ben poc! Aquella ridícula meuca i les seves joguines havien estat a punt d'acabar amb ell! Sense l'explosió del seu sensor sobrepassat per la manifestació divina del poder del príncep, hauria estat derrotat, eliminat, abatut, mort definitivament. Gairebé veia el bigoti burlesc d'en Nappa tot sacsejant-se durant el seu informe cap a en Vegeta: "Li havia dit que no es refiés de la mossa!" Aquella saltimbanqui no perdia res per esperar, però les passaria ben magres! No obstant això, primer necessitava retrobar-la. La tempesta no afluixava i a partir d'aleshores calia espavilar-se sense detector. Ràpid, ràpid, ràpid! Ella havia fet un petit xiscle en el moment de l'explosió del dispositiu i havia fugit en comptes de prosseguir amb el seu avantatge. Veient la seva posició, devia haver rebut alguns esclats en ple rostre... seria de rucs no aprofitar-ho abans que el seu poder de curació li permetés recuperar-se!

En Waals reprenia el seu alè tot arraulit sobre els seus genolls i els seus avantbraços i amb el cap cot. La bola de carn no havia pas anat a mig gas i el vapor que pujava del cos de l'Heloïta testimoniava l'activitat del seu organisme modificat per reparar els desperfectes. Però si en Waals es quedava així, de bocaterrosa, era també per consultar les dades dels seus captadors sense ser molestat per la forta pluja. La tempesta sobtada, l'expressió feliç del colós amb la mirada dirigida vers els cels, la seva riallada pantagruèlica després de l'explosió del seu dispositiu extern... tot allò era realment inquietant.

En el post central del Thetor, les retines del comandant Mox haurien fumejat si haguessin pogut, ja que estava mirant tan fixament i amb insistència les pantalles gegants que l'envoltaven per intentar veure a través de les masses negres de núvols regularment il·luminats per una anormal activitat elèctrica que feia embogir els captadors. Al seu voltant, qualsevol hauria dit que el conjunt de la nau retenia la seva respiració. La tripulació era tan silenciosa com en un elogi fúnebre. Tots immòbils a l'espera, tan angoixats com el seu comandant pel drama que podria estar passant fora de l'abast de l'ull inquisidor dels sistemes d'alta tecnologia. Unes veus esclataren de sobte a través de l'implant intraauricular d'en Mox. Una ordre mental va ser prou per canviar les imatges d'un cert nombre de pantalles mentre contactava amb el centre de comandament per rebre les seves ordres. Sense perdre ni un segon, va accionar tanmateix l'alarma de posicions de combat. En un no res, l'interior de la gran nau passà de l'aparent quietud d'una ciutat adormida a l'agitació febril d'un formiguer molestat per una puntada de peu.

En Waals es va tornar a aixecar amb una lentitud calculada. D'esquena al perill, sols es podia fiar de les indicacions de la seva pantalla, però, tret de la posició del bàrbar, els seus transductors no li indicaven res important referent al seu adversari. Sords i cecs a l'estranya energia dels invasors, era impossible comptar amb ells per anticipar un atac eventual. En Wigner acabava de demanar-li auxili. Així doncs, calia trobar un mitjà ràpid de desfer-se del gran gamarús del bigoti. El problema era que hauria de matar-lo ràpidament, i no era precisament el que tenia previst per a l'assassí d'en Lidar. Llàstima, les ordres eren prioritàries.

Privat de les advertències habituals del seu dispositiu de combat, en Nappa vigilava de reüll el seu Heloïta tot escrutant les nuvolades i no li va passar per alt el fet que el paio estava dret de nou. Sí, s'havia aixecat lentament, però amb els gests fluids d'un guerrer en plena possessió de les seves facultats. La força del costum dirigí la pupil·la esquerra del gegant cap a la seva lent desapareguda. En Nappa ho maldigué. No tenia cap mitjà per saber quin nivell havia assolit, aquell. Tot i que no hi havia gaire cosa a extreure, va burlar-se'n en el seu fur intern. Tant se valia! El Guerrer de l'Espai tenia prou experiència com per tenir la certesa d'haver rebentat netament la caixa toràcica del seu adversari. Tret d'un altre Saiyà potser, de ben segur que qualsevol altre hauria quedat estès a terra mort a l'acte. La tecnologia que havia dut a en Vegeta trair el Governador Freezer valia realment la pena! Lluny de llançar-se de cap un altre cop a sobre d'ell, el rabiós romania immòbil sota la forta pluja. Sens dubte, meditava sobre la seva miserable inferioritat i la millor manera de tocar el dos. Tenint en compte això, en Nappa es preparava per tallar-li el camí a aquell marieta.

Els remolins elèctrics al voltant de l'alienígena van desaparèixer tan ràpid com havien vingut. El bàrbar semblava superat pel que acabava de passar-li. Tot abstret, mirava els palmells de les seves mans com si no els hagués vist mai. En Wigner aprofità la seva oportunitat. Amb el seu escut reduït per cobrir solament el seu puny i el seu canell drets, s'abalançà amb les díodes parpellejant sobre l'enemic.

El temps en què en Vegta aixecà el ulls, ja s'estava menjant un revers de dreta que va fer desaparèixer durant un moment la pluja per fer-li veure les estrelles davant dels seus ulls. L'altre no solament havia picat dur, sinó que a més tenia un puny d'acer, aquell flabir! Ràpid! Recuperar els sentits...

En Wigner havia aplicat en el seu cop tota la seva força, tota la seva energia... tota la brutalitat de què era capaç. Això seria suficient? Sí! El bàrbar es ressentia visiblement del cop. Ràpid! No donar-li temps perquè es recuperi...

Mentre el moviment de torsió generat per la seva ofensiva s'emportava el líder Heloïta en la seva embranzida, el braç esquerre estès per endavant seguí la trajectòria de l'invasor projectat lateralment per la força del cop. Tres boles d'energia sorgiren immediatament del seu guant armat quan en Wigner ja havia accionat l'allargament del seu escut. Tot i ser defallent als poders dels estrangers, la concepció del sistema el posaria en contrapartida a cobert del seu propi foc per molt potent que fos.

Disparats gairebé a boca de canó, les tres condensacions energètiques atenyeren el seu objectiu com un sol tret... de triple potencia. En un reflex descontrolat, en Wigner encreuà els braços davant del seu rostre per protegir-se de l'infern que percudí el seu escut amb tal força que el guerrer Heloïta es sentí propulsat enrere tan fàcilment com si hagués sigut pols sota el vent d'una tempesta.

La Nim havia retrobat el seu bàrbar, a menys que fos ell qui hagués anat al seu encontre! El pelut semblava més enrabiat que mai i la jove dona devia fer ús de tot el seu art d'esquivament per escapar als seus atacs furibunds. Per molt matusser que fos en les seves ofensives, aquell flabir no era pas menys terriblement perillós. La petita bruna sabia que pagaria a l'acte el més mínim error. De per si ja era més ràpid que ella, i en aquell moment també era mes caut després de la maniobra que per poc li havia costat la vida. Així, reprendre l'avantatge sobre aquell monstre no li seria pas fàcil. Però havia d'intentar-ho! En Wigner li havia demanat que tractés de tallar-li el pas a l'adversari d'en Waals, pel qual havia demanat reforços si aquest últim no aconseguia desfer-se'n ràpidament. I, a sobre, la maleïda pluja que no afluixava pas!

En Raditz tenia en comú amb la bella Nim el fet que tampoc no li agradava la pluja. De fet, no li agradava l'aigua en general. No comprenia aquells que podien passar-se hores en remull dins d'una banyera o gaudint rebent el xàfec d'una dutxa. L'aigua mulla. Sempre és o massa freda o massa calenta. Tots els productes per rentar-se empesten. A més, és immund si s'empassa i pica als ulls. I per esbandir els seus cabells de tota l'escuma... quin merder! I tot això per fer, seguidament, pudor d'efeminat. No, gràcies! Però, en aquell moment, no hi havia manera d'evitar estar xop, i a més ho estava fins al moll de l'os. Per a acabar-ho d'adobar, aquella aigua freda que regalimava sobre la ferida en carn viva del seu monyó li recordava un pèl massa dolorosament la seva nova discapacitat. Aquella petita corcó acabaria cansant-se al final. Li posaria la mà a sobre ràpidament i després de totes les complicacions que li havia causat, comprendria el seu dolor, la groondas.

Al mateix temps que una detonació dantesca cobria l'agitament de la tempesta, la intensitat d'una breu il·luminació precedí durant uns instants una enorme bola de foc més amunt en altitud. La pluja cessà també brutalment mentre una ventada calenta arribà polsant sobre la pell dels combatents.

Just quan anava a passar a l'acció, en Waals no va poder evitar sobresaltar-se quan retronà el rebombori de l'ofensiva d'en Wigner. Les informacions desfilaven sobre la seva pantalla. El seu líder havia promès fer mans i mànigues per afeblir el cap dels bàrbars, però, amb un atac com aquell, potser ja no li caldrien reforços, finalment. L'esbós d'un somriure va néixer sobre el rostre de l'amic d'en Lidar.

El desig pietós d'en Waals ressonava amb les expectatives del seu capità.

Amb els ulls fixats alhora sobre la seva pantalla i sobre el fum espès deixat per l'explosió, en Wigner esperava realment que ja no en quedés res.

Merda! Aquell senyal tèrmic...

La boira intensa es dissipava en forma d'espirals de calitja lleugera i una silueta es dibuixà ben aviat. En Vegeta encara no s'ho creia: aquell cuc de terra malparit encara seguia viu! I, veient la sorpresa que es duia en veure'l, s'esperava haver-lo matat, a ell, en Vegeta! El Príncep dels Guerrers de l'Espai! El costat esquerre del seu rostre encara li coïa per l'efecte del cop rebut. Tenia el gust de la sang dins la boca i l'explosió havia fet malbé la seva armadura. L'increment de la seva energia de combat l'havia protegit en gran mesura, però, tot i així, la seva pell de Guerrer de l'Espai s'havia rostit parcialment. A més del seu braç profundament entallat, havia perdut el compte de les seves ferides i el dolor constant de les cremades el feien parar boig de ràbia. No obstant, aquell insecte miserable no semblava pas gran cosa amb la seva ridícula força de combat... mes calia admetre que sabia treure profit dels pocs punts forts de què disposava. Els bons guerrers eren rars, i en Vegeta els sabia reconèixer quan en tenia un davant dels nassos. Llàstima que aquest depengués de les seves armes. Quina vulgaritat... quin fàstic!

Un fosc vel endurí abruptament la clara mirada d'en Waals. El marcador vermell prop del d'en Wigner encara tacava la superfície de la seva pantalla. Un crit furiós ressonà als cels i l'Heloïta escoltà el seu bàrbar grunyir. Es va veure temptat per un instant a girar-se, mes va concentrar la seva atenció sobre les animacions de la seva visera. La Nim es precipitava a gran velocitat vers la seva posició.