DB Multiverse

Part 3, Capítol 19.

Capítol 19

Traduït per Bola de 8 estrelles

Ben aviat, gairebé tothom estava al cim del monticle rocós rere el qual s'havien reagrupat. La part alta del relleu s'acabava en un suau pendent i els guerrers van poder quedar-se estirats a terra per observar en Cor Petit, en Freezer i l'enorme desconegut romanent dissimulats de la seva visió. La Bulma terminà laboriosament el seu ascens per constatar que els homes col·locats els uns contra els altres no li havien deixat cap punt d'observació.

—Galants fins al final, nois! Sou realment simpàtics d'haver-me ajudat i, a més, aprecio que m'hagueu guardat un petit lloc!

Mes cap d'ells no semblà escoltar-la. Estaven massa captivats pel trio que es distingia en el color ocre del paisatge una mica més lluny.

—Llavors ell és en Freezer... és gegantí!

En Krilin corregí a l'instant en Yamcha:

—No... no... en Freezer és el petit! En fi, és una mica diferent, però segur que és ell; reconec la seva energia.

En Tenshinhan rondinà:

—Petit o gran, si fa no fa, és el mateix. Són tan lletjos i tan terribles a nivell de poder tant l'un com l'altre!

En Gohan s'adonà d'un detall important:

—No porten cap dispositiu!

—Sols faltava que sabessin detectar les energies! Si ja ho teníem ben cru abans... —deixà anar en Krilin en un sospir derrotista.

—Deuen haver fet com en Vegeta, que va aprendre tot sol veient que nosaltres sabíem fer-ho... —precisà el jove fill d'en Goku.

En Tenshinhan deixà anar un insult que resumia el seu malestar, sense que ningú no pogués esbrinar a qui li adreçava precisament.

—Maleït!

Exasperada de no aconseguir atreure la seva atenció i frustrada de no poder veure res, la Bulma agafà, de sobte, un dels turmells d'en Yamcha per estirar-lo bruscament vers a baix. Sorprès, el seu xicot no pogué evitar d'etzibar anar un "Ei!" sorollós mentre s'estimbava en una part de la superfície rocosa.

A l'uníson, tots els altres es van girar per llençar-li una mirada assassina mentre protestaven amb un "Shhh!!" infantil.

Inquiet per tot aquell rebombori, fins i tot en Puar, encara amb forma de conill, es girà per indignar-se forçant el seu xiuxiueig!

—Finga, feu méf foroll! Aifí enf farem matar méf fàpid!... —seguidament afegí tot emprenyat per culpa de la seva dificultat per vocalitzar—: eftúpidef dentf!

El pobre Yamcha, que ja no sabia on amagar-se, no gosà pas emetre la més mínima queixa quan la Bulma emprengué de terminar la seva escalada passant, literalment, sobre el seu cos. Es va agafar amb satisfacció de la petita mà que en Gohan li va estendre per ajudar-la a acabar d'unir-se a ell sobre la plataforma.

—Gràcies, Gohan... tu almenys sí comprens les dones. No com tots aquests gamarussos! Com si fos fàcil escalar un cosa com aquesta portant faldilla! Mira això, tinc els genolls plens d'esgarrinxades!

—Ningú no t'ha obligat a quedar-te!

Va ignorar sense miraments el comentari d'en Yamcha; i, com que s'aixecava per veure millor, en Krilin, estirat a la seva dreta, li cridà immediatament l'atenció:

—Acotxa't! Si ens veuen, estem fumuts!

La jove dona s'estirà una mica com els seus amics.

—Es pot saber que estàs fent?

L'observació s'adreçava a en Krilin, que s'aplicava a aixafar amb el palmell de la mà l'opulent cabellera de la seva amiga. Li va respondre amb un somriure contret:

—Amb un color com aquest, es veu a hores lluny una tofa com aquesta!

Seguidament es va posar més seriós, amb més o menys confusió, davant l'esclat de còlera que il·luminà instantàneament la mirada d'aquella que tenia tota la seva atenció:

—No, no... si em sembla molt bonic, eh!? A més, és original... en fi, saps què vull dir...?

La Bulma estava furiosa:

—Però a tu et falta un bull o què!?

En Yamcha, que havia aconseguit unir-se a ells lliscant entre ella i en Gohan, intentà, maldestrament, de recolzar-la:

—Sisplau, Krilin... ella té raó... de lluny es pensaran que és un arbust florit i ho saps!

Una maça sortida del no-res s'abaté sobre el crani de l'indelicat alhora que un rictus carnisser havia envaït, durant un instant, el rostre llavors altiu de la Bulma.

—Ai, ai, ai, ai!! Es pot saber què he dit de dolent, aquest cop?!

Ignorant la queixa del seu amic, la jove dona d'empipament fàcil, focalitzà la seva atenció sobre aquells personatges objectes de la seva curiositat:

—Llavors, en Freezer és el menut amb la cua de rata metàl·lica? No me l'imaginava pas així!

En Tenshinhan s'estranyà:

—Que potser no el vas veure a Namek?

En Krilin precisà:

—És clar que no! Sinó a ella també l'hauria mort, què et penses... —seguidament afegí amb un somriure irònic—: no tenia pas aquestes parts metàl·liques, a Namek... Literalment, sembla que en Goku li va fer una cara nova!

En Tenshinhan remugà:

—Doncs hauria estat millor que l'hagués mort en comptes de jugar als mecànics amb ell!

—Llavors, qui és el paio gros cornut situat al seu costat? —volia saber la Bulma.

En Krilin no pogué evitar riure una mica mentre en Yamcha estava una mica en estat de xoc.

—Bulma! No fa gràcia!

—Per què ha llançat la capa en Cor Petit, sinó? Això és per dir-nos que tot està perdut... llavors si hem de morir, doncs millor fer-ho enfotent-se d'ells un últim cop, no? No trobeu que fa menys por d'aquesta manera?

En Krilin dirigí la seva mirada sobre el trio en la llunyania dominat per la silueta coronada de banyes immenses.

—És cert que si ho mirem així...

En Gohan reconduí una mica les coses:

—Va, Krilin... saps prou bé que, quan en Cor Petit llença la seva capa, no és per abandonar... ans al contrari!

—Tens raó. Donaria el que fos per saber què diuen allà baix...

La veu greu d'en Tenshinhan afegí:

—Hauríem d'estar avergonyits! Més valdria que busquéssiu algun mitjà per treure en Cor Petit d'allà en lloc de quedar-vos aquí palplantats intercanviant bromes com nens petits!

Enfront d'en Freezer i el seu pare... en Cor Petit havia recuperat l'esperança.

El fet de saber que el gran desconegut no era ni més ni menys que el Rei Cold, el pare d'en Freezer, no era realment una bona noticia. Això implicava que tant l'un com l'altre defensarien a mort mútuament.

No... la bona notícia, era la que acabava d'escoltar.

Tot orgullós fanfarronejant de poder-lo matar quan li vingués de gust, a en Freezer se li havia escapat que el retorn d'en Goku a la Terra era imminent. Els Dimonis del Fred sols tenien unes quantes hores d'antelació sobre el Guerrer de l'Espai.

Les neurones d'en Cor Petit funcionaven a màxim rendiment. Com aguantaria fins a l'arribada del Superguerrer?

Tenint en compte el que escoltava, aquells sòmines amagats en la llunyania eren ben ineptes per posar en pràctica una estratègia digna i, endemés, en Vegeta seguia essent invisible. Era impossible saber si tenien l'opció de comptar amb ell o no. Per tant, era bastant evident que la seva única oportunitat passava per no repetir l'error de Namek. Havien comés l'errada d'enfrontar-se amb en Freezer un rere l'altre. L'havien subestimat i s'havien deixat sorprendre per cadascuna de les seves transformacions.

No... la seva única oportunitat era unir la potència de foc. Tots junts haurien de poder fer-li front prou temps fins l'arribada d'en Goku.

Fer-li front... si estigués sol, sí. Però eren dos i en Cold semblava gairebé tan fort com el seu fill... com a mínim! A menys que ell també amagués uns nivells de transformació superiors!

Vet aquí el que pensava en Cor Petit tot intentant retardar la derrota d'un combat anunciat.

Tancà lentament els ulls per concentrar-se millor. En Freezer, d'entrada sorprès, fou ràpidament crispat per allò que havia comprès com una provocació.

Protegits al cim del monticle rocós, en Gohan es redreçà de sobte amb una aire de forta impressió. Escoltava que una veu molt coneguda ressonava dins el seu cap:

—Ofensiva imminent... en Goku hauria d'unir-se a nosaltres d'aquí a poques hores... ENTRE TOTS PODEM GUANYAR. ESTIGUEU LLESTOS!

Just al seu costat, en Yamcha s'havia adonat l'absència sobtada del jove noi a la qual succeïa lentament un immens somriure.

—Gohan?... Gohan, et trobes bé?

En Son Gohan tenia ganes de deixar esclatar la seva joia, de saltar pertot arreu, de volar com un coet de dret al cel per cridar al món la seva alegria. Mes degué contenir-se per anunciar la informació, la gran notícia!

—El meu pare... el meu pare arribarà aviat!

La Bulma fou la primera a reaccionar:

—Vols dir que en Goku tornarà finalment?

Sortint per sobre de l'esquena de la Bulma, en Krilin romania escèptic mentre escrutava el rostre del seu jove amic:

—Ja està... li ha tocat massa estona el sol... no sé per què, però la Chichi ens matarà!

En Tenshinhan demanà més precisions:

—Deixeu-lo parlar! D'on has tret això, Gohan?

—En Cor Petit m'ho acaba de dir!

En Yamcha no s'ho podia creure:

—En Cor Petit? Jo no he escoltat res. Tu pots escoltar-lo des de tan lluny?

En Krilin prengué un to desganat:

—És clar que no! Li ha parlat per telepatia, òbviament!

—Eh? En Cor Petit pot fer això?

Un cop més, la Bulma es dirigí bruscament vers el jove home:

—Sí, molt bé, però aquesta no és la qüestió. Quan arribarà exactament?! I, a més, com ho sap en Cor Petit? Que potser és vident?

En Krilin va apartar gentilment la jove dona amb una empenteta amistosa:

—No et facis la bleda si no l'ets. Segurament en Freezer li hagi dit, cosa que també explicaria la seva presència a la Terra. Ha vingut per donar-li la benvinguda!

En Gohan havia recuperat el seu posat seriós:

—En Cor Petit m'ha dit "d'aquí a poques hores". També ha dit que l'ofensiva és imminent i que cal que estiguem llestos.

—Vatua... això vol dir que no els podrà retenir amb xerrameca fins l'arribada d'en Goku —va concloure en Krilin amb un aire fosc.

En Tenshinhan començà a marxar de la seva posició:

—Vosaltres feu el que vulgueu, però jo no em quedo ni un minut més sense fer res!

L'instant següent, tot i els intents d'en Krilin per retenir-lo, el gran guerrer de tres ulls ja havia descendit de l'observatori improvisat per desaparèixer entre els nombrosos relleus del paisatge.

Llavors, en Puar va atreure l'atenció de tots:

—Atenció! Em sembla que això comença!

En Freezer començava a perdre la paciència!

—Havia previst l'aniquilació dels Terrícoles com a regal de benvinguda per a aquell maleït mico, però el seu amic Namekià, en una catifa vermella, no estaria pas malament, tampoc!

En Cold se'n rigué:

— —Tenim temps de sobra per fer totes dues coses alhora!

—És cert —respongué el seu fill amb el petit somriure sàdic que el caracteritzava.

Sense cap gest que el delatés, en Cor Petit passà, de sobte, a l'atac tot cridant, ben decidit a aprofitar l'efecte sorpresa!

—AIXÒ POTSER NO SERÀ TAN FÀCIL!!

Desapareixent molt fugaçment, va reaparèixer darrere dels dos alienígenes. Durant el temps en què aquests es giraren, ja havia desaparegut de nou... per reaparèixer just davant d'ells i desaparèixer un altre cop...

En Cold grunyí:

—És una broma!

Quant a en Freezer, jubilava amb un petit somriure a la comissura abaixant les parpelles:

—Deixa-me'l a mi, sisplau. Ara ho arreglo! —i va desaparèixer, al seu torn, en un espetarrec.

De fet, en Cor Petit va caure ràpidament en el seu propi joc.

En Freezer, sense contestació i molt més ràpid que ell, aparentment s'ho passava d'allò més bé apareixent abans que ell, un vegada davant els seus propis nassos, una altra esquena contra esquena o cara a cara amb el tirà flotant pels aires amb el cos a l'inrevés. En Cold observava el petit joc amb un somriure a la comissura dels llavis típic d'un pare orgullós del seu fill i pel qual la victòria d'aquest últim no tenia lloc a dubtes.

Comprenent que allò no duia a res, ja que finalment estava a mercè del seu perseguidor, en Cor Petit intentà aturar la ronda esdevinguda infernal. Mes en Freezer no ho veia pas amb aquests ulls! Apareixent gairebé al tocar del rostre del Namek, li va xiuxiuejar un mot a cau d'orella... seguidament un altre a l'altra orella i així successivament, desplaçant-se tan ràpid que va poder pronunciar la seva frase sense que el ritme d'aquesta fos tallat:

—Si t'atures, et mato!

Un rictus de rapia ensenyà els ullals d'en Cor Petit. L'idea de ser la joguina d'aquell ésser innoble el posava rabiós. Però, d'altra banda, necessitava continuar per guanyar temps! Què feien, doncs, els altres?

En aquell precís instant, un crit estripà l'aire:

—Taiyoken!